Parlament
Política 24/11/2022

El Parlament reprova el conseller d'Interior pels canvis a la cúpula dels Mossos

Joan Ignasi Elena és el primer membre del Govern censurat per la cambra en quaranta anys

3 min
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, dimecres durant la sessió de control al Govern

BarcelonaEl PSC, amb l'abstenció necessària de JxCat, ha fet ressonar aquest dijous la minoria en què es troba el Govern amb la reprovació del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, que en els últims mesos ha estat en el punt de mira pels canvis a la cúpula dels Mossos d'Esquadra . És el primer membre del Govern censurat per la cambra en quaranta anys. Al Parlament no hi ha registre de cap altre conseller o president reprovat durant l'exercici del seu càrrec. L'oposició ho ha intentat sovint, però fins ara la majoria del Govern ho havia impedit. El procediment parlamentari de la reprovació serveix per expressar un posicionament polític crític amb el responsable del departament, però no té efectes més enllà d'evidenciar la solitud de l'executiu en la gestió de la seva cartera. Governar amb 102 diputats a la contra i l'únic vot assegurat de 33 és, un cop més, complicat per a Esquerra, i sembla que aquesta tònica s'enquista.

"Les quatre dretes espanyoles del Parlament, liderades pel PSC, unides en defensa del seu model policial caduc", ha criticat Elena en una piulada a Twitter : "Seguirem treballant per garantir la seguretat, els drets i les llibertats de tota la ciutadania i, particularment, de la més vulnerable". Des de l'hemicicle, la republicana Lluïsa Llop ha criticat que la moció "busca un titular" i ha acusat el PSC de perseguir "objectius partidistes". El diputat del PSC-Units Ramon Espadaler ho ha negat, insistint que la iniciativa és "un exercici de responsabilitat i un acte mesurat", i ha acusat Elena d'haver "excel·lit" en "la intromissió en el cos dels Mossos d'Esquadra, la politització, posar en risc l'estabilitat del cos, o un ús abusiu i impropi de la publicitat."

La reprovació ha tirat endavant amb els vots a favor del PSC, Cs, el PP, Vox i el diputat no adscrit Antonio Gallego ; l'abstenció necessària de JxCat, mentre que els comuns també s'han abstingut i només la CUP i ERC han votat en contra de la moció presentada pels socialistes. Des de Junts, la diputada Jeannine Abella ha assenyalat el seu partit com el "carril del centre" entre ERC i el PSC: "No ens busquin en la seva guerra", ha reblat.

L'escrit estableix que "els canvis promoguts pel conseller al capdavant del cos han generat un llarg període d'inestabilitat en la direcció del cos policial", que els canvis a la cúpula del cos "no estan justificats" sinó que "responen a decisions arbitràries i unilaterals" i retreu a Interior que hagi trigat "més d'un any a donar el vistiplau al conveni de col·laboració" entre el cos dels Mossos i la Guàrdia Urbana de Barcelona. "El Parlament de Catalunya reprova l'actuació del conseller d'Interior", estableix la moció en el seu punt dos.

L'última reprovació d'un membre del Govern va ser la de l'exconseller Alfred Bosch pel cas d'assetjament al departament d'Exteriors publicat pel diari ARA . Però en aquell moment ja no era al Govern. La cambra, de fet, no té anotada cap reprovació a consellers que hagi prosperat mentre encara ocupaven la cartera. L'abstenció del PSC i els comuns va evitar el passat mes d'abril que el Parlament reprovés el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, com demanava la CUP. I el juliol del 2020, una abstenció dels anticapitalistes va evitar la reprovació del conseller de Treball, Chakir El Homrani, per la seva gestió de les residències durant l'epidèmia del coronavirus. El 2015, el Parlament va "censurar les polítiques dutes a terme pel Departament de Salut" per les retallades, però sense reprovar directament el cap del departament, informen fonts parlamentàries.

En canvi, el Parlament sí que va reprovar el 2020 tant l'expresident espanyol Mariano Rajoy com el president Pedro Sánchez per ser part activa i decisiva en l'aplicació de l'article 155. També va fer el mateix amb l'expresident Jordi Pujol al juliol del 2015 pels casos de corrupció que l'afecten, i amb el rei Felip VI, declarant que Catalunya "no reconeix cap rei". L'última reprovació que va tirar endavant va ser al mes de maig del 2022, la de la ministra de Justícia, Pilar Llop, per haver mentit en seu parlamentària quan va afirmar que el Consell d'Europa s'havia oposat a l'informe de seguiment d'una resolució que afectava ciutadans catalans.

stats