A vegades, els polítics ens sorprenen, i no només a casa nostra. La notícia financera de la setmana arriba dels Països Baixos: els rendiments del capital –com ara els guanys borsaris– es gravaran amb un impost del 36% encara que no s’hagin materialitzat mitjançant el tancament de la posició. Aquesta mesura suposa un canvi profund respecte al sistema tradicional, segons el qual només es tributa quan es venen els actius. Fins i tot a Espanya, per exemple, les pèrdues es poden compensar amb beneficis futurs durant un període de cinc anys. L’aplicació d’aquest nou model pot generar desviacions importants en la gestió financera i en el comportament dels inversors.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha assegurat aquest dimarts al Parlament dels Països Baixos que les converses en marxa per posar fi a la guerra amb Rússia són "les més intenses i focalitzades des de l’inici del conflicte", i que "es podria arribar a un acord en dies". Amb tot, també ha advertit que qualsevol compromís de pau haurà de basar-se en regles clares i en una rendició de comptes exhaustiva. "Cada detall importa", ha afirmat. I ha subratllat que no hi pot haver "cap recompensa per a l’agressió russa".

Aquesta setmana s’han celebrat eleccions nacionals als Països Baixos. Per al 36% dels electors la immigració ha sigut el tema principal a l’hora de decidir el seu vot. No és d’estranyar si tenim en compte que, en els últims 20 anys, quatre governs han caigut abans d’hora per qüestions relacionades amb la immigració i l’asil, les últimes vegades el 2023 i aquest mateix 2025. Les persones estrangeres que resideixen al país representen el 8,5% del total de la població i el nombre anual de sol·licituds d’asil està molt per sota del d’altres països europeus. Per què aleshores aquesta obsessió per la immigració? Donaré tres raons, una política, una socioeconòmica i una cultural.

Sorpresa als Països Baixos. Contra tot pronòstic, el partit liberal D66, liderat per Rob Jetten, ha empatat en les eleccions neerlandeses d'aquest dimecres amb l'islamòfob Geert Wilders. Els liberals progressistes han tret 26 escons, 17 més que en els comicis anteriors. Un gran increment que contrasta amb el de l'extrema dreta, que en les eleccions de fa dos anys va ser la força més votada per una gran diferència i va obtenir 37 diputats. Aquest any, malgrat que els sondejos li atorgaven una altra victòria folgada, ha perdut 11 seients, fins als 26. Així doncs, tot i l'empat tècnic, l'escenari més probable a hores d'ara és el retorn d'un govern de centre als Països Baixos.

La princesa Amàlia d'Holanda, de 21 anys, ha estat víctima d'una sèrie de vídeos i imatges pornogràfiques falses creades a través d'intel·ligència artificial, segons ha informat el diari Algemeen Dagblad. La publicació detalla que els muntatges, que comptaven amb dos milions de reproduccions, estaven penjats a la web MrDeepFakes, creada el 2018 i tancada al maig.

Els Països Baixos hauran de celebrar unes noves eleccions menys d'un any després de la formació de govern. El líder de l'ultradretà Partit de la Llibertat (PVV), Geert Wilders, ha anunciat aquest dimarts que abandona la coalició de govern, formada per quatre partits de dreta i extrema dreta, de la qual era el soci majoritari. El motiu, segons ha explicat, són les diferències sobre la política d'asil, que pretenia restringir encara més. Hores després, el primer ministre, Dick Schoof, ha anunciat que "cau" tot el govern i que no es manté l'executiu en minoria, amb la qual cosa caldrà convocar eleccions anticipades.

El discurs i les polítiques antiimmigratòries a la Unió Europea continuen escalant. Després que Alemanya hagi instal·lat controls a totes les seves fronteres per aplacar el suposat augment d'entrades de migrants irregulars, el govern dels Països Baixos ha anunciat aquest dimecres que ha enviat una carta a la Comissió Europea en la qual demana una excepció en el compliment del pacte migratori del bloc comunitari. "Hem de tornar a afrontar la nostra pròpia política d'asil", ha escrit per la xarxa social X la ministra d'Asil i Migració neerlandesa, la ultradretana Marjolein Faber.

Tres mesos després de la celebració d'Eurovisió a Malmö, la Fiscalia sueca ha resolt el cas de Joost Klein, el representant dels Països Baixos de l'edició del 2024, que havia estat denunciat per "amenaçar il·legalment" una integrant de producció. Per aquest incident, la Unió Europea de Radiodifusió (UER) va decidir expulsar el cantant dels orange, un dels principals favorits de la 68a edició, que pocs instants abans havia confrontat unes declaracions de la representant d'Israel a la roda de premsa.

Als països nòrdics l’esquerra revifa, i a Polònia, Hongria i els Països Baixos els ultraconservadors han retrocedit.

L'Audiència Nacional ha emès una euroordre de detenció i entrega contra Karim Bouyakhrichan, un dels mafiosos més buscats dels Països Baixos. El suposat cap de la coneguda com a Mocro Maffia, que ha amenaçat diverses vegades la casa reial holandesa i específicament la princesa hereva, Amalia d'Orange, va ser detingut el 10 de gener a Marbella per la Policia Nacional. El 18 de març, però, l'Audiència Provincial de Màlaga el va deixar en llibertat provisional i Bouyakhrichan ha aprofitat per esfumar-se, tal com ha avançat la SER i confirmen fonts jurídiques a l'ARA.

Els Països Baixos porten la llibertat per bandera. Va ser el primer estat del món a aprovar el matrimoni igualitari, i un dels primers a legalitzar el consum de marihuana o a regular la prostitució. Els neerlandesos també van ser pioners a aprovar una llei d’eutanàsia. Ho van fer el 2002, tot i que des dels anys 80 ja existien disposicions judicials per dur-la a terme en alguns casos concrets. Ara, el cas de Zoraya Ter Beek, una noia de 28 anys que ha demanat posar fi a la seva vida pel patiment que li causen els seus trastorns mentals, ha reobert el debat al país: fins a quin punt hem de ser lliures per escollir quan morim?

Guillem dels Països Baixos, dempeus; Màxima dels Països Baixos, dempeus; Felip, dempeus, però Letícia, asseguda. Aquest dimecres s'ha fet viral un vídeo on es veuen les dues parelles reials fent una recepció al Palau de la Zarzuela. L'escena no hauria d'haver tingut res d'excepcional més enllà de l'assistència dels reis holandesos a la cort espanyola, però la xacra que fa temps que persegueix Letícia s'ha emportat tot el protagonisme. Si bé la reina no ha anul·lat cap acte per aquesta malaltia, no tothom entén la manera que té de resoldre aquest inconvenient.

Un home armat s'ha atrinxerat aquest dissabte al matí en un bar de la localitat d'Ede, a l'est dels Països Baixos, i ha segrestat quatre treballadors, amenaçant-los de fer-se explotar. La policia ha evacuat unes 150 cases al voltant del bar, el Cafè Petticoat, i ha acordonat el centre, on s'ha desplaçat un equip d'artificiers i un robot policial. L'home, que ja estava fitxat, s'ha lliurat a la policia a quarts d'una del migdia. Les autoritats expliquen que no hi ha cap indici d'una motivació terrorista i que l'home anava armat amb ganivets, però no portava explosius. No ha quedat clara la motivació del segrest.

El guanyador de les últimes eleccions neerlandeses, Geert Wilders, ha afluixat el to contra els immigrants i la comunitat musulmana des que es veu capaç de governar els Països Baixos i necessita el suport de formacions polítiques més moderades que la seva, l'ultradretà Partit de la Llibertat. Ara bé, tot i que durant els últims dies ha evitat bramar a favor del tancament de mesquites o la prohibició de l'Alcorà, com ha dit reiteradament i vulnerant la Constitució del país, no ha aconseguit treure's la llufa de xenòfob i els seus potencials socis de govern no han volgut convertir-lo en primer ministre.

L'ex primer ministre holandès Dries van Agt ha mort agafat de la mà de la seva dona Eugenie, en una eutanàsia conjunta. Tots dos tenien 93 anys. Les morts les va anunciar The Rights Forum, un grup propalestí que Van Agt havia creat en els seus últims anys, més d'esquerres, que deia que se n'havien anat "junts i agafats de la mà". El director de l'entitat, Gerard Jonkman, va dir la setmana passada a una emissora local que Van Agt i la seva dona estaven molt malalts i que "no podien passar l'un sense l'altre". Van Agt, que va ser primer ministre dels Països Baixos entre 1977 i 1982, mai no es va recuperar completament d'una hemorràgia cerebral que va patir l'any 2019.

En temps del cretí Milei i del boig superric Trump, resulta extremadament difícil posar-se a analitzar seriosament el capitalisme, que personatges com ells han convertit en una lamentable caricatura moral i ideològica. Si a això hi sumem l’extraordinària penetració històrica i popular del marxisme, que malgrat els temps neoliberals continua sent una clau interpretativa omnipresent instal·lada en l’imaginari col·lectiu, encara costa més fer cap aproximació objectiva als orígens i l'evolució del lliure mercat si no és per condemnar-lo sense pal·liatius.

A finals de febrer farà un any del cop d’efecte de Ferrovial. La constructora que presideix Rafael del Pino anunciava el trasllat de la seva seu d’Espanya als Països Baixos i la intenció de cotitzar a la borsa holandesa, cosa que es va acabar materialitzant al juny.

D'on surt Geert Wilders? Com és possible que un xenòfob d'ultradreta hagi guanyat unes eleccions als Països Baixos? Abans d'entrar en la lletra petita neerlandesa, cal obrir el focus. Europa fa temps que dona símptomes d'involució ideològica. Amb la fi de la Guerra Freda, la lenta però inexorable caiguda de la socialdemocràcia ha deixat un panorama sense hegemonies clares: la revolució conservadora no ha acabat de quallar. De fet, s'ha vist superada per la dreta. Els nacionalismes clàssics tampoc han omplert del tot el buit. Ha estat la ultradreta autoritària i superidentitària la que els últims temps cada cop ha ocupat més espai, des d'Itàlia i Hongria, on ja governa, fins a França, Espanya o ara els Països Baixos. Les successives crisis encadenades –migratòria, financera, climàtica, pandèmica i bèl·lica–, sumades al Brexit i a una Unió Europea viscuda com una superestructura burocràtica i que la població no acaba sentint com a pròpia, han anat abonant una desafecció i desorientació polítiques creixents.

La pel·lícula és similar a la que ja han protagonitzat diferents dirigents d'extrema dreta que han assolit el poder. Quan Geert Wilders va abandonar el 2006 el gran partit de centredreta neerlandès i va muntar la seva pròpia parada, ningú en donava ni un duro. Al principi, l'opinió pública neerlandesa el caricaturitzava com un histrió amb idees xenòfobes sobre els musulmans i no se'l prenia seriosament, com si fos impensable que un personatge així arribés a ser mai el primer ministre dels Països Baixos ni a ocupar cap mena de càrrec de responsabilitat.

Fa temps que els Països Baixos s'està escorant cada vegada més a la dreta, sobretot en qüestions migratòries, però ningú s'esperava –i menys tenint en compte les enquestes– que l'extrema dreta del xenòfob Geert Wilders arrasaria en les eleccions d'aquest dimecres. Ara bé, tot i els bons resultats, l'ultradretà Partit per la Llibertat necessita pactar amb altres forces polítiques per governar. Ha tret 37 escons, 12 més que la coalició socialdemòcrata i ecologista, i la majoria absoluta es troba en els 76 parlamentaris.