"Per a qui votaria vostè?". Des de l'inici de la guerra, aquesta pregunta a Ucraïna provoca un somriure escèptic i un gest que es podia traduir com: "Aquí l'important és sobreviure". Cada al·lusió a les eleccions remetia a una altra vida: quan les escoles es transformaven en col·legis electorals i no pas en refugis antiaeris, quan els canals de televisió emetien interminables tertúlies polítiques, o quan els diputats s'enfrontaven a cops al Parlament. El 31 de març va fer set anys de les últimes eleccions presidencials, en les quals va guanyar Volodímir Zelenski. Fins i tot en l’escenari més optimista, celebrar eleccions aquest any és impossible. Tant el govern com el Parlament ucraïnesos coincideixen que primer han d’acabar els combats i establir-se una línia clara de front. Només aleshores i després d'almenys sis mesos, seria possible convocar eleccions.

La guerra a l'Orient Mitjà ha ocupat pràcticament tots els focus en les últimes setmanes en detriment del conflicte a Ucraïna. Amb aquest context internacional, Pedro Sánchez ha rebut aquest dimecres Volodímir Zelenski al Palau de la Moncloa i ha anunciat 1.000 milions d'euros d'ajuda militar bilateral el 2026, part dels quals s'articularan a través del mecanisme europeu de préstecs SAFE. "Espanya no deixarà de mirar cap a Ucraïna. No oblidem el vostre patiment. Continuarem al vostre costat com un aliat fidel, lleial i fiable", ha afirmat el president espanyol. Sánchez ha subratllat que la visita del president ucraïnès a Espanya, la quarta des de l'inici de la guerra amb Rússia, té un "significat molt especial" pel fet que ara per ara el conflicte a l'Iran "acapara totes les mirades". "Mantindrem el suport [a Ucraïna] amb la mateixa intensitat que des del primer dia", ha insistit.

Alleujament a la Conferència de Seguretat de Múnic després de sentir de la boca del secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, que, malgrat les crítiques i amenaces de l’administració de Trump, Washington vol continuar sent un aliat d’Europa. Rubio ha subratllat en el seu esperat discurs els estrets vincles entre els Estats Units i Europa: “Estem destinats a estar junts”. “El nostre destí està i sempre estarà entrellaçat amb el vostre, perquè sabem que el destí d’Europa mai no serà irrellevant per a la nostra pròpia seguretat nacional”, ha afirmat el cap de la diplomàcia nord-americana al fòrum anual més important del món sobre política de seguretat internacional i defensa. “Per això els nord-americans a vegades podem semblar una mica directes i urgents en els nostres consells... La raó, amics meus, és que ens importa profundament”, ha dit Rubio.

Les converses per la pau a Ucraïna avancen. Les que ho fan de forma més clara i pública són les que mantenen Washington i Kíiv. Dimecres, Volodímir Zelenski va presentar davant dels periodistes un pla de pau negociat amb els Estats Units per posar fi a la guerra, i el president ucraïnès va assegurar que sotmetrà a referèndum o ratificació qualsevol acord de pau amb Rússia. Durant el dia de Nadal, les converses bilaterals van seguir amb una trucada entre Zelenski i els emissaris de la Casa Blanca. I aquest divendres de Sant Esteve, Zelenski ha anunciat una reunió presencial amb Trump. A més, també hi ha hagut moviments entre els EUA i Rússia: Moscou ha anunciat aquest divendres que ha reprès els contactes amb Washington.

El canceller alemany, Friedrich Merz, i altres líders europeus han celebrat aquest dilluns els “importants avenços” en les negociacions sobre Ucraïna, després de dos dies d'intenses i productives converses a Berlín entre ucraïnesos, estatunidencs i europeus. En un comunicat conjunt, els líders europeus han agraït els esforços del president dels Estats Units, Donald Trump, per “garantir una pau justa i duradora a Ucraïna” que preservi “la sobirania d'Ucraïna i la seguretat europea”.

De Londres a Brussel·les, i de la capital comunitària a Roma. En només 24 hores, Volodímir Zelenski ha recorregut 1.800 quilòmetres per discutir i esmenar amb els seus aliats europeus el pla de pau per a Ucraïna impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump. El temps corre en contra seu. Segons el Financial Times, Zelenski ha comunicat als seus homòlegs europeus que dissabte va ser pressionat –encara més– per Washington: en una trucada de dues hores, Steve Witkoff, l'enviat especial de Trump que negocia la pau a Ucraïna, i Jared Kushner, gendre del president, el van instar a prendre una decisió ràpida, que hauria de ser "abans de Nadal", sobre el pla de pau dels EUA. La resposta del president d'Ucraïna va ser que necessitava temps per consultar el pla de pau amb els aliats europeus, apunta el Financial Times.

L'enèsima reunió clau per al futur d'Ucraïna que ha tingut lloc a Downing Street aquest dilluns al migdia, ha posat de manifest, una vegada més, que Kíiv i l'Europa que li dona suport estan cada cop més sols davant de Moscou, entre altres raons perquè l'antic aliat transatlàntic pilotat per Donald Trump ha canviat de bàndol. L'exhibició d'unitat al voltant de Volodímir Zelenski que han fet el primer ministre britànic, Keir Starmer, el canceller alemany, Friedrich Merz, i el president francès, Emmanuel Macron, ha projectat una evident càrrega simbòlica. Però resta per saber si més enllà de les paraules i els gestos, l'eix París-Londres-Berlín i l'anomenada coalició dels voluntaris tenen les capacitats per omplir els forats que deixa Washington.

Els líders europeus estan cada cop més nerviosos per la mediació dels Estats Units en les negociacions per a un acord de pau a Ucraïna, i han alertat Volodímir Zelenski que les converses dels pròxims dies són molt delicades. El diari alemany Der Spiegel ha tingut accés a una trucada entre el president ucraïnès i diversos dirigents europeus, en la qual el president francès, Emmanuel Macron, alertava de "la possibilitat que els EUA traeixin Ucraïna pel que fa al territori, sense claredat sobre les garanties de seguretat".

El president de França, Emmanuel Macron, no es conforma amb la decisió de Donald Trump de deixar la Unió Europea fora de les negociacions per a la pau a Ucraïna. Macron ha convidat a l'Elisi aquest dilluns el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, per discutir la proposta de pau nord-americana. La reunió s'ha produït el dia abans d'una trobada a Moscou entre el president rus, Vladímir Putin, i l'enviat especial de Donald Trump, Steve Witkoff. Impera el discurs que aquesta serà una setmana clau per al futur de la guerra.

El primer dia de la invasió russa, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va donar la mà al seu principal rival, l’expresident Petró Poroixenko. Aquell gest d’unitat va tranquil·litzar la política del país i va reforçar el lideratge de Zelenski en temps de guerra. Però aquesta treva ha desaparegut.

La clau per a Volodímir Zelenski és aturar el compte enrere d’una setmana que li ha donat Donald Trump per acceptar el seu pla de pau per a Ucraïna, tallar el cable correcte i desactivar l’explosió. Enfrontat al dilema de perdre un soci gairebé existencial o entregar bona part de la sobirania del país, el president ucraïnès busca la manera de guanyar temps. Segons els seus càlculs, es tracta d’obrir-se a discutir el document, evitar un xoc com el de finals de febrer al Despatx Oval i, amb l’ajuda dels aliats europeus, contraatacar amb una reescriptura de l’acord que no només sigui més beneficiosa per a Kíiv, sinó que obligui Vladímir Putin a rebutjar-lo.

O perdre la dignitat o perdre l'aliat més poderós. El dilema que ha plantejat Volodímir Zelenski als seus conciutadans és greu. Trump ho ha reblat amb unes declaracions a la premsa en què dona una setmana al líder ucraïnès perquè accepti les condicions del seu pla de pau –o així ho anomenen– amb l'amenaça que si no és així els retirarà el suport logístic d'espionatge i també l'arribada de més armament. Ucraïna, doncs, enfila, sembla que ara si, el final de la seva agonia, i a l'horitzó s'albira un final no desitjat. Els Estats Units i Rússia han estat negociant en secret el seu pla, sense tenir en compte ni Ucraïna ni tampoc Europa, que han estat menystingudes de manera humiliant.

Quan el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va destituir el mes passat l’alcalde d’Odessa, Gennadiy Trukhanov, molts residents haurien pogut celebrar-ho. L'alcalde arrossegava anys d’escàndols de corrupció, sospites de vincles criminals i un passat polític proper a forces pro-Kremlin. Però l'operació presidencial –basada en la revocació de la ciutadania ucraïnesa de Trukhanov per suposar-li un passaport rus– ha generat inquietud fins i tot entre els seus adversaris polítics. La sensació general és que les proves semblen febles i que l’objectiu real de Zelenski és acaparar poder.

De nou en gira europea, Volodímir Zelenski ha fet parada a Espanya aquest dimarts i ha rebut el suport de Pedro Sánchez, que ha anunciat 615 milions d'euros en ajuda militar a Ucraïna. El president espanyol ha explicat que l'Estat mobilitzarà aquest nou paquet al llarg del mes vinent. Inclou 100 milions d'euros per finançar, a través d'un programa de l'OTAN (anomenat PURL), la compra de "material urgent" a la indústria de defensa dels Estats Units, que, segons ha concretat el president ucraïnès, els és necessari per superar aquest hivern. "Estem buscant diners per a sistemes de míssils Patriot", ha remarcat. El paquet espanyol també preveu l'enviament d'aproximadament 300 milions en "nou equipament defensiu", en el marc de l'acord bilateral de seguretat de 1.000 milions per a aquest any, així com una transferència de 215 milions a través del mecanisme europeu SAFE per sufragar la "producció de sistemes antidrons, radars d'exploració i vigilància aèria", "molts dels quals desenvolupats per empreses espanyoles", ha dit Sánchez.

Amb l'arribada imminent de l'hivern, l'esperança d'una pau a curt termini feta miques i l'exèrcit rus avançant al front de Donbàs, el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, busca el suport militar, polític i econòmic dels seus aliats europeus amb una minigira europea que l'ha portat primer a Grècia i després a França, on aquest dilluns ha estat rebut pel president de la República, Emmanuel Macron. El cap d'estat ucraïnès també visitarà Espanya aquest dimarts.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha aprofitat la seva intervenció a l'Assemblea General de les Nacions Unides per enviar un missatge de pressió a Europa perquè s'impliqui més en la guerra contra Rússia, en la línia del que va fer ahir Donald Trump. Zelenski ha recordat a la Unió Europea que la guerra és a les seves portes, i ha citat les recents incursions d'avions russos a l'espai aeri de Polònia i Estònia. “Putin seguirà portant la guerra cap endavant, més lluny i més profundament”, ha dit el mandatari aquest dimecres. I ha recordat: “No hi ha més garanties de seguretat que els amics i les armes”.

Les negociacions per a la pau a Ucraïna semblen en punt mort, però Europa avança per preparar el futur escenari de pau. El president de França, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest dijous que vint-i-sis països –la majoria europeus– han acceptat participar en la missió de pau a Ucraïna que es desplegarà quan hi hagi un alto el foc. "Vint-i-sis països s’han compromès a desplegar com a força de garantia tropes a Ucraïna, o a ser-hi presents per terra, mar o aire", ha assegurat el cap de l'estat francès després de la cimera que s'ha celebrat aquest dijous a París.

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha afirmat que està disposat a reunir-se amb Volodímir Zelenski si el mandatari ucraïnès viatja a Moscou. "Si Zelenski està preparat, que vingui a Moscou i hi haurà aquesta reunió", ha dit en una roda de premsa des de Pequín, on ha assistit a la gran desfilada militar amb què s'ha celebrat el 80è aniversari de la rendició del Japó i la fi de la Segona Guerra Mundial a l'Àsia.

El cel de Kíiv era de blau intensíssim a primera hora d’aquest diumenge. Després de dies de pluja, alguns ucraïnesos ho volien interpretar com un regal diví per celebrar el Dia de la Independència d’Ucraïna. El blau i el groc de la bandera tenyeixen les ciutats ucraïneses des de l’inici de la invasió russa: les guerres accentuen el nacionalisme.

El menyspreu del president Vladímir Putin cap al seu homòleg ucraïnès és tan profund que gairebé mai no pronuncia el seu nom. El Kremlin insisteix que Volodímir Zelenski és un líder il·legítim. La televisió estatal russa l'anomena "pallasso". Però el president nord-americà, Donald Trump, ha basat la seva activitat frenètica recent en la idea que Putin i Volodímir Zelenski s'hauran de reunir cara a cara per posar fi a la guerra. Trump, quan va parlar per telèfon amb Putin dilluns, li va dir que havia començat "els preparatius" per a la reunió.