Alemanya reprendrà l'exportació d'armes a Israel després de la pausa per la guerra de Gaza

BerlínEl govern alemany ha anunciat aquest dilluns que reprendrà les exportacions d'armament a Israel, perquè considera que s'està complint l'alto el foc a la Franja de Gaza i constata que està arribant l'ajuda humanitària. Aquesta decisió entrarà en vigor el 24 de novembre, segons ha anunciat el portaveu del govern alemany, Stefan Kornelius.

El portaveu ha justificat l'aixecament de l'embargament parcial d'armes decretat aquest estiu pel canceller Friedrich Merz, entre altres coses, perquè la treva, en vigor des del 10 d'octubre, “s'ha estabilitzat les últimes setmanes”. Kornelius també ha esmentat els esforços per aconseguir una pau duradora i l'augment de l'ajuda humanitària a la Franja de Gaza.

El govern federal alemany ha advertit que en el futur tornarà "en general a examinar cada cas individualment i a reaccionar davant dels nous esdeveniments" pel que fa a les exportacions d'armes. El ministre d'Exteriors israelià, Gideon Saar, ha celebrat la decisió de Berlín: "Insto altres governs a adoptar decisions similars, seguint l'exemple d'Alemanya", ha escrit al seu compte de la xarxa social X.

El canceller alemany va sorprendre aquest estiu a l'anunciar que Alemanya suspenia fins a nou avís les exportacions a Israel d'armes i sistemes que es poguessin utilitzar a Gaza. L'embargament parcial no afectava, però, altres sistemes que es consideraven necessaris perquè Tel-Aviv pogués continuar defensant-se d'atacs externs.

Merz ho va fer enmig d'una creixent pressió, tant fora com dins d'Alemanya, perquè Berlín adoptés una postura més dura amb Israel en vista de la catastròfica situació humanitària que hi havia llavors a la Franja i davant d'una agressivitat més gran de l'exèrcit israelià en la guerra a Gaza. El canceller va prendre aquesta decisió el 8 d'agost després que el govern de Benjamin Netanyahu aprovés un pla militar per ocupar la ciutat de Gaza i abans que es decretés fa cinc setmanes l'alto el foc entre Israel i Hamàs.

Alemanya és el segon exportador d'armes més gran a Israel després dels Estats Units. Alemanya va subministrar el 30% de les importacions d'armes d'Israel entre el 2019 i el 2023, principalment fragates i torpedes destinats a les forces navals israelianes. Entre el material subministrat per Alemanya durant aquest període hi havia fragates de la classe Sa'ar 6 (fragates lleugeres MEKO A-100) i motors de vehicles blindats, que s'han utilitzat a la guerra de Gaza, segons l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (SIPRI).

La decisió de Merz de decretar un embargament parcial d'armes va tensar les relacions entre Alemanya i Israel. Des que va arribar a la cancelleria el maig passat, Merz ha adoptat un to inusualment crític amb Israel per a un canceller alemany. El líder conservador va elevar el to contra Israel per l'ofensiva a Gaza i va arribar a dir que Tel-Aviv no podia justificar el patiment dels civils a la Franja amb la lluita contra Hamàs. "La solidaritat amb Israel no vol dir que considerem bona cada decisió que pren un govern i que a més a més li prestem el nostre suport, arribant fins i tot al suport militar mitjançant el subministrament d'armes", va dir quan va anunciar l'embargament.

Subhasta de documents de l'Holocaust

L'existència i la seguretat d'Israel són tradicionalment considerades una "raó d'estat" per a Alemanya. Això és conseqüència de la responsabilitat històrica de Berlín per l'assassinat de sis milions de jueus europeus pels nazis a l'Holocaust, que continua sent una qüestió delicada.

Aquest mateix dilluns, la casa de subhastes Felzmann ha cancel·lat l'adjudicació de documents i objectes relacionats amb l'Holocaust, després de la indignació dels supervivents de la Shoah i les crítiques dels governs alemany i polonès a la venda al millor postor.

Entre els objectes que havien de ser subhastats hi havia estrelles de David, cartes escrites per presoners dels camps de concentració als seus éssers estimats, fitxes de la Gestapo, documents relacionats amb esterilitzacions forçades, registres d'empreses venudes per força als alemanys i material de propaganda nazi.

"La memòria de les víctimes de l'Holocaust no és una mercaderia i no pot ser objecte de comerç", va assenyalar el ministre polonès d'Exteriors, Radoslaw Sikorski. "Una cosa així és senzillament inacceptable, i ha de quedar clar que tenim l'obligació ètica cap a les víctimes d'impedir aquest tipus de coses", va declarar el seu homòleg alemany, Johann Wadephul.

"Els documents sobre la persecució i l'Holocaust pertanyen a les famílies dels perseguits. Han d'exposar-se en museus o en exposicions de llocs commemoratius i no degradar-se a objectes comercials", va considerar Christoph Heubner, vicepresident executiu del Comitè Internacional d'Auschwitz, creat per supervivents del camp. “La memòria no està en venda i mai no ho estarà”, va afegir la ministra de Cultura polonesa, Marta Cienkowska.