El doctor Jaume Padrós, fins ara el president del Col·legi de Metges de Barcelona, deixarà el seu càrrec al capdavant de la institució el mes de març vinent. Padrós, de 66 anys, no es tornarà a presentar a la reelecció en els pròxims comicis del col·legi, que estan previstos per al mes de març.

La pandèmia del covid va portar els metges i els altres professionals de la salut a uns límits extrems. "No hi ha cap metge viu que s'hagués enfrontat a una situació com aquesta, perquè per a l'última pandèmia, la de la grip espanyola, ens hem de remuntar al 1918", afirma el president del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Jaume Padrós. Ho explica a propòsit de la inauguració aquest dijous d'una escultura a l'exterior de la seu del col·legi, obra de l'artista Joan-Pere Viladecans, per deixar testimoni de l'entrega del personal sanitari, i per homenatjar-los. "En les pandèmies es posa a prova tot un sistema, tot un país, tota una societat, i sobretot els valors de la població. Va haver-hi molts companys que van emmalaltir, alguns van tenir seqüeles i alguns altres van morir. La pandèmia va fer que els valors de la professió, com la vocació, l'esperit de servei i la permeabilitat, emergissin al màxim", subratlla Padrós.

La contractació de pòlisses de salut no ha parat de créixer –ha augmentat del 24% al 32% en deu anys– i més de 2,2 milions de catalans, més d’un terç de la població, tenen una assegurança privada. Tradicionalment Catalunya ha sigut un país mutualista, on la doble cobertura, pública i privada, ha tingut molt de pes en l'organització assistencial, però el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) denuncia una perversió del sector en els últims anys que ha prioritzat el rèdit econòmic de les companyies, ha deixat en un segon pla l'assistència de qualitat i ha precaritzat el treball dels professionals mèdics. "El sector s'està convertint en un mercat low cost, una guerra de pòlisses barates que no són sostenibles i que posen en risc l’acte mèdic i la seguretat dels pacients", ha denunciat el president del Col·legi de Metges de Tarragona, Sergi Boada, que aquest dimarts ha presentat les conclusions de l'Estudi dels professionals de la medicina privada, un informe elaborat pels quatre Col·legis de Metges catalans a partir de 900 enquestes.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, convocarà aquesta setmana una conferència de presidents autonòmics per abordar la situació de la pandèmia de coronavirus, en clar creixement per la variant òmicron. La reunió serà en format telemàtic en una data encara per concretar tot i que la intenció de l’Executiu és que la trobada se celebri el pròxim dimecres, just abans de les festes de Nadal, quan l’increment de contactes socials amenaça amb una nova escalada de contagis en plena sisena onada. Els detalls de la convocatòria els donarà a conèixer Sánchez avui diumenge durant una declaració institucional que farà des de Barcelona, on ha de clausurar el congrés extraordinari dels socialistes catalans. No s’espera que Sánchez anuncïi noves restriccions, segons apunta Efe, si bé es preveu que torni a fer una crida a la cooperació institucional i a la cogovernança amb les comunitats.

A Cal Padrós sempre hi ha hagut animals. Primer va ser un gat, el Ninons, un siamès molt intel·ligent que cada vegada que entraven a casa els sortia a rebre. Després van arribar els periquitos, els dragons, els conills, les tortugues, els peixos… “Fins i tot algun colom ferit o algun ocell caigut del niu”, explica el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós.

Els metges votaran el pròxim 22 de setembre qui volen que els representi els pròxims anys al capdavant del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). L’actual president, Jaume Padrós (Barcelona, 1959), opta a una tercera reelecció.

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, i el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, han assegurat que Catalunya tindria 6.000 o 7.000 morts més si s'hagués actuat com ho ha fet la Comunitat de Madrid que governa Isabel Díaz Ayuso. En una conversa amb Antoni Bassas, els dos facultatius han posat de manifest les diferències en la gestió de la pandèmia entre les dues comunitats i han assumit que a Catalunya també s'han comès errors. Argimon ha aprofitat l'entrevista amb l'ARA per anunciar que aquest divendres “entre el matí i la tarda” arribaran a Catalunya 160.000 dosis d’AstraZeneca del milió de vacunes que ha rebut Espanya. “Començarem a administrar-les dissabte i continuarem diumenge i dilluns”, ha explicat, si bé ha matisat que divendres no inocularan vacunes. Quan s'entreguen les dosis, Salut necessita un cert marge de maniobra per comprovar els lots, fer noves citacions, descongelar els vials i distribuir-los.

Aquest dijous Antoni Bassas entrevista al Dr. Jaume Padrós i al Dr. Josep Maria Argimon perquè acaben de publicar el llibre '2 metges i 1 pandèmia. La vida i el que l'envolta'.

Us parlem des de la llibreria Ona de Barcelona, al carrer Pau Claris. Hem vingut a gravar l’entrevista de diumenge a tres dels autors i autores d’aquest llibre, Dies que són història:

Doctor Padrós, m'adreço a vostè, com a president del Col·legi de Metges, per exposar-li un problema que afecta la salut mental de molts catalans. Què podem fer perquè la lluita contra el covid-19 no tingui 2.573 portaveus diferents que es contraprogramen i es contradiuen en les seves informacions sobre el virus?

Bona nit des de l'ARA. Així ha quedat el dijous 11 de juny del 2020.

El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, demana al Govern que posi diners "de veritat" i "no pocs" al sistema sanitari per garantir que es pot fer front a l'avenç del coronavirus. Padrós ha insistit que garantir l'autoprotecció del personal sanitari ha de ser ara mateix "la prioritat número u", i no ha descartat que es cridin professionals jubilats o residents que ja han aprovat el MIR per disposar de més recursos humans. "En saben molt més que qualsevol ciutadà del carrer", ha remarcat. També ha demanat comptar amb recursos de la sanitat privada per descongestionar hospitals i l'atenció primària. "El sistema privat ha d'ajudar perquè el públic pugui arribar a tothom", ha remarcat, i ha recordat que a Catalunya més del 25% de la població té doble cobertura. Padrós ha assegurat que està convençut que ja s'estan tenint converses en aquest sentit.