Deia un dels més citats filòsofs del segle XX, Johan Cruyff, que cada desavantatge té el seu avantatge. Apliquem-ho al president Illa. El desavantatge és que té un to gris, avorrit, de PSOE monàrquic i de president de comunitat autònoma, més que de nació.

ERC va arribar aquest dilluns a un preacord per investir president Salvador Illa, i no cal dir que aquest preacord és importantíssim. Van estar deu hores discutint-lo, que és el que fan els polítics quan preparen coses importantíssimes. Reunions maratonianes, discussions que s'allarguen fins a la matinada, girs de guió espatarrants en temps de descompte, sessions de treball en dejú, etc. A primera hora del matí la secretària adjunta a la direcció, Marta Vilalta, defensava a Catalunya Ràdio el preacord i cadascuna de les seves carpetes (els polítics ho fan tot en carpetes), que, nogensmenys, qualificava d'importantíssimes. La resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya, qui ho dubta, és una cosa importantíssima. La creació d'una conselleria de Política Lingüística per salvar el català, que com tots sabem està a punt de desinflar-se com un globus, amb un llastimós pet final, és importantíssima. I l'assoliment d'un concert econòmic solidari que proporcioni al Govern de Catalunya la clau de la caixa, allò que se sol conèixer com a sobirania fiscal, és, no cal dir-ho, importantíssim. Sí que pot resultar una mica estrany que l'altra part d'un preacord transcendent, en aquest cas el PSC, es mantingués completament callat: la discreció en política és bona, qui ho dubta, però entre discreció i silenci hermètic hi ha un cert recorregut. També pot cridar l'atenció el fet que no existeixi una majoria clara per sostenir aquest concert ni al Parlament ni al Congrés, però Vilalta confia en la capacitat dels parlamentaris d'ERC per “construir majories”. Entre els fonaments per aixecar aquestes majories, compta amb els diputats i els dirigents de Junts. Com que és un avenç importantíssim pel país, els convida a sumar-s'hi i no dubta que ho faran.

En quins moments et trobes amb el vi?

És molt d’hora encara per treure conclusions precipitades però, l’endemà de les eleccions espanyoles, hi ha una cosa clara: serà complicat que Espanya tingui un nou govern i pugui evitar una repetició electoral a la tardor. La clau de tot plegat és que una nova investidura de Pedro Sánchez (PSOE) depèn ara mateix de l’independentisme català i un dels seus dos partits al Congrés, Junts, aquest dilluns ha allunyat l'opció d'un pacte. "Ara mateix no veiem la investidura de Sánchez per enlloc", ha dit a RAC1 el seu secretari general, Jordi Turull. Ara bé, no tot està decidit. El PSOE, Sumar i Esquerra ja han començat a moure les seves peces per fer canviar d'opinió els juntaires.

Si dilluns el president Aragonès anunciava una remodelació del Govern, aquest dijous ERC ha anunciat una remodelació de l'executiva del partit. En definitiva, que després de la reculada a les eleccions municipals els republicans miren de remuntar el vol a partir dels canvis més immediats que poden fer: tocar la cúpula del Govern i tocar la cúpula del partit.

Per primer cop des de 2015, ERC i Junts competeixen obertament en una campanya electoral sense governar plegats la Generalitat. La principal conseqüència ha sigut la desinhibició completa del seu conflicte: les crítiques més o menys velades d'altres campanyes han deixat pas a un enfrontament cru. Com que els dimarts ja no s'han de veure a la sala Tàpies del Palau de la Generalitat, on es reuneix el consell executiu, tothom sent que té les mans lliures per atacar l'altre sense miraments. Ara bé, passat el 28-M, hauran de tornar a assajar la seva capacitat de pactar en municipis, consells comarcals i diputacions i ho hauran de fer amb la motxilla del trencament del Govern. Si això tindrà algun impacte caldrà veure-ho, però el precedent diu que, quan l'executiu d'Aragonès va implosionar l'octubre passat, no va arrossegar cap pacte local.

La sentència del cas de Laura Borràs encara porta cua. Excepte Junts, tots els partits li han demanat que s'aparti de la presidència del Parlament, càrrec del qual va ser suspesa al juliol i que ostenta, per tant, sense funcions. La negativa de la dirigent juntaire ha anat acompanyada d'un increment de la pressió. El mateix dia en què es va publicar la condemna, Ciutadans, Vox i el PP van anunciar la presentació de recursos perquè la Junta Electoral Central (JEC) l'aparti del càrrec. Per la seva banda, els socialistes han buscat una solució sense que hagi d'intervenir aquest òrgan (que l'independentisme ha acusat reiteradament d'atacar la sobirania del legislatiu) i plantegen la modificació del reglament. El líder del PSC, Salvador Illa, ha anunciat la presentació d'una proposició de llei per "fixar en quins casos, i de quina manera, es poden cessar els membres de la mesa del Parlament i els de les meses de les comissions".

Quan ERC va decidir a finals d'agost posar en marxa tota la maquinària per celebrar el seu congrés, difícilment s'imaginava que arribaria al dia negociant a la desesperada uns pressupostos amb el PSC. Però, en política, cinc mesos són una eternitat i aquest dissabte Esquerra ha reunit la militància a Lleida en plena negociació dels comptes amb els socialistes. El president de la Generalitat i coordinador nacional del partit, Pere Aragonès, no ha dissimulat que és una negociació molt complicada en què els republicans han hagut de fer nombroses cessions, la més delicada la construcció de la ronda Nord de la B-40. Així, ha aprofitat la cita per defensar davant els militants les decisions dels últims dies i mirar de justificar-les. "Governar, liderar i decidir no és fàcil. Molts que exerciu responsabilitats ho sabeu bé", ha dit buscant complicitats. Les bases del partit no l'hi han posat difícil.

En els intervals que hi ha entre que el PSC reprova consellers d’ERC, Oriol Junqueras carrega contra els socialistes i els dos partits s’enfronten en votacions al Parlament, hi ha una negociació en marxa per aprovar els pressupostos. El contingut de les converses sobre els comptes es manté amb una relativa discreció, però hi planen retrets mutus. Per què tant de soroll, si la voluntat de totes dues parts és arribar a un acord? La clau està, un cop més, en el fet que Esquerra i el PSC són al mateix temps possibles aliats, però també competidors. Això explica que, malgrat haver expressat públicament la voluntat de pactar els comptes, els socialistes necessitin desgastar tant com puguin els republicans.

El tàndem format per Oriol Junqueras (president) i Marta Rovira (secretària general) dirigirà Esquerra Republicana quatre anys més. Continuaran al capdavant formant un nucli dur de direcció a quatre bandes en el qual també hi ha el president de la Generalitat, Pere Aragonès (coordinador nacional), i Marta Vilalta (secretària general adjunta). Així ho han decidit els militants aquest diumenge en una votació en què han avalat per àmplia majoria –el 87% dels vots, amb una participació del 50,2%, 3.809 militants– l'única candidatura que es presentava per liderar la formació. El duo Junqueras-Rovira, que dirigeix els republicans des del 2011, continuarà al capdavant com a mínim fins al 2026 i es consolida de llarg com el lideratge polític actual més longeu a Catalunya. "Hi tornem per consolidar el creixement i el lideratge d’Esquerra Republicana, hi tornem per ser més i per ser més forts", ha proclamat Junqueras.

Si som a la tardor, és temps de pressupostos. I tant si parlem dels catalans com dels estatals, ara mateix hi ha un gran interrogant sobre si es podran aprovar. Enmig de les dues negociacions hi ha Esquerra Republicana, que busca suport per aprovar els primers i, alhora, negocia amb el PSOE si acaba donant suport als segons. Els més candents són els estatals, perquè aquest divendres s'acaba el termini per presentar-hi esmenes a la totalitat i ERC ja ha avisat que no descarta presentar-ne una perquè ara mateix està "molt lluny" de poder donar-hi el sí. Els republicans dubten si validar els pressupostos del PSOE –si els aprovessin, serien els tercers consecutius– perquè tenen fonamentalment dues queixes: el govern espanyol no compleix en matèria inversora ni tampoc en l'àmbit del diàleg.

La continuïtat del Govern no està ni de bon tros garantida, però en els últims cinc dies ERC i Junts han escenificat una treva en el conflicte que mantenen obert. Dilluns passat, després que es reunissin les respectives executives, es van dispensar l'últim intercanvi de retrets pujats de to, si bé des de llavors totes les parts han fet un esforç per rebaixar la tensió. Aquest moviment es produeix pocs dies abans del debat de política general que comença dimarts al Parlament i que serà la gran prova de foc sobre l'estabilitat de l'executiu i sobre les possibilitats que la legislatura sobrevisqui. Una treva que té avantatges per a tots dos partits, però que ningú pot garantir que també s'exhibeixi en els tres dies que durarà el debat: els socis continuen negociant les resolucions que s'han d'aprovar la setmana que ve i, si no hi ha pacte, no es descarta un xoc al ple en l'àmbit de les estratègies del Procés.

Quan queda només una setmana perquè comenci el debat de política general al Parlament, el conflicte entre ERC i Junts que té el Govern tensionat al límit no només està lluny de resoldre's sinó que cada dia que passa accelera una mica més cap al xoc definitiu. El principal problema continua sent que els dos socis fan una anàlisi diametralment oposada de la situació. Per a ERC, aquí hi ha només una "crisi" interna dins de Junts que impacta en l'estabilitat del Govern, mentre que per als de Laura Borràs hi ha una "crisi" a l'executiu derivada de l'incompliment del pacte de legislatura per part dels republicans.

Tothom donava per fet que la Diada exhibiria la divisió independentista, però calia resoldre encara l'interrogant sobre si aquesta fractura sacsejaria d'alguna manera el moviment. L'endemà de l'Onze de Setembre, lluny de fer algun propòsit d'esmena, els principals actors de l'independentisme han aguditzat el foc creuat contra les respectives estratègies. El més evident és el pols que mantenen ERC i l'ANC, que no només no s'apaivaga sinó que s'ha redoblat. Si l'Assemblea llançava aquest diumenge l'ultimàtum al Govern d'"independència o eleccions", aquest dilluns ERC ha descartat per complet un avançament electoral amb l'argument que seria "irresponsable" davant la tardor complicada que s'espera. Enmig de tot aquest escenari de retrets i divergències, l'únic punt de connexió és que els dos socis del Govern, Junts i ERC, coincideixen que cal refer un espai de coordinació per intentar recuperar "el consens estratègic" de partits, entitats i carrer al voltant del Procés. Tanmateix, l'enfocament que plantegen per aquest nou espai és ben diferent.

Fent bons els pronòstics, la Diada d'aquest any no ha sigut fàcil per a ERC. L'absència del president Aragonès de la manifestació de l'ANC i el pols obert del partit amb l'entitat de Dolors Feliu havien generat controvèrsia, que s'ha acabat transformant en xiulades i retrets en alguns actes en què han participat els republicans. Les escridassades a l'Onze de Setembre no són noves des que el Procés s'ha estancat i la pandèmia s'ha esvaït, però sí que han pujat d'intensitat. Van començar divendres a la nit amb el discurs que el president va gravar des d'Empúries, van continuar dissabte a la mitjanit al Fossar de les Moreres i s'han manifestat de nou en l'ofrena floral a Rafael Casanova. Sigui com sigui, el partit d'Oriol Junqueras ha convertit el seu acte propi de la Diada –celebrat a Barcelona a la tarda– en un acte de reivindicació de la trajectòria del partit i de reafirmació de la seva estratègia. "Ningú ens farà callar i no tenim por de ningú", ha dit el president del partit.

La manifestació que l'ANC promou per la Diada també és motiu de controvèrsia en el si del Govern. Si la caixa dels trons es va obrir formalment la setmana passada quan el president Aragonès va anunciar que no hi participaria –i cinc minuts després el vicepresident, Jordi Puigneró, va dir que ell sí que hi seria–, aquest dilluns la qüestió s'ha complicat una mica més. Mentre Junts ha fet una crida a la mobilització perquè sigui "massiva", els republicans –el partit del president– han endurit les crítiques contra l'Assemblea, a qui han acusat de voler "fer petit i dividir el moviment independentista" promovent una manifestació que no veuen "transversal" ni "inclusiva". El xoc arriba quan ja hi ha un altre focus de tensió a l'executiu ben candent: Junts es planteja deixar el Govern si no es recondueix el rumb en l'àmbit del Procés. En concret aquest dilluns han posat tres condicions sobre la taula, com la coordinació dels grups a Madrid, que ja s'han traslladat a Esquerra.

Les relacions entre Esquerra i Junts no són mai senzilles, però els missatges aquest cap de setmana del partit de Laura Borràs al seu congrés eixamplen una mica més l'esquerda entre els dos partits. L'endemà del conclave, els republicans han agafat la paraula i s'ha constatat que les diferències entre els socis de govern són profundes en tres dels grans àmbits de la legislatura: la taula de diàleg, el cas que afecta la presidenta del Parlament i la política fiscal. Pot això trencar el Govern? "Si algú té ganes de fer soroll que prengui les decisions més oportunes", ha dit la secretària general adjunta d'Esquerra, Marta Vilalta. Malgrat aquesta situació, ni els uns ni els altres volen fer efectiu el divorci. Els d'Oriol Junqueras confien igualment en poder acabar el mandat i Junts també ha descartat aquest cap de setmana trencar la coalició de govern de forma imminent.

"Ni lleial, ni responsable, ni ajuda a guanyar", així ha qualificat ERC aquest dilluns el posicionament de Junts respecte a la taula de diàleg. Després que el partit liderat per Laura Borràs hagi carregat contra Esquerra els últims dies per la reunió entre la consellera Laura Vilagrà i el ministre Félix Bolaños, els republicans han contestat a les acusacions de Junts amb més crítiques: la portaveu d'Esquerra, Marta Vilalta, ha dit que alguns s'estan "al sofà instal·lats en la crítica" i ha demanat al seu soci de govern que "deixi de debilitar el projecte independentista" i "es posi a treballar". Dit d'una altra manera, "que compleixin l'acord d'investidura i seguin a la taula de negociació", una demanda que també ha verbalitzat aquest dilluns el president espanyol, Pedro Sánchez, en una entrevista a La Vanguardia. Tot i les topades, ni els uns ni els altres, però, es plantegen sortir del Govern a curt termini.

La manca d'execució pressupostària de l'Estat a Catalunya no és un problema nou, malgrat que ara torni a centrar l'actualitat política. Ho demostren dos fets. El primer, que l'últim Estatut (2006) va preveure la creació d'una comissió específica per controlar el compliment de les inversions del govern espanyol a Catalunya. El segon, que en el pacte dels pressupostos generals del 2021 –entre ERC i el PSOE– es va incloure una clàusula que obligava a reunir aquesta comissió cada quatre mesos per revisar si es complia l'acord. Res de tot això s'ha complert. En quinze anys de vida, la comissió s'ha reunit només tres vegades.

L'independentisme intenta mantenir viva la flama de la indignació pel Catalangate, una missió que no és senzilla davant d'un govern espanyol que vol intentar donar per tancada la crisi amb la recent destitució de la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban. Per seguir denunciant els fets, aquest dijous Esquerra ha portat una moció al ple del Parlament per exigir la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles. S'ha aprovat amb els vots de JxCat i la CUP, l'abstenció dels comuns i malgrat el vot en contra del PSC, el PP, Vox i Cs. Difícilment una moció parlamentària farà caure la ministra, però compleix la missió de mantenir viva aquesta flama.