Aquesta setmana TV3 ofereix als espectadors una sobredosi de receptes de cuina després del Telenotícies migdia i la informació del temps. Quatre receptes del Cuines durant una hora, per dilatar la tarda i endarrerir l’inici del Com si fos ahir. Per esponjar la graella. Passa una hora sencera entre que acaba l’informatiu i comença la sèrie de sobretaula. I veure com preparen plats ja és distret, però arriba un moment que acabes embafat. No és un programa que vagi per feina. Unes quantes el·lipsis gastronòmiques més no anirien malament. S’entretenen a tallar-ho tot a trossets: que si juliana, que si brunoise, que si bastonets, que si quadradets. L’art de fer anar el ganivet és part de l’espectacle. Els índexs d’audiència deuen ser de la gent que pesa figues davant de la televisió. Dilluns vam començar amb uns nyoquis d’escalivada de la Gessamí Caramés. Per sort, la majoria de patates ja estaven pelades, però vam participar de la ratlladura. I vam contemplar la preparació de la massa i fer cada boleta de pasta. Vam observar atentament com tallaven el tomàquet sec i, sobretot, vam ser testimonis, per enèsima vegada, del buidat de llavors de la piparra. Vinga, meleta de romer. Després el Pim pam, una amanida de tomàquet amb all i burrata que semblava preparada a càmera lenta. A continuació, i després d’una tirallonga de publicitat, la cadena va recuperar de l’arxiu un arròs amb costelles i safrà que el Marc Ribas ja ens havia explicat l’any passat, on fins i tot, a mitja recepta, se n'anava a la muntanya per explicar-nos com esbrinen les flors de safrà i posen els pistils secs dins d’una ampolleta. Sense pressa. I per rematar-ho, un altre Pim pam de l’Arnau París, amb tot ben talladet i picadet per a l’amanida russa. Quan va començar el Com si fos ahir, ja semblava demà.
Dimarts, una altra vegada l’empatx de cuines, en aquest furor gastronòmic de la cadena en què a tota hora hi ha algú a la pantalla tallant verdures a dauets. La Gessamí Caramés preparava un bikini de cua de vaca i formatge, i lluny de tenir la carn preparada, vam començar pels ossos crus. El sandvitx més lent de la cuina. En el Pim Pam de després, un cuscús de coliflor. I vinga, més virtuosisme de ganivet: esmicolar la verdura, les cireres, les nous, ratllar l’aranja... Per fer-ho més agònic, en Marc Ribas apareixia anunciant la següent recepta, però després t’encolomaven una tanda d’anuncis eterna. Més que expectativa, ja era tortura. I pel mig, unes quantes autopromocions de la cadena i anuncis de la campanya electoral. Quan arribaven els bunyols de pernil, una altra emissió reaprofitada de l’any passat, en un dejà vu insuportable tornaves a veure com esmicolaven més nous. I un cop feta la pila de bunyols, els va haver de fregir tots! Però encara no s’havia acabat l’enfit. Tocava un altre Pim pam de l’Arnau París amb una cassoleta de tomàquets i formatge per promocionar-nos la cuina de l’airfryer. Tot i que els que ja estàvem ben fregits érem els espectadors, embafats de tanta farda. Un tedi televisiu que convida a les millors migdiades.
