Frenkie de Jong va demostrar davant el Reial Madrid que pot esmicolar d'una tacada bona part de les crítiques que el persegueixen. En la final de la Supercopa, el neerlandès va excel·lir en el lideratge del mig del camp que tantes vegades se li ha recriminat. Però no només això, el dorsal 21 també va exhibir un caràcter que en comptades ocasions se li ha vist en un terreny de joc. Amb 28 anys, és dels més experimentats de la plantilla, i només Marc-André ter Stegen i Ronald Araujo porten més anys que ell al vestidor. Per aquest motiu, pel criteri d'antiguitat, és el tercer capità. Davant el conjunt blanc, Frenkie va dur el braçal a causa de les suplències de Ter Stegen –relegat a la banqueta des de l'arribada de Joan Garcia– i de l'uruguaià, que va rebre l'alta de la seva baixa per salut mental precisament a la Supercopa.

El futbol de vegades ens desperta els sentiments més foscos. En pocs dies alguns aficionats han passat de veure's a Canaletes després de golejar l'Athletic a demanar un judici públic contra els seus futbolistes pels fets de Stamford Bridge, acusant-los de traïció. Pot arribar a fer por la crueltat amb què poden ser valorats futbolistes de l'equip que estimes quan la pilota no entra. És cert que el Barça va naufragar a Londres. Però cal criticar cruament jugadors com Fermín? Va tenir el dia? No. Cal crucificar-lo? Tampoc.

Faltava molt poc perquè comencés el Celta-Barça. Dani Olmo, vestit amb el xandall reglamentari, s'acabava d'asseure a la banqueta de Balaídos. Havia de ser suplent. De cop, se li acosta Hansi Flick. "Casadó s'ha trencat, jugues tu". Coses del futbol, Olmo no només va saltar a la gespa sense esperar-s'ho, també va disputar els 90 minuts i va fer una de les millors actuacions amb la samarreta blaugrana. No va ser l'únic. De fet, el Barça va recuperar la seva millor versió a Vigo malgrat els equilibris que va haver de fer l'entrenador a causa de les baixes.

Si Frenkie de Jong té un gran avalador al Barça, aquest és Joan Laporta. El president blaugrana explica sovint, en cercles íntims, que el migcampista neerlandès "marca l'estil" i que per això és convenient que continuï a Barcelona. De la mateixa manera que, expliquen als despatxos, va ser ell qui va frenar-ne la sortida ara fa tres estius, Laporta ha acompanyat De Jong aquest dimecres, en l'acte de renovació del futbolista, que seguirà de blaugrana fins al 2029. "Vull guanyar títols, per això he renovat", ha etzibat.

Frenkie de Jong ha passat de ser un actiu que el Barça volia traspassar fa un parell de temporades per l'alt cost que suposaven els seus emoluments –i, en concret, els diferiments que va signar en una renovació al marge del grup en el context de la pandèmia–, a ser considerat pràcticament com un dels intocables per a Hansi Flick, una categoria que, al mig del camp, abandera Pedri. El neerlandès acaba el seu contracte el 30 de juny del 2026 i, tot i un primer intent d'arribar a una entesa per renovar-lo durant el passat mercat estival per espaiar el seu sou en més anys i guanyar marge salarial (tal com es va fer, per exemple, amb Jules Kounde), les negociacions es van aturar amb el compromís de reprendre-les més endavant, amb el mercat ja tancat. Tal com ha pogut saber l'ARA, els contactes per renovar De Jong s'han tornat a activar i s'estendran durant les pròximes setmanes.

Fa un parell d'estius semblava impossible pensar que Frenkie de Jong pogués tenir futur al vestidor blaugrana. El club va estar a un pas de traspassar-lo al Manchester United. Les raons eren bàsicament econòmiques, més que esportives. Certament, el migcampista neerlandès no acabava d'encaixar a l'onze blaugrana i encadenava lesions que tallaven el seu rendiment. Però era un jugador amb un salari elevadíssim, encara quedaven una bona picossada de milions per amortitzar del seu fitxatge de l'Ajax i tenia prou cartell per fer calaix en un moment de màxima agonia a la tresoreria blaugrana. Ell, en canvi, sempre defensava quedar-se. I es va quedar. Encara que el peatge fos una gran guerra interna entre el futbolista, la direcció esportiva i els mitjans de comunicació, inclosa una amenaça de denúncia pel mig.

A vuitens de final de la Champions League, a semifinals de la Copa del Rei i líder a la Lliga. El triomf (1-0) davant el Rayo Vallecano amb un gol de penal de Robert Lewandowski situa el Barça al capdavant de la classificació. A continuació, uns apunts en calent.

Frenkie de Jong afronta la seva sisena temporada al Barça i la realitat, fins ara, és que el seu rendiment no ha estat a l'altura de les expectatives. Va arribar com un dels migcampistes més prometedors d'Europa i fins i tot alguns consideren que s'ha consolidat com un dels jugadors més valuosos en la seva posició. Però aquest és un raonament que obeeix més a l'esperança o a la il·lusió que així sigui que no a l'observació mínimament abundosa, o honesta, del futbol que es juga a Europa i dels migcampistes de gran qualitat que hi ha repartits arreu del continent. Encara que sovint no ho sembli, el futbol també es juga en ciutats que no són Madrid ni Barcelona. I no, el De Jong del Barça no ha estat mai top 3 dels migcampistes d'Europa.

Cada vegada que aflora el futbol de seleccions, brota també la sinceritat de Ronald Koeman. L'exentrenador del Barça (2020-2021) ara dirigeix el combinat neerlandès i, esclar, està ben informat sobre l'evolució física dels jugadors que té en cartera per elaborar les seves llistes. Entre ells hi ha Frenkie de Jong, del qual va extreure el millor suc quan van coincidir a Barcelona. Preguntat per la situació del migcampista blaugrana, Koeman va anar de cara a barraca, com és habitual en ell. "És preocupant. Fa molt de temps que no juga. Entenc que les coses van millorant, però no està recuperat del tot [...] Ha tingut lesions al turmell tres cops seguits. El té danyat i necessita temps per recuperar-se", va assegurar l'heroi de Wembley, que va haver de renunciar a un dels seus millors efectius abans de l'Eurocopa. Tampoc l'ha pogut citar per a la reestrena de la Nations League.

El Barça 2024-25 començarà a rodar el 10 de juliol amb pocs jugadors i força més incerteses que realitats. Hansi Flick, flamant nou entrenador blaugrana, anirà recuperant amb comptagotes jugadors que han participat en l'Eurocopa i la Copa Amèrica. Per tant, haurà d'iniciar la pretemporada amb molts futbolistes joves i també d'altres que tenen contracte en vigor encara que no entrin en els seus plans. Entre els que sí que compten per al tècnic alemany hi ha Frenkie de Jong, que va caure per lesió de la llista de Ronald Koeman per a l'Eurocopa. Tanmateix, a hores d'ara no sap si el podrà alinear en els primers partits del curs. El migcampista neerlandès es recupera des de fa més de dos mesos d'un problema al turmell dret que genera preocupació al club blaugrana.

L'àrbitre va xiular i l’enèsima incompetència del Barça va fer campió el Madrid. Just en aquell instant, Míchel es va afanyar a dir-li a Xavi que no sabia com el Girona havia guanyat aquell partit. L'entrenador blaugrana va tornar a proclamar que la derrota era injusta. 

El Barça ha perdut (3-2) al Santiago Bernabéu davant del Reial Madrid i, d'aquesta manera, el títol de Lliga desapareix de les possibilitats blaugranes, perquè, quan falten sis jornades, els madridistes es posen onze punts per davant. Els gols locals els han fet Vinícius, de penal, Lucas Vázquez i Bellingham, i els catalans Christensen i Fermín López. A continuació, els apunts en calent del clàssic:

Xavi Hernández ja va alertar després de l'empat a San Mamés que les lesions de Frenkie de Jong i Pedri no feien bona pinta. El neerlandès té un esquinç al lligament lateral extern del turmell dret, mentre que el canari pateix una lesió al recte femoral de la cuixa dreta. Cap dels dos estarà disponible en menys d'un mes. De Jong estarà de baixa un mínim d'entre quatre i cinc setmanes i Pedri, un mínim de sis. Malgrat que cap dels dos passava pel seu millor moment, eren dos titulars indiscutibles. Fermín, Sergi Roberto i Romeu són alguns dels noms que veuran augmentat el seu protagonisme arran d'aquestes baixes.

Empat del Barça (0-0) davant l'Athletic Club a San Mamés que no permet a l'equip blaugrana retallar la distància de vuit punts respecte al Reial Madrid, el líder de la Lliga, que va empatar amb el València, ni tampoc posar-se segon després de la derrota del Girona a Mallorca. A continuació, els apunts en calent.

El tòpic de considerar la premsa de Barcelona un enemic potencial del Barça amaga un problema conceptual bàsic: la creença errònia que el periodisme ha de remar seguint el mateix corrent de qui governa el club. Massa vegades s'ha sentit membres de l'entitat blaugrana demanar públicament que els jugadors, l'afició, la directiva i la premsa han d'anar tots a una. Aquesta suposició és l'antítesi d'allò que li pertoca fer a un periodista, a qui la societat li atorga el paper de fiscalitzar el poder. I el Barça és poder. Molt més del que pot semblar a primera vista. Per això tants tenen tantes ganes d'entrar-hi malgrat la desgraciada situació econòmica.

Empat del Barça (1-1) davant el Nàpols en l'anada dels vuitens de final de la Champions League després d'un gol de Robert Lewandowski en el segon temps que ha estat igualat per Victor Osimhen. De totes maneres, el conjunt blaugrana ha fet un dels millors inicis de partit del curs. A continuació, els apunts en calent.

"Últimament estic una mica cabrejat amb el que escriviu vosaltres, la premsa. Surten moltes coses que no són veritat. Alguns de vosaltres aneu dient coses que són mentida. No us fa vergonya dir-les? M'està irritant una mica". Així començava Frenkie de Jong la conferència de premsa prèvia al Nàpols-Barça, un duel en què els blaugranes es juguen l'anada dels vuitens de final de la Champions però que ha quedat eclipsada per l'estirabot del migcampista neerlandès.

"Últimament estic una mica cabrejat amb el que escriviu vosaltres, la premsa. Surten moltes coses que no són veritat. Alguns de vosaltres van dient coses que són mentida. No us fa vergonya, dir-les? M'està irritant una mica". Així començava Frenkie de Jong la conferència de premsa prèvia al Nàpols-Barça, un duel on els blaugranes es juguen l'anada dels vuitens de final de la Champions però que ha quedat eclipsada per l'estirabot del migcampista neerlandès.

Les quatre potes dels ingressos ordinaris d'un club professional de futbol com el Barça són quatre: competicions, abonats i socis, retransmissions i drets televisius i comercialització i publicitat. De fet, d'aquesta manera ha sortit especificat sempre en les memòries del club blaugrana. És per això que a molts els va sorprendre que en una recent entrevista a RAC 1 Joan Laporta afirmés que, "ara com ara, la venda d'un jugador és un ingrés ordinari", quan va respondre sobre què havia de passar perquè el Barça tingui números verds al final d'aquest exercici.

El teu fitxatge es va narrar com una heroïcitat de Josep Maria Bartomeu, que es va erigir en vencedor entre la multitud de pretendents. La comitiva del Barça va aterrar per caçar-te en una Amsterdam freda i nevada quan eres el flamant migcampista d’un Ajax jove que aixecava l’admiració de mitja Europa. Il·lusionaves els guardians més puristes de l’estil perquè veien en tu una llum especial que no es podia deixar escapar. L’aleshores president, capficat en mostrar-se cruyffista, sabia que perdre’t no era una opció. Vas costar 75 milions d’euros fixos, 11 en variables i una suma desconeguda en comissions per al teu agent. En el context del 2019, era un traspàs raonable, però el que ningú no s’esperava és que el teu sou, que més tard va incloure diferiments fins al 2026, es convertiria en part d’un llegat enverinat que el teu rendiment no seria capaç de sostenir.