Política 02/05/2022

La Sindicatura de Comptes paga triennis a síndics que ja no hi treballen

Exsíndics que són funcionaris han percebut uns 14.000 euros anuals pel temps que van estar a l’ens

7 min
Imatge de l’entrada de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

BarcelonaQuatre exmembres de la Sindicatura de Comptes han estat cobrant triennis d’aquest ens fiscalitzador del sector públic de la Generalitat quan ja no hi treballaven. Segons una petició de transparència feta per l’ARA, l’exsíndic Agustí Colom -proposat per ICV-EUiA el 2004- ha percebut 150.142 euros per aquest concepte des que va cessar del càrrec el 2011; l’exsíndica Montserrat de Vehí -proposta de CiU el 2001- 108.913 euros des que va plegar el 2007; la secretària general de l’organisme del 2004 al 2011, Montserrat Vendrell, 52.355 euros, i l’exsíndic major Joan Colom -proposat pel PSC el 2004- n’ha percebut 27.411. En total, la Sindicatura ha abonat 338.822 euros a síndics que ja no hi treballaven.

Per quin motiu? Segons la mateixa Sindicatura, per l’antiguitat que com a funcionaris de carrera van generar durant el seu mandat i en virtut d’una reforma legal de l’any 2004 del govern tripartit. La Sindicatura s’empara en aquesta llei perquè els síndics que abans de ser nomenats eren funcionaris d’altres administracions cobrin triennis especials. És a dir, els mateixos que cobren els funcionaris del Parlament i que en el cas dels síndics són apròximadament deu vegades superiors als triennis ordinaris que es paguen a les administracions de la Generalitat i l’Estat. Així, mentre que un funcionari de la Generalitat o de l’Estat acumula (en el nivell més alt) 47,67 euros més al mes cada tres anys, els triennis dels síndics equivalen a un 5% de la seva retribució i suposen al voltant de 500 euros més al mes cada tres anys.

Aquesta diferència entre l’import dels triennis explica per què aquests quatre exmembres de la Sindicatura, que van acumular sis i set anys treballats en aquest ens -és a dir, dos triennis-, han guanyat al voltant d’uns 14.000 euros l’any des que van deixar el càrrec fins a la seva jubilació. Uns beneficis que han obtingut pel fet de ser funcionaris i haver estat nomenats síndics pel Parlament, sense necessitat d’haver superat les oposicions específiques que sí que han passat la resta de membres del personal de la Sindicatura. Actualment només percep aquesta paga Agustí Colom, perquè la resta ja s’han jubilat. Montserrat de Vehí la va percebre del 2007 al 2016; Montserrat Vendrell del 2011 al 2018 i Joan Colom del 2011 al 2013. A la pràctica, un sou permanent després de ser cessats tot i que la Sindicatura estableix que els exsíndics no reben cap indemnització quan marxen.

Compatibilitat amb càrrecs

Cobrar aquestes quantitats amb triennis no és incompatible amb ocupar altres càrrecs públics. Després de tornar a ingressar com a funcionaris de carrera, dos exsíndics també han tingut altres responsabilitats polítiques mentre els percebien. Agustí Colom, professor de la Universitat de Barcelona, va ser regidor de Barcelona en Comú amb l’alcaldessa d’Ada Colau el 2015, i De Vehí, que és funcionària de l’Estat, va ser la directora de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya del 2011 al 2015 durant els governs d’Artur Mas. No és estrany que un alt càrrec que és funcionari també cobri per l’antiguitat mentre presta serveis especials, però és excepcional que ho faci per aquestes quantitats i que quan torna a la seva administració d’origen li pagui una entitat en què ja no treballa, com és el cas de la Sindicatura. Cobrar un 5% més de la retribució cada tres anys és especialment beneficiós quan es tracta de salaris alts. En el cas d’un síndic estem parlant d’un sou -120.192 euros a l’any- superior al d’un conseller de la Generalitat i al qual se sumen els triennis que generen al preu que marca la llei de la Sindicatura.

Per exemple: segons la informació facilitada per l’organisme, el fins ara síndic major Jaume Amat -que va prendre possessió a proposta de CiU el 2007- percebia 8.585 euros al mes de retribucions bàsiques i complementàries, i 2.375 euros mensuals només per triennis generats a la Sindicatura, mentre que pels triennis acumulats en altres administracions durant la resta de la seva vida laboral cobrava 315 euros al mes. En total, mensualment percebia uns 11.000 euros, sumats a un complement de representativitat de 917 euros per ser síndic major. Jordi Pons, també funcionari i fins ara síndic a proposta d’Esquerra des del 2007, percebia 8.585 euros al mes de retribució bàsica i complementària, 2.243 euros mensuals de triennis generats a la Sindicatura i 180 euros de triennis generats durant la resta de la seva vida laboral en altres administracions. Tant Amat com Pons han renunciat ara a sol·licitar aquests triennis al valor que marcava la Sindicatura quan s’han reincorporat a la seva plaça de funcionari d’origen, ja que tot just han estat renovats aquest febrer amb les designacions que s’han fet recentment al Parlament arran de l’acord entre Esquerra, Junts i el PSC. En les al·legacions que ha fet a la petició de transparència de l’ARA, Jordi Pons assegura que, tot i tenir “dret legalment” a percebre aquests triennis, va comunicar a la Sincatura que “no sol·licitaria” cobrar-los quan tornés a la seva plaça de professor a la UB.

Justificació de la Sindicatura

Els triennis dels funcionaris són com una motxilla que porten durant tota la seva vida laboral i l’arrosseguen allà on treballen. La norma general de la funció pública diu que quan un funcionari ocupa el lloc d’un alt càrrec -i està en serveis especials- segueix sumant triennis que se li han de reconèixer quan torna a la seva administració d’origen, que és qui els hi ha de pagar. En el cas dels exsíndics, però, no és l’administració d’origen on treballen la que els dona aquestes quantitats, sinó que ho ha assumit l’administració on han prestat serveis especials, la mateixa Sindicatura, amb la qual no conserven cap relació laboral.

Com justifica això l’ens fiscalitzador? En la resposta donada a l’ARA diu el següent: “D’acord amb la jurisprudència, els triennis meritats a la Sindicatura de Comptes per part d’un funcionari en serveis especials per ser membre d’aquesta institució també s’han d’integrar en el conjunt dels seus drets econòmics [...] tenen dret a continuar percebent triennis quan cessen del càrrec. Correspondrà pagar-los a l’administració on el funcionari estigui en serveis actius. Quan aquesta administració no se’n pugui fer càrrec per causa legal, correspondrà a la Sindicatura fer-se càrrec del pagament d’aquests triennis”.

Aquest diari ha consultat experts perquè valorin el cas. Carles Ramió, professor de ciències polítiques de la Universitat Pompeu Fabra -que no entra en la qüestió jurídica- es refereix a la diferència d’import dels triennis respecte als que fixen l’Estat i la Generalitat: “Encara que sigui legal, socialment es pot considerar un privilegi. És una excepció en el sistema ordinari de funció pública”. L’advocat i professor de dret administratiu Antoni Ferré afirma: “Està clar que el temps en què un funcionari està en serveis especials computa a efectes de triennis, però sempre a càrrec de l’administració on es fa el reingrés”, diu, “si la Sindicatura segueix pagant triennis un cop finalitzada la situació de serveis especials, crec que no s’ajusta a dret. S’ha de partir del principi general que totes les retribucions compensen prestació efectiva de funcions”

El professor de dret administratiu de la Universitat de Girona Josep Maria Aguirre afirma que la llei reconeix la possibilitat que un funcionari membre de la Sindicatura cobri triennis al 5% cada tres anys mentre hi és, però avisa: “Una cosa és que se’ls reconegui l’antiguitat a efectes de triennis i l’altra és la consolidació retributiva d’aquests triennis en el règim singular dels triennis al 5%”. A més, assenyala que “cap norma habilita a cobrar els triennis d’una administració en què es prestaven serveis especials, només es preveu el supòsit invers: quan els triennis no s’han pressupostat en institucions en què algú s’incorpora en serveis especials”. De fet, aquest és el supòsit que es dona al Parlament en el cas de tres funcionaris: dos de nivell C i un lletrat (A18) que estan en serveis especials en una altra administració i que entre tots tres perceben per aquest concepte 3.286 euros al mes -segons una altra petició de transparència-. Els els paga la cambra parlamentària perquè l’administració allà on són no assumeix l’import dels triennis establerts en el Parlament. El lletrat en serveis especials és Joan Ridao, actualment president de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern de la Generalitat, que percep triennis que ha generat com a funcionari del Parlament perquè en l’administració on és -el Govern- són menors. Per al professor Aguirre el problema “d’origen” és el que es cobra per triennis en institucions com la Sindicatura o el Parlament, perquè, com que no són homologables als altres, no hi ha cap altra administració que els pagui.

Autonomia organitzativa

Pel que fa a l’Oficina Antifrau, que és l’altra institució estatutària que depèn del Parlament, també paga els triennis al 5% al personal que és funcionari -aplicant la mateixa norma que la cambra parlamentària- però l'actual director de l'Oficina Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, va suspendre que aquests triennis es paguessin també als alts càrrecs que fossin funcionaris després de l'escàndol del seu predecessor, Daniel de Alfonso . Responent a l’ARA, però, afirma que no paga per aquest concepte a cap funcionari que hagi estat a Antifrau i ara sigui en una altra administració. “No paguem triennis a funcionaris que han treballat a Antifrau, ni tampoc hem tingut cap petició. Ni la nostra llei, ni les normes d’actuació i de règim interior de l’Oficina Antifrau ni cap acord de condicions ho preveu”, conclou aquest ens.

No tots els òrgans estatutaris tenen aquestes condicions. El Consell de Garanties aplica al seu personal funcionari els mateixos triennis que l’administració de l’Estat i de la Generalitat i, en aquest sentit, tampoc paga a cap excàrrec en concepte d’antiguitat que ja no mantingui cap relació laboral amb el Consell. Passa el mateix al Síndic de Greuges, que abans tenia el règim del 5% però l’any 2008 va aprovar en el reglament de personal que els triennis es cobrarien al preu ordinari de l’administració de la Generalitat.

Depèn dels organismes estatutaris, que tenen autonomia organitzativa, i del Parlament decidir si mantenen o no règims diferenciats de triennis per a treballadors públics i alts càrrecs.

stats