Pla de Barris

Pla de Barris: aquests són els municipis que rebran els primers 230 milions en ajudes

La primera convocatòria beneficia 20 poblacions, entre les quals hi ha les quatre capitals catalanes

Un bloc de pisos a Barcelona.
ARA
19/12/2025
3 min

Aquest divendres el Govern ha fet públic quins seran els primers municipis que es beneficiaran d'una de les mesures estrella de la legislatura de Salvador Illa: el Pla de Barris 2025-2029. Són una vintena de poblacions, entre les quals hi ha les quatre capitals catalanes, que podran engegar projectes que sumen un pressupost total de 412 milions, dels quals 232,71 els aportarà el Govern, una xifra superior a la prevista inicialment. Les propostes que més es beneficiaran d'aquest pla s'ubiquen a Olot, Amposta, Vic, Tortosa, Figueres i Santa Coloma de Gramenet. El llistat el completen Santa Perpètua de Mogoda, la Seu d'Urgell, Mataró, Sant Joan Despí, Calafell, Reus, Manresa, Solsona, la Pobla de Segur i Torrelameu. Paral·lelament, el primer semestre del 2026 es publicarà la segona convocatòria del Pla de Barris.

Com s'escullen els projectes?

Els 20 barris seleccionats s'han triat d'entre les 83 sol·licituds que va rebre el Govern. La comissió del Pla de Barris i Viles ressalta que hi ha projectes de totes les vegueries, de manera que creu que el repartiment és "equilibrat". En concret, n'hi ha cinc de Barcelona, tres de la Catalunya Central, tres de Girona, dos de l'Alt Pirineu, dos de Tarragona, dos de Lleida, dos de les Terres de l'Ebre i un del Penedès. En total, el Govern calcula que les accions proposades beneficiaran directament 273.519 persones.

Per fer la tria publicada aquest divendres, la comissió del Pla de Barris ha atorgat a cada projecte una nota, en què un 30% correspon a condicions "objectives" en funció de gairebé una trentena d'indicadors vinculats a la vulnerabilitat i el 70% restant respon a la valoració del programa en funció dels criteris vinculats a la transformació física, l'impuls de la transició ecològica i l'acció sociocomunitària.

Ara bé, què passa amb els municipis que no han aconseguit ajudes? El comissionat per a l'impuls de les polítiques de millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles, Carles Martí, ha admès que s'han quedat fora de la tria "bons projectes", i els ha animat a presentar-se en la pròxima convocatòria, que previsiblement sortirà al maig.

Pel que fa al calendari, a partir de la publicació de la resolució aquest divendres els ajuntaments tenen 12 dies hàbils per acceptar la subvenció. En cas que algun dels consistoris finalment desistís, cosa que el Govern no preveu que passi, el municipi seleccionat seria el següent de la llista. La resolució definitiva es preveu per a mitjans de gener, i aleshores es posarà en marxa tot el procediment tècnic.

La primera convocatòria, barri a barri

Els tres projectes que s'enduen més pressupost són els d'Olot, Amposta i Vic, amb 15 milions cadascun. A la capital de la Garrotxa, la proposta s'adreça al nucli antic; en el cas del Montsià, als barris fluvials (el Grau i el Pla d'Empúries), una zona urbanísticament envellida, i a Osona, als barris del sud i del nord-est.

A Barcelona, que s'endú 12,5 milions, el projecte seleccionat és al districte de Ciutat Vella, format pels barris del Raval, el Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina, la Ribera i la Barceloneta. Es tracta d'una zona amb problemàtiques de "vulnerabilitat residencial, precarietat laboral, desigualtats educatives i dèficits en l'espai públic", entre d'altres.

A banda de la capital catalana, a la demarcació de Barcelona també s'ha triat el projecte de Mataró (13 M€), que posa el focus en el barri de Cerdanyola; el de Sant Joan Despí (9 M€), centrat en les Planes; el de Santa Coloma de Gramenet (13 M€), que posa el focus en la part sud –Fondo, Raval, Santa Rosa i Safaretjos i una part de Can Mariner–, i el de Santa Perpètua de Mogoda (9 M€) per Can Folguera.

Dels projectes a les comarques gironines, a Figueres el focus es posa en la zona oest i a Girona a Pont Major. A la zona de Tarragona, a la capital s'ha triat la Part Baixa; el projecte de Tortosa se centra en l'àrea de la Ciutat Històrica; i a Reus en l'àrea del sud (barris de Carrilet, Juroca, Parcel·les Cases, Fortuny i Sant Josep Obrer). A Lleida es destinarà al centre històric i a Torrelameu, al nucli urbà.

A la Catalunya Central, a Manresa el focus també es posa en el centre històric i a Solsona en el nucli antic. A la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran, a la Pobla de Segur la millora es vol repartir per tot el municipi, i a la Seu d'Urgell al centre històric. Al Penedès, el projecte seleccionat de Calafell s'orienta al barri de Cal Bolavà. 

Per fer seguiment de l'acció als barris, el Govern ressalta que preveu crear comitès de seguiment en cadascun, on hi haurà representants del teixit associatiu i veïnal. Sobre l'entrega de les subvencions, el Govern farà una primera bestreta als municipis i posteriorment anirà atorgant els recursos a mesura que els barris vagin complint amb les actuacions previstes. Els projectes s'han hagut de presentar amb un calendari per a un període de cinc anys, de manera que en aquest termini totes les actuacions previstes haurien d'estar completades.

stats