L'operació neteja de Mateu Alemany

BarcelonaQuan Joan Laporta va pensar en tornar-se a presentar a unes eleccions del Barça, sempre va tenir clar que Mateu Alemany havia de ser el seu home fort en matèria de futbol. Era una època en què ja s'ensumaven dues coses: que la plantilla estava descompensada i que els salaris eren desproporcionats. Tot i això, no va ser fins que van aterrar formalment al club que van adonar-se de la magnitud de la tragèdia. "No sé si soc el perfil més indicat per muntar un nou Dream Team, però sí que puc fer la neteja que fa falta", li va dir Alemany a Laporta en una de les primeres converses que van tenir sobre el Barça. Un any i mig després, la feina de formigueta d'aquest executiu, cap de l'àrea de futbol del club, va camí de completar-se.

L'adeu de Gerard Piqué, més enllà de l'emotivitat del comiat i de la importància que ha tingut el central en la història recent del club, s'ha viscut als despatxos com una victòria. Fa mesos que el Barça ha deixat enrere el romanticisme i afronta els problemes de cara a barraca, i més quan hi ha xifres milionàries pel mig. De fet, asseguren al Camp Nou, Mateu Alemany va ser dels primers que el 2021 van tenir clar que seria pràcticament impossible poder retenir Leo Messi, perquè comprenia perfectament la normativa del fair play de la Lliga –Laporta no la coneixia tan a fons– i sabia que el club no li podria fer lloc.

Deixant de banda el cas Messi, l'objectiu era i és aprimar la massa salarial i eliminar els contractes antics, els heretats, que suposen quantitats fora de mercat i que l'entitat no pot assumir. "Quan treballes en el món del futbol saps què cobra cada jugador. Potser t'equivoques d'un 10% o d'un 20%. Però la realitat és que al Barça, entre el preu de mercat i el que realment cobraven, la diferència era del 200% i fins i tot del 300%", va arribar a dir Alemany en una reunió de treball a les oficines del Camp Nou. De fet, als despatxos encara recorden el dia que Jordi Alba va rebre una proposta per anar a jugar a Milà, però tan sols li oferien una quarta part del que cobra aquí. Evidentment, no la va acceptar.

La de Gerard Piqué ha estat la sortida número 19 del Barça d'aquesta temporada, comptant també els futbolistes del B que havien tingut protagonisme al primer equip. Una bona part han marxat amb la carta de llibertat (Rey Manaj, Wagué, Alves, Mingueza, Riqui Puig, Neto, Pjanic i Braithwaite), d'altres estan cedits (Lenglet, Abde, Dest, Umtiti, Collado i Nico) i només per quatre s'ha cobrat alguna cosa: Coutinho (Aston Villa, 20 milions), Aubameyang (Chelsea, 12 milions), Trincao (que està cedit a l'Sporting de Portugal per 3 milions) i Griezmann (Atlètic de Madrid, 20 milions), segons les dades del portal Transfermarkt. Més de 150 milions d'estalvi. "La rebaixa ha sigut majúscula, però la feina sembla que no brilla prou perquè no s'han assolit tots els objectius i han quedat contractes pendents de revisar. En qualsevol cas, la feina de Mateu Alemany ha estat excel·lent", l'elogiava fa unes setmanes Eduard Romeu, vicepresident esportiu, durant la presentació dels comptes del club als mitjans. En números absoluts la massa salarial ha crescut, però per la inversió de 210 milions d'aquest any, justificada per l'activació de les palanques.

Al setembre, tancat el mercat d'estiu, van quedar quatre carpetes pendents. Una, la de Piqué, està en vies de solucionar-se. Les altres són les dels capitans Sergio Busquets i Jordi Alba, a més de la de Frenkie de Jong i Marc-André ter Stegen. Amb Busquets, que acaba contracte aquest estiu, es va intentar negociar una rebaixa que no va fructificar. A Jordi Alba se'l va convidar a marxar l'última setmana. I a De Jong li van buscar una oferta del Manchester United i el van amenaçar amb dur el seu contracte –renovat de manera estratosfèrica poc abans que l'expresident Bartomeu dimitís– als jutjats. Res va sortir com Mateu volia. "Els jugadors tenen la paella pel mànec, però deixant de banda el que no va sortir bé, la feina de Mateu és per treure's el barret", apunten des de la junta.

Genialitats i estratègies que no surten bé

"Hi ha moltes decisions que només s'entenen des del vessant econòmic. Segurament, si el Barça no estigués tan malament de diners, molts dels mètodes d'Alemany no tindrien tanta acceptació", admet un dels directius consultats. Un exemple és amb Griezmann, per qui l'Atlètic de Madrid hauria hagut de pagar 40 milions a l'estiu però que, per seguretat i per garantir el traspàs, es va acabar venent per 20 a canvi d'assegurar-se l'ingrés de manera immediata. Encara que als despatxos també reconeixen genialitats, com la renegociació del contracte amb Umtiti: Mateu va agafar tot el que li quedava pendent, entre sou i diferiments, i li va allargar el contracte el gener del 2022. El motiu? Que per al club suposava el mateix impacte econòmic però a nivell salarial guanyava marge en el famós fair play. "No soc tan bobo!", va dir amb el seu accent mallorquí quan li van exigir explicacions.

L'altre cavall de batalla, més enllà dels números i de la negativa d'alguns jugadors a marxar, és la relació amb l'entrenador. "A Xavi li és igual el tema salarial, ell mira per la part estrictament esportiva i fa peticions que no sempre van en la línia del que volen els executius. És un home de club i ha deixat clar que acceptarà les decisions que prengui el president, però també és cert que, en general, s'està sortint amb la seva", asseguren a l'ARA des de la Ciutat Esportiva. Els dos grans exemples són Ousmane Dembélé i Frenkie de Jong. Al francès el volien apartar de l'equip perquè marxés però Xavi va insistir per quedar-se'l. I amb Frenkie, tot i les pressions perquè se n'anés a Anglaterra, Xavi va dir que comptava amb ell.

El comiat de Piqué, pendent de tancar-se contractualment, permetrà alliberar massa salarial i obrirà la porta perquè Mateu Alemany regiri el mercat d'hivern. Una de les prioritats és reforçar la línia defensiva i sona amb força el nom d'Iñigo Martínez (Athletic Club). Vingui qui vingui, ho farà sota les normes de Mateu Alemany, encarregat també d'establir una nova política salarial que elimina primes de fàcil compliment i potencia la meritocràcia. "No pot ser que algú que produeix 10 guanyi 1, i que algú que produeix 1 guanyi 10", resumia a l'assemblea. Ningú sap si aquest executiu podrà construir un nou Dream Team, però tothom té coll avall que és clau en l'operació neteja. Els que porten els números l'adoren. Els futbolistes no tant.