Oriol Romeu no es mereix patir

BarcelonaMaleït futbol, com ens agrada i que malparit pot arribar a ser. Fa poc el periodista David Bernabéu afirmava que Oriol Romeu ho està passant malament i se sent pitjor jugador del que és. Que té crisi de confiança. No conec personalment l'Oriol, més enllà d'alguna pregunta en una zona mixta, però és una persona que em cau bé. A vegades, les aparences enganyen, però m'estranyaria que no fos un bon paio. Algú que ha treballat fort per triomfar, amb seny, que no oblida les arrels. Algú que potser no va néixer amb el talent innat de jugadors com João Félix, però que pica pedra i s'hi deixa l'ànima. Està jugant bé? No. Mereix ser titular ara? No. Mereix patir? Tampoc.

Al futbol no hi ha memòria. Quan quedes fora de l'alineació i l'equip guanya, et toca viure envoltat de silenci. A començaments de temporada, Romeu va rebre lloances i floretes. Tot semblava bonic. Després l'equip va començar a fallar, ell va cometre errades i van arribar les crítiques. En una època amb més soroll que converses, amb més ganes d'odiar que no pas d'entendre les coses, els mateixos arguments que es feien servir per lloar-lo ara s'utilitzen per criticar-lo. Si abans era bonic veure algú que ha treballat fort a Anglaterra tornar a casa triomfant, després es deia que li faltava experiència en equips grans.

Quan jugues a Primera i no tens el dia, t'exposes a un nivell de crueltat massa gran. Una cosa és haver d'aguantar la pressió, saber que al Barça sempre has de guanyar, però una cosa ben diferent és la crueltat de l'escarni públic. Si l'escarni el rep un jugador que és un galtes i no treballa, no m'importa gaire. Si l'escarni el rep algú que treballa fort, però no se'n surt, m'indigna. Es pot defensar que Romeu no jugui sense faltar-li al respecte. El futbol ens importa tant, estimem tant els nostres clubs, que quan un jugador no se'n surt, el culpem, quan en molts casos és algú que pateix.

Romeu va enamorar a Girona. Ara, sense ell, l'equip de Míchel viu a dalt de tot de la Lliga. Així de cruel és el futbol, a Girona ja no l'enyoren. A Barcelona, ara que el mig del camp juga bé, tampoc. Li toca treballar fort per guanyar-se oportunitats, continuar sent professional, no defallir. Algú com Romeu mereix tota la sort del món. Si ho passés malament, cosa que desconec, seria normal. Ens parlaria d'algú sensible, algú que no vol defraudar a qui ha apostat per ell, algú seriós i professional.

Potser no triomfarà al Barça i marxarà, però la seva trajectòria fa patxoca. Ja els agradaria a la meitat dels jugadors viure el que ha viscut ell. Passi el que passi, Romeu no hauria de sentir-se pitjor del que és, perquè la seva carrera és impressionant. Mereix tota la sort del món, i si al Barça no se'n surt, la vida continua.