Una de les decisions més rellevants que Junts ha de prendre abans de les eleccions municipals del 2027 és el candidat a Barcelona. Després de l'adeu de Xavier Trias, és un dels melons més importants que hi ha obert al grup municipal dels juntaires i també al si del partit: la intenció era escollir-lo abans de Setmana Santa, però fonts municipals admeten que tot plegat potser anirà més lent del que preveien. La qüestió és que no hi ha un candidat clar, malgrat que la majoria de fonts creuen que surt en posició d'avantatge Josep Rius, actual portaveu del partit, regidor a la capital catalana i diputat al Parlament. Almenys per a la direcció nacional: és ell qui, apunten diverses fonts, tindria la confiança de l'expresident Carles Puigdemont. Ara bé, hi ha una part del partit a Barcelona que no ho veu i dona suport a l'actual cap de grup, Jordi Martí, que sempre s'ha mostrat disposat a presentar-se. Davant de tot això, segons ha pogut saber l'ARA de diverses fonts consultades, es va encarregar una enquesta interna per posar ciència en el debat i, entre els noms que es van incloure, hi ha l'exconseller Josep Maria Argimon, que s'afegeix als possibles alcaldables per a Junts.

Un jutge ha acordat citar com a investigat l'exconseller de Salut Josep Maria Argimon pel seu paper en la decisió de paralitzar la vacunació de coronavirus dels agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional destinats a Catalunya. Aleshores, l'any 2021, era secretari de Salut Pública. En una providència, a la qual ha tingut accés Efe, el titular del jutjat d'instrucció número 17 de Barcelona també ha decidit investigar l'aleshores secretari general del departament de Salut, Marc Ramentol, davant els indicis que també va participar en la decisió que va endarrerir el procés d'immunització dels agents dels dos cossos. En aquells moments, s'havia obert la vacunació dels funcionaris de les professions essencials (no només policies, també mestres, per exemple) d'entre 18 i 60 anys. De moment, el jutge no ha fixat data per a les seves declaracions.

Xavier Trias va obrir-se per primer cop en públic a la possibilitat de tornar-se a presentar a les eleccions municipals de Barcelona amb Junts per Catalunya el juliol passat. Feia just dos mesos que Elsa Artadi havia anunciat, de manera sobtada, que deixava la política i quedava buit un lloc clau deJunts al capdavant de la candidatura a la capital. Trias deia això: "No em presentaré per perdre i això vol dir que les coses han d'anar d'una determinada manera. I la primera premissa és que el partit ha de ser fort". En quin punt es troba tres mesos després? Doncs l'exalcalde encara no ha comunicat oficialment que farà el pas, malgrat que totes les fonts de Junts consultades donen per fet que s'hi acabarà presentant. "Ara ja s'hi ha fet a la idea i en té moltes ganes", assegura un dels consultats, tot i que l'entorn de Trias situa la decisió encara d'aquí a unes setmanes. Tot i que en un primer moment s'havia de decidir al setembre, ara el calendari passa al novembre.

De la mateixa manera que no es poden confondre els trastorns mentals amb el malestar emocional, tampoc no es pot esperar que el sistema sanitari tingui la solució màgica per protegir la nostra salut mental. Es poden posar més psicòlegs i psiquiatres a treballar –de fet, caldria augmentar la ràtio d'aquests professionals, que encara segueix per sota de les recomanacions internacionals– i incrementar els recursos econòmics que s'hi dediquen, però el benestar de la persona va més enllà d'anar a teràpia un cop al mes. El dret a la salut mental és un desafiament que ha de sortir de les bates blanques i fer-se un lloc a través de les escoles, de l'accés a un habitatge digne, a condicions laborals estables i a noves oportunitats que no vinguin únicament predeterminades pel codi postal. La prioritat de tenir cura de la salut mental, individual i col·lectiva, ha d'esquitxar totes les polítiques públiques. Més transversalitat. Aquestes són les principals conclusions de la segona edició dels Vespres Sanitaris, un cicle de conferències inaugurades pel conseller de Salut, Josep Maria Argimon, celebrada al Centre d'Arts Digitals de Barcelona. Moderada per la directora de l'ARA, Esther Vera, la jornada s'ha centrat en la salut mental i ha aprofundit en els diversos camins que cal escrutar per abordar d'una forma integral el benestar emocional i la salut mental més enllà de la medicalització.

A partir d’ara, les dones que ho vulguin podran avortar prenent medicaments fins a la setmana 14 de gestació, ja que el nou protocol impulsat per les conselleries de Salut i Igualtat i Feminismes amplia l'actual termini de les nou setmanes, així que s’equipara en temps al mètode d'avortament quirúrgic. El responsable del pla d’atenció de salut sexual i reproductiva, Ramon Escuriet, ha justificat el canvi per "les evidències científiques" que la interrupció per la via farmacològica és menys invasiva i més beneficiosa per a la majoria de les dones, i com un pas per millorar l’accés a la intervenció, en un moment en què l’auge de grups d’ultradreta i feixistes està suposant una retallada dels drets sexoafectius. De retruc, la mesura també alleujarà la tensió entre els professionals, amb un 44% de ginecòlegs objectors, que rebutgen sobretot practicar interrupcions quirúrgiques i que, en part, frenen la llibertat de les dones per decidir el mètode que prefereixen. 

L'anunci del conseller de Salut, Josep Maria Argimon, en el sentit que el Govern prohibirà fumar en llocs sensibles com les entrades de les escoles, les terrasses dels bars i les parades dels autobusos és un pas necessari per continuar foragitant el fum del tabac dels espais públics on hi ha altra gent. Argimon considera que tant dins del Govern com a la societat hi ha un fort consens per anar avançant en aquesta direcció, bàsicament per motius de salut però també de bona educació. A més, es tracta de mesures que ja estan en funcionament en altres territoris com el País Valencià i les Balears, i que el govern espanyol tenia previst aprovar abans de la pandèmia. De fet, durant la pandèmia ja es va prohibir fumar a les terrasses quan no es podia garantir la distància de seguretat.

Cap a la fi del fum del tabac a les entrades dels centres escolars i sanitaris, les terrasses de bars i restaurants i les parades d'autobús. El departament de Salut ultima una nova normativa que endurirà la llei del tabac vigent, aprovada el 1985, per reduir el consum d'aquest tòxic en espais exteriors considerats sensibles i minimitzar el nombre de fumadors passius. El conseller Josep Maria Argimon ha anunciat aquest divendres a TV3 que els tècnics del departament enllestiran el redactat en un termini breu de temps i que "en unes poques setmanes" s'enviarà al Govern perquè sigui aprovada. La previsió és que abans que s'acabi el mes d'octubre, l'executiu decideixi si accepta l'articulat i si el trasllada al Parlament, que l'haurà de debatre. Argimon confia que l'estiu de l'any que ve hagi rebut llum verda: "Estic convençut que hi ha un grau important de consens". La normativa legislarà el consum de tabac convencional, però també de cigarretes electròniques i altres dispositius.

L'hospital no és un espai on viure. Ho subscriuen totes les convencions de drets humans signades pels estats membre de la Unió Europea. Tot i això, 2.300 persones resideixen des de fa anys en un dels quatre centres psiquiàtrics de llarga durada de Catalunya. En molts casos, separades de les famílies i allunyades de la comunitat. Fa dècades que a la resta d'Europa els ingressos psiquiàtrics amb altes sine die han anat desapareixent però al nostre país, malgrat que hi ha hagut intents de fer-ho, no s'ha aconseguit posar fi a un model cada cop més qüestionat per la seva essència segregadora. "És un deute històric i un imperatiu ètic garantir i afavorir que tothom recuperi els seus drets i tingui expectatives i l'autonomia per decidir el seu projecte vital", afirma el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que aquest divendres ha anunciat el primer pas "decidit" per transformar l'atenció que reben els interns per trastorns mentals severs. La prioritat, ha dit, és començar la reforma reduint el ritme de nous ingressos. Paral·lelament, Argimon s'ha compromès a reeducar els professionals que ara treballen a les unitats psiquiàtriques perquè tinguin una visió menys hospitalària i més comunitària, i a enfortir la xarxa de centres de salut mental perquè els malalts puguin reincorporar-se a la societat sense perdre els lligams amb el sistema sanitari i tenir una vida tan normalitzada com sigui possible.

La vida percentual

Un home arriba a la platja a primera hora amb el diari sota el braç. Cada vegada es veuen menys espècimens que llegeixin. Menys encara que llegeixin el diari. Els que llegeixin el diari de paper aviat seran peces de museu. I, encara menys, a la sorra. El lector fidel munta la paradeta, estira la tovallola, plantifica una ombrel·la que només li cobreix un genoll i es disposa a saber què passa al món. Tot d’una, s’assabenta que la Comissió Europea planteja un 15% d’estalvi del consum energètic a partir de la tardor. Li expliquen que Pedro Sánchez és, amb un 24,1%, el polític que més va agradar al debat de política general. En canvi, s’adona que el PP de Núñez Feijóo se situa, amb un 30,1% d’intenció de vot, per davant del PSOE, amb un 28,2%. Segons el CIS, VOX baixa, del 15% al 12%. Però també ERC (2,9%) i Junts (1,2%) van avall. L’home continua girant pàgines i descobreix que les trucades de dones que fan soles el Camí de Sant Jaume i denuncien assetjament han pujat un 3,8% respecte a fa un any. També descobreix que en plena drecera cap a la descarbonització, un Airbus380 amb motor Rolls Royce va volar durant tres hores amb un combustible 100% sostenible. En canvi, unes pàgines més enllà sap que la recollida selectiva de residus als municipis de Barcelona continua lluny de l’objectiu del 50% que marca la UE. Només amb el reciclatge del vidre –61%– sembla que ho fem bé. A les pàgines de cultura s’adona que el sector del llibre creix un 5,6% el 2021. I la salut? Malament. Un 33% de les nenes i un 46% dels nens catalans d'entre 6 i 12 anys tenen sobrepès. Això sí, el nombre de persones que a Catalunya tenen mútua privada baixa lleugerament i es queda en el 28,7%. L’home tanca el diari i se’n va a l’aigua. Al cap de poc, mor ofegat pel periodisme de dades. Ell només volia saber com anava el món i l’autòpsia ha revelat que ha patit una sobredosi de percentatges. Al funeral, la vídua maleeix els mitjans que no interpreten el món sinó que tan sols comparen tants per cents. 

]]>

"Durant 12 anys no s'ha fet res. És un problema que no se solucionarà en 5 anys", ha afirmat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, sobre la falta estructural de metges i infermeres a Catalunya. Arran del reportatge de l'ARA en què s'assenyala que un de cada dos facultatius i un terç de les infermeres venen de fora, el conseller ha comentat en una entrevista a Catalunya Ràdio que aquesta situació ja es va advertir l'any 2010. "Hi ha un estudi [d'aquell any] que ja deia que el 2025 hi hauria una manca de metges importantíssima per diverses raons. La principal, la demogràfica: es jubilen molts metges i metgesses i els que entren no supleixen el nombre de persones que marxen", ha explicat.

]]>

"¿Vostè es presentarà a les primàries de Junts per ser alcaldable de Barcelona?" "Si alguna cosa ha d'arribar, ho parlaré amb el doctor Trias". És la resposta que aquest divendres ha donat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, quan aquest divendres se li ha preguntat si vol ser el cap de llista del partit a la capital catalana. Ja fa dos mesos de l'adeu sobtat d'Elsa Artadi, però ara mateix encara no està clar qui la substituirà. Ara per ara hi ha dues propostes sobre la taula, cadascuna d'elles promocionada per un dels sectors del partit. D'una banda, Xavier Trias fent tàndem amb Josep Maria Argimon i Neus Munté –la qual cosa quadra amb la resposta del conseller de Salut lligant el seu futur a Trias– i, de l'altra, l'actual diputat i advocat Jaume Alonso Cuevillas, de la més estricta confiança de la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

]]>

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, s'ha mostrat escèptic davant l'anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d'estabilitzar més de 67.000 professionals sanitaris a tot l'Estat que, actualment, encadenen contractes temporals. "És un anunci més, com als que ens té acostumats", ha relativitzat l'autoritat sanitària catalana, que ha afirmat que resta a l'espera de l'aprovació del decret que ho regularà i que està previst que rebi llum verda aquest dimecres al consell de ministres.

]]>

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha assegurat aquest divendres que el departament que encapçala està fent una gran inversió per dissenyar i remodelar els centres d'atenció primària (CAP) i ha anunciat un "esforç [econòmic] molt important" de 449 milions d'euros que es destinaran a renovar els equipaments actuals i a construir-ne una seixantena de nous fins al 2024. El 25% de la partida pressupostària prové de fons europeus i servirà també per fer petites remodelacions i adaptacions, com ara climatitzacions o millores d'accés a les infraestructures. En total, Salut preveu impulsar 146 actuacions, entre les quals la construcció de 60 nous CAP. "Això és el que anomenem salari emocional: els professionals, a més d'una bona retribució, busquen bones condicions laborals i aquestes es donen al lloc de treball i al seu entorn", ha justificat Argimon.

]]>

Els contagis creixen i Catalunya viu, de nou, una onada de covid, la setena en poc més de dos anys. La majoria dels casos no queden registrats perquè, per protocol, les proves només es fan a la gent de més de 60 anys i els tests positius comprats en farmàcia s’han deixat de comptabilitzar. Saber com evoluciona la pandèmia és ara més difícil que mai, però hi ha una prova indiscutible per identificar un augment important de les infeccions: l’atenció primària torna a fer més visites i els hospitals atenen més malalts. I això està passant. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, dubta que l’impacte d’aquest embat sigui similar als viscuts en onades anteriors, però la demanda in crescendo està arribant a l’estiu, quan el sistema sanitari queda molt tocat per les vacances del personal, especialment d’infermeres, que acostumen a ser les places més complicades de cobrir. I, segons els professionals de l’atenció primària i hospitalària, el neguit d’aquesta menor disponibilitat d'efectius se suma a la incògnita del comportament de les variants que circulen, amb més capacitat per transmetre’s. Ja se sap que com més contagis hi hagi, més se sobrecarrega el sistema. 

]]>

La llei de l'eutanàsia, que garanteix el dret a posar fi a la pròpia vida amb assistència mèdica en cas de patir una malaltia greu i incurable, amb patiment insofrible, o un patiment crònic i impossibilitant, ha ajudat a morir 60 persones a Catalunya en el seu primer any en vigor. I més de la meitat ho han pogut fer a casa seva i acompanyats dels seus. La Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, l'organisme independent encarregat d'assegurar i controlar que les sol·licituds compleixen els requisits legals tant abans com després de demanar aquesta pràctica, ha rebut 137 peticions d'assistència mèdica per morir dignament i n'ha aprovat més de la meitat, un total de 78. Dels 18 sol·licitants que han rebut l'autorització però no han completat el procés, 4 han hagut d'ajornar el dia de la prestació, 9 van morir abans que se'ls apliqués l'eutanàsia i cinc ja tenen la prestació en curs. La majoria de persones que han rebut l'aval de la comissió patien malalties neurològiques greus (neurodegeneratives, demències i pèrdua completa de la mobilitat) i càncers incurables.

]]>

La mascareta té els dies comptats. O, més ben dit, les hores, perquè a partir de dimecres deixarà de ser obligatori portar-ne als espais interiors, tret del transport públic i els centres sanitaris, a falta de conèixer els detalls de la norma que prepara el govern espanyol i que es publicarà al BOE. A Catalunya els alumnes de primària i de secundària seran els primers a prescindir-ne perquè la Generalitat va decidir avançar la mesura a dimarts, coincidint amb la tornada a l'activitat escolar després de les vacances de Setmana Santa. El departament de Salut ha publicat l'ordre al DOGC aquesta mateixa matinada.

]]>

Després que el govern espanyol posés ahir data a la retirada de la mascareta a la majoria d'espais interiors –serà el 20 d'abril–, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha celebrat avui que, per fi, s'hagi concretat una data per a aquesta mesura i ha assegurat que Catalunya té intenció d'avançar-la un dia a les escoles perquè els alumnes ja tornin de les vacances de Setmana Santa sense mascareta. La retirada seria efectiva el 19 d'abril, que és el primer dia de classe després de les vacances, però només als centres escolars, segons ha avançat Argimon a TV3. El conseller plantejarà la mesura a la comissió delegada del Govern sobre covid.

]]>

Antoni Bassas conversa amb el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que aquesta setmana ha presentat el Pla de Salut 2021-2025.

]]>

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha presentat aquesta setmana el Pla de Salut 2021-2025, el full de ruta del departament per pal·liar els dèficits que el sistema sanitari arrossega des de fa anys i els reptes que deixa la pandèmia. L'autoritat sanitària afirma que els pròxims quatre anys és imperatiu aconseguir que la salut vertebri la resta de polítiques del Govern.

]]>

Tres setmanes després de l’inici de la guerra, més de 6.000 ucraïnesos ja han arribat a Catalunya, segons els càlculs del Govern, tot i que no es descarta que en realitat la xifra sigui més elevada perquè n’hi ha que arriben i encara no s’han registrat oficialment. Per a tots els refugiats, la Generalitat es prepara per donar-los assistència al sistema públic sanitari, que inclou també la vacunació contra el covid, tenint en compte que a Ucraïna la taxa d’immunització és del 40%. “Tota persona que arribi d’Ucraïna tindrà la targeta sanitària”, ha subratllat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, en una entrevista a l’ARA, que ha vaticinat que amb tota seguretat el nombre de refugiats augmentarà tenint en compte que Catalunya és la comunitat espanyola amb una comunitat ucraïnesa més gran, amb 24.000 residents. D’aquests, la majoria viuen a Barcelona però en percentatge és a Guissona (14%) on n’hi ha més, seguida de la petita localitat de la Portella (12%), segons les dades del ministeri d’Inclusió. 

]]>