El president de Junts, Carles Puigdemont, va fer dilluns balanç del compliment dels acords amb el PSOE i, entre altres coses, va criticar que el govern espanyol no havia fet prou per defensar l'oficialitat del català a Europa. Precisament, el diari ARA ha pogut saber que el mateix dia que Puigdemont feia la seva compareixença a Brussel·les, aquest dilluns, l'Advocacia de l'Estat remetia a la secretaria d'estat per a la Unió Europea un informe jurídic on es defensa que el Regne d'Espanya pot arribar a un acord administratiu amb el Parlament Europeu per tal que es puguin utilitzar amb normalitat les llengües oficials espanyoles distintes del castellà, és a dir, el català, el gallec i el basc. Aquest informe se suma a un altre, emès el novembre de l'any passat, en què l'Advocacia de l'Estat defensa que és possible modificar el reglament que fixa el règim lingüístic de les institucions de la Unió Europea per incloure-hi el català, el gallec i el basc sense necessitat de modificar els Tractats, cosa que ho complicaria molt més.

Moviment de pes en el procés judicial obert pel referèndum de l'1-O contra el líder d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové; l'exdirigent d'ERC i president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Aquest dimarts, l'Advocacia de l'Estat ha presentat el seu escrit d'acusació, al qual ha tingut accés l'ARA, i demana una condemna de tres anys i mig de presó per a Jové pels delictes de desobediència i malversació atenuada -també demana per a ell set anys d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros-, i una condemna d'un any d'inhabilitació i 18.000 euros de multa per a Garriga. En canvi, rebutja acusar Salvadó.

"El dret és un magma inestable i la doctrina és canviant". Aquesta és la resposta que donen molts juristes quan se’ls pregunta com és possible que, d’un mateix text legal, se'n puguin fer interpretacions jurídiques tan dispars. El cas de la reforma del Codi Penal pactada entre el PSOE i ERC per derogar la sedició i introduir canvis en el delicte de malversació és paradigmàtic. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat discrepen en aspectes clau a l’hora d’interpretar com afecta la causa del Procés. Vegem-ho.

L'Advocacia de l'Estat defensa una rebaixa substancial de les penes per inhabilitació per als condemnats en la causa del Procés com a resultat de l'aplicació de la reforma del Codi Penal. En un escrit presentat davant del Tribunal Suprem, es desmarca de la Fiscalia, que aposta per rebaixes molt inferiors i fins i tot inexistents en els casos d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. Així, en el cas de Junqueras, l'Advocacia de l'Estat proposa rebaixar de 13 a 7 anys la inhabilitació, de manera que el president d'ERC podria tornar a concórrer en unes eleccions o ocupar un càrrec públic a partir del novembre del 2024. La clau és que l'Advocacia sí que creu que es pot aplicar al cas del Procés la reforma de la malversació.

La paradoxa de la causa del Procés és que, de moment, Pablo Llarena contribueix més a la desjudicialització que no pas la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. Els serveis jurídics del govern espanyol han decidit recórrer la interlocutòria del jutge instructor en què renunciava a acusar pel delicte de desordres públics Carles Puigdemont i la resta d'exiliats sobre els quals pesava abans el delicte de sedició, amb l'argument que aquest fet "limita indegudament el dret que assisteix les acusacions per poder formular la seva acusació". A diferència de Llarena, l'organisme dependent del ministeri de Justícia defensa la tesi del PSOE que el nou tipus de delicte agreujat de desordres públics és aplicable als fets de l'octubre del 2017. Per tant, que no es pot dir que la reforma del Codi Penal els hagi "despenalitzat".

Si entreu a YouTube és possible que us salti un anunci en què un senyor anomenat José María Bea, famós per haver guanyat diversos concursos memorístics a la televisió, promet tenir la fórmula per fer-vos guanyar una oposició. “Has viscut enganyat, tothom pot tenir una memòria com la meva”, afirma mirant a càmera. Milers de persones s’enfronten a una oposició cada any a tot l’Estat, però a Madrid es concentra l’elit d’aquests estudiants, els que aspiren a una plaça d’alt funcionari i que dediquen una mitjana de quatre anys d’estudi i sacrificis per aconseguir una feina segura per a tota la vida que, a més, com veurem, t’obre moltes portes més. I la memòria, com bé ha detectat José María Bea, hi juga un paper cabdal.

L'Advocacia de l'Estat no veu procedent que s'hagi de posicionar sobre els avals de l'Institut Català de Finances (ICF) perquè vulneraria els principis "d'imparcialitat" i "objectivitat" que han de regir, remarca, un procés administratiu. L'Advocacia defensa que la causa oberta al Tribunal de Comptes, que demana fiances milionàries als excàrrecs de la Generalitat per l'acció exterior del Govern, està en una fase prèvia que té "naturalesa administrativa i no jurisdiccional" i que, per tant, l'Advocacia ha de mantenir un paper neutral, sense posicionar-se sobre si els avals són legals o no. De fet, en el seu informe recorda que el mateix tribunal no pot determinar si el decret aprovat per la Generalitat al mes de juliol és il·legal, sinó que, com que no està declarat inconstitucional, només pot decidir si la norma empara els avals, però no la seva legalitat.

Avalar els encausats pel Tribunal de Comptes per l'activitat exterior de la Generalitat va ser la primera decisió crítica del nou Govern. La determinació de fer-ho a través de l'Institut Català de Finances (ICF) va estar envoltada de dimissions i por a les possibles conseqüències judicials. El temor a la judicialització constant no era infundat. Malgrat l'aval del Consell de Garanties Estatutàries a la decisió de la Generalitat, la Fiscalia ha posat en marxa la investigació contra l'ICF i, segons ha pogut saber l'ARA, ha citat a declarar els membres independents de la junta de govern que van participar en la reunió per concedir els avals.

Un seguit d’advocats fent cua a les portes de l’Institut Català de Finances (ICF) a l’espera dels avals. Era la nit del 21 de juliol, i el termini per cobrir les fiances exigides pel Tribunal de Comptes per l’acció exterior acabava a mitjanit. A les 00 h, però, els avals no estaven llestos, i no seria fins a la matinada, fora de temps, que els advocats enviarien telemàticament els documents.

Nou gir de guió en la causa sobre l'acció exterior de la Generalitat que investiga el Tribunal de Comptes. La setmana passada aquest òrgan havia de prendre una decisió sobre si considerava legal que la Generalitat ajudés els 34 investigats en la causa fent que l'Institut Català de Finances (ICF) posés els avals dels 5,4 milions de fiança que se'ls reclamen. Finalment, però, no va prendre cap decisió i va demanar que fos primer l'Advocacia de l'Estat –que depèn del govern espanyol– que es pronunciés sobre si considerava legal els avals. Doncs bé, amb tothom pendent de l'Advocacia de l'Estat, aquest dijous el representant d'aquest òrgan ha decidit que el millor seria no pronunciar-se. L'argument és que, si ho fes, podria posar en perill la mateixa causa que investiga el Tribunal.

Poc ha tardat el Tribunal de Comptes en manifestar públicament els dubtes sobre l'aval del Govern a les fiances per l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. Si bé dilluns va vèncer l'ultimàtum que va donar al total de 29 encausats que s'havien acollit al mecanisme llançat in extremis pel Govern, ja aquest dimarts l'ens fiscalitzador ha expressat públicament que dubta sobre la legalitat del fons avalat per Institut Català de Finances (ICF), i pel camí ha decidit implicar al govern de Pedro Sánchez, en un gest més d'una causa que té tints polítics.

La causa del Tribunal de Comptes contra l'independentisme per l'acció exterior de la Generalitat del 2011 al 2017 s'ha convertit en una patata calenta al govern espanyol que la Moncloa ara mateix no té gaire clar com abordar. Semblava que el ministre de Transports i home de confiança de Pedro Sánchez, José Luis Ábalos, obria una via la setmana passada per, d'alguna manera, buscar maneres per suprimir la causa i evitar les fiances milionàries que poden recaure de forma imminent sobre exmembres del Govern com l'exconseller Andreu Mas-Colell o el mateix exvicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, quan va referir-se que es tractava d'una "pedra en el camí" i que calia "desempedrar-lo", però el president espanyol, Pedro Sánchez, ha refredat aquest dilluns en una entrevista a la SER des de Barcelona les opcions de trobar-hi una sortida a curt termini i ha evitat qüestionar aquest òrgan polititzat.

El consell de ministres ja té totes les eines necessàries per avaluar la conveniència de concedir o no l'indult als presos polítics, un any i mig després que es comencessin a presentar les peticions. Els informes sobre la taula seran bàsicament el del Tribunal Suprem i el de la Fiscalia, tots dos en contra dels indults, però també coneix l'opinió –poc concloent– de l'Advocacia de l'Estat. Els únics informes que es posicionen obertament a favor de la reinserció dels presos –sense opinar concretament sobre els indults– són els de les presons, que ja s'han mostrat partidàries repetidament del tercer grau i que, quan van ser consultades pel Suprem, van repetir les conclusions: assumeixen la seva conducta i les conseqüències de les seves decisions durant la tardor del 2017.

L'Advocacia de l'Estat manté la incertesa sobre l'indult als presos polítics i no es posiciona sobre si correspon o no concedir-lo. En l'informe sol·licitat pel Tribunal Suprem, que ha avançat El Español i al qual ha tingut accés l'ARA, l'organisme que depèn del ministeri de Justícia argumenta que emetre el seu criteri seria "anticipar o determinar el sentit d'una decisió que pertoca al govern espanyol" i opta per no mullar-se. "La part ofesa que emet l'informe és l'administració general de l'Estat, de la qual formen part tant l'òrgan que ha de formular la proposta d'indult –el ministre de Justícia– com l'òrgan que l'ha d'acordar –el consell de ministres–", destaca l'advocada de l'estat Rosa María Seoane, que va exercir l'acusació durant el judici.

L'Advocacia de l'Estat dilata l'informe sobre l'indult i ja es confirma que el govern espanyol no donarà cap pista abans de les eleccions del 14 de febrer. Tot i rebre els expedients el 26 de gener, a tres setmanes de les eleccions, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ja va apuntar que era molt improbable que l'Advocacia donés la seva opinió abans dels comicis. Hauria estat un indicatiu del que pugui resoldre després el consell de ministres –l'Advocacia depèn directament del ministeri de Justícia– i podria haver condicionat les aspiracions del PSC. Que l'informe no arribarà abans dels comicis no només ho indica que tan sols queden dos dies laborables per a la cita, sinó el fet que dimarts aquest organisme va demanar al Tribunal Suprem que sol·licités al Tribunal de Comptes si els presos han rescabalat la malversació de fons públics a què van ser condemnats.

Tot i que l'indult dels dirigents independentistes sembla un dels puzles més difícils de resoldre, de fet totes les peces ja es poden col·locar. Els fiscals hi han dit que no. Ara és el torn de l'Advocacia de l'Estat. I què dirà? Doncs esvairà el camí cap als indults. Que l'Advocacia de l'Estat hagi aconseguit la condemna pel delicte de sedició en el judici del Procés, ¿és un obstacle perquè ara obri la porta tècnicament parlant als indults? No, diuen fonts judicials consultades. Es tracta d'un informe d'abast tecnicojurídic sobre la institució, per dir-ho així, de l'indult i la seva jurisprudència.

Queden només dos dies perquè comenci la campanya electoral catalana i el Tribunal Suprem ha decidit finalment moure fitxa en un tema que tant el govern espanyol com el PSC no volen que marqui el debat: el possible indult als presos polítics. Just en el moment en què Salvador Illa compareixia per últim cop des de la sala de premsa de la Moncloa com a ministre de Sanitat, l'alt tribunal ha traslladat la petició a l'Advocacia de l'Estat perquè es mulli sobre la possibilitat de concedir la mesura de gràcia als líders independentistes. A les portes de Nadal ja s'hi va pronunciar la Fiscalia, que va rebutjar del tot l'indult, però encara quedava pendent que el Suprem demanés l'informe a l'Advocacia de l'Estat i que, a diferència del ministeri públic, rep ordres directes del govern espanyol. De fet, s'ha especulat que podria pronunciar-se a favor d'un indult parcial perquè, si l'acaba concedint el consell de ministres, Pedro Sánchez no ho faci amb tots els informes en contra. Cal tenir en compte que el president espanyol es va acomiadar del 2020 obrint la porta a l'indult als presos. "Cal superar temps nefastos", va assegurar.

Tot i l'amputació dels punts més controvertits de les resolucions sobre la monarquia aprovades pel Parlament divendres passat, l'Advocacia de l'Estat ja estudia si les impugna al Tribunal Constitucional (TC), tal com ha avançat El Confidencial i ha confirmat l'ARA. Els serveis jurídics del govern espanyol estan analitzant els textos que tenen validesa jurídica, és a dir, els que es van publicar dilluns al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC). No estudia, doncs, els fragments que apareixien a les propostes originals però que els funcionaris de la cambra catalana es van negar a publicar, apunten fonts de l'advocacia de l'Estat. JxCat, ERC i la CUP van votar favorablement a les iniciatives, però s'ha obert un xoc entre els socis de govern després que el president de la Generalitat, Quim Torra, instés el president del Parlament, Roger Torrent, a cessar el secretari general de la cambra, Xavier Muro, si no es publicaven les resolucions de cap a cap.

Avui no ho podria dir millor que a la pàgina 3 de l’ARA:

L'Advocacia de l'Estat aprova que Oriol Junqueras reculli l'acta d'eurodiputat i exerceixi les seves funcions mentre es tramita el suplicatori al Parlament Europeu. En l'informe que ha donat a conèixer l'organisme depenent del govern espanyol aquest dilluns, demana també al Tribunal Suprem que reclami a l'Eurocambra que suspengui la immunitat del líder d'Esquerra "com més aviat millor". Tal com va avançar l'ARA, l'Advocacia repeteix el posicionament favorable a permetre que Junqueras sortís de la presó per prometre el càrrec davant la Junta Electoral Central, cosa que ja va defensar al mes de juny. Tanmateix, quan Manuel Marchena va plantejar la qüestió prejudicial, s'hi va oposar, mentre que ara considera un "encertat exercici" haver elevat el conflicte a Luxemburg.