Edició
Idioma
Internacional Pròxim Orient
Guerra al Pròxim Orient

Raúl Incertis: "A Gaza ateníem nens amb trets al cap"

Anestesista que ha treballat a Gaza

Cristina Mas
04/10/2025
4 min
Dossier Gaza: s'acaben dos anys d'infern? 7 articles

BarcelonaEl metge valencià Raúl Incertis ha treballat quatre mesos a Gaza amb Metges Sense Fronteres i l’ONG canadenca Glia, que col·labora amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS). L'anestesista i especialista en urgències és un testimoni de primera mà de l’infern en el qual viu la població de Gaza.

Què va veure en la seva última estada a l’Hospital Nasser de Khan Yunis, al sud de la Franja?

— L'infern a la terra. Israel ha llançat a Gaza 100.000 tones d’explosius, l’equivalent a cinc bombes atòmiques. Tot arrasat. Població desplaçada. Nens mutilats. Pares destrossats. Gent famolenca. Un horror.

Quin tipus de ferides va atendre?

— Des de finals de maig i fins ara hem vist les matances en els punts de repartiment d’aliments de la mal anomenada Fundació Humanitària de Gaza [impulsada pels Estats Units i Israel] i també en punts de distribució de menjar de l’ONU. Soldats israelians disparen sense avisar contra la multitud amb fusells, però també amb granades, drons i artilleria. Rebíem diàriament múltiples víctimes. Constantment trets al cap, al tòrax i a l’abdomen. No és un patró de bales perdudes en absolut. Això mostra molt clarament la intencionalitat de l’exèrcit israelià. Civils, sovint nens i dones. Nens amb trets al cap. Majoritàriament menors de 18 o 20 anys i dones. Això és el que més veus. Sí, bé, en el cas de les execucions a trets no sabria dir-ne la xifra, però també és un percentatge important de dones i criatures.

El metge valencià Raúl Incertis atenent un ferit.
El metge valencià Raúl Incertis atenent un ferit. Cedida
Trets al cap, al tòrax i a l'abdomen. No és un patró de bales perdudes en absolut. Això mostra molt clarament la intencionalitat de l’exèrcit israelià ”
Raúl Incertis Anestesista que ha exercit a Gaza

Com estaven els seus companys sanitaris palestins?

— La doctora Alaa estava treballant a l'hospital quan vam rebre a urgències el seu fill petit, Adam, que crec que tenia 10 o 11 anys i era l’únic de deu germans que havia sobreviscut. Vam rebre el nen en coma, amb metralla al cos, el braç cremat, i també el pare, molt greu, amb metralla al cervell, al tòrax i a l’abdomen. Va ser un doble bombardeig sobre casa seva. Els cossos irreconeixibles, carbonitzats, amputats o decapitats. El nen va sobreviure, a la unitat de cremats de Metges Sense Fronteres. Però la doctora Alaa estava destrossada.

I no és un cas únic.

— Un altre metge també va perdre la dona i els fills. El meu amic Ahmed, infermer, va morir amb els seus tres fills petits quan van bombardejar la seva tenda de campanya a la zona humanitària on havien dit que la gent anés per no ser bombardejada. La dona estava embarassada i també era infermera. Un estudiant de medicina mort en un doble atac, un infermer abatut per un franctirador o un dron. No hi ha cap distinció per ser sanitaris; són víctimes igualment.

També hem vist personal sanitari detingut i empresonat.

— Sí, hi ha prop de 300 sanitaris segrestats als hospitals. Al Nasser, el febrer passat, en van matar alguns i en van segrestar més de setanta. Uns quaranta encara continuen entre reixes. Jo treballava colze a colze amb companys que van ser alliberats després d’1, 2 o 4 mesos, i tots deien el mateix: tortures, maltractes, pallisses, privació de son, humiliacions... Volien informació sobre ostatges que en algun moment havien estat atesos a l’hospital. Però evidentment no en sabien res. En realitat, és també una manera de destruir la infraestructura sanitària i la moral dels treballadors.

Un pare abraçant el seu fill ferit a l'Hospital Nasser a Khan Yunis, al sud de la Franja de Gaza.
Un pare abraçant el seu fill ferit a l'Hospital Nasser a Khan Yunis, al sud de la Franja de Gaza. Cedida

Israel repeteix que Hamàs amaga armes o centres de comandament dins dels hospitals. Ha vist res que ho corrobori?

— No. I encara que fos així, Israel no pot bombardejar un hospital. Jo no vaig veure armes, ni combatents, ni atacs des de dins. En cap cas es complien els supòsits per atacar hospitals. Vaig estar a l’Hospital Nasser, al sud, i a l’Indonesi, al nord, i en cap dels dos vaig veure res d’això.

No vaig veure armes, ni combatents, ni atacs des de dins. En cap cas es complien els supòsits per atacar hospitals. Però igualment, Israel no pot bombardejar-ne ”
Raúl Incertis Anestesista que ha treballat a Gaza

L’exèrcit israelià ordena la gent que es traslladi a la zona humanitària d’Al-Mawasi, al sud. És realment una zona segura?

— Cada dia rebíem famílies que havien estat bombardejades allà, a les seves tendes. Sobretot de nit. Així va morir el meu amic Ahmed. La majoria de morts ara són allà.

Amb quins mitjans treballa el personal sanitari a Gaza en aquest context de bombardejos, bloqueig i de crisi humanitària?

— Amb només un 30-40% dels fàrmacs essencials. Manca la morfina o el fentanil. Han de reutilitzar xeringues, sense gases ni compreses suficients. Utilitzen ibuprofèn intravenós per al dolor postoperatori. Molts nadons han mort perquè no hi ha llet de fórmula. Falten antibiòtics combinats, cosa que eleva la mortalitat per infeccions. A més, porten treballant 60-70 hores setmanals durant dos anys seguits, molts sense sou. Estan cremats, deprimits i exhausts.

No poden ni pal·liar el dolor.

— Si no hi ha analgèsics per a amputacions, només pots acompanyar. Però això no consola a ningú.

Una reflexió per acabar.

— Només que la gent entengui que són persones com nosaltres. L’únic “pecat” que han comès els palestins és haver nascut en el lloc i moment equivocats, ser musulmans i de pell fosca. Tenien cases, cotxes, estudis, música, futbol, com nosaltres. Però viuen sotmesos a la ira d’Israel i dels Estats Units.

Dossier Gaza: s'acaben dos anys d'infern? 7 articles
stats