No és habitual que els principals actors econòmics i empresarials del país es posin d'acord i adoptin una posició comuna en una qüestió tan políticament enverinada com el finançament autonòmic, però això és justament el que ha passat amb la nota que han signat totes les cambres de comerç, el Cercle d'Economia, Barcelona Global, Foment, Pimec, el RACC, Fira de Barcelona, el Col·legi d'Economistes i FemCat. Només l'esforç que suposa fer un diagnòstic conjunt de la situació i arribar a unes conclusions ja és un exercici del qual n'haurien de prendre nota els partits polítics, perquè només forjant grans consensos es poden assolir objectius ambiciosos. I què diu la nota sobre la proposta de finançament que ha posat el govern espanyol sobre la taula després de pactar-la amb ERC? Doncs que és "una millora important respecte al model actual" però que "no es pot considerar suficient" i per això fa una crida als partits catalans a "treballar plegats" per millorar alguns aspectes i blindar-ne d'altres que ja s'inclouen en la proposta.

La presidenta d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, participarà dissabte que ve en una trobada organitzada per Emilio Cuatrecasas, president d'honor del reputat bufet d'advocats, a l'Hotel Terraverda del petit municipi de Gualta, amb un grup de socis del col·lectiu Petit comitè Empordà. Les bones perspectives electorals que auguren totes les enquestes a la formació –l'últim CEO l'hi donava fins a 20 diputats en unes futures eleccions al Parlament– han despertat l'interès del món econòmic i empresarial. Conscient que la irrupció de l'extrema dreta independentista a les institucions no és un fenomen passatger, l'establishment vol conèixer de primera mà quines són les seves intencions.

Les relacions entre Foment del Treball i el Govern del PSC no passen pel seu millor moment. Si la patronal i els socialistes catalans van viure una lluna de mel mentre Salvador Illa era a l'oposició, les coses van començar a canviar quan el líder del PSC va arribar a la Generalitat i, en contra del que li demanaven els empresaris catalans, va començar a apostar per polítiques d'intervenció –per exemple, en habitatge– i va rebutjar grans baixades d'impostos. El xoc, però, va arribar al seu moment més àlgid aquest divendres, amb l'anunci de la proposta per al nou model de finançament negociat a tres bandes entre el Govern, ERC i el ministeri d'Hisenda. L'executiu català havia convocat els agents econòmics i socials al Palau de la Generalitat per desgranar-los l'acord, però Foment es va avançar: en un comunicat va titllar la proposta de "clarament insuficient" i va assegurar que no resolia el problema de finançament per a Catalunya. Això va generar molt malestar al Palau de la Generalitat i també al president, Salvador Illa. La tensió va esclatar a la reunió, presidida per Illa, on també hi eren els sindicats, Pimec, FemCat o la Cambra de Barcelona.

Des de fa setmanes, en la política estatal plana la possibilitat d'una moció de censura a Pedro Sánchez, liderada pel PP i que requeriria els vots de Vox i, com a mínim, d'un altre grup. I aquí, totes les mirades se situen sobre Junts, que ha trencat amb el PSOE i últimament al Congrés ha votat en diverses ocasions al costat dels conservadors i l'extrema dreta espanyola. Per això, aquest divendres, en un acte a Foment, el líder popular, Alberto Núñez Feijóo, ha interpel·lat directament els empresaris per demanar-los que s'impliquin en aquesta hipotètica moció de censura, que ha assegurat que servirà per convocar eleccions: "No em falten ganes de presentar una moció de censura. Em falten vots", ha expressat. Concretament, Feijóo, dirigint-se als empresaris, ha apuntat que li falten "els vots dels seus".

Des del novembre del 2023, quan Junts va rubricar el pacte per investir Pedro Sánchez, que la patronal es va mirar diferent el partit de Carles Puigdemont i va començar a desfilar per Waterloo. De ser el propulsor del referèndum de l'1 d'Octubre va passar a ser un garant dels seus interessos davant de la Moncloa i els partits d'esquerres que conformen la majoria del govern a Espanya. Un exemple clar va ser el veto a la reducció de la jornada laboral de la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz. Ara bé, què passa un cop Junts ha anunciat el trencament amb el PSOE? ¿Hi ha alguna llei que vetarà Junts que afecti directament la patronal? ¿Hi ha marge encara per tirar endavant mesures que afectin les empreses?

La primera patronal que es va fer una fotografia pública amb l’expresident Carles Puigdemont des de l'exili de l'any 2017 va ser Foment del Treball. Era la campanya de les eleccions catalanes del 12 de maig (per tant, en un moment clau), quan la cúpula de la patronal va pujar a Perpinyà per retrobar-se amb el líder de Junts. La trobada la va cuinar el president de l'entitat (i exdirigent d'Unió), Josep Sánchez Llibre, que manté habitualment el contacte amb Puigdemont, segons diverses fonts consultades. Ara, però, ja no està sol: el contacte de Junts amb la patronal s'ha intensificat des que el partit és clau al Congrés dels Diputats per donar estabilitat al govern de Pedro Sánchez i en les darreres setmanes han desfilat una pila de patronals per Waterloo per tal que Puigdemont reculli les seves demandes. Sobretot la d’aturar la reducció de la jornada laboral a les 37,5 hores a la setmana que impulsa la vicepresidenta espanyola i líder de Sumar, Yolanda Díaz.

Una cinta mètrica confirmaria que entre Josep Sánchez Llibre i Antoni Cañete hi ha menys de dos metres de separació. Un total de zero persones s'interposen entre ells, però mantenen postures peculiars que conviden a pensar que potser no s'han vist. Són les 14.00 hores, acaba de cloure's el lliurament del premi més important de la 39a edició de la Reunió del Cercle d'Economia i, com correspon als dirigents de les dues principals patronals catalanes, tots dos estan a la fila zero.

Quan falten tres setmanes i mitja per a les eleccions, s’està produint un fenomen molt interessant de contenció dels candidats, bàsicament provocat per les seves expectatives. Primer, tothom sap que per governar caldrà arribar a acords i ara no podem fer discursos estridents. Segon, Catalunya no està bé en finançament, en infraestructures, en sequera, en renovables, en ensenyament… Té la sanitat al límit. Tots els partits diuen que està mal finançada. Hi ha com una ventada de realisme i responsabilitat. I després, a Illa, que no és una estrella del rock, precisament, només li falta anar al capdavant de les enquestes per servir-nos cada dia ració doble de seny. En canvi, qui està més mogut és curiosament un president que ha estripat tan poc com Pere Aragonès. Com que va tercer, burxa el segon. Va passar ahir, en un debat organitzat per Pimec. Aragonès va reclamar debatre amb Puigdemont i al llarg del dia va insistir que el president a l’exili no vol debatre.

Mentre Josep Rull participava en nom de Junts en el debat electoral organitzat per la patronal Pimec, el cap de llista juntaire, Carles Puigdemont, es reunia a Perpinyà amb la cúpula de Foment. És el primer cop des que va marxar a l'exili l'any 2017 que manté una trobada pública amb la direcció d'aquesta patronal, ja que fins ara només havien transcendit reunions de caràcter privat a Brussel·les amb el president de Foment i exdirigent d'Unió, Josep Sánchez Llibre. Puigdemont comença així el desgel públic amb la gran empresa catalana.

Els primers dies del mes de gener es caracteritzen per l'actualització de preus a l'alça i, amb sort, també dels sous. Tot i que el més probable és que aquest augment quedi per sota de la inflació, consolidant així una pèrdua de poder adquisitiu que s’acumula des de fa temps. Els esforços polítics i socials tant en la millora de l'estabilitat contractual com en la pujada del salari mínim han quedat descafeïnats per l’entorn inflacionari i la situació del preu de l’habitatge.

Un dels patrimonis fabrils del cotó més interessants que hi ha Catalunya és al municipi d’Esparreguera i es correspon amb la Colònia Sedó. La crisi que va assolar el sector tèxtil català des de finals dels anys setanta va obligar a abaixar la persiana a multitud d’empreses d’aquest àmbit i la firma familiar Manufactures Sedó no en va ser una excepció. L’aspecte decadent del negoci en aquell 1980 en què va tancar definitivament no ha de fer oblidar que l’empresa va arribar a ser la número u del tèxtil a Catalunya -i, per tant, també de tot l’Estat- després de superar el gegant que gestionava la família Muntadas, la mítica España Industrial. El responsable que Manufactures Sedó aconseguís aquest lloc de privilegi va ser Lluís Sedó, que va heretar l’empresa del seu pare quan aquest va morir (1902) i que conjuntament amb el seu germà Artur la va projectar al capdamunt dels rànquings.

La presència del rei a Catalunya sempre és polèmica, tot i que aquest cop ho hagi estat menys que els últims anys. Després de participar en l'entrega de despatxos judicials al matí a Barcelona, Felip VI ha assistit aquest dilluns al vespre a la celebració del 250è aniversari de Foment del Treball al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), on ha coincidit amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. La coincidència entre el monarca i el cap de l'executiu català no és nova –van ser a les jornades del Cercle d'Economia i al Mobile World Congress–, però fins ara Aragonès s'havia limitat a fer discursos econòmics. Aquest dilluns, en canvi, sí que ha volgut incloure-hi ingredients polítics: ha reivindicat la taula de diàleg i el procés de negociació amb l'Estat per "resoldre el conflicte polític" davant de rei Felip VI i ha expressat la importància que tiri endavant.

PSC. ERC i els comuns s’apedreguen cordialment (qui tira pedretes, tira amoretes), impel·lint-se recíprocament a desfer amarres amb els seus aliats tradicionals. Però aquesta reciprocitat és asimètrica, perquè si entre els comuns i Junts hi ha una distància ideològica, entre ERC i el PSC hi ha un abisme emocional. I és un abisme que no fa més que eixamplar-se, gràcies a les provocacions de la Fiscalia. Els socialistes són els responsables que no hi hagi indults ni s’estudiï l’amnistia; que perilli el tercer grau dels presos; que la repressió arribi a la mesa del Parlament. I simultàniament, en una sagnant ironia, la fiscal general de l’Estat es reuneix amb Eduardo Inda i Villarejo surt de la presó. No sé si cal arrodonir el relat amb l’opereta del Borbó i de les aprofitades de les seves filles, que no hauran de retre comptes perquè el PSOE, d’acord amb PP i Vox, bloqueja tot intent de fiscalitzar la monarquia al Congrés de Diputats. No ha d’estranyar, amb aquest panorama, que el govern li organitzi al rei un acte de desgreuge a la Seat, tres anys després que el mateix monarca fes mans i mànigues per endur-se-la fora de Catalunya. La veritat és que costa no preguntar-se per què, com Mourinho. Per què per al PSOE és tan important la monarquia i per què al PSC li importa tant el PSOE. Quins interessos superiors estan en joc perquè els socialistes catalans es deixin esquitxar per tanta brutícia.

Bona nit des de l’ARA. Repàs a les principals notícies d’aquest dilluns, 27 d’abril de 2020.

La patronal Foment del Treball ha congregat aquest dilluns tres ministres, quatre consellers i el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, en l'entrega dels premis Carlos Ferrer Salat. "No podíem desaprofitar l'oportunitat de trobar-nos amb representants del govern espanyol", ha expressat el vicepresident en la seva intervenció, en què ha demanat "generositat" a la Moncloa per resoldre "políticament" un conflicte "polític".

Foment del Treball creu que la culpa de la frenada de l'economia és dels polítics. La patronal catalana ha fet públic aquest dimarts el seu informe trimestral sobre la conjuntura econòmica, i la diagnosi coincideix amb la lectura feta des d'altres organismes europeus: tot i que les dades no indiquen una crisi imminent, l'escenari econòmic s'enfosqueix de cara al segon semestre, quan s'espera que les economies espanyola i catalana moderin el seu creixement.

Cobrar un peatge simbòlic a les autovies gratuïtes de l’Estat. Aquest va ser el globus sonda llançat ahir pel govern espanyol en funcions, que ràpidament va generar tot tipus de reaccions, a favor i en contra. El debat sobre el peatge a les vies d’alta capacitat, fins ara centrat bàsicament a Catalunya, s’ha estès, ara sí, a la resta de l’Estat.

L'Estat va deixar d'executar 2.200 milions d'euros en inversions previstes a Catalunya entre el 2013 i el 2018, segons dades de la Intervenció General de l'Estat (IGAE) recollides pel departament d'Economia de la Generalitat en un informe.

La patronal catalana Foment del Treball ha denunciat l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a l'Autoritat Catalana de la Competència (Acco) per "competència deslleial", i ha demanat a la justícia el tancament de la web creada per l'entitat sobiranista que recull les empreses "compromeses amb la República".

L'Associació de Treballador Autònoms (ATA) ha anunciat aquest dijous que s'incorporarà com a soci a Foment del Treball. La patronal d'autònoms, que representa un 61,4% dels autònoms espanyols, entra a Foment amb el principal objectiu de donar resposta a les necessitats dels 550.000 treballadors no assalariats que hi ha a Catalunya. Les dues entitats han definit l'acord com a "històric" i han destacat que els permetrà impulsar la "unitat de teixit empresarial" entre les grans empreses, les pimes i els autònoms.