La Torre Eiffel s'ha il·luminat amb els colors de la bandera francesa en memòria de les 130 víctimes dels pitjors atemptats que ha viscut França. Han passat deu anys, però el record d'aquella nit del 13 de novembre del 2015 continua molt present entre els francesos. El terrorisme jihadista va tocar de ple la capital del país en una nit d'autèntic horror, amb terroristes atacant diferents punts de París. Primer a l'exterior de l'estadi de França, mentre s'estava jugant un partit de futbol entre la selecció francesa i l'alemanya, i després a terrasses de bars i restaurants als districtes 10è i 11è de París, on els jihadistes van disparar indiscriminadament.

Arthur Dénouveaux era un dels espectadors del concert del grup Eagles of Death Metal a la sala Bataclan de París quan es van produir els atemptats jihadistes el 13 de novembre del 2015. No va resultar ferit físicament, però com la majoria de supervivents, en va patir les conseqüències psicològiques. Dénouveaux és president de l'associació de víctimes dels atemptats Life For Paris i aquest dijous participarà als actes solemnes de commemoració del desè aniversari dels atemptats.

En un racó mig amagat del sud-est de Hyde Park, entre el Lovers Walk i Park Lane, cinquanta-dues columnes d'acer inoxidable de 3,5 metres d'altura s'alcen fermes, envoltades, a pocs metres de distància, d'alguns dels arbres més comuns d'aquest pulmó de la ciutat: roures, til·lers, plataners, castanyers d'Índia, oms…

Tres dies després de la massacre en una sala de concerts a Moscou, el president de Rússia, Vladímir Putin, ha reconegut que l'atemptat a Moscou que va deixar 144 morts va ser provocat per "islamistes radicals". Fins ara s'havia negat a reconèixer la vinculació de l'Estat Islàmic (EI), tot i que el grup jihadista n'havia reivindicat l'autoria. Les declaracions del mandatari, però, tornen a vincular Ucraïna a la responsabilitat de la massacre. Putin ha dit que l'atac "el van protagonitzar islamistes radicals", però que el que cal saber és qui hi ha realment al darrere. I seguidament ha apuntat: "Aquesta atrocitat podria ser una baula més en la sèrie d'intents dels que lluiten contra la Federació de Rússia des del 2014 i sota el règim neonazi de Kíiv". Moscou no presenta proves que puguin vincular el govern de Volodímir Zelenski en l'atac. Kíiv ha rebutjat des del primer moment qualsevol implicació.

La cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de París es farà a través del riu Sena, per on desfilaran els vaixells amb les delegacions d'atletes. Passaran just pel punt on dissabte va morir un turista filipinoalemany de 23 anys apunyalat, presumptament, per un terrorista islamista i dues persones més van resultar ferides, al voltant del pont de Bir Hakeim, a tocar de la Torre Eiffel. França es troba en màxima alerta terrorista i els dos últims atemptats –a l'octubre a un institut d'Arràs i dissabte a París–, sumats a les desenes d'amenaces de bomba a llocs turístics com el Louvre i Versalles, han elevat la tensió al carrer i la por dels turistes.

Deu dies després de l'esclat de la guerra entre Israel i Palestina, el govern d'Emmanuel Macron intenta per tots els mitjans que el conflicte no arribi a França. Al país gal hi viu la comunitat jueva més important d'Europa, amb gairebé mig milió de persones, i també un nombre molt important de musulmans. L’islam, amb 5,4 milions de persones, és la segona religió a França. “No duguem a terme a casa nostra aventures ideològiques per imitació, per projecció. No afegim, per il·lusió o càlcul, fractures nacionals a fractures internacionals”, demanava el president francès, Emmanuel Macron, fa pocs dies.

Espanyol establert a París, Ramón González va descriure la seva experiència com a supervivent de l'atemptat del 2015 a la sala Bataclan a Paz, amor y death metal, punt de partida d'Un año, una noche, la nova pel·lícula d'Isaki Lacuesta que també cofirma el guió amb els indispensables Isa Campo i Fran Araújo. Com en el cinema de Claire Denis (a qui se cita explícitament), la càmera se situa a flor de pell dels protagonistes, el Ramón i la Céline, per copsar la manera amb què els atemptats els afecten individualment i com a parella. Amb dos intèrprets en estat de gràcia, Nahuel Pérez Biscayart i Noémie Merlant, Un año, una noche plasma els respectius processos anímics dels personatges des de l'àmbit emocional, però també del sensorial: se'ns transmet des del gust reconfortant d'un bon esmorzar a la immersió sonora en la nit dels fets a Bataclan. Les reaccions posttraumàtiques divergents de la parella acaben col·lisionant, i Un año, una noche esdevé també un esplèndid film sobre la ruptura d'una relació amorosa.

Aquests dies es compleixen cinc anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i les víctimes segueixen queixoses no tan sols pel trauma viscut aquell dia sinó també perquè no han trobat durant aquest temps un acompanyament públic adequat. Hem fallat com a societat a l’hora de donar servei amb rapidesa i empatia a les persones que van patir, de manera directa o indirecta, aquells atemptats, unes víctimes que tampoc s’han sentit rescabalades en la sentència, que ha rebutjat condemnar els dos supervivents de la cèl·lula de Ripoll pels assassinats i els ha rebaixat la pena. 

Els Estats Units han matat el màxim líder d'Al-Qaida, i un dels conspiradors clau dels atacs de l'11 de Setembre, en un atac amb drons aquest cap de setmana passat a l'Afganistan, segons han informat oficials nord-americans. Ayman al-Zawahri, que va assumir el lideratge del grup terrorista després de la mort d'Ossama bin Laden, ha mort en aquest atac a Kabul, la primera operació dels EUA a l'Afganistan des que les forces nord-americanes van abandonar el país l'any passat, i una victòria important per als esforços antiterroristes de l'administració Biden.

Salah Abdeslam, l’únic dels terroristes vius dels atemptats del 13 de novembre del 2015 de París, ha estat condemnat aquest dimecres a cadena perpètua sense revisió de pena, la màxima condemna que preveu el Codi Penal francès, en el macroprocés pels atemptats. Els condemnats a cadena perpètua sense revisió de pena no tenen dret almenys durant 30 anys a gaudir de cap permís de sortida, alleugeriment de la pena o benefici penitenciari. Fins ara només quatre persones havien estat condemnades a la pena més severa des del 1994, quan es va instaurar.

Després de l'atemptat contra el setmanari satíric Charlie Hebdo del 7 de gener del 2015, en què els germans Kouachi van assassinar dotze persones, el lema de la gran manifestació francesa i les portades de la premsa internacional va ser: Je suis Charlie. Però poques persones eren realment Charlie Hebdo. Corinne Rey Coco (Annemasse, 1982), n'era una. Era a la reunió del consell de redacció aquell matí i va ser qui es va trobar els terroristes a la porta quan marxava. "Coco! Porta'ns a Charlie Hebdo. Volem el Charb". Dos fantasmes encaputxats, armats, acorralen la dibuixant en un racó de les pàgines més angoixants de Seguir dibujando, el còmic que va publicar fa un any i que ara arriba en castellà a Bang Ediciones. Coco hi explica el que recorda d'aquell dia, de la seva gent, d'aquell minut i 49 segons de tak-tak-tak-tak, amb ella amagada sota una taula, i el sentiment de culpa que ha arrossegat per haver premut el codi d'entrada a la redacció. "O Charb o tu", li cridaven, amb urgència, els terroristes. Ella va prémer el codi per obrir la redacció. Coco no tenia elecció.

Entraven a la sala de vistes del Palau de Justícia vestits amb trajo i camisa negres, elegants, amb posat seriós i sense mirar la peixera de vidre on s'asseuen els acusats. El macrojudici pels atemptats de París del 13 de novembre del 2015 ha tornat a servir aquest dimarts per escoltar el relat de les víctimes. Avui han declarat els membres d'Eagles of Death Metal, el grup de música nord-americà que aquella nit estava fent el concert a la sala Bataclan quan van irrompre els terroristes islamistes. El cantant Jesse Hughes i l'exguitarrista Eden Galindo van ser testimonis des de l'escenari de la matança –al Bataclan hi van morir assassinades 90 persones–, una imatge que han assegurat que mai oblidaran. "No seré mai la mateixa persona que era aquella nit. Avui tinc dues bessones magnífiques, una dona magnífica. Visc una vida diferent... però no tornaré a ser el mateix", explicava Galindo amb la veu trencada.

El judici pels atemptats de París del novembre del 2015 va començar al setembre, fa més de sis mesos, però no ha sigut fins aquest dimecres que Salah Abdeslam, el principal acusat i l'únic dels terroristes vius de la massacre de la sala Bataclan, ha estat interrogat sobre el vespre en què un comando jihadista va matar 130 persones i en va deixar ferides 350. L'interrogatori ha començat amb Abdeslam negant-se a respondre les desenes de preguntes que li han fet primer el president de la sala i després els advocats de les víctimes, però després de dues hores de judici ha trencat el silenci.

Les tropes franceses desplegades a Mali es retiren del país. El president de França, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest dijous un acord entre París –que és qui té més soldats destinats al país centreafricà, 4.500 en total– i els seus aliats europeus i el Canadà per posar fi a l'operació francesa Barkhane i la Task Force Takuba (aquesta última integrada per forces de diferents països), centrades en la lluita contra el terrorisme islamista. "La lluita contra el terrorisme no pot justificar-ho tot", ha argumentat Macron. "No podem continuar compromesos militarment amb unes autoritats amb qui no compartim ni l'estratègia ni els seus objectius ocults", ha afegit el president. Tal com va passar amb la retirada dels Estats Units de l’Afganistan, la retirada dels soldats francesos i europeus deixa en l’aire el futur de Mali i pot facilitar l’avenç dels grups terroristes jihadistes, molt presents en tota la zona del Sahel. 

L'expulsió dilluns de l'ambaixador de França a Bamako per part de la junta militar que governa a Mali obligarà París a replantejar-se la seva presència militar al país africà, situat en una regió clau per al control del terrorisme jihadista. Després de les tensions en els últims mesos, la sortida forçada del diplomàtic francès ha sigut la gota que ha fet vessar el got. "La situació no pot continuar així", ha advertit el ministre d'Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, aquest dimecres.

La Sylvie Pétard és la mare de la Marion i l'Anna, dues germanes franceses que van morir als atemptats del 13 de novembre del 2015 a París. Sortien del cafè Carrillon en el moment en què un dels terroristes islamistes va tirotejar els clients que eren a la terrassa. Les dues noies, de 27 i 24 anys, estaven estretament relacionades amb Barcelona: la Marion va fer l’Erasmus a la capital catalana i l’Anna hi vivia. La Sylvie i el seu marit, carnissers jubilats d'un poble de la Vall del Loira, han escrit un llibre -"Attentats du Bataclan : l'espérance qui nous fait vivre" (Ed. Artège)- on narren amb tota la cruesa la nit dels atemptats i expliquen com han tirat endavant sense la Marion i l’Anna retrobant la fe en Déu.

Des que va publicar, amb una gran repercussió entre els lectors, La germandat del Sant Sudari (2004), poc després de fer 50 anys, la llavors periodista Julia Navarro va aconseguir fer realitat un dels somnis que tenia de petita: guanyar-se la vida escrivint novel·les. Gairebé dues dècades després, i amb set novel·les més publicades, l'última de les quals és De cap lloc (Rosa dels Vents, 2021), l'autora madrilenya continua sent un dels grans bestsellers de Penguin Random House. Els seus llibres superen els cinc milions d'exemplars venuts i es poden llegir en una trentena de països. Movistar+ va estrenar fa uns mesos una sèrie de televisió basada en Digue'm qui soc. Qui s'amaga, però, rere la cuirassa d'èxit de l'escriptora?

L’any 1996 Samuel Huntington va publicar el seu llibre Xoc de civilitzacions, on plantejava, entre altres qüestions, una confrontació cultural entre Occident i el món islàmic motivada per una suposada incompatibilitat de valors i cosmovisions dels “dos mons”. Aquesta teoria -poc rigorosa en termes acadèmics- va tenir l’aval de l’administració americana, que la va incorporar a la seva política exterior. Però el que la va legitimar i va certificar la seva validesa, com a mínim per a l’administració dels Estats Units, van ser els atemptats de l’11 de setembre del 2001.

La policia d’Auckland, a Nova Zelanda, ha mort a trets aquest divendres a la matinada (hora de Catalunya) un llop solitari seguidor de l'Estat Islàmic després que ferís sis persones, tres de les quals en estat molt crític, a qui va atacar amb un ganivet mentre compraven en un centre comercial de la ciutat. L’actuació va ser tan immediata que seixanta segons després que s'iniciés l’atac l’assaltant ja era mort.

Algunes víctimes dels atemptats del 17-A, els seus familiars i les autoritats han homenatjat aquest matí els afectats pels atacs terroristes de fa quatre anys en un acte al mosaic de Joan Miró a la Rambla de Barcelona, al Pla de l’Os. En el quart aniversari del 17 i 18 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils s'ha fet una cerimònia austera, emotiva i silenciosa, sense parlaments polítics. S'han posat clavells blancs en unes torretes situades on Younes Abouyaaqoub va cometre l’atropellament múltiple la tarda del 17 d’agost. També s’hi ha tocat El cant dels ocells, de Pau Casals, i s’hi ha fet un minut de silenci.