Aïllades geogràficament i amb un clima inclement (plou 300 dies a l’any i el vent arriba a ràfegues huracanades), les illes Fèroe són una altra peça del Regne de Dinamarca que ha adquirit un pes creixent en el taulell geopolític. Aquest arxipèlag format per divuit illes es troba en una posició privilegiada per vigilar l’Atlàntic Nord, on les potències mundials competeixen per tenir el control de les portes de l’Àrtic. Per les seves aigües hi conflueixen les flotes pesqueres europees, i els vaixells de guerra nord-americans. A la vegada, les illes Fèroe mantenen un polèmic acord comercial amb Rússia sobre pesca, el cor d’una economia que no depèn de les donacions de Copenhaguen (com sí que passa amb Groenlàndia). Les illes Fèroe formen part de l’OTAN a través de Dinamarca, però no són part de la Unió Europea, ja que al govern autonòmic no li interessa entrar en la normativa pesquera comunitària.

El Partit Socialdemòcrata de Dinamarca, liderat per la primera ministra en funcions Mette Frederiksen, ha guanyat les eleccions generals celebrades aquest dimarts al país, si bé no s'ha assegurat la majoria absoluta del bloc d'esquerres (vermell), després d'haver patit un greu retrocés. Amb només el 21,9% dels sufragis i 38 escons, el partit ha obtingut els pitjors resultats per a la formació des del 1901.

La idea que els països nòrdics haurien de desenvolupar un programa d’armament nuclear conjunt hauria estat considerada com a absurda i ridícula fa pocs anys. Però ara els temps han canviat, i la incertesa sobre si els Estats Units han deixat de ser un aliat fiable genera una profunda preocupació en una regió que tem l’agressivitat de Rússia. En aquest context, corre una pregunta que abans hauria estat impensable, però que comença a circular entre diverses personalitats i acadèmics, que qüestionen si ha arribat l’hora que els països nòrdics construeixin el seu propi paraigua de protecció atòmica.

Birgitte Thorup Nielsen (67 anys) baixa amb compte les escales cobertes de gel per no relliscar. L’aigua del mar està a un grau negatiu i el fort vent aixeca unes onades que esquitxen el seu banyador abans d’entrar a l’aigua. En un matí d’hivern, el sol està amagat entre un cel gris i la temperatura de l’aire és de quatre graus negatius, però les ràfegues de vent fan que la sensació de fred sigui encara més accentuada.

Els danesos tenen la nostra simpatia general. No és d’ara que Trump se’ls vol quedar Groenlàndia. Va haver-hi una època (no ho hem somiat, oi?) que els nostres polítics projectaven el futur desitjable de Catalunya com "la Dinamarca del sud", però aquell tren va passar de llarg, i ara no passen trens i les mercaderies s’han d’esperar al port i, com deia el poeta, vosaltres no sabeu què és guardar contàiners al moll.

Després de setmanes d'amenaces sobre Groenlàndia, Donald Trump sembla haver frenat la seva ànsia d'aconseguir l'illa àrtica a la força després de tancar un suposat acord amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte. En aquest context de tensa calma, la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, i el primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, fan aquesta setmana una minigira europea per agrair el suport polític i militar dels països europeus davant l'actitud imperialista de Trump. Els dos mandataris es van reunir dimarts a Berlín amb el canceller alemany, Friedrich Merz, i aquest dimecres han viatjat a París per entrevistar-se amb el president de França, Emmanuel Macron.

La influència i la solidesa dels aliats dins de l’OTAN no només es mesura pel nombre de tropes o per les xifres del pressupost en defensa. Dinamarca il·lustra clarament aquesta realitat. Malgrat ser una nació petita amb unes forces armades amb un nombre modest d’efectius, el país nòrdic s’ha construït una reputació de ser un membre crucial pels interessos de l’OTAN. Això es deu a la seva posició geogràfica i per la seva fiabilitat política, ja que històricament ha estat un dels aliats més pròxims i fidels a Washington.

"Groenlàndia per als groenlandesos". "Groenlàndia no està en venda". "Terra dels groenlandesos". "Ni nord-americans ni danesos, som kalaallit”. Els últims mesos, però sobretot les últimes tres setmanes, clams com aquests s'han repetit, probablement, amb més insistència que mai. Les enquestes constaten que la gran majoria de la població de l'illa àrtica no vol ni sentir a parlar de convertir-se en una part dels Estats Units, i una majoria semblant afirma que l'objectiu és la independència.

Després de setmanes d'amenaces maximalistes sobre l'annexió de Groenlàndia, Donald Trump va sorprendre aquest dimecres amb l'anunci d'un "marc per a un futur acord" sobre l'illa àrtica. El més sorprenent va ser que aquest anunci no es va produir després que es reunís amb representants de Groenlàndia ni de Dinamarca, sinó amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, que no té cap competència sobre l'illa àrtica. I ho ha deixat clar el primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen: "Ningú, a part de Groenlàndia i Dinamarca, té el mandat de fer acords sobre Groenlàndia sense nosaltres. Això no passarà". També ha subratllat que ningú els ha informat dels termes del suposat preacord: "No sé què hi ha a l'acord sobre el meu país".

Mentre els ministres d'Exteriors de Dinamarca i Groenlàndia estaven reunits aquest dimecres amb Marco Rubio i J.D. Vance, a Copenhaguen el ministre de Defensa danès anunciava un increment del personal militar a l'illa àrtica. A principis de setmana, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ja avançava que la intenció era reforçar la presència a l'Àrtic, no només amb personal danès, sinó també d'altres aliats europeus. El ministeri de Defensa danès ha detallat que, juntament amb diversos aliats àrtics i europeus, "exploraran en les setmanes vinents com es pot concretar un increment de la presència i l'activitat d'exercici a l'Àrtic". Per ara, Suècia, Noruega, Alemanya i França han confirmat que enviaran tropes a l'illa àrtica, i Espanya ha assegurat aquest dijous que no descarta fer-ho.

Els governs de Dinamarca i de Groenlàndia han volgut enviar aquest dimarts un missatge unívoc d'unitat enmig de les amenaces creixents del president dels EUA, Donald Trump, de conquerir l'illa àrtica. La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, i el primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, han comparegut conjuntament en una roda de premsa al palau de Christiansborg, seu del govern i el Parlament de Dinamarca, per reiterar un missatge unitari que han anat repetint els últims dies: Groenlàndia no està en venda i només els groenlandesos poden decidir el seu futur.

El president dels Estats Units, Donald Trump, fa una setmana que reparteix amenaces arreu. La insistència de la Casa Blanca per prendre el control de Groenlàndia, encara que hagi de ser amb l'ús de la força, posa Europa i l'OTAN en una posició inèdita i incerta. En parlem amb el politòleg danès Sten Rynning, autor del llibre NATO. From Cold War to Ukraine, a history of the world’s most powerful alliance [OTAN. De la Guerra Freda a Ucraïna, una història de l'aliança més poderosa del món].

Quan Donald Trump va tornar a la Casa Blanca el gener del 2025, hi havia pocs dubtes que el president dels Estats Units marcaria distàncies amb Europa i trasbalsaria l'OTAN. Però un any després, l'actuació de Trump és molt més inquietant del que es podia preveure. No només menysprea sense cap mirament els països europeus i els seus líders sinó que ha ignorat sense cap mena de vergonya les normes internacionals per capturar el president de Veneçuela i prendre el control del país. Ara amenaça Groenlàndia, el territori autònom situat a l'Àrtic que pertany a Dinamarca, país que és soci de la Unió Europea i de l'OTAN. Si compleix l'amenaça, les conseqüències per a l'Aliança Atlàntica poden ser letals.

Des de l’inici del seu segon mandat –i ja en el primer– Donald Trump sempre ha mostrat un especial interès en Groenlàndia, que té un elevat grau d'autogovern, però forma part del Regne de Dinamarca, país de la Unió Europea i de l'OTAN. Després de l’atac contra Veneçuela, el president dels Estats Units ha llançat una onada d'amenaces sobre aquesta illa àrtica d'alt valor estratègic i ha deixat clara la seva voluntat d'adquirir-la, si cal a través d'una intervenció militar.

Christian Bækgaard puja a la bicicleta amb l'armilla i els paquets com cada dia i es prepara per repartir el correu com ha fet els últims vint anys. Però aquest dimarts és diferent; entregarà la seva última carta. L'empresa postal pública danesa, PostNord, deixa de recollir i repartir el correu i posa fi d'aquesta manera a una tradició de més de 401 anys. "És trist, però venen nous temps", declara Bækgaard a l'ens públic de radiodifusió Danmarks Radio.

La mà dura contra la immigració que el govern de Dinamarca ha anat impulsant en els últims anys s’ha endut un significant revés per part de la justícia europea, ara que altres països europeus, amb el Regne Unit al capdavant, pretenen emular el model migratori danès.

Dinamarca ja no considera que els Estats Units de Donald Trump siguin un aliat fiable per a la seva seguretat. Aquesta conclusió s’extreu de l’informe anual que publica el servei d’intel·ligència militar danès (FE), en què es presenten les amenaces que es detecten contra el país. L’informe afirma que les principals amenaces venen de Rússia i de la Xina, juntament amb una llista d’organitzacions terroristes. El que ha causat sorpresa és que aquest any s'hi han afegit els Estats Units, malgrat que el país és un aliat històric de Dinamarca, en el marc de l’OTAN.

Sota els carrers de Copenhaguen queden uns vestigis de la Guerra Freda que el Parlament de Dinamarca vol desempolsar. El subsol de la capital danesa va acollir durant dècades una xarxa de 6.000 búnquers públics per protegir-se dels bombardejos aeris. Avui, amagats entre les males herbes i coberts per grafitis, encara queden 1.000 refugis que són una relíquia del passat que tothom havia oblidat.

L’aeroport d’Aalborg, a Dinamarca, ha estat tancat un altre cop aquesta nit de dijous a divendres a causa de la presència de drons en el seu espai aeri, segons ha informat la policia local a primera hora. El tancament ha durat una mica més d'una hora i l'aeroport s'ha tornat a reobrir a les 0.35 h.

Andreas Christensen s’ha convertit en l’alternativa per a Hansi Flick per no haver de desplaçar Pau Cubarsí a l’esquerra. El futbolista danès, que va ser titular en el darrer duel de Lliga a Vallecas juntament amb Eric Garcia, pot actuar al perfil esquerre i suplir l’absència que ha deixat Iñigo Martínez sense haver de fer cap altre canvi a la línia defensiva blaugrana. Malgrat acabar contracte el pròxim mes de juny, encara no hi ha cap conversa per a la renovació de Christensen, que s’haurà de guanyar continuar al Barça amb bones actuacions sobre el terreny de joc.