Política 27/10/2021

El TC també tomba la pròrroga de sis mesos de l'estat d'alarma decretada l'octubre de l'any passat

Dona la raó a Vox per tercera vegada i declara inconstitucionals les mesures del segon confinament

4 min
Pedro Sánchez en una imatge al Congrés.

MadridEl Tribunal Constitucional (TC) ha donat el cop de gràcia a tota l'arquitectura legal que va dissenyar el govern espanyol per fer front a la pandèmia. Després de declarar inconstitucional el primer estat d'alarma (els primers 15 dies i les pròrrogues posteriors), ara l'alt tribunal ha fet el mateix amb la pròrroga de sis mesos de l'estat d'alarma decretada per l'executiu de Pedro Sánchez el mes d'octubre de l'any passat i també la delegació de competències a les comunitats autònomes, l'anomenada cogovernança, segons ha informat el tribunal en una nota informativa. El ple del tribunal s'ha tornat a dividir una altra vegada per prendre la decisió: quatre magistrats s'hi han oposat, mentre que sis hi han votat a favor. D'aquesta manera, el TC ha tornat a esmenar l'estratègia jurídica del govern espanyol per gestionar la pandèmia i ha donat la raó a Vox avalant el recurs que va presentar en contra les mesures del segon confinament.

Es repeteix el patró de fa tan sols uns mesos, perquè l'alt tribunal ja va tombar, també dividit, el primer estat d'alarma, que Sánchez va declarar el mes de març de l'any passat. El ple ho va fer després de mesos de debat i de canviar la redacció de la ponència, que finalment es va decantar per estimar el recurs de Vox argumentant que s'hauria d'haver aplicat l'estat d'excepció i no pas l'estat d'alarma per decretar un confinament domiciliari estricte. En aquella ocasió, la decisió també es va prendre per sis vots a favor i quatre en contra, inclosos els dels dos magistrats conservadors, un d'ells el president del TC Juan José González Rivas. Són els mateixos que també s'han oposat a la ponència que declara inconstitucional el segon estat d'alarma: González Rivas i els magistrats Juan Antonio Xiol, Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer.

Els arguments de la sentència

El magistrat Antonio Narváez, ponent de la sentència, creu que no hi ha cap fonament que justifiqués que s'hagués de declarar el segon confinament i que el govern el va aprovar amb un "caràcter no raonable o infundat". Segons explica l'alt tribunal en la nota informativa –encara no ha fet públic el text sencer de la sentència ni tampoc els vots particulars–, la declaració de la pròrroga de sis mesos es va fer d'una manera "inconsistent amb el sentit constitucional que és propi de l'acte d'autorització i sense cap coherència, fins i tot, amb les raons que el govern va fer valer per instar la pròrroga finalment concedida".

A més, en la sentència, Narváez també declara inconstitucional la delegació a les comunitats autònomes de la gestió d'aquest segon confinament, és a dir, l'anomenada cogovernança. "Aquella autorització es va donar sense saber quines mesures s'anaven a aplicar per combatre la pandèmia", argumenta. Rebutja aquest model perquè creu que contradiu la llei orgànica que regula els estats de crisi. "El govern va acordar amb caràcter permanent la delegació sense cap reserva de la supervisió efectiva o de l'eventual advocació al mateix govern perquè les autoritats delegades poguessin actuar en els seus respectius àmbits territorials", apunta.

El govern espanyol "no comparteix" la resolució

"El govern respecta i acata, però no comparteix la resolució del Tribunal Constitucional", ha reaccionat la ministra de Justícia, Pilar Llop, en declaracions als mitjans de comunicació poc després de conèixer la sentència. S'ha expressat, de fet, en la mateixa línia que fa uns mesos, quan també va defensar la decisió presa pel govern espanyol d'aplicar l'estat d'alarma per fer front a la crisi sanitària. "El govern pot discrepar respectuosament de la resolució de la sentència entenent que va actuar en base a la necessitat de les circumstàncies d'aquell moment", ha insistit Llop, que també ha aprofitat per defensar el model de cogovernança aplicat: "Ha estat clau en l'èxit per combatre la pandèmia".

Vox, en canvi, ha aplaudit la decisió del TC, ha demanat un cop més la dimissió de tot el govern i ha acusat el PP de "col·laboracionisme", en paraules del seu portaveu, Iván Espinosa de los Monteros, amb l'executiu per haver-se abstingut perquè el segon estat d'alarma tirés endavant. La portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra, s'ha defensat dient que les paraules d'Espinosa eren "falses" i que el líder del PP, Pablo Casado, va expressar la seva oposició a la mesura -els populars, però, es van abstenir-. Gamarra també ha anunciat que demanaran la compareixença de Sánchez al Congrés. "Ha de donar compte de la vulneració reiterada dels drets fonamentals", ha argumentat Gamarra.

Efectes en les multes

La conseqüència immediata de l'anul·lació del primer estat d'alarma és que es retornin els diners de les multes imposades durant els primers mesos de confinament. El govern espanyol va ordenar a les comunitats autònomes que es posin en marxa per fer els pagaments. A Catalunya, el departament d'Interior calcula que es tracta d'uns quatre milions d'euros. En aquest sentit, Llop ha admès que és probable que les multes que s'imposessin durant la pròrroga de sis mesos a partir de l'octubre passat també s'hagin de retornar. "És probable que els efectes siguin similars als del primer estat d'alarma en quant a les sancions que es van imposar", ha afirmat en declaracions als mitjans de comunicació.

Fa tot just poques setmanes, l'alt tribunal també va avalar les tesis de Vox quan va declarar inconstitucional el tancament del Congrés que va decretar la presidenta de la cambra baixa, Meritxell Batet, durant el primer confinament. La mesa del Congrés va aprovar congelar els terminis de les iniciatives parlamentàries i va deixar en suspens les respostes de l'executiu i la presentació d'esmenes als projectes i proposicions de llei. L'alt tribunal va considerar que s'havia "vulnerat" el dret de participació política dels diputats.

El nou revés judicial al govern arriba tan sols pocs dies després que l'executiu arribés a un acord amb el PP per desbloquejar la renovació dels òrgans constitucionals com és el cas del TC. De fet, l'alt tribunal ha pres aquesta decisió abans que hagin pres possessió els nous membres. Amb el nou TC, però, el sector conservador continuarà tenint una majoria de set vots contra cinc.

stats