Trump: "L'edat daurada dels Estats Units comença ara"

WashingtonCom cada dia, el rellotge ha marcat les dotze del migdia, sense saber que avui també marcava l'inici de la segona era de Donald Trump. Les efígies d'anteriors presidents que decoren la Rotonda del Capitoli han assistit mudes a la presa de possessió del 47è president dels Estats Units, el mateix que va instigar la massa enfurismada que va ocupar aquesta mateixa sala el 6 de gener de 2021. Congressistes i multimilionaris de les grans tecnològiques han escoltat com Trump, davant de dues Bíblies sostingudes per la seva esposa Melania i amb la mà dreta alçada, ha pronunciat les 35 paraules del jurament del càrrec. És el primer delinqüent condemnat de tota la història del país que ho fa.

"L'època daurada dels Estats Units comença ara. A partir d’aquest dia, el nostre país prosperarà i serà respectat de nou arreu del món. Serem l’enveja de totes les nacions, i no permetrem que se’ns prengui avantatge ni un sol dia durant tota l’administració de Trump. Simplement, posaré Amèrica en primer lloc", ha afirmat en les seves primeres paraules com a president, després que J.D. Vance també hagués jurat el càrrec com a vicepresident.

Els congressistes, expresidents i multimilionaris tecnològics han escoltat com Trump afirmava: "Déu em va salvar per tornar a fer Amèrica gran". En aquesta tasca messiànica, el magnat ha anunciat que declararà l'emergència nacional a la frontera amb Mèxic per poder començar amb el seu procés de deportacions massives. Per dur-les a terme, el flamant president ha assegurat que invocarà "la Llei d'Enemics Estrangers de 1798" i que ordenarà a les "forces de l'ordre que utilitzin tot el poder immens de les lleis federals i estatals" per perseguir les persones migrants, a les quals ha tornat a titllar de "criminals".

En el seu primer mandat Trump ja va voler declarar l'emergència nacional amb la frontera de Mèxic, però el Congrés se li va rebel·lar. Com a conseqüència, el xoc va derivar en un conflicte constitucional entre els poders legislatiu i l'executiu. Ara, no només la majoria republicana és més procliu a permetre això, sinó també alguns demòcrates. La cambra dels Representants va passar una llei a principis de mes per deportar migrants indocumentats acusats o condemnats per delictes menors. I ho va fer amb suport demòcrata.

Desfer el Green New Deal de Biden

El republicà torna disposat a esborrar des del primer dia el parèntesi que ha suposat l'administració de Joe Biden enmig del seu regnat. Així, entre les primeres accions anunciades hi ha la de posar fi al pacte verd i el paquet climàtic que havia aprovat el president Biden durant el seu mandat. En aquest sentit, Trump ha declarat que posarà en marxa una emergència nacional energètica per tornar a apostar per una economia dels combustibles fòssils mentre els incendis de Los Angeles, un dels pitjors en la història de la ciutat, encara acaben de cremar. "We will drill baby drill!" ("perforarem, baby, perforarem!"), ha estat el lema que ha repetit des de la Rotonda del Capitoli. "Podreu comprar el cotxe que vulgueu", ha dit, en al·lusió als incentius que el pla de Biden donava per comprar cotxes no contaminants.

Vuit anys després de fer el retrat més fosc dels Estats Units, el president ha tornat a conjurar la imatge d'una nació en "declivi". La diferència és que aquest cop els suposats anys foscos del país acaben amb la seva presidència: "Per als ciutadans americans, el 20 de gener de 2025 és el Dia de l'Alliberació".

Rendició de comptes

A una curta i dolorosa distància, la vicepresidenta Kamala Harris i el mateix Biden han hagut d'escoltar com Trump prometia "equilibrar la balança de la justícia" i posar fi a la "violenta i injusta militarització del departament de Justícia i del govern". Minuts abans que acabés la seva presidència, Biden havia signat indults per a tota la seva família per por a les promeses de venjança del republicà. Hillary Clinton també ha estat testimoni de com el republicà tornava al poder després de derrotar una altra dona. Qui no ha volgut reviure l'escena ha estat Michelle Obama, que ha deixat sol Barack Obama en el seu deure com a expresident.

Esborrar les persones trans

Les constants cites a Déu i al seu paper a la nova administració de Trump no són simples exageracions. El nou president també ha avançat que posarà fi a totes les polítiques LGBTIQ+ que tant han criticat els moviments ultraconservadors al país. “A partir d'ara, serà la política oficial del govern dels Estats Units que només existeixin dos gèneres: el masculí i el femení”, ha afirmat el president, esborrant d'un sol cop l'existència de les persones trans i queer en els registres oficials.

De la mateixa manera, ha promès posar fi a les polítiques de diversitat, equitat i igualtat (DEI) per restablir una societat que suposadament estigui “basada en el mèrit”. Per restablir l'orgull americà que segons ell s'ha perdut, Trump també ha anunciat que rebatejarà el golf de Mèxic com el “golf d'Amèrica” i ha insinuat que “recuperarà” tots els diners que van donar a Panamà amb la construcció del canal. Fa tan sols unes setmanes, el republicà va fer explícites les seves aspiracions expansionistes sobre el canal de Panamà.

Les aspiracions expansionistes han contrastat amb la promesa de ser un president "pacificador i unificador". "Construirem l'exèrcit més fort que el món ha vist mai", ha promès. Just en aquesta mateixa sala on pronunciava aquestes paraules, fa dues setmanes el país s'acomiadava de Jimmy Carter, que sí que serà recordat pel seu activisme humanitari.

Mart, la nova fita

Elon Musk, flanquejat per Jeff Bezos i Mark Zuckerberg, ha sentit com el magnat també prometia "portar la bandera [dels Estats Units] a nous horitzons". "Perseguirem el nostre destí a les estrelles i posarem les barres i estrelles sobre el planeta Mart", ha afirmat el magnat. Tant Musk com Bezos tenen empreses espacials.

“No serem conquerits, no serem intimidats, no serem vençuts i no fracassarem. A partir d'aquest dia, els Estats Units d'Amèrica serà una nació lliure, sobirana i independent. Ens mantindrem ferms amb valentia. Perquè som americans, el futur és nostre i la nostra edat d'or acaba de començar”, ha afirmat amb emfàtica rotunditat.

La bandera del Capitoli, que se suposava que havia d'estar a mig pal per la mort de l'expresident Jimmy Carter, estava hissada per complet. Trump ja va dir que no volia que la seva investidura estigués deslluïda per les banderes a mitja asta. El fred extrem ha privat el republicà de l'escalf dels seus seguidors, que s'han hagut de conformar a seguir la cerimònia per les pantalles del Capital One Arena, el mateix estadi on aquest diumenge Trump prometia acabar amb "el declivi americà" i esborrar el llegat del seu predecessor Joe Biden. El demòcrata no s'ha esforçat a dissimular l'arc caigut que dibuixaven els seus llavis durant la cerimònia.

El republicà ha gaudit de tots els honors que ell va negar al seu predecessor fa quatre anys. El president sortint i la seva esposa, Jill Biden, han rebut Trump i Melania per a la tradicional cerimònia del te abans de la investidura. "Benvingut a casa", ha dit Biden. En un últim acte de servei, el demòcrata també ha indultat preventivament el comitè que va investigar l'assalt al Capitoli i algunes de les probables primeres víctimes de la venjança de Trump: el doctor Anthony Fauci, el metge que va gestionar la pandèmia, el general retirat Mark Milley, que va qualificar-lo de "feixista", i la republicana Liz Cheney, qui va ser crítica amb ell.

Sobreviure als dos intents d'assassinat va imbuir Trump de la creença d'haver estat elegit per la providència divina per redreçar el rumb del país. La victòria a les urnes gràcies a uns seguidors cegament lleials que es vantaven de votar un delinqüent alimenta la sensació d'impunitat. La sentència emesa pel Tribunal Suprem que atorga immunitat total al president pels actes oficials el converteix en un mandatari per sobre del bé i el mal. El magnat se sent intocable, els astres semblen estar alineats perquè pugui ser el "dictador" que prometia.

La primera presidència de Trump el 2017 va marcar el camí per a tots els moviments d'ultradreta a escala global. Els seus quatre anys al capdavant de la Casa Blanca van ser claus per començar a erosionar els consensos socials respecte a la igualtat entre homes i dones, el rebuig al racisme o bé el reconeixement que les persones tenen dret a existir sigui quina sigui la seva orientació sexual o identitat de gènere. Drets que s'havien conquerit després d'anys de lluites socials tornen a estar en entredit per l'avenç del populisme.

El republicà recupera vuit anys després el poder amb una societat completament polaritzada gràcies a haver trencat aquests consensos socials. No només dins dels Estats Units: el reclutament de Musk al servei de la causa ultra i la resta de multimilionaris de Silicon Valley està accelerant aquest procés de trencament.

La societat civil del 2017 va fer-li un pols a Trump amb una de les manifestacions més grans de la història dels Estats Units: mig milió de persones van protestar l'endemà de la presa de possessió del president. Dissabte passat la resistència contra el magnat sortia al carrer, però més desinflada i amb la crisi que ha suposat el seu retorn. La manifestació, que volia reeditar la històrica Marxa de les Dones de fa vuit anys, va congregar dissabte unes 50.000 persones, una desena part del mig milió dels assistents del 2021.