Política 18/07/2021

Encarna Roca: "Estem com en el moment de l'incendi del Reichstag"

La vicepresidenta del Tribunal Constitucional va fonamentar així el seu vot clau sobre la il·legalitat de l'estat d'alarma

5 min
Els magistrats del Tribunal Constitucional Andrés Ollero (2d), Juan José González Rivas (d), Encarnación Roca i Fernando Valdés Dal-Ré (i) amb el president del TC, Pascual Sala, en una imatge d'arxiu

Madrid"Quan he vist l'avantprojecte de llei de seguretat nacional he dit als meus lletrats que ja estàvem en el moment de l'incendi del Reichstag", va explicar Encarna Roca, vicepresidenta del Tribunal Constitucional, a l'intervenir el dimecres 14 de juliol en les deliberacions sobre l'estat d'alarma decretat el 14 de març del 2020 pel govern de Pedro Sánchez i aprovat per 321 vots a favor el 25 de març del 2020 pel Congrés de Diputats. El vot de la vicepresidenta va donar la majoria –6 contra 5– a la ponència del magistrat conservador Pedro González Trevijano i va permetre declarar la inconstitucionalitat del punt fonamental del decret citat, el del confinament domiciliari.

Segons la reconstrucció de les deliberacions feta per l'ARA amb diversos magistrats, la vicepresidenta, que va parlar per primera i única vegada dimecres passat, en la segona ronda de deliberacions –la primera va tenir lloc en el ple del mes de juny– va prendre com a referència de la seva intervenció unes paraules pronunciades el dia anterior, el dimarts 13 de juliol, pel magistrat Cándido Conde-Pumpido, adscrit al sector progressista.

Segons la citada reconstrucció, el magistrat va apuntar a l'existència de mandats d'alguns membres ja caducats i va assenyalar que, a més, el tribunal no estava complet, perquè un dels seus membres havia dimitit a mitjans del mes d'octubre del 2020. I es donava la circumstància que tots els presents, va recordar, sabien que aquest magistrat estava a càrrec de la ponència sobre el recurs de Vox i que el seu projecte de sentència estava acabat i era favorable a considerar conforme a la Constitució l'estat d'alarma decretat pel govern i aprovat pel Congrés. És a dir, proposava inadmetre el recurs de Vox. "Si el resultat de la votació és favorable a la inconstitucionalitat, estarem anul·lant una decisió molt rellevant amb conseqüències serioses, quan el TC al complet donaria un resultat diferent, amb plena consciència, per tant, que estarem alterant el resultat", va assenyalar.

El magistrat González Trevijano va contestar a Conde-Pumpido sobre els mandats caducats. "Hem d'acostumar-nos als mandats caducats perquè estic segur que no hi haurà renovació ara dels quatre magistrats i tampoc l'any que ve, perquè si no es renova el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no hi haurà renovació del TC". Sobre Valdés, el seu ponent antecessor, no va dir res.

L'endemà, el dimecres 14, després de les intervencions de Juan Antonio Xiol, Andrés Ollero i Santiago Martínez Vares, les posicions –a falta de les que estaven per expressar, la vicepresidenta Encarna Roca i el president Juan José González Rivas– estaven 5 a favor de la inconstitucionalitat i 4 en contra. Encarna Roca va assenyalar, al prendre la paraula, el seu rebuig al plantejament que el TC no estava complet. "El primer que vull dir és que aquells que hagin dit que no hauríem de pronunciar-nos perquè falta un magistrat i que el resultat podria ser diferent..., cuidadito, cuidadito, cuidadito. Perquè hauran d'enfrontar-se amb mi... Això és deslegitimar el tribunal... Mentre em paguin jo seguiré complint amb la meva funció..."

A continuació va apuntar que en un diari hi havia aparegut una informació en la qual s'afirmava que la vicepresidenta primera del govern, Carmen Calvo, havia trucat a la magistrada del TC, María Luisa Balaguer, per pressionar-la a favor de desestimar el recurs de Vox. "Vull dir que a mi també m'ha trucat... No crec que algú es cregui que em deixaré influenciar..." I a continuació va assenyalar que la situació de falta de respecte als drets fonamentals era terrible. "Al llegir l'avantprojecte de llei de seguretat nacional aprovat pel govern he hagut de dir als meus lletrats que ja estàvem en el moment de l'incendi del Reichstag". La vicepresidenta es referia a l'incendi del 27 de febrer del 1933 que va destruir l'edifici del Parlament alemany i que va servir de pretext al canceller alemany Adolf Hitler, amb només quatre setmanes en el càrrec, per aprovar un decret d'emergència de suspensió de les llibertats que firmaria el president de la República. S'obria, així, la dictadura oberta amb detencions massives d'opositors, incloent-hi diputats del Reichstag.

Encarna Roca ho va explicar: "Jo no em refio del govern. L'estat d'alarma el decreta el govern i l'estat d'excepció ha de ser declarat pel Congrés". La vicepresidenta ometia que, precisament, el Congrés havia aprovat el decret d'alarma onze dies després de ser decretat. I ho havia fet per una majoria absolutíssima que incloïa, precisament, els diputats de Vox, el recurs del qual s'estava debatent.

Situació inèdita

L'apunt del magistrat Conde-Pumpido sobre la ponència de Valdés feia referència a un fet que tots els presents coneixien. I era la doble circumstància inèdita de la votació sobre el recurs de Vox. Si Valdés hi hagués estat present, tiraria endavant la ponència a favor de la constitucionalitat de l'estat d'alarma. I això, que pot semblar obvi, no ho és. Normalment un sol vot no produeix per si sol una alteració. Però en aquest cas el president del Tribunal Constitucional, que té vot de qualitat (el seu vot val per dos a l'hora de desempatar) estava amb la minoria.

Encara que Valdés hi hagués estat present, no n'hi havia prou amb un sol vot per guanyar la partida si el president, amb el seu doble vot, s'alineava amb la majoria. És a dir, hauria sigut 6 contra 6. Però el que és inèdit és que el president votava amb la minoria. És excepcional que en aquest cas se sabia el que hagués votat Valdés, autor de la ponència, cosa que conduïa a l'empat. I, a més, al votar el president amb la minoria, segons es va assenyalar, es produïa el desempat a favor de la minoria pel vot de qualitat.

Filtracions al principi i al final

El dimecres a la tarda, acabada la deliberació, es va acordar, segons es va encarregar d'assenyalar el president, que la sentència es donaria a conèixer el dimarts o el dimecres, un cop rebuts els vots particulars. Els esborranys –no definitius– de les posicions dels magistrats ja havien estat entregats al magistrat ponent, González Trevijano. Van ser els casos dels magistrats Ollero i Conde-Pumpido, els quals després de la primera deliberació del juny li van fer arribar el text.

Ollero, conservador, s'oposava al plantejament de González-Trevijano. "A tot això convé afegir, després d'haver-se suscitat igualment en la nostra deliberació, que l'article 116.3 de la Constitució estableix que la "proclamació de l'estat d'excepció haurà de determinar expressament els seus efectes, l'àmbit territorial on s'estén i la seva durada, que no podrà excedir els trenta dies, prorrogables per un altre període igual amb els mateixos requisits". Ollero assenyalava: "Això porta a pensar que qui el proclamés en l'inici d'una pandèmia com l'experimentada estaria transmetent a la població que estava en condicions de posar-hi fi en un o dos mesos". I concloïa: "Al llarg del desenvolupament de l'estat d'alarma s'han expressat no poques ximpleries. Fins i tot per portaveus autoritzats, però és de justícia reconèixer que no s'ha arribat a aquest extrem. Caldria una interpretació bastant tortuosa per esquivar el citat precepte constitucional".

En aquell moment, finals de juny, la ponència de González Trevijano, doncs, era considerada un "extrem" de "ximpleria" per Ollero. Conde-Pumpido, al seu torn, assenyalava que la ponència "no resol, sinó que crea un greu problema polític perquè desarma l'Estat contra les pandèmies i el priva de l'instrument que la llei determina expressament per fer front a les crisis sanitàries, l'estat d'alarma".

Si bé el dimecres 14 s'havia acordat informar del contingut de la sentència durant la setmana següent –és a dir, aquesta setmana– un cop s'entreguessin els cinc vots particulars previstos, la majoria conservadora va filtrar als mitjans la sentència aprovada. Ja abans de la primera deliberació al juny, la majoria va difondre la ponència de González Trevijano. Ara la majoria volia copar tot el cap de setmana els mitjans de comunicació amb els seus arguments.

Conde-Pumpido, que tenia pendent fer un repàs al seu vot particular, va decidir entregar-lo als seus col·legues del Tribunal Constitucional primer i posar-lo a disposició dels mitjans més tard. Els seus arguments van curtcircuitar la campanya de la majoria de la dreta, que va tirar endavant la inconstitucionalitat.

En el ple extraordinari d'aquest dimarts i dimecres, un altre recurs de Vox contra la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i la mesa serà debatut pel Tribunal Constitucional, per haver acordat, durant la pandèmia, la suspensió dels terminis de presentació d'esmenes. El ponent és el magistrat conservador Antonio Narváez.

stats