Universitats
Societat 26/05/2021

Estabilitat i més finançament: poques peticions però molt concretes per a la nova consellera d'Universitats

El sector reclama aprovar la llei de la ciència i més diners per donar garanties laborals als investigadors

4 min
La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, després de prometre el càrrec davant del president de la Generalitat

BarcelonaQuinze anys després, Catalunya torna a tenir una conselleria d'Universitats i Recerca, un departament que l'economista Andreu Mas-Colell va liderar per primer cop el 2000 i que es va acabar suprimint el 2006. Gemma Geis, doctora en dret i professora a la Universitat de Girona, on va ser vicerectora, serà la veu del món de la recerca i la universitat al consell executiu , un anunci molt esperat al sector. Fa tres mesos, més de 2.000 persones van firmar un manifest en què pressionaven per recuperar la conselleria pròpia . Ara que és una realitat, sobre la taula de Geis hi haurà poques peticions, però molt concretes i de gran abast: més estabilitat financera per a un sistema escanyat i precaritzat i més llibertat i marge de maniobra.

"La virtut del món de la recerca és que demana poques coses, però el defecte és que són coses difícils: volem un sistema legal flexible i obert i volem estabilitat en el finançament per no haver-nos de preocupar cada dotze mesos pels diners", resumeix Josep Maria Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center, un dels centres de referència a Catalunya. Les eines per assolir-los són dues: a nivell jurídic, acabar la llei de la ciència que va quedar penjada la legislatura passada, i a nivell econòmic, uns pressupostos de la Generalitat que reforcin el sector i una bona gestió dels fons europeus. I és aquí on hi ha la feina urgent: dur al Parlament la llei de la ciència que té el consens del sector per resoldre "l'entramat jurídic actual, que s'aguanta amb pinces", i prioritzar quins projectes rebran els diners d'Europa. "Hem d'assegurar-nos que no anem tard", diu Martorell.

De fet, la nova consellera ha assegurat que una de les seves prioritats serà agilitzar els projectes per optar als fons europeus Next Generation perquè el país estigui preparat per a un futur basat en el coneixement. En l'acte de traspàs de cartera amb el conseller d'Empresa i Coneixement –d'on fins ara penjava la secretaria d'Universitats–, Geis ha agraït a Ramon Tremosa la defensa del finançament de les universitats i els centres de recerca públics, segons informa l'ACN.

"Gent amb 50 anys de beca en beca"

La millora del finançament és l'eterna reclamació d'un sector que ha patit especialment les retallades. Durant el període 2009-2013, Catalunya va ser la comunitat que més va retallar el pressupost públic per a universitats –un 39,5%–, i encara ara el finançament públic no arriba a 8.500 euros per estudiant, per sota de nou comunitats autònomes que hi dediquen entre 8.700 i 10.900 euros. En termes de producte interior brut, Catalunya és la sisena comunitat amb un esforç més baix: dedica a les universitats públiques el 0,65% del seu PIB, força per sota de la mitjana del conjunt d’Espanya, que és del 0,76%.

Coincideix en el diagnòstic Marga Nadal, directora de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI). "Necessitem més finançament, no per a la recerca sinó per als que fan recerca. Les condicions laborals dels investigadors no són acceptables", diu, i lamenta que hi ha molts professionals que van d'un contracte temporal a un altre, sense cap mena d'estabilitat laboral . "Hi ha gent amb 50 anys de beca en beca. Això no és sostenible", afegeix. El sector de la recerca demana, doncs, més autonomia per fer contractacions, tant per evitar una fuga de cervells com per alhora atraure talent internacional. El primer pas, diu Nadal, és haver recuperat la conselleria: "Molts dels avenços en recerca es van fer gràcies a l'impuls de Mas-Colell a través de la conselleria: es va afavorir que vingués gent de fora, es van obrir centres d'excel·lència nous... És un llegat que vint anys després dona els seus fruits".

És per això que la visió a llarg termini de la consellera serà fonamental. Martorell valora que Geis sigui una persona "experta" en el sector. "Em sembla molt bé que sigui una dona, que sigui de Girona també em fa il·lusió, i que vingui del món universitari és un valor afegit", diu Nadal, que també té peticions més concretes. La primera és un "nou Trueta" per a l'institut que dirigeix; la segona és "preservar les especificitats" dels centres de recerca que estan vinculats als hospitals, com l'IDIBGI, però també l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) o el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), entre molts d'altres. "La majoria dels nostres investigadors són metges d'hospitals. Els hospitals depenen del departament de Salut, però nosaltres necessitem tenir-hi una interacció directa", argumenta Nadal.

Per al rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi, és un "orgull" que una professora de la casa sigui la consellera d'Universitats. "És una persona dialogant, que sap escoltar. Té una gran capacitat de gestió, cosa que va demostrar quan va ser vicerectora, i coneix perfectament l'entorn universitari", afirma el rector. I afegeix: "És perfectament conscient del paper de les universitats com a motor del progrés cultural i socioeconòmic del nostre país". A nivell universitari, serà fonamental també resoldre un dels problemes endèmics del sector: la brutal temporalitat i l'envelliment de les plantilles. L'Observatori del Sistema Universitari ha constatat que, en només sis anys, a Catalunya ha crescut un "espectacular" 38% l'ús d'aquests contractes , i ara mateix el 44% dels professors universitaris dels centres públics són associats. La visió estratègica de Geis i el seu equip serà clau per posar en valor un sistema universitari de gran prestigi però sovint maltractat a la pràctica. I això que per cada 100 euros de despesa pública al sistema universitari es produeix un retorn social integrat de 449 euros a la societat .

stats