El departament de Drets Socials va pagar 167,56 milions d'euros indegudament a través de prestacions econòmiques durant el període 2016-2024. Així ho constata un informe de la Sindicatura de Comptes fet públic aquest dimecres en el qual s'apunta que aquests pagaments indeguts "no responen només a errors administratius", sinó a problemes "estructurals de transparència i governança". Part d'aquests pagaments, no reclamats i prescrits per la inacció de l'administració a l'hora de fer-ne un seguiment i control, han produït un "menyscabament efectiu a la hisenda" pública i, per tant, podrien donar lloc "a fets perseguibles administrativament i judicialment". En aquest cas, que afecta sobretot la renda garantida de ciutadania i les prestacions de dependència, la via judicial es podria obrir contra els responsables que van autoritzar indegudament aquests pagaments. D'altra banda, Drets Socials manté que 156 dels 167 milions ja han estat reclamats als beneficiaris d'aquestes ajudes.

El pis estava mig buit, però l'entitat que el gestionava cobrava de la Generalitat com si totes les places que tenia l'habitatge estiguessin ocupades. És el que entre els mateixos treballadors del sector es coneix com a "places fantasma". Ara, tres exempleades d'aquesta entitat ho han denunciat a l'Oficina Antifrau i a la Síndica de Greuges de Catalunya, en el marc de la investigació que va avançar l'ARA al gener: presumptes irregularitats en el pagament de prestacions econòmiques i d'habitatge a joves extutelats que va denunciar un tècnic de la demarcació de Girona.

180 milions d'euros de sobrecost entre les obres del Trambaix i del Trambesòs. Aquesta és la radiografia que la Sindicatura de Comptes ha fet dels treballs en el tramvia fets fins al 2021 i que ha recollit en un informe sobre el sistema tramviari de l'ATM difós aquest dimecres. En concret, tal com explica l'ACN, l'ens fiscalitzador apunta que el sobrecost final de les obres del Trambaix va ser del 49,79% –van costar 325,5 milions d'euros davant dels 217,3 milions pressupostats–, mentre que en el cas del Trambesòs el cost va arribar als 276,8 milions enfront dels 205 milions previstos (un 35% més).

És paradoxal que el Parlament de Catalunya, la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges hagin vetat investigacions de l'Oficina Antifrau. D'una banda, perquè Antifrau està adscrita al mateix Parlament; de l'altra, perquè són les úniques institucions catalanes que poden esquivar Antifrau. Però sobretot perquè que es neguin a passar per una revisió externa diu molt poc de positiu de les institucions que es dediquen a controlar la transparència i la bona praxi de l'administració pública. I això és el que ha passat amb les cinc investigacions –tres a la Cambra i dues a les sindicatures– que han avortat. 

Les conclusions a què ha arribat la Sindicatura de Comptes després d'analitzar les xifres del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) es podrien resumir en el fet que els responsables d'aquesta empresa pública se saltaven la normativa per poder fer i desfer al marge de qualsevol control. Així, podien adjudicar contractes públics o subvencions a dit i sense haver de donar explicacions. Moltes d'aquestes operacions eren irregulars. El diari ARA ja va publicar una investigació el setembre del 2018 per denunciar que l'organisme, que aleshores estava dirigit per Oriol Puig, havia adjudicat diferents serveis i treballs de manera irregular. Alguns processos havien tirat endavant amb l'única firma del director (vulnerant la regulació d'aquest ens públic) perquè els tècnics no volien autoritzar que es paguessin uns preus que consideraven inflats.

Després que l'ARA hagi revelat que la Sindicatura de Comptes paga triennis a exsíndics que ja no hi treballen, diverses formacions polítiques han reclamat explicacions aquest dilluns a l'òrgan fiscalitzador de la Generalitat, tot i que com a grups parlamentaris tenen la facultat d'iniciar reformes legals, si volen, per posar fi als privilegis a l'administració. Primer, en tot cas, volen que la Sindicatura de Comptes s'expliqui. Fonts d'ERC demanen un "exercici de transparència" a l'ens estatutari per aclarir "què implica i a què responen" aquests pagaments de triennis a exmembres de la Sindicatura, a més de prometre una administració "més proporcional" en termes retributius. El portaveu de Junts, Josep Rius, i el portaveu dels comuns, Joan Mena, també volen explicacions.

Després de l'escàndol dels privilegis que permetien que alguns funcionaris del Parlament continuessin cobrant tot i ja no treballar, a l'espera de la jubilació, ara, de nou gràcies a les peticions gestionades a través de Transparència, hem pogut saber que la Sindicatura de Comptes també té un règim específic pel que fa a les retribucions públiques i assumeix el cost del pagament dels triennis als exsíndics que són funcionaris i treballen en altres departaments de l'administració. Això és així perquè aquests triennis que es cobren a la Sindicatura de Comptes són superiors als ordinaris que es paguen a les administracions de la Generalitat i l'Estat. Mentre que un alt funcionari d'aquestes administracions acumula 47,67 euros al mes cada tres anys, en el cas dels exsíndics equivalen a un 5% de la seva retribució i acaben suposant uns 500 euros més al mes cada tres anys. És a dir, deu vegades més. D'aquesta manera, des del 2004 hi ha hagut quatre exmembres de la Sindicatura de Comptes, tots funcionaris a sou d'altres administracions, que han estat cobrant el que per a molts treballadors és un sou més que desitjable –uns 14.000 euros anuals– només amb els triennis que els paga una entitat on feia anys que ja no treballaven.

Quatre exmembres de la Sindicatura de Comptes han estat cobrant triennis d’aquest ens fiscalitzador del sector públic de la Generalitat quan ja no hi treballaven. Segons una petició de transparència feta per l’ARA, l’exsíndic Agustí Colom -proposat per ICV-EUiA el 2004- ha percebut 150.142 euros per aquest concepte des que va cessar del càrrec el 2011; l’exsíndica Montserrat de Vehí -proposta de CiU el 2001- 108.913 euros des que va plegar el 2007; la secretària general de l’organisme del 2004 al 2011, Montserrat Vendrell, 52.355 euros, i l’exsíndic major Joan Colom -proposat pel PSC el 2004- n’ha percebut 27.411. En total, la Sindicatura ha abonat 338.822 euros a síndics que ja no hi treballaven.

En totes les eleccions els ciutadans reben a casa sobres amb la propaganda electoral i la papereta dels partits polítics. Cada partit, un sobre diferent. Què en fan: la tiren directament a les escombraries? Hi donen tan sols un cop d'ull? Se l'estudien a fons? Sigui quina sigui l'opció, aquesta propaganda –coneguda com a mailing– s'ha convertit en la principal despesa de les campanyes, fins al punt que en l'última, la dels comicis al Parlament del 14 de febrer del 2021, es van batre tots els rècords: 13,5 milions d'euros finançats amb diners públics. La xifra s'ha disparat tant que la Sindicatura de Comptes de Catalunya, que audita els partits, ha demanat que s'adoptin mesures per reduir-la. "Caldria avaluar l'eficiència real de les trameses [...] i estudiar la conveniència de reduir la despesa", diu a l'últim informe.

Els anys i anys d'interinatge als òrgans parlamentaris s'han liquidat en tres hores i mitja. És el temps que ha durat el ple del Parlament, que ha aprovat les renovacions del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), la Sindicatura de Comptes i l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Totes fruit de l'acord entre el PSC, ERC i Junts, que d'aquí poc també permetrà que es renovi el Síndic de Greuges, el Consell de Garanties Estatutàries i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). "Demanem disculpes per no haver-ho fet abans", ha dit el socialista Òscar Ordeig. Però l'oposició –avui el PSC es defensava al costat del Govern i els comuns i la CUP protagonitzaven els arguments en contra– no els ha criticat per anar tard –que també– sinó, sobretot, per fer "un repartiment de cadires entre partits", en paraules de Dolors Sabater (CUP), i fer-ho només entre els tres, "excloent-ne una part de la cambra", en boca de Joan Carles Gallego (comuns).

La Sindicatura de Comptes s'ha adreçat "més d'un cop" al Parlament per instar-lo a "arreglar" les llicències per edat que ha destapat l'ARA. La resposta de la mesa de la cambra va ser que "s'ho mirarien", "que ho tindrien en compte". L'organisme comptable ho veu des de fa anys un problema "ètic" amb un "cost doble" i va ser el mateix síndic major, Jaume Amat, qui va comunicar els seus dubtes a la mesa sobre aquest privilegi. I ho va fer "a tots els presidents i tots els secretaris generals" des que és síndic major. És a dir, des del 2011, segons ha assegurat Amat en una entrevista a TV3. Tot això arriba després que aquest dimarts La Vanguardia avancés que no només hi ha 21 empleats del Parlament que cobren sense treballar, tal com va explicar l'ARA, sinó que dos funcionaris de la Sindicatura també estan adherits a la llicència per edat. Amat ha precisat que en aquests moments hi ha un empleat en llicència per edat a qui li queden "uns mesos" per esgotar-la i l'altre està jubilat.

Després d'anunciar dimecres els noms per rellevar el síndic de greuges, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el Consell Audiovisual de Catalunya, aquest dijous Esquerra, Junts i el PSC han anunciat els perfils que aterraran al Consell de Garanties Estatutàries i a la Sindicatura de Comptes a partir del mes de gener, després de fer els tràmits necessaris al Parlament. Segons un comunicat emès per les tres formacions, els juristes Eduard Roig, Mercè Barceló, Francesc Esteve, Laura Díez Bueso, Montse Rosell i Enoch Albertí ocuparan les places caducades del Consell de Garanties. A la Sindicatura de Comptes promouen Miquel Salazar com a síndic major, a més de Llum Rodríguez, Ferran Roquer, Maria Àngels Cabasés, Josep Viñas, Manel Rodríguez i Anna Tarrach com a membres de l'ens.

Una de les característiques dels països mediterranis és que som capaços d’agafar qualsevol model de funcionament de qualsevol cosa (ja sigui un model de negoci, cultural, d’educació, etc., no importa) i el podem pervertir sense complexos. Es pot arribar al cas que la perversió acabi donant com a resultat una organització que camina en sentit completament oposat als objectius amb què es va crear. En el cas hispà –és a dir, l’àmbit cultural que regeix a Espanya i a Hispanoamèrica– l’espectacle es munta, evidentment, amb un discurs engolat, amb una pompositat verbal de gran inflamació. Tot tan passat de voltes que ningú s’atreveix a assenyalar l’esperpent.

La línia 9 del metro de Barcelona es va presentar com la més llarga d'Europa. Era l'any 2000. Passades dues dècades, ara s'ha sabut que l'obra (que encara no s'ha completat) també pot batre altres rècords: ja acumula 14 anys de retard i una desviació sobre el cost inicialment previst de quasi 5.000 milions d'euros, segons ha alertat un informe de la Sindicatura de Comptes.

Una auditoria de la Sindicatura de Comptes alerta que l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Daniel de Alfonso hauria cobrat gairebé 300.000 euros indegudament entre el 2011 i el 2016, quan va ser destituït pel Parlament arran de les converses gravades amb l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz al voltant de l'independentisme català. Segons aquest informe recollit per l'ACN, que en complementa un del 2018, De Alfonso hauria cobrat triennis i complements de qualitat que no hauria d'haver percebut, i apunta la possibilitat que això sigui perseguible judicialment. De fet, la Fiscalia ja va traslladar al Tribunal de Comptes alguns d'aquests pagaments sospitosos.

El síndic de comptes, Jordi Pons, ha presentat aquest dijous al Parlament l'informe de la Sindicatura sobre els comptes anuals de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre el 2017 i el 2018, quan encara dirigia la institució l'actual diputada de JxCat al Congrés Laura Borràs. La intervenció s'ha centrat a defensar l'informe i, sobretot, la independència de la Sindicatura davant les crítiques rebudes de la mateixa ILC. De fet, el síndic s'ha mostrat especialment "dolgut" pels comentaris sobre el document que, ha considerat, es fan des de la "mala fe" i que són una falta de respecte per una "institució estatutària" com la Sindicatura de Comptes.

La Sindicatura de Comptes ha detectat irregularitats en les subvencions públiques que va rebre el 2017 l'abadia de Montserrat. Segons l'informe que s'ha fet públic aquest dimecres, no es va seguir la normativa de contractació pública i es va incomplir el conveni entre l'abadia i el Patronat de la Muntanya de Montserrat (PMM), un òrgan de la Generalitat que presideix Joan Rigol, expresident del Parlament. És la conclusió principal d'un informe que apunta directament a dues subvencions que globalment sumen 2 milions d'euros. A més, la Sindicatura també ha detectat irregularitats en els complements salarials a alguns treballadors -entre ells el gerent- i ha qüestionat 175.000 euros en despeses en festes i festivals de les localitats de la zona perquè, a parer de la Sindicatura, són subvencions directes sense seguir el procediment legal. En la contractació, tota menor durant el 2017 -86 contractes- també s'ha detectat "fraccionament indegut" per valor de 967.298 euros.

La Sindicatura de Comptes ha certificat que, durant el període 2016-2018, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que dirigia l'ara portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, va fraccionar una sèrie de contractes. Borràs va ser la directora de la institució fins al 22 de gener del 2018, quan va fer el salt a la política. El Tribunal Suprem investiga precisament la diputada catalana per determinar si durant la seva etapa al capdavant de la ILC va adjudicar de manera irregular contractes a Isaías Herrero, fets que presumptament podrien ser constitutius dels delictes de prevaricació i malversació de fons públics. En una entrevista a l'ARA, Borràs va assegurar que no havia "fraccionat contractes" i que no havia de demostrar la seva "innocència" i, aquest dimecres, en declaracions al programa 'Tot es Mou' de TV3 s'hi ha reafirmat.

La Sindicatura de Comptes ha detectat diverses irregularitats en la concessió, avaluació i justificació de subvencions i prestacions econòmiques donades per la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) durant el 2016 –any en que Ricard Calvo estava al capdavant d'aquesta direcció– que van sumar prop de 26 milions d'euros en transferències a famílies, institucions sense ànim de lucre i altres ens corporatius per atendre menors en situació de risc, tutelats per la Generalitat o extutelats.

Fa mesos que a les reunions de la Junta de Portaveus del Parlament hi ha una carpeta que acumula folis sense que els grups arribin a obrir-la mai. Es tracta de la llista de càrrecs per a organismes públics que la cambra catalana té la missió de designar. Una llista que no para de créixer i que ja supera el centenar de casos. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), la Sindicatura de Comptes, el Consell de l’Audiovisual, el Consell de Garanties Estatutàries o el plenari del CoNCA són només alguns exemples d’organismes que a dia d’avui compten a les seves files amb vacants pendents d’omplir o amb membres amb el mandat caducat que segueixen “en funcions” a l’espera que el Parlament en designi els successors. Una espera que, en alguns casos, ja supera els tres anys.