Els Mossos d'Esquadra han localitzat a Lloret de Mar una menor de sis anys que constava com a sostreta segons les autoritats judicials franceses i que feia mesos que estava desapareguda amb la seva mare i l'àvia materna. La investigació va començar fa un any. La recerca es va activar arran de l'emissió de dues ordres europees de detenció i entrega (OEDE) per part de les autoritats franceses contra la mare i l'àvia, per un presumpte delicte de sostracció de menors denunciat pel pare de la nena.

Catalunya veu passar de llarg (per ara) l'AVE que ha de connectar Barcelona i París. El projecte ferroviari que havia de connectar la capital catalana amb la francesa queda en espera després que Renfe hagi decidit renunciar-hi fruit de les traves del país gal que han acabat suposant un llast per a la seva culminació, inicialment prevista per al 2024, tal com ha avançat Eldiario.es i confirmen fonts de Renfe a l'ARA. L'any passat, també va quedar suspesa la connexió Barcelona-Tolosa.

Quan només portava unes setmanes en el càrrec, l'ambaixador nord-americà a París, Charles Kushner, va enviar una carta al president de la República Francesa, Emmanuel Macron, per retreure-li que no feia prou per frenar els actes antisemites al país. "No passa ni un dia al país sense que els jueus siguin agredits als carrers, que sinagogues i escoles siguin degradades, i que empreses propietat de jueus siguin vandalitzades", afirmava Kushner a la carta, poc diplomàtica, enviada a finals d'agost de l'any passat. Feia pocs dies que Macron havia anunciat que França reconeixeria Palestina.

1. La política francesa viu amb l’ai al cor per l’amenaça de l’extrema dreta, que es trasllada a tot Europa en forma de por a una escalada generalitzada del neofeixisme. És una inquietud conforme amb la lògica d’uns temps en què les dretes semblen donar per bona la deriva cap a l’autoritarisme postdemocràtic, i els neofeixistes ho capitalitzen amb el clàssic joc de l’original i la còpia. I ja fa temps que els noms de Marine Le Pen –en funció del procediment penal que té pendent– o Jordan Bardella apareixen com a aspirants potencials a la presidència de la República. Tanmateix, les eleccions municipals i regionals d’aquest cap de setmana, sense ser determinants, han evidenciat la distància que hi ha entre les paraules i les coses, i han donat a França senyals que poden induir a creure que el suflé reaccionari no és tan potent com podria semblar, sempre que les dretes no li donin un cop de mà.

La líder de Reagrupament Nacional (RN), Marine Le Pen, no va fer cap valoració diumenge a la nit dels resultats electorals. Només va parlar –molt breument– el president del partit, Jordan Bardella, per felicitar-se de l'augment del nombre d'alcaldies. "És la progressió més important" en la història del partit. "Mai l'RN i els seus aliats no havien tingut tants càrrecs electes al territori francès", va afirmar Bardella, futur candidat del partit a les presidencials si la justícia confirma la inhabilitació de Le Pen.

Les eleccions municipals franceses d'aquest diumenge eren l'última prova electoral abans dels comicis presidencials que s'han de celebrar el 2027, on s'ha comprovat la base de suport de l'extrema dreta i la resiliència dels principals partits en un panorama polític fragmentat i marcat per la inestabilitat parlamentària. Recollim alguns gràfics per entendre els resultats:

L'endemà de les eleccions municipals, el socialisme francès perd un dels seus referents. Lionel Jospin, ex primer ministre socialista, ha mort aquest dilluns als 88 anys, ha anunciat la seva família. Jospin va ser primer ministre de França entre el 1997 i el 2002 en un govern de cohabitació, amb el conservador Jacques Chirac com a president de la República, i va ser l'impulsor de la jornada de 35 hores i del reconeixement de les parelles de fet, incloses les homosexuals.

L'extrema dreta no avança tant com voldria al conjunt de França, però suma nous ajuntaments i guanya força a la Catalunya Nord. Reagrupament Nacional (RN), el partit de Marine Le Pen, ja va revalidar fa una setmana l'alcaldia de Perpinyà per la via ràpida, amb majoria absoluta en primera volta, i aquest diumenge ha vençut a la segona volta de les municipals a Ribesaltes i Cànoes, al Rosselló. L'ultra Steve Fortel, a més, ha aconseguit la victòria a Elna, i el també polític d'extrema dreta Gilles Foxonet ha revalidat el seu mandat a Baixàs. "És una lliçó per al futur per a Catalunya i Espanya: dient que són feixistes no n'hi ha prou", assegura a l'ARA l'exbatlle d'Elna Nicolas Garcia. "Els catalans no podem guanyar", afegeix el regidor de Forques Jordi Vera, que subratlla que el 60% de la població prové de fora de la Catalunya Nord.

L'esquerra –malgrat les divisions dels partits– resisteix a les grans ciutats, mentre que l'extrema dreta de Marine Le Pen ha punxat. Les eleccions municipals franceses han deixat un mapa amb més alcaldies d’extrema dreta de les que hi havia fins ara, però Reagrupament Nacional (RN) no ha aconseguit l'èxit electoral que esperava. En molts municipis on el candidat d’extrema dreta havia aconseguit passar a la segona volta, finalment no ha obtingut la victòria. Els resultats –encara provisionals– demostren que l’extrema dreta, amb algunes excepcions, li costa superar el sostre del 50% dels vots i segueix sense penetrar a les grans ciutats. És un fracàs per a Le Pen, que havia arribat a tenir com a objectiu guanyar a Marsella.

Bertrand Richet és alt expert del Conseil d'évaluation de l'École, el consell d'avaluació escolar de França. Va ser inspector general del ministeri d'educació francès durant gairebé una dècada. Al consell d'avaluació la seva tasca principal ha estat dissenyar el nou marc d'avaluació d'escoles i instituts. Visita Catalunya convidat pel Govern a través d'una subvenció Erasmus+.

El Regne Unit afronta una dècada decisiva per al seu futur energètic en un moment en què la major part del seu parc nuclear està a punt de desaparèixer per envelliment. Actualment, el país genera aproximadament el 15% de la seva electricitat a partir de l'energia nuclear, gràcies a una capacitat instal·lada d'uns 6,5 gigawatts, que es generen en nou reactors de quatre plantes. Però tots menys un han de deixar de funcionar abans del 2030. Això ha obligat el govern britànic a accelerar una aposta política i financera per una nova generació de centrals que arriba envoltada de controvèrsia i dificultats.

Com deien al final de Comancheria, de vegades pels nostres fills fem bogeries. En el darrer any, de fet, dues de les pel·lícules més sonades inclouen en l'argument un pare a la recerca èpica d'una filla perduda: Sirat i Una batalla tras otra, amb un esquema narratiu clàssic que prové de Centaures del desert, esclar. Una hija en Tokio té menys sentit de l'aventura i més de la injustícia, però també és sobre un progenitor que fa coses estranyes per trobar la seva filla. En aquest cas, treballar com a taxista a Tòquio durant 9 anys (un francès al Japó: curiós i no gaire habitual plantejament sobre problemes d'immigració) amb l'esperança d'ensopegar alguna vegada amb ella, potser demanant un servei en una cantonada dels carrers de la capital nipona.

La primera volta de les eleccions municipals a França, celebrades diumenge, deixa un bon grapat d'ajuntaments a l'abast de partits d'esquerra, sobretot gràcies als bons resultats de les candidatures unitàries de l'esquerra –formades majoritàriament per Socialistes i Verds– i a l'avanç de La França Insubmisa (LFI), el partit de l'esquerra radical de Jean-Luc Mélenchon, que fins ara tenia molt poca implantació territorial i que per primera vegada ha exhibit múscul també a nivell local.

La primera volta de les eleccions municipals celebrades aquest diumenge a França confirma l'avanç de l'extrema dreta. Fins al pròxim diumenge no es coneixeran els resultats definitius, però el partit de Marine Le Pen, el Reagrupament Nacional (RN), ha aconseguit passar a la segona volta en la gran majoria de municipis on es presentava i competirà per aconseguir guanyar en ajuntaments en els quals fins ara no governava com Marsella, la segona ciutat més gran de França, Niça o Toló. "És una victòria immensa per al nostre moviment", ha assegurat Le Pen en un missatge a X.

Els francesos tornen aquest diumenge a les urnes per escollir els seus representants locals. França celebra la primera volta de les eleccions municipals, uns comicis que habitualment no tenen una dimensió nacional. Aquesta vegada, però, la proximitat de les eleccions presidencials –previstes per a la primavera del 2027– farà que la lectura dels resultats es faci en clau de política nacional. L'extrema dreta de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional (RN), un partit que tradicionalment ha tingut una implantació local feble, vol que les municipals siguin el seu trampolí cap a l'Elisi.

Que difícil és exterioritzar certs sentiments i pensaments íntims. I que difícil és també traslladar a la pantalla aquests processos interiors. No s'hi val només a treure de tant en tant un personatge assegut al llit d'un dormitori mirant per la finestra amb cara d'interrogant. Perquè unes imatges ressonin en els espectadors que les estan mirant (i les de La hija pequeña han estat tot un fenomen a França, on han monopolitzat converses més enllà dels cercles cinèfils) han de retratar fragments d'una vida on tothom se senti representat. És el cas de les de Fatima Daas, la protagonista i autora del llibre en què es basa aquest film?

Alemanya i França són les dues principals potències de la Unió Europea i les més influents dins del bloc comunitari. Totes les grans decisions han de comptar, almenys, amb l'impuls o el vistiplau d'un dels dos estats membres. Són determinants en totes les negociacions i posicionaments que prenen les institucions europees. Tot i això, és habitual que Berlín i París es trobin defensant opcions completament oposades. L'últim cop en què l'esquerda francogermànica s'ha fet evident és amb la guerra de l'Iran i el seu suport o condemna a l'ofensiva dels Estats Units i Israel contra el règim dels aiatol·làs.

El nombre de dones als comitès de direcció de les grans empreses franceses no ha parat d'augmentar en els últims anys. En el cas de les companyies del CAC 40 –l'equivalent a França de l'Íbex-35– el progrés és espectacular: si el 2008 hi havia un 6,3% de dones als comitès executius, el 2025 eren un 28,81%, segons l'estudi que ha fet l'escola de negocis Skema. Amb tot, la presència de les dones als alts càrrecs de direcció continua sent minoritària i la paritat encara està lluny.

35.000 bars van tancar a Espanya entre el 2010 i el 2023 segons dades de l’INE, l’Institut Nacional d’Estadística. Què es perd quan es tanca un bar? Això és el que ha estudiat a França Hugo Subtil, investigador expert en política econòmica i professor a la Universitat de Zúric. 

La policia francesa ha detingut onze persones entre ahir i avui en relació amb la mort dissabte a Lió d'un militant d'extrema dreta de 23 anys, Quentin Deranque, en una baralla multitudinària entre un grup ultra i un grup antifeixista que va tenir lloc després de la conferència de l'eurodiputada de l'esquerra radical França Insubmisa Rima Hassan a la Universitat de Ciències Polítiques de Lió.