Friedrich Merz, el canceller impopular
Després de cent dies a la cancelleria alemanya, el dirigent conservador té menys suport que el seu predecessor Olaf Scholz
BerlínEl canceller alemany Friedrich Merz no ha pogut gaudir d’una lluna de mel amb els seus compatriotes en els cent dies que fa que és al poder. Merz no va començar el seu mandat amb bon peu. Va necessitar dues votacions per ser elegit canceller el 6 de maig; un fet inèdit a Alemanya, després d’una sorprenent derrota en la primera votació del Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany.
Merz no ha tingut el període inicial de gràcia del qual solen gaudir molts polítics quan arriben al poder. El 59% dels alemanys es mostren insatisfets amb la feina del canceller, segons una enquesta de l’institut Insa que ha fet el diari Bild am Sonntag. Només el 30% es mostren satisfets amb la seva tasca. La resta dels enquestats no es mostren ni satisfets ni insatisfets.
El canceller conservador és més impopular que el seu predecessor en el càrrec, el socialdemòcrata Olaf Scholz. Després de cent dies en el càrrec, el 43% dels alemanys es declaraven, el març del 2022, satisfets amb la feina de Scholz a la cancelleria, mentre que el 41% es declaraven insatisfets.
El govern de Merz, format per una coalició entre els conservadors de la CDU-CSU i el Partit Socialdemòcrata (SPD), també rep una valoració negativa del 60% dels enquestats, mentre que el 27% estan satisfets amb la tasca de l’executiu.
Si es compara amb la coalició semàfor de Scholz –formada per l’SPD, els liberals de l'FDP i els Verds–, el govern que dirigeix Merz surt una mica més ben parat que l’anterior. El 28% consideren que la feina del govern actual és millor que la de la coalició semàfor, anomenada així pels colors dels partits que la integraven. El 24% la valoren com a pitjor. El 38% no veuen diferències significatives. La coalició semàfor va fracassar per les seves constants picabaralles internes.
Promeses complertes a mitges
A l'arribar a la cancelleria, Merz va prometre que reactivaria la feble economia alemanya, trauria Alemanya de la recessió i de la crisi industrial, combatria l’auge de l’extrema dreta i aturaria la immigració il·legal. La coalició va aconseguir aprovar amb relativa rapidesa el paquet financer per a inversions rècord en infraestructura i defensa, i va pactar endurir la política migratòria. Però el fracàs en l’elecció de tres nous jutges per al Tribunal Constitucional ha provocat tensions dins la coalició de govern.
Merz tampoc no ha aconseguit frenar l’avanç del partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD), que guanya terreny i se situa, amb un 26%, per davant en intenció de vot de la CDU-CSU, que cau al 24%, segons una enquesta de Forsa.
“La gent ha de notar a l’estiu que estem avançant”, va dir Merz en la seva primera declaració de govern al Bundestag. Tanmateix, això no passa. Només un de cada quatre alemanys (23%) es mostra optimista sobre el fet que el canceller estigui prenent les mesures adequades per al futur, segons una enquesta d’Ipsos. Més de la meitat dels enquestats (53 %) es mostren pessimistes, mentre que aproximadament el 21% es declaren indecisos.
La veritable prova de foc de la coalició entre conservadors i socialdemòcrates està encara per arribar. Al setembre s’aprovaran al Bundestag els pressupostos i s’haurà de resoldre la qüestió dels jutges del Constitucional.
D'altra banda, Merz ha estat més actiu en política exterior que Scholz. Seguint la tradició d’altres cancellers alemanys, el seu primer viatge va ser a París, per saltar tot seguit a Varsòvia. El canceller té més bona relació amb el president francès, Emmanuel Macron, que Scholz, tot i que les relacions amb Varsòvia s’han ressentit a causa de devolucions en calent de sol·licitants d’asil a la frontera comuna, cosa que ha portat el govern de Donald Tusk a restablir temporalment els controls fronterers amb Alemanya.
La seva trobada a la Casa Blanca amb el president dels Estats Units, Donald Trump, va anar millor del que s’esperava, però també ha encaixat fracassos, com l’ultimàtum sense conseqüències que el canceller va llançar al president rus, Vladímir Putin, a l’inici del seu mandat. Ara bé, amb l’arribada de Merz a la cancelleria, s’ha reactivat el grup E3, compost per Alemanya, el Regne Unit i França.
Pel que fa a la qüestió palestina, Merz ha elevat el to amb Israel, tot i que Alemanya no preveu reconèixer a curt termini un estat palestí, a diferència de Londres i París, que el reconeixeran al setembre. El canceller alemany ha estat criticat dins del seu propi partit per suspendre parcialment la venda d’armes a Israel que puguin ser utilitzades a la Franja de Gaza. La decisió va ser rebuda amb estupefacció per la Unió Social Cristiana (CSU), la germana bavaresa de la CDU, ja que no havia estat consensuada amb ells.
