Societat 05/03/2022

Un dia a la Ucraïna catalana

Un de cada set veïns de Guissona són ucraïnesos i la guerra hi és més present que en cap altre municipi

5 min
Una nena escriu lemes contra la guerra en una pissarra que hi ha al pati de l'escola Mestre Ramon Estadella Torradeflot, de Guissona.

GuissonaEn una de les parets del pati de l'escola hi ha dues grans pissarres. Normalment els nens hi feien dibuixos, jugaven a l'ofegat o fins i tot a algun li agafava per escriure una arrel quadrada. En canvi, ara a les pissarres només hi ha lemes contra la guerra. Una música estrident sona de cop i volta des d'un altaveu. Significa que és hora de tornar a les aules. Amb tot, alguns nens esgoten els darrers minuts que els queden d'esbarjo per escriure alguna proclama més amb guixos de colors: “Ucraïna, pau”, “Stop Putin”, “Ucraïna és forta, Putin”. Tenen 8, 9, 10 anys, com a màxim 12. No aixequen més d'un metre i mig de terra.

L'escola Mestre Ramon Estadella i Torradeflot és un dels centres públics d'educació infantil i primària de Guissona, el poble de la Segarra que s'ha batejat com la petita Ucraïna de Catalunya, perquè 1.064 dels 7.435 veïns són d'Ucraïna. És a dir, un de cada set. Com és lògic, a l'escola també hi ha molts nens d'origen ucraïnès. Àngels Díaz, que és tutora de cinquè, en té sis en una classe de 25 alumnes. Segons diu, són els mateixos nens –els que són ucraïnesos i els que no– els que volen parlar a l'escola sobre la guerra i els que han tingut la idea d'escriure lemes contra el conflicte a les pissarres.

La professora Àngels Díaz intenta animar un alumne seu que és d'Ucraïna.

Què sabeu sobre Ucraïna? Davant la pregunta, tots els alumnes de cinquè aixequen la mà ràpidament per intervenir. “Han posat unes sirenes que sonen quan hi ha un bombardeig”, respon la Nadia, que és ucraïnesa i té 10 anys. “L'únic que servirà per aturar la guerra és parlar”, opina una altra nena, la Kadija, que és del Marroc. Perquè això és una altra cosa, Guissona és gairebé unes Nacions Unides. El 53% de la seva població és estrangera i hi conviuen 43 nacionalitats. “Ara diuen que la Xina dona suport a Rússia”, apunta un altre alumne. Sorprenen els comentaris tan saberuts de nens tan petits. Fins i tot una nena subsahariana s'acosta a la professora i li xiuxiueja: “Podem fer un minut de silenci al final de la classe per les víctimes de la guerra?”.

L'imant de la cooperativa

Sens dubte, a Guissona, la guerra a Ucraïna és molt present. Fins i tot al balcó de l'Ajuntament penja una bandera ucraïnesa i és fàcil trobar ucraïnesos en qualsevol banda. Per exemple, Natali Moskal és ucraïnesa i té una botiga de roba a la mateixa plaça de l'Ajuntament, un lloc privilegiat. “Els russos són bàrbars, cal aïllar-los”, és el primer que diu quan entres a la seva botiga. Se la veu indignada, preocupada, trista. Diu que té tota la seva família a Ucraïna. Ella va arribar a Guissona fa 14 anys amb el seu marit per treballar a “la cooperativa”, que és com aquí tothom anomena el BonÀrea, el gegant alimentari amb supermercats a mitja Espanya, que té els escorxadors i el seu principal centre de producció a Guissona.

El balcó de l'Ajuntament de Guissona, amb la bandera d'Ucraïna.

Miroselava Didik també és ucraïnesa i gestiona el bar de l'Ateneu, també un lloc emblemàtic. “Estic enfadada. Tinc els meus pares, el meu germà i els meus oncles a Ucraïna i no volen venir. Es volen quedar allà”, deixa anar. Fa cara de cansada. Ella també va arribar al municipi, com tants altres ucraïnesos, perquè el seu marit el van contractar al BonÀrea.

De fet, el BonÀrea és el primer que es veu des de la llunyania quan s'arriba per carretera a Guissona: dos rètols enormes amb el nom de l'empresa i una xemeneia fumejant. El centre alimentari és al costat del poble, s'hi pot anar caminant perfectament des de la plaça de l'Ajuntament. "Vam començar a contractar ucraïnesos als anys noranta", explica el director de recursos humans de l'empresa, Antonio Condal. D'aquesta manera pretenien contrarestar l'escassetat de mà d'obra espanyola. Perquè treballar en un escorxador és dur, no tothom hi està disposat.

Primer van arribar-hi mitja dotzena d'ucraïnesos i, a partir d'aquí, l'empresa va començar a contractar els seus familiars, amics, coneguts… “Nosaltres tramitàvem el permís de treball i de residència”, aclareix Condal. BonÀrea també es va encarregar de construir pisos on aquests treballadors poguessin viure de lloguer, i fins i tot va cedir terrenys a la Generalitat per edificar un nou CAP al poble, va impulsar la realització de cicles formatius vinculats amb la indústria càrnia i va finançar activitats esportives i culturals per assegurar-se que els nouvinguts tinguessin opcions de lleure al municipi.

Entrada d'accés al centre de producció de BonÀrea, a Guissona.

El BonÀrea té actualment 4.800 treballadors, dels quals 2.230 (el 46%) són estrangers. Els ucraïnesos són el segon col·lectiu més nombrós. Sumen més de 600 treballadors. De fet, plantant-se davant de la porta d'accés al centre alimentari, és fàcil trobar ucraïnesos que entren o surten de l'empresa. “He començat a treballar a les cinc del matí”, diu Roman, que és ucraïnès i surt del BonÀrea a les dues de la tarda amb cara de pressa. “Per mi, tornaria a Ucraïna a defensar la meva terra, però la meva dona no em deixa”, és l'única cosa que té temps de dir.

El director de recursos humans assegura que estan disposats a concedir excedències o permisos als treballadors que hagin d'anar a Ucraïna o Polònia a ajudar els seus familiars. El BonÀrea també ha facilitat medicaments i generadors elèctrics per enviar-los a Ucraïna, i pretén finançar el cost d'alimentació de les famílies ucraïneses que siguin acollides a Guissona. Perquè el municipi s'ha abocat literalment a ajudar les víctimes de la guerra.

Voluntaris treballen al locutori de Guissona on es recull l'ajuda humanitària.

En un locutori del poble es fa la recollida d'ajuda humanitària. És propietat d'un ucraïnès, Mikola Grinkiv, però no té temps per parlar perquè està tota l'estona ocupat al telèfon organitzant l'enviament. El lloc és minúscul. Les caixes de cartró amb medicaments, roba, calçat, menjar per a nadons... s'amunteguen al costat de les cabines telefòniques, que ara ja ningú fa servir. Una desena de voluntaris, tots ucraïnesos, organitzen els paquets.

Tot el que es recull al locutori es trasllada després a un magatzem municipal, i l'Ajuntament s'encarrega d'organitzar l'enviament a la frontera amb Ucraïna. Dijous va sortir el primer camió tràiler després de dies de feina frenètica. El BonÀrea va contribuir a l'enviament amb benzina i en gestions perquè el camió pogués creuar les diverses fronteres.

Els mateixos ucraïnesos traslladen el material recollit fins al magatzem municipal.

D'altra banda, l'Ajuntament de Guissona també recull ajudes econòmiques per tramitar-les a través de Càritas, la Creu Roja i el Fons Català de Cooperació, i està especialment compromès en l'acolliment de refugiats. De fet, ja s'han acollit 44 persones, sobretot amb vincles familiars i d'amistat amb veïns, i a través de la seva pàgina web, busca persones que estiguin disposades a oferir casa seva, i voluntaris que puguin donar suport als nouvinguts. L'alcalde, Jaume Ars (Junts), calcula que a Guissona podran acollir unes 150 persones, i unes 100 més als pobles del voltant. “No m'amoïna l'acollida. Em preocupa quan passin tres setmanes, un mes, un mes i mig”, afirma. És a dir, quan la guerra ja no sigui notícia.

stats