Societat 01/04/2021

Catalunya tindria 7.000 morts més per covid si actués com Madrid, segons Argimon i Padrós

Salut rebrà aquest divendres 160.000 dosis d'AstraZeneca del milió que arriben a Espanya

5 min
Disponible en:

BarcelonaEl secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, i el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, han assegurat que Catalunya tindria 6.000 o 7.000 morts més si s'hagués actuat com ho ha fet la Comunitat de Madrid que governa Isabel Díaz Ayuso. En una conversa amb Antoni Bassas, els dos facultatius han posat de manifest les diferències en la gestió de la pandèmia entre les dues comunitats i han assumit que a Catalunya també s'han comès errors. Argimon ha aprofitat l'entrevista amb l'ARA per anunciar que aquest divendres “entre el matí i la tarda” arribaran a Catalunya 160.000 dosis d’AstraZeneca del milió de vacunes que ha rebut Espanya. “Començarem a administrar-les dissabte i continuarem diumenge i dilluns”, ha explicat, si bé ha matisat que divendres no inocularan vacunes. Quan s'entreguen les dosis, Salut necessita un cert marge de maniobra per comprovar els lots, fer noves citacions, descongelar els vials i distribuir-los.

Argimon ha apuntat que el ritme d'inoculació els pròxims dies estarà marcat per la reserva d’uns “quants milers de vacunes” per a segones dosis. "Cal donar temps a nous enviaments", ha explicat, ja que el laboratori encara no ha anunciat cap enviament nou per a la setmana que ve. Així, el secretari de Salut Pública ha anticipat que els pròxims set dies es posaran entre 90.000 i 100.000 dosis d'aquestes 160.000 que han d'arribar. “Dimecres vam fer 77.000 vacunacions i aquest dijous en posarem 70.000 més per esgotar les dosis disponibles”, ha dit.

Antoni Bassas ha entrevistat el doctor Argimon i el doctor Jaume Padrós per presentar el llibre 2 metges i 1 pandèmia. La vida i el que l'envolta, del qual són els protagonistes. El llibre està escrit en format conversa per la periodista Gemma Bruna, i hi reflexionen sobre el sistema sanitari català enmig d'una pandèmia i tot el que ha passat durant aquest últim any. Els drets d'autor del llibre es destinaran a Arrels Fundació.

"Madrid no és un referent de gestió"

El doctor Padrós ha afirmat que la gestió de la pandèmia de la Comunitat de Madrid, liderada per Isabel Díaz Ayuso, “no pot ser un referent per a Catalunya”: “Quan la comunitat de metges i científics observem què hi passa, quedem astorats”. Sobre el miracle madrileny, entès com el manteniment de l’obertura de bars i restaurants pràcticament durant tota la pandèmia, Padrós assegura que s’ha aconseguit amb una pèrdua de vides més elevada.

"Si traslladéssim la gestió de la pandèmia de Madrid a Catalunya, tot i que aquí no ha sigut perfecta, nosaltres ara hauríem de comptar 6.000 o 7.000 morts més. Això la societat catalana no ho toleraria, caldria preguntar-se la tolerància de la societat madrilenya", ha insistit. També Argimon ha assegurat que no és "l'estratègia que seguiria".

Recentment els Estats Units han aprovat nous tests de venda lliure com a estratègia clara contra el covid. A Madrid ja es pot fer en farmàcies i clíniques dentals, mentre que a Catalunya aquesta possibilitat queda sotmesa a cribatges organitzats per Salut, ja que considera que no és convenient fer-ho on es despatxen medicaments. “Però, després d’una guerra amb l’Estat, que al febrer els va autoritzar a fer-ho, ¿saps quants tests porta fets Madrid? 4.000. I això ajuda molt poc”, ha insistit Argimon, que defensa que en un cribatge dirigit com el que s’està fent ara a Lleida, en quatre dies s’assoleix aquesta xifra.

Sobre la dada de morts respecte a Madrid, el febrer passat l'ARA ja va informar que, tenint en compte les diferències poblacionals, si a Catalunya hi hagués hagut la mateixa taxa de mortalitat que a Madrid hi hauria hagut 4.870 defuncions més de les registrades.

"Zero defuncions" abans de la tardor

Argimon ha celebrat que el Regne Unit no registrés cap nova mort per covid-19 aquest dimecres i ha elogiat la seva estratègia de vacunació. "És bastant encertada, perquè estan vacunant molt la gent gran i perquè tenen moltes vacunes, cosa que és clau per vacunar ràpid i molt. Però també caldrà veure amb el temps si és un pla encertat, perquè han vacunat sense miraments, fent un retard de dotze setmanes tant per Pfizer com per AstraZeneca", explica.

En aquest sentit, el secretari de Salut Pública ha assegurat que aquest escenari de "zero defuncions" es pot complir "abans de la tardor", quan avanci l'estratègia de vacunació i quan hi hagi una disponibilitat de vacunes òptima que permeti protegir els més vulnerables, sigui per edat o per risc vital. Argimon i Padrós han aigualit la possibilitat que el 15 de juliol s'assoleixi un 70% de la població vacunada. "Si ens haguessin arribat amb ritme les dosis fa un mes o mes i mig, ho aconseguiríem", ha matisat Argimon.

La data més realista, doncs, és la que ja fa setmanes que el ministeri de Sanitat també està posant sobre la taula: a finals d'estiu. "Espero que sigui el 21 de setembre, perquè sembla que ara comencen a arribar més vacunes, però ens n'haurien d'arribar unes 400.000 o 450.000 a la setmana", ha insistit Argimon. Una xifra que suposa el doble de les que s'han rebut les últimes dues setmanes.

Amb tot, els experts creuen que a l'estiu ja es notarà un canvi perquè les poblacions més vulnerables estaran protegides i, per tant, es conviurà amb una malaltia amb un risc assumible per al sistema sanitari, com moltes altres patologies. Sigui com sigui, però, Padrós insisteix que la mascareta ha vingut per quedar-se molt de temps, especialment en espais tancats com el metro.

Context europeu

Després de dues setmanes amb els indicadors cap amunt, Argimon ha explicat que la corba estaria entrant en fase de "plateau" (altiplà). Ara bé, ha insistit que cal "tocar ferro" perquè es mantingui aquesta tendència i es freni el creixement els pròxims dies. "No les tinc totes", ha admès el secretari, en referència a l'augment previst de la mobilitat i de la interacció social aquest pont de Setmana Santa.

El context europeu és un dels factors de risc més importants i França, territori limítrof amb Catalunya, ha decretat el tancament de les escoles i la prohibició de moure's a 10 km de la residència. Catalunya "no és una illa", però Argimon ha destacat que la incidència acumulada francesa a catorze dies multiplica per dos i mig la catalana (600 casos cada 100.000 habitants respecte a 225 casos).

"[A Europa] Hi ha països que porten molts mesos amb una situació complicada i molt tancats, incloses les escoles ara, i aquí això no ha calgut", ha indicat. En aquest sentit, ha qualificat d'"èxit" l'estratègia compartida entre els departaments d'Educació i Salut, amb un milió i mig de cribatges a les escoles i una xarxa de vigilància i seguiment de casos amb 400 professionals.

Argimon, "home d'acció"

Argimon va ser el primer membre del Govern a admetre en públic que Catalunya es tancaria si tingués més diners per evitar l’agressivitat del virus. “Ho he dit en diverses ocasions: no som un país pobre però tampoc ric. I Espanya, que és qui té la clau de caixa, tampoc ho és, i l’ha obert tard i no gaire generosament. I això et condiciona”, ha assenyalat. Argimon ha sobreviscut a governs de tots els colors –ha superat quatre canvis de consellers en onze anys–, però assegura que “no sabria què fer en un Parlament”.

“Però en una conselleria sí. De fet, ja hi és”, li ha dit Bassas, sobre el fet que JxCat anunciés en plena contesa electoral que ell era el seu favorit per ocupar el càrrec de conseller. Padrós l’ha interromput: “Ell és un home d’acció i ha impulsat instruments fonamentals per a un sistema de salut modern i avançat, com l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), el Big Data o el Codi Infart”, ha elogiat Padrós.

stats