Les tragèdies d'Adamuz i Gelida del gener, que van causar 47 víctimes mortals, van posar en entredit tot el sistema ferroviari espanyol, no només perquè els sinistres van qüestionar el manteniment i la seguretat de la xarxa, sinó també perquè des de llavors la mobilitat en tren no ha tornat a ser la que era. A Catalunya, Rodalies encara pateix talls, limitacions de velocitat i retards al servei, i a l'alta velocitat s'han allargat els temps de viatge. Els trajectes de Barcelona a Madrid ara duren mitja hora més per sistema i hi ha retards inesperats i parades a les vies sense que ningú doni cap explicació als usuaris. El motiu són les limitacions de velocitat imposades pel ministeri –sobretot en el tram Saragossa-Calatayud– arran de les incidències reportades pels maquinistes. De quines queixes es tracta? ¿Hi va haver més incidències de l'habitual després d'Adamuz? ¿Hi va tenir alguna cosa a veure, el conflicte laboral del sindicat Semaf amb el ministeri que va acabar amb una vaga? I més important encara, ¿quines actuacions ha fet Transports per resoldre l'estat de la infraestructura? L'ARA va fer una petició de transparència al govern espanyol perquè aclarís aquests punts, però la sol·licitud s'ha inadmès. És a dir, l'administració pública s'ha negat a lliurar aquesta informació i, des del departament de Comunicació del ministeri de Transports, es remeten a la resposta oficial feta a través del tràmit de transparència.

Ja fa més d'una setmana que la parada de busos interurbans de la Gran Via, situada entre els carrers d'Aribau i Muntaner, bull. A partir de les sis de la tarda es va convertint, de forma imparable, en un formiguer de persones, autobusos en doble fila, cops de clàxon i corredisses dels passatgers que pleguen de treballar i intenten tornar cap casa, en diferents localitats del Garraf, que és on es dirigeixen aquests busos. Allà on fins ara paraven tres vehicles, des de fa uns dies en paren fins a sis, el doble. El motiu? De nou la crisi i les obres de Rodalies.

El maquinista català és minoria a Rodalies. La xarxa ferroviària es nodreix, any rere any, de conductors que provenen d'altres comunitats autònomes. La majoria són joves –tenen entre 20 i 30 anys– i trien Catalunya per instal·lar-se temporalment i formar-se. Des del sector afirmen que el servei ferroviari català és un planter de maquinistes per a Renfe, però també admeten que és innegable que pocs d'ells decideixen quedar-s'hi indefinidament: n'hi ha que canvien de destinació al cap de dos o tres anys, sigui per tornar a casa o per buscar un altre servei de trens menys problemàtic.

Dimarts els vaig dir que l’Estat ha de compensar els perjudicis que Renfe i Adif, com a braços no-executors del ministeri de Transports, estaven causant a l'economia catalana. Dèiem que les obres de Rodalies no són ràpides, d’acord, però les compensacions econòmiques extraordinàries sí que podien ser ràpides. Doncs bé, avui és notícia que el Govern reclamarà a l’Estat que pagui la factura del caos ferroviari. Quina factura? Doncs algunes partides són molt clares: la gratuïtat del servei de Rodalies decretada fins a final de mes, o el cost de l’aixecament de les barreres dels peatges de la C-32, o el cost de la contractació d’informadors a les estacions o d’autobusos i conductors de les línies de Rodalies que ara han d’anar en bus. 

Qualsevol que hagi intentat agafar un tren de Rodalies en els últims dies podria afirmar que desplaçar-se roba hores de son, tant de manera metafòrica com literal. El caos sense precedents que s'ha viscut les últimes dues setmanes ha fet evidenciar, encara més, el maldecap que suposa moure's en tren —de Rodalies— per Catalunya. Però aquesta és una situació que molts havien viscut anys abans que l'accident mortal a Gelida el 20 de gener ho fes aturar tot. Són ciutadans d'arreu del país que han vist que el desgavell de Rodalies s'havia cronificat en el seu dia a dia i que, cansats de veure com lavida els passava per davant esperant en una andana o dins un comboi, han decidit allunyar-se de les vies de Rodalies.

Dues setmanes de caos ferroviari sense precedents i la xarxa catalana de trens continua a mig gas, amb molts trams aturats i en revisió per garantir la seguretat. Superat el primer impacte, la pregunta que s'obre ara és: ¿I com s'arregla tot aquest desgavell? Ja ningú posa en dubte que caldran molts anys (i molts milions) per posar al dia la xarxa. Però són igual d'importants la injecció de diners i les obres de renovació que la millora de l'organització, la coordinació i la integració del canvi climàtic en les previsions de futur.

El ministre de Transports, Óscar Puente, ha protagonitzat aquest dimecres una desafortunada intervenció al Congrés dels Diputats quan, davant les queixes dels partits independentistes sobre el caos a Rodalies que estan provocant les diferents obres que s'hi estan fent, ha respost amb aires de suficiència i zero empatia cap als ciutadans que en pateixen les conseqüències: "Expliquin-nos què prefereixen vostès, que tallem [les línies de tren] i treballem o que treballem mentre prestem el servei?", s'ha preguntat, abans de deixar clar que les incidències continuaran.

S'intensifiquen les negociacions a Madrid les hores prèvies a la convocatòria de vaga de maquinistes de Renfe que ha de començar dilluns, amb una aturada de 24 hores dels conductors de trens. El govern espanyol estaria negociant amb els sindicats la possibilitat que el nou operador de Rodalies que gestionarà el servei quan culmini el traspàs "s’ubiqui dins del grup Renfe a tots els efectes". Així es desprèn de la filtració d'un esborrany d’acord entre el ministeri de Transports i els sindicats de Renfe i Adif que ha avançat l'ACN i al qual també ha tingut accés l'ARA. El document –que duu l'encapçalament del ministeri de Transports però cap segell ni tampoc cap signatura– també planteja que Adif mantingui “l’administració integral” de la R1, entre La Sagrera i Maçanet-Massanes, un cop es produeixi el traspàs de la titularitat d'aquesta línia.

Tres hores de reunió i deu acords sobre la taula. La Generalitat, el govern espanyol i els presidents d'Adif i Renfe han sortit de la reunió d'urgència d'aquest diumenge —convocada ahir pel departament de Territori— amb un llistat de mesures que haurien d'ajudar a millorar el servei de trens a Catalunya o, com a mínim, evitar el caos en la mobilitat ferroviària que s'ha viscut els últims set dies.

Un apunt d’un assumpte molt important que aquests dies no està sota el focus: les negociacions PSOE-Junts pel traspàs de les competències d’immigració a la Generalitat. Diu un dels negociadors que la situació està d’aquella manera que tant es pot enquistar per dies o setmanes com descabdellar-se de manera precipitada, perquè són als serrells. De fet, d’enquistat, ja fa dies que ho està: l'acord estava previst pels volts de Nadal, fa més de dos mesos.

Més de 3.000 usuaris habituals de Renfe a Tarragona han decidit abandonar el tren i canviar els seus hàbits de mobilitat per estalviar-se els maldecaps que els suposen les obres de Rodalies en aquesta zona. Des del passat dia 1 d'octubre, les tasques de millora al Corredor Mediterrani provoquen talls que afecten diàriament 15.000 passatgers al Camp de Tarragona. De tots aquests afectats, segons dades de la mateixa companyia, un 20,3% han decidit marxar i ni tan sols s'han afegit al pla alternatiu que ha proposat Renfe per cobrir els trajectes, amb altres rutes de tren o amb nombrosos autobusos per carretera.

Dissabte al vespre, mentre l’Iran disparava drons i míssils contra Israel, Donald Trump es feia un tip de parlar del caos.

El certificat covid per viatjar entre països de la Unió Europea haurà d'estar en vigor aquest juliol, però la complexitat de reobrir fronteres i facilitar els viatges implica molts matisos. Eurocambra i governs van tancar l'acord fa menys de dues setmanes per posar en marxa aquest mecanisme i aquest dilluns la Comissió Europea ha proposat un full de ruta comú per evitar que amb l'entrada en funcionament d'aquest certificat hi hagi disparitat de criteris arreu de la Unió Europea, sobretot tenint en compte que es tracta de competències estatals. Entre altres mesures, Brussel·les proposa eximir els nens de les restriccions de viatge i que les PCR siguin vàlides arreu en un període de 72 hores.

El personal de l'aeroport de Gatwick, a Londres, s'ha vist obligat aquest dilluns a escriure les dades dels vols en diferents pissarres repartides per la infraestructura. Segons ha indicat el mateix aeroport a través de Twitter, el problema es deu a "un error informàtic gestionat per Vodafone [el proveïdor de fibra òptica a Gatwick]". A banda de les pissarres, les pantalles publicitàries s'utilitzen per projectar-hi documents Word que es van actualitzant manualment amb informació de les sortides i arribades.

Els treballadors d'Eulen comencen aquest divendres una vaga parcial en els controls de seguretat de l'aeroport de Barcelona-El Prat per aconseguir millores salarials i laborals. Entre les 05.30 i les 06.30 h, la primera franja horària afectada per la vaga, s'han registrat cues superiors a 40 minuts per passar els controls. La fila arribava fins a la meitat del vestíbul de la terminal 1, i no hi ha hagut massa problemes per superar els controls de seguretat. A la terminal 2, la situació era més complicada, i a partir de les 10.30 h s'han registrat esperes d'una hora i mitja, amb cues de més de mig quilòmetre.

El president d'Adif, Gonzalo Ferre, ha apuntat als Mossos d'Esquadra per la manca de vigilància en l'antiga estació on s'ha originat el foc que ha provocat el caos ferroviari d'aquest matí. Ferré ha assegurat que havien "presentat diverses denúncies", l'última d'elles l'octubre passat, per intentar que no seguís entrant gent a les instal·lacions, una problemàtica que havien detectat.

Londres viu aquest dijous una jornada de caos per la vaga dels treballadors del metro de la ciutat, que per primera vegada en 13 anys ha obligat a tancar totes les línies del servei, utilitzat cada dia per tres milions de persones. La mesura de força, que va començar ahir a les 17.30 hores i que acabarà aquesta nit, reclama millores salarials i protesta contra els plans del London Underground (LU) d'estendre l'horari del servei els caps de setmana.

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha negat que hi hagi un greuge d'inversions al servei de Rodalies de Catalunya i ha defensat que l'arrel del problema del caos de dijous ja s'està analitzant i que pot ser que es rescindeixi el contracte a l'empresa que gestiona el software ferroviari. També ha criticat que la Generalitat utilitzi un problema com aquest per fer "campanya" independentista. En aquest sentit, ha recordat que no va ser l'únic incident registrat ahir als transports de Barcelona, perquè les línies 9 i 10 també es van paralitzar per un problema informàtic. "Això també va lligat a la independència?", ha ironitzat.

L'avaria al centre de control de trànsit ferroviari de l'Estació de França és la tercera que es registra el darrer mes i que desencadena el col·lapse a la xarxa de Rodalies de Catalunya. La d'aquest matí ha obligat a interrompre la circulació a totes les línies de Rodalies i Regionals en plena hora punta. L'ARA fa un seguiment des de l'1 de gener de totes les avaries que detecten els usuaris a la xarxa ferroviària