L’Àrtic és la regió que més s’escalfa del planeta i ho fa a un ritme inusitat: fins a quatre vegades més ràpid de mitjana que la resta de zones terrestres. I això té una repercussió global enorme perquè el gel d’aquest oceà exercia un paper cabdal de regulador del clima de la Terra i ara s’està fonent a velocitats insòlites. Això també està canviant l’estructura dels oceans, amb un impacte brutal sobre les comunitats locals i la biodiversitat.

Després de setmanes d'amenaces sobre Groenlàndia, Donald Trump sembla haver frenat la seva ànsia d'aconseguir l'illa àrtica a la força després de tancar un suposat acord amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte. En aquest context de tensa calma, la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, i el primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, fan aquesta setmana una minigira europea per agrair el suport polític i militar dels països europeus davant l'actitud imperialista de Trump. Els dos mandataris es van reunir dimarts a Berlín amb el canceller alemany, Friedrich Merz, i aquest dimecres han viatjat a París per entrevistar-se amb el president de França, Emmanuel Macron.

La influència i la solidesa dels aliats dins de l’OTAN no només es mesura pel nombre de tropes o per les xifres del pressupost en defensa. Dinamarca il·lustra clarament aquesta realitat. Malgrat ser una nació petita amb unes forces armades amb un nombre modest d’efectius, el país nòrdic s’ha construït una reputació de ser un membre crucial pels interessos de l’OTAN. Això es deu a la seva posició geogràfica i per la seva fiabilitat política, ja que històricament ha estat un dels aliats més pròxims i fidels a Washington.

El president francès, Emmanuel Macron, va apujar el to ahir contra Donald Trump des de la tribuna de Davos, on va titllar el president nord-americà –sense referir-s'hi directament– d'"assetjador". Aquest dimecres l'Elisi ha sol·licitat formalment una missió de l'OTAN a Groenlàndia i ha dit que està disposat a contribuir-hi. D'aquesta manera, França explicita encara més el seu suport a Dinamarca, que la setmana passada ja va reclamar un exercici de l'Aliança Atlàntica a l'illa àrtica. La proposta d'un exercici militar conjunt en el marc de l'OTAN permetria als Estats Units participar juntament amb els seus aliats en un reforçament de la seguretat a Groenlàndia, el factor que suposadament més preocupa a Trump i pel qual argumenta que cal que Washington en prengui el control sigui com sigui.

La creixent tensió entre els EUA i Europa amb relació a Groenlàndia ha penalitzat les borses. Els mercats de renda variable han registrat caigudes a tot Europa amb descensos de més de l'1% en aquest inici de setmana, després que Donald Trump anunciés aranzels addicionals per als països que enviïn tropes a Groenlàndia i la possible resposta que pugui donar la Unió Europea (UE). Amb tot, els descensos s'han moderat al final del dia.

La tensió entre Dinamarca i els Estats Units continua escalant. Després de les amenaces constants de Donald Trump d'envair Groenlàndia, l'exèrcit danès ha incrementat la seva presència militar al territori aquest dilluns, segons informa l'agència de notícies Reuters. L'exèrcit danès assegura que un avió aterrarà aquest dilluns a la nit a Kangerlussuaq –un assentament que es troba a l'oest de Groenlàndia– i que es tracta d'una "contribució substancial" de soldats.

La realitat sempre canvia, però la velocitat amb què està canviant aquests dies és impressionant. França, Alemanya, Noruega i Suècia envien soldats a Groenlàndia. I Dinamarca, esclar. Espanya diu que s’ho està pensant. Es tracta de petits contingents, que hi van a fer feines de “reconeixement”, en un missatge simbòlic clar a Donald Trump: això és territori de sobirania danesa, és territori de la Unió Europea, i no acceptem amenaces. Trump es deu estar fent un tip de riure, però aquests països han fet l’únic que es pot fer, que és no mirar cap a una altra banda.

Mentre els ministres d'Exteriors de Dinamarca i Groenlàndia estaven reunits aquest dimecres amb Marco Rubio i J.D. Vance, a Copenhaguen el ministre de Defensa danès anunciava un increment del personal militar a l'illa àrtica. A principis de setmana, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ja avançava que la intenció era reforçar la presència a l'Àrtic, no només amb personal danès, sinó també d'altres aliats europeus. El ministeri de Defensa danès ha detallat que, juntament amb diversos aliats àrtics i europeus, "exploraran en les setmanes vinents com es pot concretar un increment de la presència i l'activitat d'exercici a l'Àrtic". Per ara, Suècia, Noruega, Alemanya i França han confirmat que enviaran tropes a l'illa àrtica, i Espanya ha assegurat aquest dijous que no descarta fer-ho.

El president dels Estats Units, Donald Trump, fa una setmana que reparteix amenaces arreu. La insistència de la Casa Blanca per prendre el control de Groenlàndia, encara que hagi de ser amb l'ús de la força, posa Europa i l'OTAN en una posició inèdita i incerta. En parlem amb el politòleg danès Sten Rynning, autor del llibre NATO. From Cold War to Ukraine, a history of the world’s most powerful alliance [OTAN. De la Guerra Freda a Ucraïna, una història de l'aliança més poderosa del món].

Cinc dies després de la presa de possessió de Donald Trump, el 25 de gener de l'any passat, el general austríac Robert Brieger, aleshores cap del Comitè Militar de la Unió Europea, advertia en una entrevista al diari alemany Welt am Sonntag que tindria sentit desplegar tropes europees a Groenlàndia. Les seves paraules no eren merament especulatives: responien a les reiterades manifestacions del president dels Estats Units del seu interès per adquirir el territori autònom danès per raons de "seguretat nacional". Un interès que Trump ja havia manifestat durant el seu primer mandat i que, arran de l'operació militar de dissabte per capturar Nicolás Maduro, ha tornat a exposar amb una determinació inquietant. Fins al punt que la Casa Blanca no descarta explícitament l'ús de la força militar o de coaccions econòmiques contra un aliat de l'OTAN com Dinamarca, l'estat sobirà sobre l'illa àrtica.

Tots plegats hem hagut de tornar a la normalitat sense fer l’escalfament: el 3 de gener Trump va bombardejar Caracas i va emportant-se'n el president Maduro perquè el jutgin a Nova York.

Els líders de les sis principals potències europees han expressat aquest dimarts el seu suport explícit a Dinamarca i a Groenlàndia, en una declaració conjunta que subratlla que l'illa àrtica "pertany al seu poble". El missatge, signat per França, Alemanya, Itàlia, Polònia, Espanya i el Regne Unit, a més de Dinamarca, respon a les reiterades amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, i d'alguns dels més destacats d'entre els seus col·laboradors d’apropiar-se del territori danès per motius de seguretat nacional. L'espasa de Dàmocles sobre l'illa àrtica és una més de les ones expansives del cop militar de la Casa Blanca contra Nicolás Maduro, el deposat president de Veneçuela.

El govern danès ha convocat a consultes aquest dimecres el principal representant diplomàtic dels Estats Units a Copenhaguen arran de la difusió d’unes informacions que apunten a operacions secretes nord-americanes a Groenlàndia. Segons una investigació de la radiotelevisió pública DR, almenys tres ciutadans nord-americans haurien estat implicats en activitats per afavorir la secessió del territori àrtic, amb l’objectiu final que passés a formar part dels Estats Units.