"Fa tres dies la Montse era aquí amb mi, i ara ja no", lamenta el Lluís, treballador dels serveis de neteja de l'Ajuntament i company de la dona que va morir dissabte al vespre a casa seva després de completar el seu torn de feina sota l'onada de calor. Una mort que, a l'espera que una autòpsia n'aclareixi les causes, ha sacsejat el cos d'empleats de la neteja que cada dia pentina els carrers de la ciutat. "Tenim por", admeten diversos treballadors que han parlat amb l'ARA i que, com el Lluís, utilitzen noms ficticis per preservar l'anonimat.

Es va posar arracades de perles, de perles falses. I va trepitjar per primera vegada el barri més exclusiu de París. Era el setembre del 2012 i la sociòloga Alizée Delpierre, que feia temps que investigava la relació entre les grans fortunes i els seus criats, va decidir que era imprescindible veure-ho i viure-ho de primera mà. Per això va treballar de nanny en cases de superrics. El resultat de la investigació és Servir a los ricos (Editorial Península). 

La start-up de neteja sostenible a domicili per a vehicles, vaixells i llars Plazy ha aconseguit tancar un any rècord gràcies a la seva consolidació i expansió en el mercat espanyol. El 2024, la companyia va superar els 10.000 serveis realitzats i va aconseguir captar més de 4.000 clients entre particulars, empreses i administracions públiques, i va aconseguir un creixement del 136% respecte a l'any anterior.

Era una petició a crits des de feia anys dels veïns del Gòtic, el Casc Antic i el Raval, i finalment l'Ajuntament de Barcelona ha posat fil a l'agulla. El govern municipal ha anunciat que engega una prova pilot per reduir la brutícia als carrers de Barcelona, sobretot en aquests barris del districte de Ciutat Vella. I ho faran a base d'informació i conscienciació, però també amb més sancions. Així ho ha anunciat aquest dimarts el tercer tinent d'alcalde i regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle, que ha insistit que el problema no se centra en la tasca dels serveis de neteja –a qui ha agraït la seva feina– sinó en l'incivisme dels "veïns, comerciants i visitants".

Cada inici d’any sentim la il·lusió de la renovació, dels nous començaments. Ens fem nous propòsits i redefinim la vida que volem viure, tot deixant enrere l’any que caduca. Aquestes ganes de renovació interna es veuen en moltes tradicions arreu. A Mèxic, és tradicional escombrar la casa des de l’interior cap a fora per Cap d’Any, i a l’Equador i al Perú es crema un ninot fet de roba que simbolitza l’any anterior. A casa nostra tenim el tió, que no sempre ha vingut del bosc per oferir-nos joguines i dolços. Antigament, tal com explica Joan Amades al Costumari català, el tió es feia cagar per Nadal i es cremava per Cap d’Any, com a símbol de la renovació del foc de la llar i per buscar protecció contra tempestes i malastrugança.

Com a ciutadans tenim el dret de declarar-nos en vaga per reclamar millores en l’empresa per la qual treballem. Aturem màquines i deixem clar que sense la nostra feina no s’assoleixen objectius ni es dona un bon servei a tercers. L’empresa es veu evocada a negociar les demandes d’uns treballadors que fa temps que assumeixen una situació que en començar la vaga s’havia tornat insostenible.

Llegeixo un reportatge a l'ARA sobre la “nova” vida d’alguns quadres de Ciutadans que s’han quedat sense càrrec, entre els quals l’inoblidable Carlos Carrizosa. Ell diu que tornarà a l’advocacia i que, mentrestant, menja millor i s'organitza la nevera perquè no té tants compromisos i així no ha de veure's tan abocat al menjar ràpid. Es veu que aquesta nova vida també li permet ocupar-se més bé de les tasques domèstiques. En l'última campanya electoral, sortia en un vídeo fent el llit i ensenyant la pica de la cuina plena de plats per rentar. I deia: “La pica, un poco guarrilla”.

A finals de gener d'enguany, al districte de Ciutat Vella de Barcelona s'havien detectat 5.346 pintades al carrer. El 30 de juny aquesta xifra s'havia reduït fins a 223. Amb aquest exemple, l'Ajuntament de Barcelona treu pit del nou contracte d'eliminació de pintades, emmarcat en el Pla Endreça i dotat amb 16 milions d'euros per a aquest any i el que ve. "El balanç és molt positiu. En gairebé sis mesos s'han realitzat més de 57.000 intervencions en 138.000 m² de l'espai públic", ha celebrat la primera tinent d'alcalde, Laia Bonet.

El cap de setmana passat va morir als 82 anys Ferran Ferrer, però la seva mítica campanya Barcelona, posa't guapa continua inspirant l'actuació de l'Ajuntament. Aquest divendres el govern de Jaume Collboni ha presentat la concreció de la seva proposta per rentar la cara de la ciutat, un pla de manteniment integral (PMI) que preveu destinar 435 milions d'euros a 2.800 actuacions concretes a tots els barris de la ciutat des d'ara fins al 2028. Entre les mesures previstes hi ha millores en l'enllumenat; en les voreres i el paviment; en el clavegueram i l'aigua freàtica; en escales mecàniques i ascensors; en parcs i jardins, i en semàfors i entorns escolars, entre d'altres.

El govern de Jaume Collboni apuja l'aposta pel Pla Endreça i el confirma com un dels grans projectes del mandat. El govern municipal ha anunciat que triplicarà la inversió prevista per a tasques de manteniment de l'espai públic, amb 435 milions –que se sumen als 550 milions de pressupost del pla per al 2024– que serviran per reforçar la neteja, però sobretot per fer actuacions preventives, "renovar abans que reparar", ha dit la primera tinent d'alcalde d'Urbanisme, Laia Bonet. L'altra gran pota del pla estrella dels socialistes, la lluita contra l'incivisme, serà l'encariment de les multes amb una nova ordenança que preveuen que s'aprovi el primer semestre del 2024.

Fa uns dies vaig decidir renovar l’objecte que més repugnància em genera netejar: l’escombreta del lavabo. Aquest element, que m’ha acompanyat en els moments més íntims des que tinc memòria, es va inventar l’any 1932 i necessita un manteniment i una desinfecció constants que em roben temps i paciència. I tot i que no existeixin estadístiques que ho corroborin, sovint no li prestem l’atenció que es mereixeria. “No la utilitzem correctament. Només s’hauria de fer servir amb lleixiu. Fer-la servir una vegada i, un cop està ben neta i desinfectada, guardar-la al seu lloc”, assegura l’organitzadora professional Clara Massons. “En general, la nostra societat és poc curosa. Aprofita massa alguns objectes que s’han de renovar sovint, com els fregalls o les baietes, i no s’adonen que són un niu de gèrmens i bacteris”, afegeix l’experta en ordre. 

Una de les primeres accions de govern del nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va ser posar sota lupa els serveis de neteja de la ciutat, una cartera que havia estat sota la batuta dels comuns en l'anterior mandat i que sempre ha sortit malparada en les enquestes de satisfacció dels barcelonins. Al juliol el consistori va decidir triplicar les inspeccions a les empreses concessionàries (FCC, CLD, Valoriza i Urbaser) per veure com es podia millorar el servei –el de la neteja ja és el contracte més milionari dels que firma l'Ajuntament: s'endú gairebé 300 milions anuals– i el resultat s'ha fet públic aquest dimecres: en dos mesos s'han detectat 269 incompliments del contracte, pels quals s'ha multat les adjudicatàries amb 294.000 euros.

El govern de Jaume Collboni ha presentat aquest dimarts el que no amaga que és un dels plans que més "il·lusió" els fa: el que han batejat com a Pla Endreça, que és la paraula que més ha fet servir el nou alcalde aquestes primeres setmanes per defensar millores en neteja i seguretat. Aquestes són, de fet, les dues preocupacions que més van tornar a repetir els barcelonins en l'edició de l'enquesta de serveis municipals que es va presentar dilluns i que marcava la xifra més alta de veïns preocupats per la seguretat dels últims 30 anys i cronificava la brutícia com a gran problema. Una situació que el govern socialista assegura que és inadmissible si es tenen en compte els recursos que es destinen a netejar (és el contracte més gran de la ciutat) i, per això, ja va amenaçar les empreses concessionàries amb més sancions.

Un dels canvis que Barcelona va començar a fer, l'any passat, amb el desplegament de la nova contracta de neteja és moure el contenidor marró perquè fos al costat del trio de recollida selectiva –paper, vidre i plàstic– i no aïllat amb el gris. La idea era deixar clar que l'orgànica és una fracció més de la recollida selectiva i intentar millorar-ne els índexs. Però aquest pla tindrà una excepció: els nous carrers pacificats de la superilla de l'Eixample, com Consell de Cent. Aquests dies s'hi estan reinstal·lant progressivament els contenidors que es van retirar per poder fer-hi les obres, molts dels quals s'havien traslladat als carrers transversals. Hi tornen tots... menys els marrons, que no tindran espai en els nous eixos verds. Les superilles no són per als contenidors d'orgànica.

Hi ha brètols que deixen una llauna de cervesa en una barana de les escales del metro, o a les escales mateix. O a la banqueta de la parada de l'autobús. I això que tenen una paperera a tres passes. Des de fa uns mesos, cullo la llauna, la bossa o l’ampolla i la poso en una paperera. És una necessitat espontània de fer el paisatge més agradable de passar-hi. Els resultats de tan poc són espectaculars.

Si el primer anunci oficial de Jaume Collboni com a nou alcalde de Barcelona va ser en matèria d'habitatge –per dir que vol poder aplicar la regulació de lloguers i que vol modificar la reserva del 30% d'habitatge protegit–, la primera posada en escena ha sigut en un dels temes estrella de la campanya: la neteja. Es tracta d'un àmbit que, el mandat passat, estava sota la batuta dels comuns i sobre el qual Collboni ja havia criticat deficiències. Per això, en els seus primers dies de mandat ja va anunciar que convocaria una reunió amb les empreses concessionàries del servei (FCC, CLD, Valoriza i Urbaser) per veure com es podia millorar el servei sense que això repercutís en les arques municipals –el de la neteja ja és el contracte més milionari dels que firma l'Ajuntament: s'endú gairebé 300 milions anuals–. La reunió ha tingut lloc aquest migdia a l'Ajuntament i, a la sortida, la primera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, ha anunciat que a partir d'ara es triplicaran les inspeccions a aquestes empreses: passaran de les 600 actuals a 1.800.

Les crítiques a la neteja en general i a la proliferació de pintades per tot arreu, però especialment sobre edificis patrimonials com les basíliques de Santa Maria del Mar o Santa Maria del Pi, han sigut una constant durant el mandat que ara acaba a Barcelona. Pel que fa a la lluita contra els grafitis, l'Ajuntament ha defensat fins ara que havia reforçat amb 800.000 euros els 4,5 milions anuals que ja es destinen a aquests serveis i que els límits d'aquesta brigada eren els edificis catalogats, com és el cas de les basíliques, que requereixen una actuació de Patrimoni. En l'últim sospir del mandat, però, l'Ajuntament ha aprovat avui inicialment el nou contracte de neteja de pintades, que s'haurà d'aplicar entre el 2024 i el 2026, i que preveu, ara sí, un nou equip que permeti netejar ràpidament els grafitis en edificis protegits. Fins ara, els equips municipals s'havien de limitar a treure grafitis de murs, voreres i calçada. I amb la nova contracta es vol que també treballin sobre mobiliari, infraestructures i elements patrimonials.

És un carrer curt i apartat, que fa un revolt, a tocar de les vies del tren i les obres de la Sagrera. A una banda, la més pròxima a les vies, hi ha una de les antigues estacions de transport de mercaderies de Barcelona, ara reconvertida en oficines d'Adif. A l'altra, un solar abandonat encerclat per una tàpia de totxanes i una zona d'estacionament de cotxes al descobert. No hi ha ni blocs de pisos ni tampoc comerços, sembla més aviat el carrer d'un polígon industrial. Però només cal caminar uns cinquanta metres endins del carrer, la Baixada de la Sagrera, per trobar-hi l'escenari que té alguns dels veïns indignats: una muntanya d'escombraries que ocupa tota la vorera i part de la calçada i que també s'escampa a través dels cotxes, gairebé fins al final del carrer. Hi ha un parell de sofàs trencats, cadires, mobles vells i trinxats de tota mena, runa i fins i tot roba i joguines trencades. També hi ha excrements.