Junts continua amb la qüestió de la seguretat entre cella i cella. És el principal cavall de batalla dels alcaldes i regidors del partit de Carles Puigdemont, que, a un any i mig de les eleccions municipals, focalitzen els seus esforços a combatre la delinqüència als municipis. Aquest dilluns al matí, diversos càrrecs del món local de la demarcació gironina, entre els quals la vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis, i l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, s’han reunit per parlar d’inseguretat i multireincidència. "És un tema que la ciutadania ens demana que abordem. Cal parlar-ne des del rigor i sense caure en l’alarmisme. Que et puguin robar el mòbil o estirar la bossa al carrer genera molta sensació d'inseguretat", explica Gemma Geis, davant de la nova comissaria del barri gironí de Santa Eugènia.

Aliança Catalana no té a hores d'ara ni tan sols candidat oficial a les eleccions municipals a Girona, però fa setmanes que el seu fantasma recorre el ple i genera friccions en el si del tripartit independentista que governa a la ciutat. El matrimoni de conveniència entre Guanyem (la formació que integra la CUP) i Junts, que fa dos anys va servir per desbancar, també de la mà d'ERC, la victòria del PSC de Sílvia Paneque en les darreres municipals, s'ha vist sacsejat per la irrupció d'un discurs més dur de la juntaire Gemma Geis en matèria de seguretat i també immigració.

Girona es convertirà demà dissabte en una clara excepció en el mapa de la unitat independentista després de les eleccions municipals del 28 de maig. Guanyem, Junts i ERC han segellat aquest divendres un pacte per governar junts a la ciutat amb Lluc Salellas d'alcalde i l'exconsellera Gemma Geis (Junts) de vicealcaldessa. Quim Ayats (ERC) serà segon tinent d'alcalde i mantindrà l'àrea de cultura, esports i educació, en un govern format per un total de sis tinences d'alcaldia, una més que l'anterior legislatura: tres per a Guanyem Girona, tres per a Junts i una per als republicans. En total, els tres partits sumen 17 dels 27 regidors del ple, amb un govern amb una majoria absoluta que no existia des de fa 12 anys. Els caps de llista de les tres formacions han explicat els detalls en una roda de premsa conjunta després de tres setmanes de negociacions força soterrades però amb el clar convenciment de l'alcaldable de la formació vinculada a la CUP que governaria desbancant el PSC, que va ser la primera força el 28-M.

Amb el compte enrere en marxa per tenir constituïda la nova alcaldia el dissabte 17 de juny, Girona s'encamina un altre cop cap a la formació d'un govern independentista malgrat la victòria en vots del PSC el 28-M. Però aquest cop ja no encapçalat per Junts, com passava des del 2011, sinó que per Guanyem Girona. La formació d'arrel cupaire liderada per Lluc Salellas va empatar amb 8 regidors amb els socialistes i ja ha començat a negociar oficialment amb Junts, que va obtenir 6 regidors. També té previst incloure en les negociacions Esquerra, que s'ha mostrat oberta a tornar a formar part del govern amb tres regidors, tal com ha fet des del 2020 amb Junts.

Girona viu una ressaca electoral històrica. La ciutat s'encamina cap a un escenari totalment desconegut. Sempre hi ha governat el partit més votat, però el que mai havia passat és que dues formacions empatessin en regidors. Després del triomf de Carles Puigdemont que va trencar l'hegemonia socialista el 2011, Girona s'ha tornat a tenyir de vermell de la mà de Sílvia Paneque. Però per una diferència de només 656 vots amb Guanyem, la candidatura encapçalada per Lluc Salellas que inclou la CUP. La gran patacada, doncs, és per a Junts amb l'exconsellera d'Universitat Gemma Geis, que perd gairebé la meitat dels vots respecte a les municipals de fa quatre anys (de 13.435 vots a 6.949).

Després d'uns primers dies de campanya amb un ritme d'agenda frenètic, els candidats a les eleccions municipals de Girona han participat aquest dimarts al matí en el debat electoral organitzat per l'ARA al Centre Cultural La Mercè de Girona. En la conversa, Gemma Geis (Junts), Lluc Salellas (Guanyem), Sílvia Paneque (PSC), Quim Ayats (Esquerra Republicana) i Carles Ribas (Ara Girona) –amb la baixa d’última hora de la candidata Camino Fernández, de Ciutadans, per malaltia– han presentat les seves propostes sobre turisme, habitatge, seguretat i mobilitat. Però és en l'apartat de pactes on s'ha tornat a fer evident que la partida està més que oberta a Girona, on no es preveu una victòria amb majoria absoluta de cap partit, cosa que farà imprescindibles pactes a dues o tres bandes. El debat no ha estat en cap moment un tots contra un, sinó que s'ha caracteritzat pels pocs retrets i la mà estesa entre els principals candidats.

El 28 de maig d'aquest 2023 se celebren eleccions municipals a Girona. L'actual alcaldessa, Marta Madrenas (Junts), ha decidit no optar a la reelecció. Perquè no us falti cap detall, aquí trobareu tota la informació necessària sobre els candidats, les noves formacions que es presenten, el calendari, qui pot votar, com fer-ho per correu i quina és la tendència dels sondejos interns.

Gemma Geis (el Pont Major, Girona, 1979) és des de fa poc més d’un mes l’alcaldable de Junts per Girona, després d’un procés convuls per la renúncia de la primera candidata, l’exdegana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Assumpció Puig. Geis va decidir llavors fer un pas que assegura que ja havia meditat abans que el seu partit abandonés el Govern i ella deixés la conselleria de Recerca i Universitats. Durant l’entrevista assenyala que, si és escollida alcaldessa, té la intenció de continuar fent classes de dret a la Universitat de Girona (UdG), on s’ha reincorporat després que del 2013 al 2017 en fos la vicerectora.

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis (Junts per Catalunya), ha denunciat aquest divendres que la llei espanyola de la ciència validada ahir al Congrés "no pensa" en el sistema universitari i de recerca català ni protegeix les seves "particularitats". Segons la consellera, el finançament del sector quedarà compromès, perquè s'hauran de fer contractes fixes als investigadors, independentment de si els seus projectes tenen una durada limitada. "Ara el que hi haurà seran contractes indefinits que, en el cas que estiguin lligats a projectes europeus, quan s'acabin hi haurà una indemnització i l'investigador segurament serà acomiadat", ha dit la consellera. La llei suposa un nou entrebanc en l'entesa dels socis de govern: mentre JxCat va votar a l'esmena del PP per limitar la contractació indefinida, Esquerra va arribar a un acord a última hora amb el ministeri per votar contra l'esmena, després d'haver-li donat suport en el tràmit del Senat.

Davant la "delicada" situació que pateix el català, amb tots els estudis alertant d'un retrocés del seu ús social, s'ha generat un "batec" social per protegir la llengua, i la conselleria d'Universitats i Recerca s'ha pres "com un deure i una responsabilitat" donar-hi resposta. És per això que en un acte que han qualificat "d'històric" perquè "no és de partit ni de Govern, sinó de país", el departament ha presentat el pla d'enfortiment de la llengua catalana al sistema universitari i de recerca. Entre les mesures anunciades, destaca que els professors universitaris hauran d'acreditar el nivell C1 de català (equival al nivell de 4t d'ESO) i que s'impulsarà un Erasmus a la catalana entre les universitats de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. En total, s'hi destinaran uns 4,5 milions d'euros.

El primer curs d'enginyeria de l'energia a la UPC que cursa la Melanie Nayeli val 1.660 euros aquest curs, però el setembre vinent en costarà 1.107, 553 euros menys. La rebaixa de les taxes universitàries, anunciada pel Govern aquest dimarts, estableix que a partir del curs 2022-2023 tots els graus i els màsters habilitants (els necessaris per exercir determinades professions, com la de professor de secundària), costaran, com a màxim, 18,46 euros el crèdit. Es tracta d'una llarga petició dels sindicats d'estudiants, que han aconseguit blindar per llei les taxes universitàries impulsant amb èxit una iniciativa legislativa popular. El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) celebra la mesura –"un pas important"– però avisa que "el problema de l'accés a la universitat no desapareix" només abaixant el preu dels crèdits.

Antoni Bassas conversa amb la Consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat, Gemma Geis

Ajudar més disciplines i més grups d'investigació i dotar-los de més diners. Aquest és l'objectiu del departament de Recerca i Universitats amb el nou sistema d'ajudes que vertebra la recerca a Catalunya i que el Govern ha presentat aquest dijous al matí. L'executiu augmenta fins a 39,3 milions d'euros, un 70% més, la partida per als pròxims tres anys. "Hem de fer tot el que estigui al nostre abast per reforçar el talent a Catalunya", ha dit la consellera del ram, Gemma Geis, durant la presentació. "És una línia d'ajudes més transversal i beneficiarà més investigadors", ha resumit Geis, que s'ha mostrat confiada que aconseguiran finançar més de la meitat dels 1.700 grups d'investigació existents a Catalunya.

El departament de Recerca i Universitats ha confirmat que prepara un programa de mobilitat i intercanvi entre les 22 universitats dels territoris de parla catalana incloses a la Xarxa Vives. Aquest programa interuniversitari, similar a les beques Erasmus però més acotat a escala territorial, s'anunciarà de manera oficial d'aquí uns dies i permetrà estades de la comunitat universitària a Catalunya, les Balears, el País Valencià, Andorra, la Catalunya Nord i l’Alguer.

Les universitats catalanes han recollit des de l'inici d'aquest curs 55 incidències d'estudiants que s'han queixat perquè l'assignatura a la qual s'havien matriculat no s'estava impartint en la llengua anunciada en el pla docent. El més revelador, però, és que en el 100% dels casos les incidències afecten "exclusivament" el català: és a dir, que malgrat que estava anunciat que les classes serien en català, el professor acaba canviant d'idioma –normalment, al castellà–. "És una dada significativa que esvaeix qualsevol dubte sobre quina és la llengua minoritzada i quina és la llengua que hem de protegir", ha afirmat el director general d’Impacte Territorial i Social del Coneixement, Xavier Quinquillà, en la presentació de les dades del primer informe sobre els usos lingüístics a les universitats.

La consellera d’Investigació i Universitats, Gemma Geis, i el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, han animat les universitats i els centres de recerca catalans a presentar projectes que puguin optar als fons Next Generation que reparteix la Unió Europea en plena recuperació després de l’impacte de la pandèmia del covid.

El Govern ha aprovat aquest dimarts la llei de la ciència, que va quedar penjada la legislatura anterior. Aquest nou marc normatiu ha de servir per consolidar la ciència com un "element estructural del país", donar estabilitat a la investigació científica i consolidar-ne el finançament. Són reptes tan importants, ha dit la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, que ja ha demanat als partits que donin suport a una tramitació d'urgència al Parlament perquè la llei entri en vigor com abans millor.

El Govern té previst aprovar la llei de la ciència catalana la setmana que ve, i serà la primera norma que entrarà al Parlament aquesta legislatura. Així ho ha anunciat la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, als responsables dels 42 centres de recerca CERCA, a qui també ha dit que la llei es tramitarà per la via d'urgència. Geis s'ha compromès a "deixar-s'hi la pell" per augmentar el pressupost dedicat a la ciència i a la recerca, i ja ha avisat que "costarà molt" parlar d'aquests temes i debatre la llei a la cambra catalana, perquè "no hi ha prou coneixement". "El nivell és el que és, no se n'ha parlat mai", ha avisat.

En les seves primeres declaracions públiques com a nova consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis s'ha compromès a abordar dues de les principals reivindicacions del sector: ha defensat augmentar el finançament per a les universitats i la recerca i "ajudar en la transformació" del sector amb l'aprovació definitiva de la llei de la ciència, que va quedar interrompuda la legislatura passada. "Ara és l'hora de les universitats i la recerca", ha afirmat.