El Partit Socialdemòcrata alemany (SPD) es troba immers en una crisi interna després d’haver encaixat dos forts revessos electorals en dues setmanes en els comicis regionals de Renània-Palatinat i Baden-Württemberg. Els líders de l’SPD, Bärbel Bas i Lars Klingbeil, van rebutjar dilluns les peticions de dimissió dins del seu propi partit, tot i reconèixer que el resultat electoral de Renània-Palatinat va ser “catastròfic”.

La Unió Cristianodemòcrata (CDU) es perfila com a guanyadora de les eleccions al Parlament regional de l'estat federat de Renània-Palatinat, al sud-oest d'Alemanya, segons les projeccions sobre el vot escrutat.

El Regne Unit afronta una dècada decisiva per al seu futur energètic en un moment en què la major part del seu parc nuclear està a punt de desaparèixer per envelliment. Actualment, el país genera aproximadament el 15% de la seva electricitat a partir de l'energia nuclear, gràcies a una capacitat instal·lada d'uns 6,5 gigawatts, que es generen en nou reactors de quatre plantes. Però tots menys un han de deixar de funcionar abans del 2030. Això ha obligat el govern britànic a accelerar una aposta política i financera per una nova generació de centrals que arriba envoltada de controvèrsia i dificultats.

Friedrich Merz ja parla sense embuts. El canceller alemany inicialment es va mostrar comprensiu amb els atacs dels Estats Units i d’Israel contra l'Iran. Amb els dies, però, ha matisat la seva posició. Ara, tres setmanes després de l'inici de l'ofensiva, descarta qualsevol participació d'Alemanya en el conflicte –a diferència del que exigeix el president dels Estats Units, Donald Trump– i proclama: “No és la nostra guerra”.

El superany electoral a Alemanya arrenca amb una ajustadíssima victòria dels Verds en les eleccions al parlament regional de Baden-Württemberg sobre els conservadors, mentre que la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) es convertiria en la tercera força en aquest estat federat, segons les projeccions dels resultats de la cadena de televisió ARD.

El silenci en públic del canceller alemany, Friedrich Merz, davant les recents crítiques i amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, a Espanya no només ha indignat el govern espanyol, sinó que ha deixat perplexos els alemanys. La pregunta que es fa la premsa alemanya aquests dies és: ¿el canceller hauria d'haver defensat Espanya davant de Trump? ¿Hauria d'haver respost davant les càmeres o va fer bé de defensar Espanya a posteriori i a porta tancada?

Alemanya i França són les dues principals potències de la Unió Europea i les més influents dins del bloc comunitari. Totes les grans decisions han de comptar, almenys, amb l'impuls o el vistiplau d'un dels dos estats membres. Són determinants en totes les negociacions i posicionaments que prenen les institucions europees. Tot i això, és habitual que Berlín i París es trobin defensant opcions completament oposades. L'últim cop en què l'esquerda francogermànica s'ha fet evident és amb la guerra de l'Iran i el seu suport o condemna a l'ofensiva dels Estats Units i Israel contra el règim dels aiatol·làs.

La policia alemanya ha escorcollat aquest dimecres oficines del Deutsche Bank a Frankfurt i Berlín per sospites de blanqueig de diners, just un dia abans que el banc alemany presenti els resultats de l'any passat. La Fiscalia de Frankfurt ha informat que s'acusa responsables i empleats, dels quals no ha donat a conèixer la identitat, segons ha informat el setmanari Der Spiegel.

L'economia nord-americana continua creixent a un ritme elevat. El producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) dels Estats Units va experimentar un creixement de l'1,1% el tercer trimestre del 2025 en comparació amb els tres mesos anteriors, segons es desprèn de la segona estimació publicada per l'Oficina d'Anàlisi Econòmica del Departament de Comerç nord-americà. Per la seva banda, Alemanya, la primera economia d'Europa, va confirmar que ha recuperat el creixement i va tancar els últims tres mesos de l'any passat amb un creixement trimestral del 0,2%.

Amb vista a les eleccions regionals del març, el canceller alemany, el conservador Friedrich Merz, cerca la millor fórmula per combatre l'extrema dreta, a la qual considera des de fa temps un “rival dur” i probablement el “màxim rival” polític del seu partit. El líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) ha rebutjat de manera clara qualsevol cooperació del seu partit amb la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), el principal partit de l'oposició, tot i que algunes veus conservadores han plantejat en els últims mesos la possibilitat d'obrir-se pròximament a alguna forma de cooperació amb l'extrema dreta.

L'economia alemanya, la més gran d'Europa, va deixar enrere la recessió el 2025 i va recuperar el creixement després de dos anys seguits de caigudes de l'activitat econòmica.

Un de cada quatre alemanys sent nostàlgia de l’excancellera Angela Merkel, malgrat que molts dels seus compatriotes qüestionin el seu llegat, fins i tot dins del seu partit. Quatre anys després que abandonés el càrrec, el 25% dels alemanys enyoren els vells temps en què la cristianodemòcrata era cancellera de la República Federal d’Alemanya.

Nou episodi en la guerra híbrida, cada cop més palpable, de Rússia contra Europa. Aquest divendres, Alemanya ha acusat Moscou d’estar al darrere de diversos atacs contra Berlín, en forma de ciberatacs i campanyes de desinformació, especialment durant les passades eleccions generals, que van suposar la victòria del canceller Merz. Després de fer públiques les acusacions, el govern germànic ha convocat l’ambaixador rus a Alemanya, Sergei Netschajew, a la seu del ministeri d’Afers Exteriors a Berlín per expressar formalment la seva protesta davant d’aquests actes.

El partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) ha refundat les seves joventuts en un intent de rentar la seva imatge de cara a les eleccions regionals del 2026. La líder d'extrema dreta Alice Weidel va subratllar que Generació Alemanya –el nom de les noves joventuts de l'AfD– serà “el planter de talents” del partit. Encara que es va fundar fa només una setmana, l'organització juvenil ja està en el punt de mira de l'Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució (BfV), els serveis d'intel·ligència del ministeri de l'Interior alemany.

Friedrich Merz ha viatjat aquest cap de setmana a Israel per fer la seva primera visita com a canceller en un intent de reduir les tensions amb el govern de Benjamin Netanyahu. Les expectatives a tots dos països respecte al viatge del dirigent alemany són molt altes. És la primera visita d'un cap de govern europeu al país hebreu després de l'alto el foc del 10 d'octubre passat entre Israel i Hamàs més de dos anys després de l'inici de la guerra, i es produeix poques setmanes després que Berlín decidís reprendre l'exportació d'armes a Tel-Aviv.

Sota el lema “No volem ser carn de canó”, milers d'estudiants alemanys han protestat aquest divendres a diverses ciutats d'Alemanya contra la possible reintroducció del servei militar obligatori. La “vaga escolar" ha convocat manifestacions en noranta localitats del país contra els plans del govern del conservador Friedrich Merz de reintroduir el servei militar, de moment amb caràcter voluntari. La nova llei tindrà, no obstant això, una sèrie d'elements obligatoris per als joves de divuit anys, com el deure de contestar un qüestionari i presentar-se a un examen mèdic.

Mediamarkt és una de les empreses més emblemàtiques d'Alemanya, com la Fnac ho és de França. "És sobirania cultural. És el primer venedor de llibres de França, és una institució cultural francesa", assegurava un exministre d'Economia francès per referir-se a la Fnac. Al país veí, Mediamarkt, que es dedica a la venda de productes electrònics i electrodomèstics, ha estat sempre l'exemple d'una empresa que neix del no res i acaba sent una multinacional. L'orgull d'un país considerat la locomotora econòmica d'Europa i un referent industrial.

El govern alemany ha anunciat aquest dilluns que reprendrà les exportacions d'armament a Israel, perquè considera que s'està complint l'alto el foc a la Franja de Gaza i constata que està arribant l'ajuda humanitària. Aquesta decisió entrarà en vigor el 24 de novembre, segons ha anunciat el portaveu del govern alemany, Stefan Kornelius.

Iris Stalzer, que fa deu dies va ser elegida alcaldessa de Herdecke, a l'oest d'Alemanya, ha estat apunyalada greument aquest dimarts davant de casa seva i la seva vida corre perill. Segons diversos mitjans locals, la política socialdemòcrata ha rebut diverses punyalades i abans de perdre el coneixement ella mateixa li hauria dit al seu fill que l'havien atacat diversos homes al carrer.

La situació d'inestabilitat en què es troba la V República Francesa (ha dimitit el cinquè primer ministre que ha tingut el país des de la victòria de Macron a les presidencials de l'abril del 2022, el tercer des de les eleccions legislatives avançades del juliol del 2024) dona peu fàcil a la caricatura i la riota. Més que més, perquè Macron s'ha negat reiteradament a encarregar la formació de govern a l'esquerra, i per tant ha nomenat primers ministres de dreta que li fossin propers, amb l'argument d'afavorir l'estabilitat. Els inspectors Clouseau i Gadget, i Louis de Funès, sobrevolen l'escena.