Pedro Sánchez entra a la sala decidit, camina amb desimboltura amb la carpeta sota el braç, saluda a les càmeres –"bon dia"–, i es dirigeix directament al canceller, Friedrich Merz. Uns copets a l’esquena, rialla d’orella a orella i xerrada amistosa per escenificar la reconciliació després del xoc pel paper que va fer l'alemany al costat de Donald Trump quan va amenaçar Espanya. L’escena, que es va produir dijous a Brussel·les en el marc del Consell Europeu, és l’exemple més clar de la comoditat amb què Sánchez es mou en l’àmbit internacional. Sabent-se observat, se sent reconegut pel seu no a la guerra en el si de la Unió Europea. Guanyador internament –el CIS avalava aquesta setmana que la majoria dels espanyols estan en contra de l’atac a l'Iran– i també externament, perquè la majoria de països europeus s’han anat alineant amb la posició espanyola en contra de l'atac dels EUA i Israel. Politico avalava la tesi aquesta mateixa setmana. Primer era un outsider... i ara tots volen estar al seu bàndol, relatava.

Sembla mentida que un any i escaig després del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca els europeus no hagin aconseguit una posició comuna sobre com tractar-lo. I això que, abans de la guerra a l'Orient Mitjà, hi va haver la crisi dels aranzels i Groenlàndia, on ja es va posar de manifest el seu comportament tan arrogant com erràtic. En el cas de l'atac a l'Iran, fins que Trump no ha pres una decisió que va clarament en contra de la seguretat dels europeus, com és la d'aixecar el veto al petroli rus, no hi ha hagut una resposta comuna i coherent. Ara, per fi, sembla que aquesta decisió ha unit tots els líders europeus (a excepció dels sospitosos habituals com Orbán).

Amb vista a les eleccions regionals del març, el canceller alemany, el conservador Friedrich Merz, cerca la millor fórmula per combatre l'extrema dreta, a la qual considera des de fa temps un “rival dur” i probablement el “màxim rival” polític del seu partit. El líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) ha rebutjat de manera clara qualsevol cooperació del seu partit amb la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), el principal partit de l'oposició, tot i que algunes veus conservadores han plantejat en els últims mesos la possibilitat d'obrir-se pròximament a alguna forma de cooperació amb l'extrema dreta.

El canceller alemany, Friedrich Merz, i altres líders europeus han celebrat aquest dilluns els “importants avenços” en les negociacions sobre Ucraïna, després de dos dies d'intenses i productives converses a Berlín entre ucraïnesos, estatunidencs i europeus. En un comunicat conjunt, els líders europeus han agraït els esforços del president dels Estats Units, Donald Trump, per “garantir una pau justa i duradora a Ucraïna” que preservi “la sobirania d'Ucraïna i la seguretat europea”.

Friedrich Merz ha viatjat aquest cap de setmana a Israel per fer la seva primera visita com a canceller en un intent de reduir les tensions amb el govern de Benjamin Netanyahu. Les expectatives a tots dos països respecte al viatge del dirigent alemany són molt altes. És la primera visita d'un cap de govern europeu al país hebreu després de l'alto el foc del 10 d'octubre passat entre Israel i Hamàs més de dos anys després de l'inici de la guerra, i es produeix poques setmanes després que Berlín decidís reprendre l'exportació d'armes a Tel-Aviv.

Representants d'Israel i Hamàs mantindran converses indirectes, amb la mediació dels Estats Units, Egipte i Qatar, a partir d'aquest dilluns per intentar aprovar i signar el pla de vint punts per aturar la guerra a Gaza proposat pel president dels Estats Units, Donald Trump. Les negociacions es reprendran a la ciutat egípcia de Sharm el-Sheikh just el dia abans del segon aniversari de la guerra a Gaza i mentre els bombardejos israelians a la Franja continuen, malgrat l'anunci dissabte d'Israel d'una aturada en l'ofensiva. Aquest diumenge van morir almenys 24 persones, i la matinada d'aquest dilluns l'exèrcit israelià ha tornat a bombardejar diversos punts de la Franja, amb especial intensitat la capital, i ha matat almenys set persones, segons informa Al-Jazeera.

La "tardor de les reformes" que ha promès el cada cop més impopular canceller alemany Friedrich Merz ja està en marxa. "El nostre país s’enfronta a decisions importants aquesta tardor", va advertir aquesta setmana durant el debat general sobre el pressupost de 2025 al Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany. El país, tradicionalment locomotora econòmica de la Unió Europea (UE), no acaba d’arrencar, després de dos anys consecutius en recessió. El producte interior brut (PIB) ha disminuït un 0,3% en el segon trimestre d'aquest any en comparació amb els tres primers mesos anteriors, a causa, en part, de les turbulències del comerç mundial. A l’agost es va superar la barrera dels tres milions d’aturats, una xifra sense precedents des del febrer de 2015.

La trobada Sánchez-Merz d’ahir al vespre a la Moncloa va anar exactament com els vam explicar ahir al matí en aquesta anàlisi:

“Wir schaffen das” (Ho aconseguirem), va proclamar a finals d'estiu del 2015 la llavors cancellera alemanya, Angela Merkel, en plena crisi dels refugiats a Europa. La decisió de Merkel d'obrir entre 2015 i 2016 les portes d'Alemanya a 1,2 milions de refugiats i sol·licitants d'asil, la majoria sirians, va dividir el país.

Durant els últims set mesos, els líders del món occidental han estat inscrits en un curs intensiu de trumpologia. Un darrere l'altre, els presidents i primers ministres dels països europeus han viatjat a Washington per aprendre tota mena de lliçons sobre la millor manera de lidiar amb el complicat home que s'asseu darrere del gran escriptori a la sala daurada amb forma ovalada.

Els poc menys de mil quilòmetres de distància en línia recta (932) entre Londres i Berlín, i els poc més de mil (1.096) per carretera, s'han reduït aquest dijous al mínim, almenys simbòlicament, després que el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el canceller alemany, Friedrich Merz, hagin signat a Londres un tractat de cooperació d'ampli abast entre els dos països, un fet qualificat d'"històric" pels respectius caps de govern. Compromisos mutus en seguretat, en defensa europea, en impuls comercial i científic, una cooperació migratòria i gestos pràctics per a la mobilitat ciutadana –amb la promesa, fins i tot, d'un tren directe d'alta velocitat entre les dues capitals en deu anys– marquen aquest acord bilateral integral entre el Regne Unit i Alemanya, el primer des de la Segona Guerra Mundial.

Renovar-se o morir. El kabarett polític berlinès renova el repertori amb el canvi del govern a Alemanya i l'arribada del conservador Friedrich Merz a la cancelleria. El diccionari alemany Duden defineix kabarett, paraula germanitzada provinent del francès cabaret, com “art menor en forma d'esquetxos i cançons que critiquen de manera paròdica i divertida la situació política o els esdeveniments actuals”.

El canceller alemany, Friedrich Merz, ha elevat aquests últims dies el to de les crítiques a Israel per la intensificació de l'ofensiva militar israeliana a la Franja de Gaza i les dramàtiques conseqüències per a la població civil. Merz considera que Israel ja no pot justificar el patiment dels civils a Gaza amb la lluita contra Hamàs.

Atenció a aquesta frase per a la història. L’ha pronunciat el canceller alemany, Friedrich Merz: “Alemanya té l’obligació d'exigir-se una contenció més gran que cap altre país a la Terra a l’hora de donar consells a Israel en públic. Però quan es traspassen línies vermelles, quan el dret humanitari internacional és realment violat, el canceller alemany també té l’obligació de dir alguna cosa al respecte”.

El canceller alemany, Friedrich Merz, ha promès aquest dimecres que el seu govern “proporcionarà tots els recursos financers necessaris” per convertir la Bundeswehr –l'exèrcit alemany– en les forces armades "convencionals" –sense armes nuclears– "més fortes d'Europa". Així ho ha assegurat en la seva primera declaració governamental com a canceller al Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany, una setmana després de la seva accidentada investidura.

Alemanya també s’ha sumat a l’Europa de les coalicions fràgils. Friedrich Merz ha arribat ferit a la cancelleria. El cristianodemòcrata, etern aspirant a succeir Angela Merkel, volia fer de la seva arribada al poder una demostració de força del retorn alemany al lideratge europeu, però hi aterra convertit en el símbol més evident de la feblesa de la coalició que lidera entre la CDU-CSU i una socialdemocràcia en davallada. Amb un Bundestag fragmentat i amb l’extrema dreta d’Alternativa per a Alemanya convertida en la primera força de l’oposició, Merz es va estrenar amb una revolta parlamentària inèdita que apunta a una Alemanya imprevisible. La primera potència de la UE, en plena crisi existencial, i amb urgències polítiques, econòmiques i de seguretat pendents, veu com la lògica del consens que fins ara havia convertit Alemanya en un dels pilars de l’estabilitat europea també s’ha posat en qüestió. 

"Alemanya torna a estar en marxa", va proclamar el nou canceller alemany, Friedrich Merz, quan conservadors i socialdemòcrates van anunciar l'acord de coalició per governar la primera potència econòmica europea els pròxims quatre anys.

Amb el sacseig geopolític que ha suposat l'arribada a la Casa Blanca de Donald Trump, l'auge de l'extrema dreta a Europa i la guerra a Ucraïna, un eix franco-alemany políticament fort és més necessari que mai. Totes les esperances del president de França, Emmanuel Macron, estan posades en el nou canceller alemany, Friedrich Merz. El conservador, del mateix partit que l'excancellera Angela Merkel, la CDU, és un europeista convençut i Macron sembla tenir-hi molta més sintonia que amb el seu predecessor, Olaf Scholz. És habitual que el primer viatge oficial a l'estranger d'un nou canceller sigui a França, però Merz s'ha desplaçat a París menys de 24 hores després de ser nomenat. És tota una declaració d'intencions.

Joachim-Friedrich Martin Josef Merz –nom complet de Friedrich Merz– ha passat de ser el rival polític d'Angela Merkel dins del partit conservador a convertir-se en el nou canceller d'Alemanya. Merz, de 69 anys, governarà la principal economia d'Europa els pròxims quatre anys en coalició amb els socialdemòcrates, després que el seu partit guanyés les eleccions federals el febrer passat. I després que hagi aconseguit prou suport al Bundestag per ser elegit cap de govern, tot i l'ensurt de la primera votació, en la qual no ha obtingut prou vots: un avís que probablement no li espera una legislatura plàcida.

La fiabilitat i previsibilitat alemanya ja fa temps que no són més que un tòpic, però el cert és que ningú s'esperava el que ha passat aquest matí al Bundestag, on el candidat a canceller Friedrich Merz ha obtingut només 310 vots dels 328 que suma la Gran Coalició entre la CDU i l'SPD i no ha obtingut la majoria necessària per ser elegit. El desconcert s'ha apoderat de la política alemanya, ja que ningú ha aclarit qui eren els diputats díscols que s'han negat a seguir la consigna del seu partit ni quins motius tenien per al boicot. El cas és que la votació s'ha repetit a la tarda i llavors sí que Merz ha rebut 325 vots, nou més dels 316 necessaris.