“L’Oriol és la clau. És el jugador que més ha entès el que vull, pel que fa a l’atac, la defensa i les transicions. M’arriba a tot, m’equilibra les coses. L’estructura de l’equip està formada al voltant seu”. D’aquestes paraules de Míchel Sánchez, verbalitzades el mes de juny del 2023, sembla que hagin passat dècades. En aquells temps, Romeu havia tancat un primer exercici a Montilivi espectacular. El migcampista del Girona va ser el gran fitxatge de l’estiu del retorn a Primera i un dels futbolistes més destacats de la temporada. Dos anys després, el seu rendiment (i el de l’equip) ha caigut en picat.

El Girona 2023-24, el que es va classificar per a la Lliga de Campions practicant un futbol preciós, ja no existeix. Enrere queden partits per al record, golejades increïbles i un atreviment insospitat que el va catapultar a l'estrellat. Míchel i Quique Cárcel han anat veient com, de mica en mica, de forma dolorosa, les grans estrelles han abandonat Montilivi, sigui pel retorn als seus clubs d'origen o per les ofertes marejadores rebudes, com si fossin la terra promesa. A setmana i mitja de començar la Lliga, té pendent tancar moltes operacions amb un únic objectiu: que els blanc-i-vermells, a manca d'excessius protagonismes passats, no perdin competitivitat.

L'exigència de la Lliga de Campions farà que el Girona intenti elevar, si és que això és possible quan ets el primer dels altres –segon classificat provisional de la Lliga, darrere del campió–, el nivell de la plantilla en un estiu que promet ser mogut. Abans els gironins intentaran esgotar totes les opcions d'acabar en aquesta posició en la visita del Vila-real a Montilivi d'aquest dimarts (22 hores, Movistar LaLiga).

Empat del Barça (0-0) davant l'Athletic Club a San Mamés que no permet a l'equip blaugrana retallar la distància de vuit punts respecte al Reial Madrid, el líder de la Lliga, que va empatar amb el València, ni tampoc posar-se segon després de la derrota del Girona a Mallorca. A continuació, els apunts en calent.

En l’esport d’elit les dinàmiques són importantíssimes. Hi ha un moment durant el curs que l’engranatge s'acobla i, de sobte, un equip que semblava vulgar vola. Ja no necessites xutar 10 cops a porteria per marcar un gol. A la primera rebentes la xarxa, mentre que els rivals que abans veien la teva porteria ampla com la muralla xinesa ara disparen amb escopeta de fira. La pilota ja no sembla una llebre esquiva, sinó que roda mansa i obedient.

Els dos únics equips catalans de Primera Divisió, el Girona, colíder de la Lliga, i el Barça, tercer a quatre punts, que s'enfronten aquest diumenge a Montjuïc, van fer quatre operacions de mercat, l'estiu passat. El conjunt de Xavi Hernández va endur-se una peça capital de Montilivi, el migcampista Oriol Romeu. Va pagar-ne la clàusula de rescissió. Romeu no hi ha encaixat del tot, al Barça, on alguns el critiquen. També va lligar el préstec de Pau Víctor per al seu filial, de qui és el màxim golejador amb deu gols, quedant-se una opció de compra. Cap a Girona van fer les maletes, en qualitat de cedits, Eric Garcia, titular indiscutible, i Pablo Torre, que no disposa de gaires oportunitats i té un present incert. Garcia podrà jugar el derbi de diumenge, perquè no té clàusula de la por, una condició que sí que té Torre, que no hi serà.

Maleït futbol, com ens agrada i que malparit pot arribar a ser. Fa poc el periodista David Bernabéu afirmava que Oriol Romeu ho està passant malament i se sent pitjor jugador del que és. Que té crisi de confiança. No conec personalment l'Oriol, més enllà d'alguna pregunta en una zona mixta, però és una persona que em cau bé. A vegades, les aparences enganyen, però m'estranyaria que no fos un bon paio. Algú que ha treballat fort per triomfar, amb seny, que no oblida les arrels. Algú que potser no va néixer amb el talent innat de jugadors com João Félix, però que pica pedra i s'hi deixa l'ànima. Està jugant bé? No. Mereix ser titular ara? No. Mereix patir? Tampoc.

Totes les temporades tenen algun partit dolent que acaba amb victòria, alguna golejada, algun triomf agònic, alguna remuntada, alguna ensopegada inesperada i alguna polèmica arbitral. Tot just fa dos mesos que va començar el curs i el Barça ja ha cremat tots aquests cartutxos. L'últim d'ells, a Granada, contra el penúltim, en un partit on, malgrat tot, hauria pogut guanyar si no fos pel gol anul·lat a João Félix al descompte. Què li passa a l'equip?

Com ha costat poder veure el debut d'aquest Barça. Si el primer partit es va suspendre per un virus, el segon ha començat mitja hora tard, ja que l'Arsenal es va quedar atrapat a la gran xarxa dels embussos de Los Angeles. Tot és gran, a Califòrnia. Els somnis, els estadis i els embussos. També l'ambició d'aquest nou Barça, amb la directiva buscant recursos econòmics ja sigui a Qatar, ja sigui als Estats Units, per poder aspirar a seguir guanyant títols. Però els darrers anys el barcelonisme ja ha entès que tot costa, d'entrada. I en el seu debut, el Barça ha perdut contra un Arsenal que hauria pogut marcar més gols. La defensa blaugrana, encara sense Iñigo Martínez, s'ha esquerdat i ha encaixat cinc gols. Fa mal, tot i que no deixava de ser un experiment contra els gunners, que tenien molt més ritme competitiu a les cames. Era normal veure com anaven com bales per superar un equip on Abde, Dembélé i Balde han deixat detalls. Gündogan i Romeu, en el seu debut, no han tingut el dia.

Oriol Romeu és el nou pivot del Barça. El futbolista d’Ulldecona, pilar del Girona aquesta última temporada, torna al conjunt blaugrana 12 anys després. Ha signat per tres temporades amb 400 milions de clàusula de rescissió. Entremig ha tingut experiències al València i a l’Stuttgart i ha acumulat més de 200 partits a la Premier League amb el Chelsea i el Southampton. Farà 32 anys a finals de setembre i arriba per ocupar el buit que deixa Sergio Busquets. No serà una tasca precisament fàcil i qualsevol comparació serà odiosa, tot i que Romeu podria ser valuós per al funcionament col·lectiu de l’equip. De quina manera?

Desplacem-nos gairebé un mes enrere. Concretament, a una entrevista a Quique Cárcel al programa Som tossuts d'Esport3. Allà, el director esportiu del Girona va parlar d'Oriol Romeu, assenyalat com un dels millors futbolistes de la Lliga. Directament se li va preguntar si el club gironí havia rebut l'interès per endur-se'l o si existien possibilitats que arribés alguna bona proposta. "Actualment (era el 12 de juny) sento que l'Oriol està molt bé aquí. Ell vol continuar, està feliç i content al Girona. Nosaltres no hem rebut cap oferta i, òbviament, no volem que marxi; perquè té una experiència que fa millors els seus companys. És un puntal", assegurava. Si a algú no li havia quedat clar del tot, el periodista Jordi Sunyer insistia: "Per tant, és intransferible?" "Sí, ho és; per al Girona, ho és". L'intransferible Romeu, però, encara no havia rebut la trucada del Barça.

Oriol Romeu és feliç a Montilivi. De fet, en paraules de Míchel, l'entrenador del Girona, "és el jugador que més ha entès" el que ell vol. "Arriba a tot, ho equilibra tot, i al seu voltant haig de formar l'estructura", explica el tècnic. El migcampista d'Ulldecona és una peça indiscutible dins dels esquemes del club blanc-i-vermell, on se sent important i ha encaixat perfectament després de moltes temporades al Southampton. La irrupció del Barça, a la recerca d'un pivot que doni sentit al quadrat de Xavi i tapi la marxa de Sergio Busquets, referent durant anys i panys d'un sistema que Romeu coneix a la perfecció, provoca un cert neguit al despatx de la secretaria tècnica gironina, conscients que la pèrdua d'un dels seus referents esportius debilitaria la plantilla.

Oriol Romeu és un futbolista diferent. “Igual en percentatge sí que surto del tòpic, però jo he conegut molts futbolistes curiosos, amb ganes de portar coses rutinàries i fer-les normals. Hi ha molta gent que es comporta com jo. Tenim traça per jugar a futbol, però també som moltes altres coses”, confessava el migcampista del Girona en una entrevista recent a Catalunya Ràdio. Aquest dissabte, i un cop completa la seva sanció, tornarà a la titularitat de l’equip de Míchel en la visita del Sevilla a Montilivi (16.15 hores, Movistar LaLiga).

Quin tros de fitxatge, Oriol Romeu, salvador del Girona en l’agònica victòria contra el Valladolid (2-1). Va ser ell qui va posar el cap, quan el partit s’acabava, per donar tres punts amb gust de glòria i sumar la segona victòria a la Lliga, amb l’afegit que aquesta va ser contra un rival directe. El partit no va ser lluït, tot al contrari, però va ser idíl·lic per omplir-se de moral.

El Girona ja té perfilat el vestidor amb el qual mirarà d'aconseguir la permanència a Primera, el seu veritable repte, després d'un dia inèdit en què ha tancat fins a cinc operacions. Si no és un rècord a Montilivi, s'hi acosta. Els porters Paulo Gazzaniga i Toni Fuidias, els migcampistes Oriol Romeu i Toni Villa i el davanter Manu Vallejo són les darreres incorporacions de Quique Cárcel, que al llarg de l'estiu, i això té molt de mèrit, ha dut a terme moltes de les primeres opcions que tenia al cap. En conjunt, el club blanc-i-vermell ha fet un bon mercat de fitxatges.

"Són molts anys, però la il·lusió no es perd. Físicament, em trobo molt bé, amb ganes de continuar donant guerra". Són paraules d'Oriol Romeu, que té un acord amb el Girona fins al 2025 i hauria de posar fi a set temporades seguides a la Premier per tornar a Catalunya, allà on tot va començar. El club català ha hagut de negociar durament amb el Southampton -les xifres no han transcendit- i el futbolista s'ha rebaixat el salari perquè tot acabi bé i el traspàs es pugui fer oficial avui. Segons The Athletic, el City ha estat clau en l'operació, ja que dos dels seus futbolistes sub-23, Edozie i Larios, canvien Manchester per Southampton. Això obriria del tot la porta a Romeu, la peça que Míchel desitjava, però que s'està fent esperar.

Trobar-se un futbolista que no només s'expressi amb la pilota és una cosa especial. Oriol Romeu (Ulldecona, 1991) acaba de publicar el seu primer llibre, Una temporada inoblidable: el viatge interior d'un futbolista, en què presenta el recorregut diari de la vida d'un jugador professional. Format al futbol base del Barça, va marxar al Chelsea amb només 19 anys. Ara, és un dels capitans del Southampton, on juga des del 2015, i vol seguir a la Premier League "fins que el cap i les cames aguantin". No té xarxes socials, participa en clubs de lectura i atén a l'ARA per reflexionar sobre temes que tracta al llibre, com el consumisme, la filosofia o la psicologia en el món del futbol.

Oriol Romeu (Ulldecona, 24 de setembre del 1991) inicia la seva sisena temporada al Southampton. El migcampista català, que va passar pel planter blaugrana i que ha superat tres lesions greus al genoll dret, gaudeix ara de la maduresa futbolística a la Premier League, on el seu equip ha començat amb molt bon peu i acumula sis partits seguits sense perdre, cinc d’ells guanyant. Atén la trucada de l’ARA des del seu domicili a Winchester, on troba a faltar poder escapar-se a la seva Ulldecona natal ara que té uns dies lliures i, malgrat que confessa que segueix el Barça sobretot per veure Messi, s’imagina com seria enfrontar-se a ell a la lliga anglesa.

Dels set catalans que militen a la Premier League, quatre són laterals drets. És lògic pensar, especialment en els casos de Bellerín i Montoya, que un dos amb una sòlida projecció atacant però amb prou capacitat física per recuperar la posició casa amb el tradicional joc britànic, d’anada i vinguda constant, d’esforç sostingut, de resolució tardana de molts duels. La deducció també és aplicable a Marc Navarro, perico fins fa pocs mesos però culer durant vuit anys, amb el que això comporta futbolísticament, i a Bruno Saltor, un interior reciclat en qui Guardiola va pensar -Lu Martín dixit, amén- abans de dur Alves. La concepció de l’extrem obert, veloç, hàbil, desequilibrant i simpàtic amb el gol, també assimilable a la cultura barcelonista, ha estat importada al Regne Unit per tècnics ibèrics, Javi Gracia i Nuno, amb Deulofeu i Adama Traoré. En canvi, trasplantar un quatre amb segell La Masia és més complex. A més de les capacitats de lectura del joc i de distribució, el futbol britànic exigeix un desplegament físic regular i una eficàcia màxima en el rol de stopper. Per això Oriol Romeu, degà dels jugadors del país a la Premier amb sis anys, es pot considerar una peça única, un pivot rocós edificat sobre els fonaments de joc del Barça però a qui, en paraules pròpies, agrada més un tackle que un túnel.

El Manchester City ha superat el Southampton (2-1) i acumula 12 victòries consecutives a la Premier. Van Dijk ha obert el marcador amb un gol en pròpia porteria, però l'ulldeconenc Oriol Romeu ha empatat el resultat. Raheem Sterling ha anotat el gol decisiu al minut 95, quan l'empat ja semblava definitiu. Pep Guardiola ha tornat a dirigir el partit amb un llaç groc.