Les caixes negres dels dos trens accidentats el 18 de gener a Adamuz (Còrdova) revelen que entre el descarrilament del tren Iryo i la col·lisió amb el tren Alvia van passar només quinze segons, segons es desprèn en una nota de la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris (CIAF) publicada aquest dimarts al vespre.

Un mes i mig després del tràgic accident ferroviari a Adamuz —que va causar 46 víctimes mortals—, la investigació continua en marxa i totes les hipòtesis sobre les causes continuen obertes. En un informe remès al jutjat que dirigeix la investigació i signat el 17 de febrer, la Guàrdia Civil admetia que no tenia encara prou elements per descartar ni corroborar completament cap de les opcions. Precisament en resposta a aquest informe, la magistrada instructora ha autoritzat aquest dilluns que els agents revisin la informació de les caixes negres i les imatges de les càmeres de vigilància dels dos trens sinistrats.

El secretari d'estat de Transports, José Antonio Santano, ha reaccionat a la polèmica generada per la suposada retirada de material ferroviari de la zona de l'accident d'Adamuz del gener, "amb nocturnitat i sense autorització judicial". En una compareixença pública aquest dimarts a Barcelona, Santano ha negat que hi hagi hagut cap irregularitat i ha defensat la tasca d'Adif.

"Per tot el que s'ha exposat i en la data actual, no es pot descartar aquest supòsit de forma definitiva, a falta de completar la informació pendent de recaptar". Aquesta és una de les frases més repetides en l'informe inicial de la Guàrdia Civil sobre l'origen de l'accident d'Adamuz que el 18 de gener va causar la mort de 46 persones i va deixar més de 150 ferits. Al document al qual ha tingut accés l'ARA es plantegen fins a vuit hipòtesis que podrien haver provocat el tràgic accident i, de moment, el cos policial explica que no té prou informació per descartar-ne cap.

La treva política que va predominar durant les primeres hores de la tragèdia d'Adamuz i Gelida és història. A mesura que han passat els dies, el discurs del PP ha anat in crescendo a l'hora de reclamar responsabilitats pels sinistres, als quals s'ha sumat el caos ferroviari a Catalunya i les limitacions de velocitat de l'AVE. Fins al punt que aquest dimecres, el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, ha culpat directament el president espanyol, Pedro Sánchez, dels accidents i ha vaticinat que el seu govern "s'asseurà al banc dels acusats" per la tragèdia ferroviària. "Han jugat a la ruleta russa amb la nostra seguretat; aquest era un accident evitable, no una catàstrofe imprevisible", ha proclamat el líder del PP.

Divendres passat, el president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, va acusar la Moncloa de tractar els morts per la dana com a "víctimes de segona". El seu argument era que les víctimes dels accidents d'Adamuz i Gelida cobrarien el triple que les del temporal. "És un fet molt trist i lamentable", es queixava. Però no és així. Poc després, la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, va retreure-li la "indignitat" d'equiparar dues catàstrofes que "no són comparables". I fins i tot les associacions de víctimes de la dana han hagut de sortir al pas per desmentir-lo. El moll de l'os és que les víctimes de les dues tragèdies poden rebre una ajuda directa i a fons perdut per part del govern espanyol de 72.000 euros. És a dir, reben la mateixa quantia de diners públics. El que canvia és el sistema d'assegurances que va lligat a les tragèdies ferroviàries i que paguen les companyies. Unes quanties que, tot i que no les paga l'Estat, en el cas d'Adamuz la Moncloa sí que anticiparà per evitar que, com en altres ocasions, arribin anys més tard.

Temps. És el factor que a partir d'ara determinarà la recuperació de la normalitat del servei ferroviari a l'Estat i, en particular, a Catalunya, on la xarxa de Rodalies està submergida des de fa dies en un caos. Així ho ha recordat el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, durant la seva compareixença al Congrés aquest dimarts: "La xarxa ferroviària no és una tetera. No s'arregla en dos dies", ha indicat Puente, que cinc dies després de comparèixer al Senat per l'accident ferroviari d'Adamuz (Còrdova) i el desgavell a Rodalies, marcat també pel tràgic accident mortal de Gelida, ha repetit l'exercici a la cambra baixa espanyola.

Voldria creure que pel que fa a la seva manera de concebre la participació en la vida política, el ministre de Transports, Óscar Puente, no serà el mateix després de les experiències que està tenint aquests dies. L’acte més solemne i digne pels accidents ferroviaris d'Adamuz i Gelida va tenir lloc dijous passat al Palau d'Esports Carolina Marín, de Huelva. En aquest funeral d’estat el més important va ser la intervenció de Liliana Sáenz, filla d’una de les víctimes mortals. “Som les famílies [ara ja 46] que lluitaran per saber la veritat”, va dir, per subratllar el sentit i el propòsit de les seves paraules. “Només la veritat –va afegir– ens ajudarà a curar aquesta ferida que mai no es tancarà. Sabrem la veritat, lluitarem perquè mai hi hagi un altre tren, però ho farem des de la serenitat, des de l’alleugeriment”.

Quatre dies després de l'accident de tren que va causar 45 morts a Adamuz, Isabel Díaz Ayuso va sol·licitar a l'arxidiòcesi de Madrid que organitzés una missa a la catedral de l'Almudena –que també va acollir la missa per la dana del País Valencià– en memòria de les víctimes. I els prolegòmens, envoltada dels seus, se'ls ha fet a mida. Quan faltaven onze minuts per les set de la tarda, la presidenta de Madrid arribava caminant per la plaça de l'Armeria acompanyada del president del Senat, Pedro Rollán, i de l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida. Ella al centre. Tot i que, per protocol, la preeminència havia de ser del president de la cambra alta, la quarta autoritat de l'Estat. Després de pujar les escales, just a sota de la porta principal, un senyor s'acosta a Ayuso, li dona la mà i li demana una foto. Primer un selfie, però l'acaba fent una dona de l'equip de la presidenta madrilenya. Ella s'acomiada del sobtat espontani amb un mig somriure, tímid per les circumstàncies, però ben recognoscible, i amb una picada d'ullet.

Dos accidents de tren amb 46 morts i caos ferroviari a Catalunya. Aquestes eren les dues qüestions sobre les quals aquest dijous, el ministre de Transports, Óscar Puente, havia de donar explicacions al Senat forçat pel Partit Popular. Una compareixença que ha anat sobre el guió previst —el ministre ha defensat la seva gestió—, però que, de mica en mica, ha anat pujant de to. Segons Óscar Puente, ni l'accident d'Adamuz, amb 45 víctimes mortals, ni el de Gelida, amb un maquinista mort, han tingut a veure amb el manteniment de la xarxa ferroviària que fan Adif i el seu ministeri. Ara bé, en el cas del caos dels trens catalans els darrers dies el titular de Transports ha fet autocrítica. "Rodalies és un servei pèssim, però estem treballant per corregir-ho", ha reconegut el ministre en resposta al senador de Junts Eduard Pujol, amb qui ha tingut un debat tens després que el juntaire li hagi reclamat diverses vegades la dimissió. "No soc sord, no cal que em digui més vegades que dimiteixi", ha replicat el ministre.

El ministre de Transports, Óscar Puente, ha anunciat un nou decret llei per accelerar el cobrament d'indemnitzacions de les víctimes d'accidents ferroviaris després dels accidents d'Adamuz i Gelida. En la roda de premsa del consell de ministres, ha assegurat que els familiars de les víctimes mortals i també els ferits han de poder comptar amb el suport econòmic necessari de forma immediata i, en aquest sentit, ha anunciat un pla de fins a 20 milions d'euros per a les tragèdies d'Andalusia, amb 45 morts, i Catalunya, amb 1 mort, a més del total de 164 ferits de tots dos accidents.

Els accidents ferroviaris d'Adamuz (Còrdova) i a Rodalies s'han convertit en una crisi política de primer ordre per al govern de Pedro Sánchez. En plena ofensiva del PP, que està elevant el to progressivament contra el cap de l'executiu, la Moncloa ha anunciat que el líder socialista compareixerà a petició pròpia al Congrés dimecres 11 de febrer per la crisi dels trens. Ara bé, la data triada ha enfurismat els populars, que consideren "insensible", "cruel" i "vergonyós" que Sánchez "vulgui esperar dues setmanes més per donar explicacions sobre els accidents quan podria fer-ho aquesta mateixa setmana". El PP havia exigit la compareixença del president espanyol aquest dijous al Senat, on té majoria absoluta, però Sánchez, que així li ho permet la llei, ha esquivat l'intent dels d'Alberto Núñez Feijóo de fer que s'exposi abans.

L’accident ferroviari d'Adamuz obligarà a una considerable feina de revisió de l'estat de les vies per garantir en la mesura del possible la seguretat de la xarxa d’alta velocitat. Són 3.000 quilòmetres, utilitzats per més de 40 milions de passatgers l'any passat. S'ha de fer el mateix amb Rodalies, tenint en compte en els dos casos que convé restablir els serveis amb plena normalitat com més aviat millor i amb les degudes garanties. És una qüestió de responsabilitat. D’una banda, el bon funcionament del transport –alta velocitat inclosa– és una necessitat, no un luxe, i de l'altra, s’han de reduir tant com sigui possible els riscos. A part d’establir les causes dels accidents –que en el cas de Gelida són especialment més clares que en el d’Adamuz–, el que cal garantir és que es fa una bona tasca de manteniment de la xarxa.

Un got d’aigua pot provocar un accident nuclear? La probabilitat és ínfima, però és el que va passar el 28 de març del 1979 a la central nuclear de Three Mile Island, als Estats Units. Una petita quantitat d’aigua –l’equivalent a un got– es va colar per una fuita al sistema pneumàtic, activant unes vàlvules que van acabar tancant el circuit d’aigua freda que havia de refrigerar el nucli. El sistema d’emergència va fallar perquè uns dies abans els tècnics s’havien deixat tancats els tubs que el connectaven al circuit i tampoc es va activar la llum que havia d’avisar que alguna cosa anava malament. El resultat va ser una fusió parcial del nucli del reactor, per sort, sense provocar víctimes mortals directes. Per separat, tots aquells errors haurien estat menors i, de fet, la majoria ja s’havien registrat en aquella i en altres centrals nuclears. Però, en conjunt, van protagonitzar un dels pitjors accidents nuclears fins al moment.

Ha estat una setmana molt dura per a la nostra autoestima, normalment precària i ciclotímica. El drama mortal de Gelida es va acabar convertint en un enorme “vuelva usted mañana” per a quatre-centes mil persones. El tall de rebot d'una AP-7 habitualment col·lapsada sembla una burla del destí, però és el recordatori que vivim en un territori molt dens i som dos milions més que fa 25 anys.

La Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris (CIAF) ha emès aquest divendres un primer informe sobre la causa de l'accident de trens a Adamuz (Còrdova) a partir de les mostres de carril i de les bandes de rodament, que és la superfície exterior de la roda del tren que està en contacte directe amb la via. El document apunta que la principal hipòtesi del sinistre és que el carril esquerre de la via es va trencar abans que passés l'Iryo. "El cotxe 6 va descarrilar per una pèrdua completa de continuïtat del rodolament", planteja.

Dilluns, un periodista del New York Times va descobrir, prop de la zona de l’accident d’Adamuz, un bogie del tren accidentat: una peça de deu tones de la part inferior d’un dels combois que va sortir disparada a 270 metres de les vies. La troballa va estimular l’esperit detectivesc de l’equip d’Ana Rosa Quintana, que de seguida va preparar una excursió per la zona per veure si trobaven més ferralla. A les nou del matí de dijous, la presentadora anunciava el descobriment d’unes peces clau per resoldre la causa de l’accident. Com a esquer utilitzaven un vídeo digne d’un true crime de baix pressupost, on un redactor i quatre adolescents veïns d’Adamuz exploraven el territori fent de sagaços detectius. Per crear intriga, mostraven l’escena de la seva troballa, però pixelaven la ferralla com si fos alguna cosa pornogràfica, com si pogués ferir la sensibilitat de l’audiència. Per competir amb el New York Times ensenyaven el bogie i deien: “Esta pieza se queda en nada en comparación con la pieza que hemos encontrado en el programa de Ana Rosa”. Construïen una èpica barata per descriure com havien lluitat contra els elements per trobar els fragments de tren: “Llovía mucho, había barro por todas partes...”. I ensenyaven les imatges de l’equip, mullats com polls, amb una música de gladiadors a punt de saltar a l’arena del circ romà. Asseguraven que les peces que havien trobat podien canviar el rumb de la investigació i aclarien que ja havien informat la Guàrdia Civil de tot l’inventari de material localitzat enmig de la muntanya. Fins a les onze del matí van mantenir les imatges del true crime casolà en un racó de la pantalla sota un rètol en majúscules: “EXCLUSIVA: Encontramos una prueba clave para la investigación”.

En els programes d’actualitat, les cobertures informatives de les catàstrofes ja no tenen res a veure amb informar. La seva finalitat és l’explotació sistemàtica del dolor de les persones en situació de màxima vulnerabilitat. Un nou exemple el vam veure dimarts a El tiempo justo de Joaquín Prat Jr., a Telecinco, quan entrevistava l’oncle d’una nena supervivent de 6 anys que havia perdut els seus pares i el seu germà de 12 anys en l’accident d’Adamuz. Les intervencions del presentador delataven que només volia exhibir la consternació d’aquell pobre home. Fins i tot el van utilitzar per crear expectativa en les pauses de publicitat i, després, refregar-li la tragèdia familiar amb un sensacionalisme barroer i edulcorat.

Un enviat especial té sentit si el lloc de la notícia és una festa, una celebració, una efemèride. En aquest cas és divertit, dona “color”, preguntar als anònims, ser allà sentint la seva emoció. “I vostè quant fa que s’espera per veure el seu ídol?” Si és una catàstrofe, no en té gaire. Abans, quan no hi havia càmeres, l’enviat especial explicava la guerra, la treva i els plors de les víctimes. Era els “ulls” dels que volien informar-se. Ara, que els periodistes dels programes “trepitgin el terreny” només fa que enllotar el terreny, perquè són molts i tots volen el mateix. Les càmeres, totes al mateix lloc, ens ensenyen el mateix. Que vint periodistes preguntin vint vegades a tal artista qui li ha dissenyat el vestit és comprensible. Però no ho és que vint periodistes preguntin vint vegades a la mateixa supervivent com van ser els minuts previs a la tragèdia. Quin sentit té un plató allà, al lloc dels fets? No ajuda a informar, ajuda només a alimentar. Volem veure ferralla, gent plorant, restes d’efectes personals per terra, persones que parlen de “sort” (que són induïdes a parlar de “sort”). I ens volem afectar del tot sincerament.

La investigació de l'accident de tren de diumenge al vespre a Adamuz, que ja ha deixat 42 morts, més d'un centenar de ferits i 43 desapareguts, segueix el seu curs. Instants després de l’accident de tren d’Adamuz, el maquinista de la companyia Iryo va contactar amb el centre de comandament d’Adif a Atocha per advertir que havia patit "una enganxada" a l’altura del municipi cordovès. La comunicació, enregistrada a la caixa negra del comboi i publicada per Eldiario.es, recull la primera descripció del que havia passat, quan el conductor encara no tenia una percepció completa del descarrilament ni de l’abast del xoc amb l’altre tren implicat.