Les tesis de Vox fan forat dins del Constitucional

MadridEl Tribunal Constitucional (TC) molt probablement mai hauria tingut sobre la taula la polèmica decisió sobre la legalitat del primer estat d’alarma si Pedro Sánchez no hagués decidit repetir les eleccions espanyoles el 2019. La nova cita a les urnes va brindar a Vox una oportunitat que no ha sabut desaprofitar l’últim any i mig de legislatura: en poc més de mig any va passar de 24 a 52 diputats al Congrés, superant així el llindar del mig centenar d’escons necessari per poder presentar recursos d’inconstitucionalitat. Des de llavors que Santiago Abascal, de la mateixa manera que el PP de Mariano Rajoy va començar a fer durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero -amb l’Estatut com a màxim exponent-, s’ha aferrat a aquesta eina per intentar torpedinar l’executiu de coalició.

Fins a finals de l’any passat semblava que l’estratègia no estava tenint efecte. Llavors la secretària general de Vox al Congrés, Macarena Olona, va plantar-se a les portes del TC per denunciar que encara no s’havien resolt cap dels nou recursos que havien presentat i va fer una crida als magistrats a “trencar les cadenes” amb els polítics per no ser “còmplices del cop” de Sánchez de la mà de l’independentisme. Però la balança s’acabava d’inclinar al seu favor: la dimissió a l’octubre del magistrat Fernando Valdés Dal-Ré, de l’anomenat sector progressista, per un presumpte cas de maltractaments va fer passar a mans del vocal conservador Pedro González Trevijano el recurs sobre l’estat d’alarma. El desenllaç ha sigut una victòria de Vox dins i fora del TC en un context de pugna a la Moncloa amb el poder judicial.

Tot i ser la victòria més important, ja no és l’única: el 13 de maig passat el TC també va donar la raó a Vox i va anul·lar la disposició que va blindar la presència de l’exvicepresident segon del govern espanyol Pablo Iglesias a la comissió del govern espanyol sobre el CNI. Sánchez havia aprofitat el context d’estat d’alarma per fer-ho a través d’un decret per la via d’urgència, però el ple va considerar que no hi havia cap urgència per a la decisió. Aquesta sentència comparteix amb la de la setmana passada un vot particular molt crític, el de l’ex fiscal general de l’Estat Cándido Conde-Pumpido, que va considerar “manifestament desproporcionat” que s’anul·lés una decisió reservada al president del govern espanyol.

El bloqueig en la renovació

Després del precedent de l’estat d’alarma, el TC també tindrà els pròxims mesos entre les mans decisions de gran abast sobre els projectes estrella de Sánchez: ja ha admès a tràmit el recurs de Vox contra la llei d’eutanàsia, també la llei d’educació -coneguda com a llei Celaá-, i des de l’abril estudia les fórmules d’acatament i promesa al Senat dels polítics independentistes, cosa que per al partit d’extrema dreta podria arribar a invalidar una legislatura que consideren “il·legítima”. I tot plegat en un context de minoria progressista i en què un terç del tribunal té el mandat caducat des del novembre del 2019 -un d’ells és la plaça de Valdés, que de moment està vacant.

Per a l’exlletrat del TC Joaquín Urías, la situació d’interinitat està donant ales al sector més conservador, que tampoc tem per les decisions que pugui prendre sabent que li queda poc temps al tribunal. “La situació actual al TC arrenca el 2017, quan des del govern de Mariano Rajoy s’encomana al ple que defensi Espanya davant l’independentisme”, explica a l’ARA Urías, que creu que ara mateix s’està actuant amb una “intencionalitat política evident” contra les decisions del govern de Sánchez pel simple fet que hi ha Unides Podem. És més, assegura que no hi ha cap magistrat del tribunal que se senti pròxim a les idees del partit lila, mentre que considera que tres o quatre dels vocals del ple se senten pròxims a les tesis de Vox.

El resultat els últims anys està sent un tribunal que cada cop defensa més les institucions i no pas els ciutadans, “retrocedint en drets i llibertats”, segons Urías. L’evolució conservadora ha anat sempre de la mà del bloqueig en la renovació per part del PP, que quan ha topat amb governs del PSOE a la Moncloa -ja fossin primer de José Luis Rodríguez Zapatero o ara de Pedro Sánchez- ha frenat el nomenament de nous magistrats.

Però Vox no hauria pogut arribar a apuntar-se la primera gran victòria judicial si no fos per un camí tortuós dins del mateix tribunal marcat per la dimissió de Valdés arran del cas de presumptes maltractaments i la decisió a última hora de la vicepresidenta, Encarna Roca -designada per CiU- de decantar la balança contra l’estat d’alarma.