Prostitució, l'etern debat que ningú s'atreveix a resoldre

BarcelonaL’últim dels intents de regularitzar a l'Estat la prostitució, o el treball sexual, és de la legislatura anterior. En quatre dècades de democràcia espanyola s’ha obert la caixa dels trons en diverses ocasions, però el soroll i les divisions que genera han fet que tots els governs hagin desistit de tirar endavant cap iniciativa. Després que la legislatura espanyola s'acabés l’estiu passat abans de temps, la ministra d’Igualtat i Feminismes, Ana Redondo, ha anunciat la voluntat que el tema torni a l’agenda política per, aquest cop sí, arribar a bon port. De fet, el debat sobre aquesta qüestió és gairebé etern –també en altres països europeus–, perquè ni partits polítics, ni el feminisme ni tan sols les mateixes treballadores sexuals (o dones explotades?) es posen d’acord sobre la manera d'encarar-lo i de posar fi a la al·legalitat actual.

Abolir o legalitzar la prostitució? En aquesta pregunta hi ha l’origen de la discussió primària, de si les dones –els homes en són una minoria– que fan sexe a canvi de diners són unes professionals que ho fan voluntàriament i, per tant, han de tenir obligacions (fiscals, per exemple), però també drets. Per contra, hi ha qui defensa que les que poden decidir lliurement per dedicar-se a la prostitució són un grup residual i que, en cap cas, pot ser considerada una feina i sí un negoci del cos de les dones més vulnerables i, per tant, advoquen per la prohibició.

Precisament, la al·legalitat de la prostitució fa impossible xifrar quantes persones s’hi dediquen. No hi ha registres oficials i entre alguns sectors s’ha acceptat que a tot l’Estat hi ha 400.000 dones que estan en la prostitució, tot i que el Sindicat de Treballadores Sexual (OTRAS) rebaixa la xifra a unes 150.000. En tot cas, legalment aquestes dones viuen en els llimbs perquè enlloc es reconeix l’ofici, tot i que, per exemple, el Tribunal Suprem va avalar els estatuts d’OTRAS, malgrat que els jutges no van entrar a valorar la legalitat de l’activitat.

La prostitució, com ho va ser la tramitació de la llei trans, divideix les formacions al Congrés dels Diputats i el Parlament i també les feministes. Hi ha dues ànimes. La que creu que és un deure donar a les dones un marc jurídic per poder treballar i així contribuir a eliminar l’estigma social que les persegueix. Per contra, l’altra ànima diu que si es regularitza la prostitució, l’Estat es convertiria en el gran proxeneta perquè es beneficiaria –per la via fiscal– de les dones.

A Catalunya, les competències són reduïdes i es basen a garantir els drets de les persones que exerceixen la prostitució (homes, dones i trans) i vetllar perquè tinguin una bona atenció social i sanitària, sobretot pel que fa a la prevenció de malalties de transmissió sexual o les violències masclistes i LGTBIfòbiques. A més, la Generalitat destina milions d'euros per finançar entitats que donen suport i presten serveis a aquest col·lectiu.

Entre les qüestions del debat si s’opta per la regularització hi ha determinar els límits del proxenetisme, si els bordells poden ser legalment un negoci per exercir la prostitució. Ara per ara són locals que lloguen habitacions, però no es poden lucrar amb la feina de la prostituta. En aquest punt, les abolicionistes volen que torni al Codi Penal l’anomenada terceria locativa, la propietat que cedeix un espai per a la prostituta i el seu client.  

A favor o en contra de regular la prostitució? Com?

Dossier Què en pensen els partits que es presenten a les eleccions? Comparem els programes

Següent

"Viuen per robar": com s'atura la multireincidència?

Anterior

El padró, una obligació i un dret ple de traves

Vés a l’ÍNDEX