Eleccions a Catalunya 2024: candidats, llistes, calendari, programes, enquestes i tot el que cal saber

BarcelonaLes eleccions anticipades del 12 de maig arriben després que el Govern es quedés sense pressupostos per al 2024. Els partits han engegat la maquinària electoral de cara a una campanya marcada pel possible retorn de Carles Puigdemont o el dubte de si es mantindrà la majoria independentista. Repassem el calendari, els principals candidats, les enquestes i tot el que cal saber en el camí fins a les urnes.

Calendari electoral i inici de la campanya

El president, Pere Aragonès, ha convocat les eleccions per al dia 12 de maig. Amb aquesta data marcada en vermell al calendari, la campanya començarà la nit del dijous 25 al divendres 26 d'abril i s'allargarà fins al 10 de maig, dia previ a la jornada de reflexió. El 29 de març va ser l'últim dia per presentar les coalicions i el termini per presentar les candidatures definitives es va acabar al 8 d'abril. Les meses electorals ja s'han sortejat i el vot per correu es pot emetre fins 10 dies abans de les eleccions, el 2 de maig.

Candidats dels principals partits 

La convocatòria anticipada ha sacsejat el tauler polític català i ha forçat els principals partits a accelerar la tria dels candidats, la qual en alguns casos no estava gens clara o ha comportat algun estira-i-arronsa. El resultat deixa només dues dones com a caps de llista de les formacions amb representació parlamentària.

Salvador Illa (PSC)

El primer secretari del PSC i cap de l'oposició, Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966) busca revalidar i ampliar els resultats dels anteriors comicis (2021), en els quals el PSC va igualar els 33 diputats d'ERC, però es va imposar en vots. Amb la incògnita sobre el desgast que pot patir per l'amnistia pactada amb l'independentisme i amb el cas Koldo com a arma llancívola dels seus rivals, Illa es presenta amb la promesa de girar full al Procés i, de moment, les enquestes li donen el primer lloc amb fins a 42 escons.

Pere Aragonès (ERC)

El president Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) repeteix com a candidat d'Esquerra amb l'objectiu de retenir la Generalitat després del fracàs dels pressupostos, el qual atribueix a la "irresponsabilitat" de l'oposició. Avalat per Oriol Junqueras, que encara està inhabilitat, confia a treure rèdit de la gestió del Govern així com dels fruits de la negociació amb el PSOE: des dels indults a la derogació de la sedició i ara, en una fita compartida amb Junts, l'amnistia. Branda la pressió a l'Estat per al referèndum i un finançament singular com a banderes en la competició amb Carles Puigdemont, amb qui es disputa la segona posició a les enquestes.

Carles Puigdemont (Junts + Puigdemont per Catalunya)

En la seva tercera candidatura electoral a la Generalitat, totes des de l'exili, Carles Puigdemont (Amer, 1962) és la carta a la qual Junts s'ho juga tot en aquestes eleccions. Tant és així que la candidatura es dirà Junts + Puigdemont per Catalunya. El fet que l'amnistia sigui previsiblement aprovada al maig fa que l'expresident hagi promès tornar a Catalunya per "restituir" la presidència de l'1-O si aconsegueix una majoria suficient. Una promesa que ja havia fet en el passat, però que ara, en el marc de la norma acordada amb el govern de Pedro Sánchez, guanya versemblança. Caldrà veure, això sí, si la negociació amb els socialistes li passa factura.

Ignacio Garriga (Vox)

El candidat de l'extrema dreta espanyolista tornarà a ser Ignacio Garriga (Sant Cugat del Vallès, 1987), qui als comicis del 2021 va liderar l'entrada de Vox a la cambra catalana amb 11 diputats. Per mantenir resultats –un objectiu viable, segons les enquestes–, competirà pel flanc unionista amb un PP en ple creixement, mentre que en el flanc independentista l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols li disputarà el vot xenòfob.

Laia Estrada (CUP)

La convocatòria electoral ha agafat la CUP a contrapeu, en ple procés de refundació després dels mals resultats de les municipals i el fracàs de les estatals. Superar els 9 escons actuals és un propòsit ambiciós, però no impossible, segons els sondejos, i els anticapitalistes han confiat la missió a Laia Estrada (Tarragona, 1982), ja diputada al Parlament i exregidora de Tarragona. Cap de llista després d'un intens debat en què es disputava el lloc amb la també parlamentària Laure Vega, que finalment serà número dos, Estrada és qui ha abanderat la lluita dels cupaires contra el macroprojecte del Hard Rock, l'escull que va fer caure els pressupostos del Govern.

Jéssica Albiach (Catalunya en Comú)

L'aposta dels comuns és arriscada. Jéssica Albiach (València, 1979) torna a encapçalar la llista després d'haver encapçalat el pols amb Esquerra contra el Hard Rock que va acabar, precisament, amb l'avançament de les eleccions. La incògnita és si mantenir-se ferms en el no als pressupostos, un fet que ha suposat també la pròrroga dels estatals, serà premiat o castigat a les urnes. Les enquestes, de moment, preveuen les dues opcions per a una candidatura que, aquest cop, no comptarà amb representants de Podem Catalunya, que ha renunciat a presentar-se al 12-M.

Carlos Carrizosa (Ciutadans)

El cap de llista de Cs, l'incombustible Carlos Carrizosa, serà novament candidat després de guanyar el pols a la direcció estatal per evitar integrar els taronges dins la llista del PP. Pel camí, però, haurà perdut bous i esquelles, començant per la seva número dos a les anteriors eleccions, Anna Grau, que en el seu moment s'havia presentat com un fitxatge estrella. Després de successives cites electorals lluitant per evitar l'extinció, les enquestes preveuen ara la possibilitat que el partit que va guanyar les eleccions el 2017 quedi fora del Parlament.

Alejandro Fernández (PP)

Tot i les diferències que separen Alberto Núñez Feijóo i Alejandro Fernández (Tarragona, 1976), el líder del PP ha acceptat que el seu homòleg a Catalunya torni a encapçalar la llista dels conservadors a les eleccions catalanes, un fet directament relacionat amb la imminència de les urnes. Les enquestes pronostiquen un fort creixement al PP, que es podria convertir en quarta força amb fins a 15 diputats (ara en té 3), i Fernández confia en capitalitzar el descontentament amb l'amnistia i els pactes de Sánchez amb l'independentisme.

Candidatures sense representació amb opcions d'entrar

Aliança Catalana (Sílvia Orriols)

El partit d'extrema dreta independentista liderat per Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll, és un dels que aspira a entrar al Parlament, mirant de recollir el descontentament amb la manca de rumb del Procés i, sobretot, recorrent a un discurs xenòfob sovint alimentat amb falsedats que vincula la immigració amb la delinqüència i alerta contra la "islamització" de Catalunya.

Alhora (Clara Ponsatí i Jordi Graupera)

Dos vells coneguts de la política catalana, l'exconsellera Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera s'han aliat per intentar fer forat a les urnes com a quart espai independentista amb la formació Alhora. Amb una crítica molt dura amb els partits i líders que han liderat el Procés, ofereixen un espai d'aixopluc per a l'electorat unilateralista, especialment després del no de l'ANC a la llista cívica.

Totes les llistes electorals del 12-M

A part d'aquests partits, però, n'hi ha d'altres que es presenten als comicis del 12-M. Per això t'oferim també la llista de tots els candidats de les eleccions al Parlament de Catalunya i, a més, les llistes electorals de tots els partits que es presenten a cada demarcació:

• Totes les llistes electorals de les eleccions a Catalunya a la província de Barceona.
• Totes les llistes electorals de les eleccions a Catalunya a la província de Tarragona.
• Totes les llistes electorals de les eleccions a Catalunya a la província de Lleida.
• Totes les llistes electorals de les eleccions a Catalunya a la província de Girona.

Votar per correu

El vot per correu es pot sol·licitar ja des del 19 de març, després que es convoquessin les eleccions, i fins al 2 de maig, deu dies abans dels comicis. La documentació electoral s'enviarà als sol·licitants entre el 22 d'abril i el 5 de maig i es podrà emetre el vot a les oficines de Correus fins al 8 de maig. Expliquem aquí tot el que cal saber per votar per correu.

Qui pot votar a les eleccions catalanes?

A les eleccions catalanes, i amb caràcter general, hi poden votar totes les persones de nacionalitat espanyola, majors d’edat el dia de la votació i empadronades a Catalunya. Per poder votar és obligatori estar inscrit al cens electoral i el que s'utilitza en aquestes eleccions és el tancat en data 1 de gener del 2024. També poden votar les persones amb nacionalitat espanyola que resideixen permanentment a l'estranger, que han tingut a Catalunya l'últim veïnatge administratiu i que estan inscrites al cens CERA. D'una altra banda, si no saps a quin col·legi i a quina mesa et toca votar, aquí t'expliquem com saber-ho.

Enquestes electorals

Les enquestes publicades fins ara, inclòs l'últim el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), apunten a una clara victòria del PSC, que es podria enfilar fins als 42 diputats. El frec a frec, en aquest sentit, és el que es dona entre les llistes de Carles Puigdemont i Pere Aragonès, que es disputen el segon i el tercer lloc a força distància dels de Salvador Illa.

Amb la CUP optant a mantenir resultats, els sondejos indiquen que tant podria mantenir-se com perdre's la majoria independentista, que ara per ara no es preveu que s'ampliï amb una quarta formació. El PP parteix amb avantatge per aconseguir el quart lloc, però les enquestes dibuixen també un triple empat amb els comuns i Vox, mentre que Cs va pel camí de la desaparició. Aquí pots trobar una recopilació de les principals enquestes que s'han publicat fins ara.

T'ha tocat ser membre d'una mesa electoral?

Els ajuntaments van designar els membres de les meses electorals mitjançant sorteigs públics entre el 13 i el 17 d'abril. Es van fer entre totes les persones incloses a la llista d'electors de cada mesa, a excepció dels electors que fan 18 anys entre la data del sorteig i la data de les eleccions i els majors de 70 anys. Els seleccionats han de rebre una notificació i un manual d’instruccions. Els càrrecs de president o de vocal de mesa són obligatoris, sempre que no estigui degudament justificat, i el seu incompliment està castigat amb presó de 3 mesos a 1 any o una multa de 6 a 24 mesos. Tot i així, encara que t'hagi tocat, hi ha excepcions que et poden permetre evitar haver d'estar a la mesa.