Acabem de deixar enrere un estiu més alarmant que mai. Potser és moment de pensar-hi una estona abans d’engegar de nou la maquinària del curs polític, mediàtic, escolar i professional. Setmana rere setmana, les notícies catastròfiques s’encadenen com si la terra i les màquines se’ns rebel·lessin. Els mitjans ens ensordeixen i les institucions ens adverteixen. Davant del soroll d’alarma incessant, què us sembla si deixem parlar les paraules?

El Suprem afronta una allau de reclamacions d’empresaris i autònoms que demanen una indemnització pels danys que van patir durant els estats d’alarma del 2020. L’alt tribunal ja té més de 7.000 recursos sobre la taula i s’espera que la xifra s’enfili fins als 9.000, i compten com a munició amb la resolució del mateix Constitucional, que va sentenciar que els dos estats d’alarma decretats pel govern de Sánchez eren il·legals. 

Un mínim de 7.000 demandes per les pèrdues que van causar les restriccions decretades per la pandèmia del covid-19. És el que té damunt la taula el Tribunal Suprem (TS). Una autèntica allau de reclamacions d'empreses i autònoms que van veure com els seus ingressos queien per tancaments, limitacions d'aforaments i altres mesures que es van adoptar per evitar els contagis.

El temps s’acaba per a aquelles empreses que vulguin reclamar judicialment a les asseguradores que es neguen a cobrir els danys provocats pel primer estat d’alarma. La legislació espanyola estableix que hi ha un límit de dos anys per fer-ho i, tenint en compte que l’estat d’alarma es va declarar el 14 de març del 2020, queden poc més de dos mesos perquè es pugui litigar si l’asseguradora no vol cobrir aquests costos, com ha passat en nombrosos casos.

Les persones que van rebre una sanció per infraccions comeses durant el primer estat d'alarma ja poden reclamar que se'ls tornin els diners. Es tracta dels milers de multes que sumen més de 4,6 milions d’euros i que es van posar entre el 14 de març i el 21 de juny del 2020, durant la primera onada de la pandèmia per covid-19 que va comportar el confinament domiciliari més estricte i les restriccions de mobilitat més dures emparant-se en la declaració de l'estat d'alarma que el Tribunal Constitucional va tombar aquest mes de juliol passat.

Quan fa més de 20 mesos el covid s’estenia com un virus desconegut que obligava a tancar-se a casa, el govern espanyol va recórrer al primer estat d’alarma per imposar les mesures més dures de la pandèmia. Però a l’estiu el Tribunal Constitucional va tombar aquell confinament domiciliari, i per això ara s’han de tornar els milers de multes que es van posar per saltar-se les restriccions. Fa un mes el departament d’Interior es va comprometre a fer la devolució dels diners, i el secretari general, Oriol Amorós, explica a l’ARA que es preveu que el procés comenci d’aquí pocs dies.

La pròrroga de sis mesos de l'estat d'alarma declarada pel govern espanyol l'octubre de l'any passat és inconstitucional. Però en aquest cas, i a diferència del que passava amb la sentència contra el primer decret del mes març, hi ha matisos en la concreció que fa el Tribunal Constitucional (TC). Els magistrats, dividits amb sis vots a favor i quatre en contra, estimen només parcialment el recurs presentat per Vox. Si bé la resolució, ja anunciada el mes passat però que aquest dimecres s'ha fet pública de manera íntegra, tomba la pròrroga en si i la delegació de poders a les comunitats autònomes, sí que avala l'aprovació del toc de queda, les prohibicions d'accés i sortida de comunitats i ciutats i les limitacions pel que fa al nombre de persones en espais públics i privats.

El Tribunal Constitucional (TC) ha donat el cop de gràcia a tota l'arquitectura legal que va dissenyar el govern espanyol per fer front a la pandèmia. Després de declarar inconstitucional el primer estat d'alarma (els primers 15 dies i les pròrrogues posteriors), ara l'alt tribunal ha fet el mateix amb la pròrroga de sis mesos de l'estat d'alarma decretada per l'executiu de Pedro Sánchez el mes d'octubre de l'any passat i també la delegació de competències a les comunitats autònomes, l'anomenada cogovernança, segons ha informat el tribunal en una nota informativa. El ple del tribunal s'ha tornat a dividir una altra vegada per prendre la decisió: quatre magistrats s'hi han oposat, mentre que sis hi han votat a favor. D'aquesta manera, el TC ha tornat a esmenar l'estratègia jurídica del govern espanyol per gestionar la pandèmia i ha donat la raó a Vox avalant el recurs que va presentar en contra les mesures del segon confinament.

El departament d’Interior tornarà les 23.000 multes que ja havia cobrat del primer estat d’alarma. El conseller Joan Ignasi Elena ha anunciat que la sentència del Tribunal Constitucional que va tombar el confinament domiciliari posa “molt difícil” mantenir-les. Tot i que també ho veu injust, “perquè hi ha hagut incompliments de les persones” de les restriccions del covid, ha assegurat que la sentència és “molt taxativa”. El govern espanyol va ordenar divendres tornar les multes del primer estat d’alarma. Però Elena, en una entrevista a TV3, ha admès que era un procés que “té complexitat”, motiu pel qual “ara mateix es treballa per veure com es gestiona”.

El govern espanyol ha ordenat crear un equip de treball per procedir a la devolució de totes les multes que es van imposar als ciutadans durant el primer estat d'alarma pel covid-19 i anul·lar els expedients que s'estaven tramitant, segons han informat Europa Press fonts del ministeri de Política Territorial. Després de la decisió del Tribunal Constitucional, que va declarar inconstitucional el primer estat d'alarma –i que encara s'ha de pronunciar sobre el segon–, l'executiu ha creat equips de treball amb totes les subdelegacions i delegacions del govern, així com l'Agència Tributària, la delegació d'Economia, Tresor Públic i Política Territorial.

Primera multa covid anul·lada a Catalunya. Un jutjat de Madrid ja havia desestimat la setmana passada el cobrament d'una altra sanció imposada a la capital espanyola contra una jove que s'havia saltat les restriccions durant el primer confinament, d'acord amb la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que tombava l'estat d'alarma. Ara el jutjat contenciós número 17 de Barcelona ha aplicat la mateixa doctrina per tirar enrere una multa que va imposar l'Ajuntament de Barcelona a una ciutadana per saltar-se les limitacions imposades entre el març i el juny del 2020.

En l'allau d'irregularitats que han envoltat la polèmica sentència del Tribunal Constitucional que tomba el primer estat d'alarma de Pedro Sánchez, faltava sumar-ne una última: la falta de difusió d'un vot particular, el del magistrat de tendència progressista Juan Antonio Xiol. Dilluns, passades les deu de la nit, l'alt tribunal va publicar la sentència definitiva –sorprenentment filtrada amb antelació–, així com quatre vots particulars, entre els quals el del també magistrat progressista Cándido Conde-Pumpido, que va eliminar les referències més crítiques difoses també amb anterioritat i va demanar disculpes als seus companys en un comunicat posterior –un gest també del tot inusual.

Més enllà de la seva conducta bonapartista de trets gaullistes després d'arribar a l'Elisi, François Mitterrand va denunciar el 1964 la pràctica del poder personalista del general Charles de Gaulle, que, segons escrivia Mitterrand en la seva obra El cop d'estat permanent, havia traït la promesa del 1958: el president de la República és àrbitre. Per a Mitterrand, el cap d'estat s'havia tornat totpoderós: exhibia la debilitat del govern i del Parlament, que vivien marginats pel president de la República.

Un jutjat de Madrid ha tombat una multa de 601 euros que l'Ajuntament de Madrid va imposar a una menor d'edat per haver-se saltat les restriccions imposades durant el primer confinament. Es tracta de la primera sanció que s'anul·la arran de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que ha tombat l'estat d'alarma decretat pel govern espanyol a mitjans de març de l'any passat. La sentència obliga a arxivar els expedients que encara s'estiguin tramitant, però deixa en els llimbs les multes pagades i recorregudes. Tot dependrà de la interpretació que facin els jutjats de la sentència del TC. En aquest cas, el jutjat contenciós administratiu número 11 de Madrid considera que la sanció era il·legal perquè s'emparava en una "llei inconstitucional".

El Tribunal Constitucional (TC) va donar per bo el recurs d'inconstitucionalitat presentat per Vox i va anul·lar, per 6 vots a favor i 5 en contra, el primer estat d'alarma decretat pel govern espanyol. La divisió de l'alt tribunal a l'hora de valorar aquest recurs va arribar fins al punt que el seu president, Juan José González Rivas, no es va sumar a la majoria del ple i va emetre un vot particular que s'oposava al recurs de Vox. En el text, que aquest dilluns a la nit va fer públic el TC, González Rivas defensa que l'estat d'alarma no va suspendre drets fonamentals, com el de la lliure circulació, sinó que l'aplicació de les mesures va ser proporcional a l'emergència sanitària.

Aquest dilluns, 19 de juliol, tenia cita a l'hospital per sotmetre'm a una angiografia d'artèries pulmonars prescrita pel meu pneumòleg per determinar el nivell de la inflamació provocada per un coronavirus superat però amb seqüeles que funcionen com indicadors que, per a la meva salut, ja res tornarà a ser com abans. Vaig obtenir el text íntegre de la sentència sobre l'estat d'alarma i vaig començar a endinsar-me en les definicions invocades al llarg de les 80 pàgines amb el suport del diccionari de la RAE i del Diccionario panhispánico de dudas. El protagonisme se l'emporten els termes limitació, restricció i suspensió. Vaig deixar la lectura a la pàgina 40 i vaig marxar a l'hospital. Allà em vaig creuar, mentre esperava torn, amb el doctor intensivista que havia decidit el meu coma induït i intubació el 3 d'octubre del 2020. Sorprès, va preguntar si havia tornat a ingressar després de diverses recaigudes. Li vaig explicar que estava esperant una prova i em va dir amb insistència que, feta la prova, no em quedés ni un minut més a l'hospital, que la gent vacunada s'estava contagiant i que la situació tornava a ser molt seriosa. Ens vam acomiadar enmig de les seves exhortacions.

Què passarà amb les gairebé 170.000 multes que es van posar a Catalunya durant el primer estat d’alarma? En un gir de guió d’última hora en un cas que, a més d’enverinar la pugna entre magistrats ha estat plegat d’irregularitats, el Tribunal Constitucional ha notificat aquest dilluns ja a la nit la sentència definitiva –una comunicació del tot inusual, ja que va fer-ho a més sense un dels vots particulars–. Comparant-la amb l’esborrany de ponència aprovat del vocal conservador Pedro González Trevijano, al qual ha tingut accés l’ARA, inclou un paràgraf nou en què intenta aclarir el tema de les sancions. El resultat: la sentència no tindrà grans conseqüències per a les arques de les administracions públiques. Les persones que ja han pagat la sanció per haver-se saltat el confinament domiciliari no podran reclamar, segons es desprèn del text. Ara bé, els experts consultats per l’ARA es mostren escèptics sobre l’encaix legal d’aquesta decisió.

El Tribunal Constitucional (TC) molt probablement mai hauria tingut sobre la taula la polèmica decisió sobre la legalitat del primer estat d’alarma si Pedro Sánchez no hagués decidit repetir les eleccions espanyoles el 2019. La nova cita a les urnes va brindar a Vox una oportunitat que no ha sabut desaprofitar l’últim any i mig de legislatura: en poc més de mig any va passar de 24 a 52 diputats al Congrés, superant així el llindar del mig centenar d’escons necessari per poder presentar recursos d’inconstitucionalitat. Des de llavors que Santiago Abascal, de la mateixa manera que el PP de Mariano Rajoy va començar a fer durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero -amb l’Estatut com a màxim exponent-, s’ha aferrat a aquesta eina per intentar torpedinar l’executiu de coalició.

"Quan he vist l'avantprojecte de llei de seguretat nacional he dit als meus lletrats que ja estàvem en el moment de l'incendi del Reichstag", va explicar Encarna Roca, vicepresidenta del Tribunal Constitucional, a l'intervenir el dimecres 14 de juliol en les deliberacions sobre l'estat d'alarma decretat el 14 de març del 2020 pel govern de Pedro Sánchez i aprovat per 321 vots a favor el 25 de març del 2020 pel Congrés de Diputats. El vot de la vicepresidenta va donar la majoria –6 contra 5– a la ponència del magistrat conservador Pedro González Trevijano i va permetre declarar la inconstitucionalitat del punt fonamental del decret citat, el del confinament domiciliari.