Pandèmia
Societat 19/07/2021

Què passa amb les multes pagades del primer estat d'alarma?

El TC aclareix en la sentència definitiva que no s'hauran de tornar els diners, però genera dubtes als experts

4 min
Un control de la Guàrdia Urbana durant el confinament

MadridQuè passarà amb les gairebé 170.000 multes que es van posar a Catalunya durant el primer estat d’alarma? En un gir de guió d’última hora en un cas que, a més d’enverinar la pugna entre magistrats ha estat plegat d’irregularitats , el Tribunal Constitucional ha notificat aquest dilluns ja a la nit la sentència definitiva –una comunicació del tot inusual, ja que va fer-ho a més sense un dels vots particulars–. Comparant-la amb l’esborrany de ponència aprovat del vocal conservador Pedro González Trevijano , al qual ha tingut accés l’ARA, inclou un paràgraf nou en què intenta aclarir el tema de les sancions. El resultat: la sentència no tindrà grans conseqüències per a les arques de les administracions públiques. Les persones que ja han pagat la sanció per haver-se saltat el confinament domiciliari no podran reclamar, segons es desprèn del text. Ara bé, els experts consultats per l’ARA es mostren escèptics sobre l’encaix legal d’aquesta decisió.

Segons les últimes dades actualitzades del departament d’Interior, fins ara s’han imposat fins a 63.626 multes (les 170.000 eren propostes de sanció) i d’aquestes se n’han pagat més d’un terç, 23.078. On hi ha dubtes és sobre aquestes últimes. Pel que fa a les que encara no s’han pagat, està clar que decauran i s’acabaran arxivant. La sentència diu que “s’han de declarar no susceptibles de ser revisats a conseqüència de la nul·litat que en aquesta sentència es declararà” tant “els processos conclosos a través de sentència amb força de cosa jutjada” com “les situacions decidides a través d’actuacions administratives fermes”, així com tampoc “la resta de situacions jurídiques generades per l’aplicació de preceptes anul·lats”.

Però el text definitiu inclou un nou paràgraf en què s'assenyala que “la inconstitucionalitat parcial” del primer estat d’alarma “no deriva del contingut material de les mesures adoptades –de les quals s’accepta la necessitat, idoneïtat i proporcionalitat–, sinó de l’instrument jurídic a través del qual es va dur a terme la suspensió de certs drets fonamentals”. Per això assenyala que, havent afectat tota la població, “no resulta justificat que puguin atendre’s pretensions singulars de revisió fundades exclusivament en la inconstitucionalitat apreciada”. “Entendre-ho d’una altra manera no pugnaria només amb el principi constitucional de seguretat jurídica, sinó també amb el d’igualtat”, afegeix.

El primer redactat és el que porta el professor de dret administratiu de la Universitat de Girona Josep Maria Aguirre a afirmar que, a efectes pràctics, l'administració gairebé no haurà de fer devolucions. "Qui ha pagat i no s'hi ha oposat, ha llepat. Qui manté la flama, guanya", resumia després de llegir l'esborrany de la sentència –abans que el TC donés a conèixer el text definitiu–. Segons la seva interpretació, si algú per haver trencat el confinament s'ha enfrontat a una multa de 600 euros i va pagar sense queixar-se, ara ja no pot fer-hi res. El mateix si va recórrer per la via administrativa i li van desestimar i va acabar pagant. Ara bé, assenyala que si es va seguir amb el plet i es va recórrer per via contenciosa, encara que s'hauria perdut ara es podrien reclamar els diners. De la mateixa manera si per la via administrativa encara no hi ha cap decisió en ferm.

No és del mateix parer el penalista Miguel Capuz, que destaca una de les "excepcions" que preveu justament l'esborrany de la sentència: la de l'article 25.1 de la Constitució, que estableix que "ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin un delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment". És del mateix parer la jutge Maria del Prat Escoda, portaveu de l'associació Jutges per la Democràcia, que opina que es tracta d'una "excepció que confirma la regla" perquè "a la pràctica seran revisables totes les resolucions en què s'ha imposat una sanció".

La sentència assenyala que "sí que és possible la revisió expressament prevista [...] en el cas dels processos penals o contenciosos administratius referents a un procediment sancionador en què, a conseqüència de la nul·litat de la norma aplicada, resulti una reducció de la pena o de la sanció o una exclusió o limitació de la responsabilitat". Seria en aquest punt quan Aguirre assenyala que qui s'ha queixat té dret que li tornin els diners. Però com que el text també destaca l'excepció de l'article 25.1 de la Constitució, Capuz opina que a la pràctica qualsevol persona que ja hagi pagat sense recórrer podrà reclamar els diners a l'administració en què hagi ingressat la multa d’acord amb la sentència del TC.

En mans de la jurisprudència

Què acabarà passant en realitat? Més enllà de la sentència del Tribunal Constitucional, tots els experts consultats apunten que caldrà veure la resposta de cada administració i també quina jurisprudència es va creant. El que sí que queda clar en la sentència és que no hi ha fonaments per impulsar reclamacions de responsabilitat patrimonial a les administracions públiques. És a dir, els comerços, per exemple, no podran reclamar per haver-se tancat els negocis, ja que la inconstitucionalitat de la sentència és només d’acord amb els condicionants del confinament domiciliari. És més, el Tribunal Constitucional no qüestiona que gairebé es prohibís la circulació de persones, sinó l'eina legal que es va fer servir. Com ja va avançar la setmana passada, considera que s'havia d'aplicar l'estat d'excepció –molt més dur per a la restricció dels drets fonamentals– i no pas el d'alarma.

stats