Soldats que se suïciden i reclutes que no es presenten: la fatiga de la guerra mina Israel

Dossier Gaza: s'acaben dos anys d'infern? 7 articles

• Soldats que se suïciden i reclutes que no es presenten: la fatiga de la guerra mina Israel
• Netanyahu, en mode de supervivència contínua

  

• Israel i Hamàs reprendran les negociacions dilluns, mentre l'exèrcit continua bombardejant Gaza
• Dietari des de Gaza: "Avui el pare ha excavat un clot ample al jardí per enterrar-hi tots els llibres"
• El 92% de les cases destrossades: la destrucció de Gaza en gràfics
• Palestina tenyeix de negre el passeig de Gràcia amb una protesta multitudinària
• "A Gaza ateníem nens amb trets al cap"

Enviada especial a Tel Aviv"Ell va sortir de Gaza, però Gaza no va sortir del seu cap", explica Jenny Mizrah, mentre ensenya a aquest diari la fotografia del seu fill Eliran (40 anys), vestit amb uniforme de combat, ulleres de sol i empunyant un fusell. Va combatre 187 dies a la Franja i després li van diagnosticar estrès posttraumàtic. Tot i així, va rebre una nova ordre de reclutament. Dos dies abans d’haver de tornar a Gaza es va suïcidar. Tenia dona, quatre fills i un bon sou en una empresa d'enginyeria d'obra pública.

"Ell no deia res; jo no em vaig adonar del que li passava. L'únic que m'estranyava és que mai no es treia les ulleres de sol. Havia perdut la paciència amb els nens, però mai ens va explicar el que li passava pel cap", relata la dona, que està creant una fundació amb el nom del seu fill per alertar de l'impacte psicològic de la guerra.

Mizrah era el comandant d’una unitat d’excavadores que es dedicava a destruir cases a Gaza. Ell i els seus companys es filmaven somrient i cantant mentre feien les demolicions o amb el rerefons dels bombardejos que aplanaven la Franja. Segons l’ONU, l’exèrcit israelià en aquests dos anys ha destruït el 90% de les llars de Gaza.

Suïcidis entre soldats

El govern israelià no dona xifres, però els mitjans han publicat almenys 50 casos de suïcidis de militars des del 7 d’octubre del 2023, la meitat en els últims mesos. N’hi ha milers de diagnosticats amb estrès posttraumàtic i l’exèrcit ha hagut d’augmentar el nombre d’oficials encarregats de la salut mental de la tropa. Comandants en actiu han admès sota l’anonimat que molts dels reservistes que els arriben no estan en condicions mentals de lluitar. També ha augmentat el reclutament de joves menors de 20 anys sense cap experiència militar, i cada cop se senten més veus de mares que no estan disposades a veure com els maten tot just al sortir de l’adolescència. Les universitats de Tel-Aviv començaran el curs a finals d’aquest mes amb una crida dels sindicats d’estudiants a fer vaga per protestar per la llei que manté l’exempció del servei militar a molts ultraortodoxos.

En un cafè de Tel-Aviv, assegut en una taula apartada de les mirades dels altres clients, David (nom fictici per protegir-lo), accedeix a explicar a l’ARA el que ha vist a Gaza i per què ha decidit declarar-se objector de consciència. Va lluitar a la Franja durant dues setmanes, l’hivern del 2024. La seva unitat va ser destinada a un barri que l’exèrcit ja havia buidat de gazatins: "No vam trobar ningú, ni civils ni combatents, ni tampoc armes: la nostra missió era mantenir la zona d’accés prohibit i és el que vam fer". Però aleshores va veure com els comandants de baix rang, per iniciativa pròpia, demanaven autorització per cremar desenes d’edificis: "Van deixar molt clar que l’objectiu només era la venjança". Uns mesos després va llegir a la premsa que aquell barri havia estat totalment arrasat. "Sé que es podia capturar sense necessitat de destruir-lo: és el que havíem fet nosaltres!", diu amb un fil de veu perquè no el sentin. Està convençut que "un cop l’exèrcit havia assolit els objectius militars, va rebre l’ordre de continuar la guerra sense cap altre propòsit que la destrucció de la infraestructura civil i de les institucions palestines".

Sense sancions

Quan l’estiu passat li van trucar per tornar a reclutar-lo, el David va tenir una llarga conversa amb el seu comandant i li va explicar que no pensava tornar a Gaza. "Li vaig dir que el problema és el com i el perquè d’aquesta guerra. S’està cometent un crim i l’objectiu d’aquesta guerra és liquidar l’existència palestina", denuncia. La seva conclusió és clara: "L'objectiu no és ni substituir Hamàs ni alliberar els ostatges, sinó infligir als palestins un càstig que amenaci la seva existència a Gaza". El David no va ser sancionat per no respondre a la crida del seu país a anar a la guerra: simplement no el van posar a la llista de reclutament. "Més que reprimir-nos, l’exèrcit ens vol minimitzar i saben que ficar gent a la presó fa enrenou", afegeix. Dos companys seus s’han passat només uns dies entre reixes.

La fatiga de guerra es fa notar també en el reclutament, que ha baixat de manera molt significativa. L’exèrcit israelià no ha volgut dir quants soldats han respost a l’última lleva de 60.000 homes i dones per fer complir l’última missió d’ocupar Ciutat de Gaza. Són pocs els que rebutgen la crida a files per empatia amb els palestins o per no voler cometre crims de guerra, però són molts els que pensen que aquesta guerra no val el preu de les vides dels ostatges o dels soldats.

L’impacte econòmic

N’hi ha que no es presenten a les casernes perquè les seves famílies no poden permetre’s que continuïn abandonant els negocis i les feines per anar a la guerra. "Si no van a lluitar no és per un problema moral, és per fatiga. Veient això, qualsevol altre govern fa temps que hauria aturat la guerra", explica el professor de la Universitat de Tel-Aviv Gadi Alghazi, que els anys 80 va ser el primer objector de consciència empresonat a Israel.

Les dades macroeconòmiques resisteixen, ara per ara, l’increment de la despesa militar, la caiguda del turisme i la falta de mà d’obra provocada pel reclutament i per la retirada dels permisos de treball als palestins de Gaza o Cisjordània que cada dia anaven a treballar a Israel. Però la butxaca de les famílies i les petites empreses sí que rep l’impacte. Com que molts reclutes tenen dificultats per compaginar la vida civil i la militar, s'ha donat màniga ampla als comandaments. Els responsables de cada unitat, tenen un pressupost i poden contractar soldats que consten com a reservistes mobilitzats, però que en realitat no fan tot el torn seguit. "És com funcionaven els exèrcits del segle XVI, una cosa que no havia passat mai a Israel", explica el professor.

Algunes tasques militars també s’estan subcontractant a empreses privades, en molts casos de colons de Cisjordània. L’exèrcit no té prou excavadores –la majoria han quedat malmeses durant la guerra d’aquests dos anys i no s’han pogut reposar– i demolir una casa amb bombes és molt car. Han recorregut a contractistes privats, com es llegeix a la seva pàgina web oficial: "Avui cada comandant vol un operari especialitzat i una excavadora potent al seu costat al camp de batalla". Segons el diari Haaretz aquests operaris cobren fins a uns 1.800 euros diaris, amb incentius si compleixen la quota de cases que enderroquen. I els amos d’aquestes empreses de destrucció actuen com a xèrifs, disparant contra qualsevol palestí que s’acosta al lloc on són.

La fatiga de guerra no la constata tothom. G., un soldat de la unitat d’enginyers –encarregada de la demolició de túnels, garatges i cases, que també demana no revelar el seu nom– continua amb la moral alta. Ha combatut 300 dies a Gaza aquests últims dos anys. Preguntat pel balanç de civils morts, diu que ja "en té prou" dels gazatins. "Poden acabar com a refugiats en qualsevol lloc del món, menys a Gaza. Se’n poden anar a Europa, a l’Àfrica o als països àrabs, o allà on els acceptin". Tampoc creu que el pla de Trump porti el final de la guerra. "Per desgràcia encara trigarà temps –pronostica–. És cert que estem cansats de combatre, però a la meva unitat tenim confiança, i la gran majoria estem disposats a continuar combatent. És brut, però entenem que ho hem de fer cada cop que ens topem amb l’entrada d’un túnel a Gaza". N'hi ha que encara no n'han tingut prou, de guerra.

Dossier Gaza: s'acaben dos anys d'infern? 7 articles

• Soldats que se suïciden i reclutes que no es presenten: la fatiga de la guerra mina Israel
• Netanyahu, en mode de supervivència contínua

  

• Israel i Hamàs reprendran les negociacions dilluns, mentre l'exèrcit continua bombardejant Gaza
• Dietari des de Gaza: "Avui el pare ha excavat un clot ample al jardí per enterrar-hi tots els llibres"
• El 92% de les cases destrossades: la destrucció de Gaza en gràfics
• Palestina tenyeix de negre el passeig de Gràcia amb una protesta multitudinària
• "A Gaza ateníem nens amb trets al cap"