"Em sento estafada. Vaig arribar dels Estats Units amb un currículum brutal i amb ganes d'aportar al meu país", explica M.R., una psicòloga forense de 42 anys especialitzada en casos de violències. Amb tot, afirma amb cruesa i molt de desencant: "Mentre allà se'm rifaven, aquí res. Ni una oportunitat". La seva història ben podria ser un guió de Hollywood: va arribar a Nova York el 2010 amb una prestigiosa beca Fulbright sota el braç, després de llicenciar-se entre els millors de la seva promoció i com a esportista d'alt rendiment. Als EUA el seu talent li va anar obrint portes, i ha treballat al país com a experta en clínica forense per laboratoris de recerca que tenien vincles amb l'FBI i altres organitzacions policials; per a l'hospital penitenciari de màxima seguretat més gran dels EUA i fent recerca aplicada a diverses universitats dels país.

El 16 de desembre moria a París i a l’edat de 90 anys Toni Negri, l’últim gran intel·lectual d’aquella enyorada Europa de la revolució social. Avui, en ple segle XXI, el projecte emancipador europeu, nascut amb la modernitat, agonitza en ànima i en cossos. Recordem-los.

Ja sense el pes que suposa la responsabilitat d'un ministeri, Manuel Castells s'ha acomiadat aquest dilluns de la cartera d'Universitats al més pur estil Castells. La setmana passada es va fer públic que deixava el ministeri tot just a l'equador de la legislatura per motius de salut. El relleu l'ha agafat aquest dilluns el fins fa poc membre del govern municipal de Barcelona, Joan Subirats. Un nom que ja va estar sobre la taula tot just fa gairebé dos anys, quan es va segellar l'acord de coalició entre el PSOE i Unides Podem. Ho ha corroborat el mateix Castells aquesta tarda, que s'ha deixat anar i ha explicat que ell mateix ja li va dir a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que hi havia "algú millor" que ell per ser ministre: Joan Subirats. "Hi estic d'acord, però no l'hi deixo a ningú, és meu i el necessito com ningú per a la gestió de Barcelona", li va contestar Colau, ha relatat Castells.

Manuel Castells abandona el govern espanyol per motius de salut, segons ha avançat elDiario.es i ha confirmat l'ARA, i el seu substitut serà el catedràtic en ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan Subirats. El ministre d'Universitats deixa el càrrec en plena polèmica per l'avantprojecte de llei d'ordenació del sistema universitari (LOSU), que ha topat amb el rebuig de la comunitat universitària. Sense perfil polític, va ser l'aposta d'En Comú Podem per al primer govern de coalició de la democràcia espanyola.

Manuel Castells (Hellín, Albacete, 1942) atén l’ARA al ministeri d’Universitats, que lidera des de fa dos anys. L’entrevista, en castellà al·legant que és “política de govern”, es fa poques setmanes abans que entri al Congrés la nova llei d’ordenació del sistema universitari (LOSU), que rectors i estudiants critiquen. 

Des del paranimf de la Universitat de Barcelona, el ministre d'Universitats, Manuel Castells, ha assegurat que la nova llei orgànica del sistema universitari (LOSU) arribarà al Congrés "amb el major consens possible", però també ha volgut llançar un avís als rectors catalans, amb els quals s'havia reunit prèviament i que les últimes setmanes s'han mostrat molt crítics contra l'avantprojecte que prepara el ministeri, perquè creuen que va "cap enrere" i desconnecta les universitats de la resta d'Europa. "Les universitats catalanes formen part d'un conjunt més ampli, que és l'estat espanyol, i el govern espanyol ha de legislar per al conjunt del país, no només per als rectors, sinó també per als estudiants, els sindicats, la resta de comunitats autònomes...", ha advertit Castells, en una atenció a la premsa.

La futura llei d'universitats que promou el ministre Manuel Castells penja d'un fil. Ha topat amb el ferm rebuig dels estudiants, que dijous van sortir al carrer a manifestar-se i van convocar aturades acadèmiques, i també de la conferència de rectors espanyols, la CRUE, que han plantat el ministre i s'han negat a emetre un informe preceptiu per aprovar-la. Segons els rectors, la LOSU no es pot aprovar perquè encara no en tenen el document definitiu. Malgrat l'enorme desacord, tota la comunitat universitària és conscient que cal una nova normativa adaptada a les necessitats actuals dels centres, atès que la que hi ha vigent és una reforma del 2007 d'una llei aprovada el 2001.

Ni una sola vegada en dues hores s'ha pronunciat el nom del ministre d'Universitats, Manuel Castells, tot i que la nova llei que està plantejant ha sigut, precisament, el centre de les crítiques de totes les veus que han intervingut en un acte que ha reunit els rectors de les quatre universitats públiques més importants de Catalunya. Malgrat que hi ha un consens general que cal reformar el sistema, el sector ha avisat que s'ha de fer justament en el sentit contrari que vol fer Castells perquè consideren que la Llei d'Ordenació del Sistema Universitari (LOSU) que prepara el ministeri "és uniformadora i no respecta la singularitat del sistema català". Ho han assegurat els rectors en la presentació d'un estudi de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB), un organisme que depèn de la Universitat de Barcelona, que apunta a la necessitat "urgent" de reformar el sistema pel que fa al finançament (cal més inversió i que sigui coherent i estable), a l'autonomia i a la governança dels centres.

L'ARA va publicar fa uns dies que les universitats catalanes s'estan revoltant contra els plans del ministre Castells, i entre altres coses critiquen que la nova llei que prepara el ministeri, coneguda com a LOSU, hiperregula el sector i l'encotilla. A les crítiques dels rectors s'hi ha afegit aquest dijous la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, que en seu parlamentària ha assegurat que la nova normativa "és una amenaça" i ha avisat que "el sistema universitari català no s'hi sent reconegut". És per això que el departament i els 12 rectors catalans estan elaborant un document conjunt per posicionar-se contra la nova norma, la tercera en democràcia després de la llei de reforma universitària de 1983 i la llei orgànica d'universitats de 2001, que és la que hi ha ara vigent.

Les universitats catalanes són les institucions més ben valorades segons el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i encapçalen els rànquings dels millors centres de l'Estat. A escala espanyola, en canvi, no se sap quin prestigi social tenen perquè el Centre d'Investigacions Sociològiques no les té en compte. Aquest és un petit exemple que evidencia que el sistema universitari català –i també el de recerca– sempre ha anat un pas per davant. És per això que les universitats catalanes han estat especialment contràries als plans del ministeri d'Universitats, liderat per Manuel Castells: des de l'eliminació dels graus de tres anys, que ja és oficial, fins als esborranys de la futura llei d'Universitats. 

Podem era una formació que pretenia assaltar el cel i s'ha hagut de conformar amb assaltar la universitat, que sempre ha sigut un niu de rojos i separatistes per a la dreta mediàtica. Aquesta és la lectura que fan l'Abc, La Razón i El Mundo del projecte de llei sobre universitats presentat dimarts pel ministeri del català (i per tant, sospitós) Castells. El més explícit és l'Abc, amb un titular de portada que evoca la revolució bolxevic de 1917: "Castells accelera l'assalt de Podem a la universitat". I un subtítol encara més alarmant: "Esborra el rei dels títols acadèmics, dona més poder als estudiants, el redueix als catedràtics i imposa les unitats de gènere i de memòria històrica". La Razón no té problemes per barrejar opinió i informació a través d'un adjectiu que no deixa lloc a dubtes: "El govern aprova la sectària i polèmica llei del sistema universitari". Polèmic és un adjectiu que sovint s'utilitza per marcar que el mitjà és crític, tot i que és defensable deontològicament, però sectari?

Fer novatades que menyspreïn la dignitat dels estudiants, plagiar treballs de fi de grau, de màsters o tesis doctorals, o cometre algun abús sexual es consideraran faltes molt greus i podran suposar l'expulsió d'entre dos mesos i tres anys de la universitat. És una de les principals novetats del projecte de llei de convivència universitària, que aquest dimarts ha aprovat el consell de ministres i que deroga un decret franquista del 1954, aprovat bàsicament per mantenir l'ordre als campus durant la dictadura. El ministeri que dirigeix Manuel Castells s'havia compromès a derogar un reglament preconstitucional "obsolet" i "punitiu" i passar d'una normativa basada en les sancions i càstigs "desproporcionats" a una de centrada en la mediació per resoldre els conflictes a les cinquanta universitats públiques de l'Estat. Aquest matís és important perquè les 37 universitats privades espanyoles no es veuran afectades per la nova llei, malgrat que "s'hi podran inspirar" per dissenyar la seva pròpia normativa.

El preu mitjà dels màsters obligatoris (els que habiliten per fer algunes professions, com advocat, professor de secundària o psicòleg) baixarà i s'equipararà al preu dels graus universitaris, com a molt tard el curs 2022-23 a tot l'Estat. La mesura, anunciada aquest dilluns pel ministeri d'Universitats amb l'acord de totes les comunitats autònomes excepte Madrid, preveu que a Catalunya els alumnes matriculats a un màster habilitant passin de pagar uns 1.800 euros a uns 1.100 cada any, després que aquest any entrés en vigor la rebaixa del 30% de les taxes universitàries. Això suposarà 2,5 milions d'euros menys per a la Generalitat, que haurà d'assumir aquesta diferència; uns 10,5 milions d'euros en total entre tots els governs autonòmics. 

Si un advocat argentí vol venir a treballar a Espanya s'ha d'esperar uns dos anys, aproximadament, que és el termini que triga l'administració en homologar un títol universitari estranger. Un autèntic "drama humà", en paraules del ministre d'Universitats, Manuel Castells, perquè el llarg període d'incertesa acaba desesperant molts treballadors, que abandonen el procés i opten per marxar a un altre país encara que la seva preferència sigui Espanya. "El país és acollidor, però la burocràcia no", ha resumit Castells. El ministeri està decidit a acabar amb aquesta situació i està preparant un reial decret per agilitzar les condicions i els procediments d'homologació i equivalències de títols per convalidar ensenyaments universitaris estrangers i reduir el termini a sis mesos com a màxim.

En plena pandèmia, les dues universitats més grans del país van fer eleccions –virtuals– per escollir nous rectors. Són Javier Lafuente, de l’Autònoma, i Joan Guàrdia, de la UB. Tots dos es troben amb l’ARA per parlar del present i el futur de les universitats.

Els mitjans han anat plens de la presentació de l’esborrany de decret sobre organització dels ensenyaments universitaris que ha preparat el ministeri d’Universitats. Crida l’atenció la voluntat reguladora fins al més petit detall (per exemple: classificar tot el coneixement en vint-i-cinc àrees en lloc de les cinc actuals) i la voluntat uniformitzadora. N’és un cas clamorós l’extinció progressiva dels graus de tres anys i 180 crèdits –amb totes les proteccions, per descomptat, per als drets dels actuals i futurs estudiants de graus de tres anys–. Per què es vol eliminar una petita diversitat del sistema? Tan insuportable és que hi hagi diferències? És ben bé la pulsió uniformitzadora i la desconfiança a l’autonomia universitària. El que des de Catalunya es veu com un empobriment, des de Madrid es veu com un valor.

Tensió dialèctica entre els rectors universitaris i el ministre Manuel Castells, que aquest dijous ha sortit en defensa dels estudiants que demanen fer els exàmens de manera telemàtica després que en alguns punts no s'hagin pogut aplicar les mesures sanitàries pertinents en un context d'incidència de coronavirus desbocada. "Cal prioritzar la salut", ha volgut deixar clar en roda de premsa Castells, que ha rebutjat que sigui moment d'entrar en un debat de fons sobre el model educatiu. Aquest dimecres la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (Crue) va emetre un comunicat molt dur en el qual acusaven Castells –sense citar-lo– de "populisme" i feien una defensa tancada de la presencialitat. El ministre ha qualificat de "poc digne" que es vulgui fer un debat polític sobre una situació excepcional –ha recordat que ell també és partidari d'una educació presencial– i ha fet una "crida a la responsabilitat" a rectors i degans perquè escoltin els estudiants.

L'any 1983 hi havia a Espanya 33 universitats públiques i 4 de privades. Gairebé quaranta anys després, hi ha 50 universitats públiques i 37 de privades, un augment imparable sobretot pel boom de la docència virtual, la proliferació de les inversions privades en aquest àmbit i l'augment de la demanda de màsters online. Ara el govern espanyol vol endurir els requisits per crear i mantenir universitats amb l'objectiu que totes tinguin un mínim de qualitat. Per fer-ho, les obligarà a complir les dues funcions bàsiques: impartir docència en diverses branques del coneixement i també fer investigació i recerca.

Si la carta als Reis que ha fet el ministeri d'Universitats es compleix, les universitats espanyoles començaran a recuperar el personal que han perdut des de les retallades, perquè per primera vegada no només es cobriran les jubilacions dels professors i del personal d'administració, sinó que es podrà contractar més personal. "Per cada deu persones que es jubilin, se'n podran contractar 11", ha assegurat el ministre, Manuel Castells, en una trobada virtual amb periodistes. Per revertir l'envelliment de les plantilles, el govern espanyol ha decidit incrementar la taxa de reposició a la universitat al 110%, com també passa en l'àmbit sanitari o jurídic.

Una estada de més de vint anys a les universitats (i la societat) dels Estats Units ha fet que el ministre Manuel Castells, home de poderosa intel·ligència, hagi pres un partit categòric per l’ús de les noves tecnologies en l’educació secundària i universitària.