Tots els sondejos donen la victòria al candidat socialista en les eleccions presidencials d'aquest diumenge a Portugal, però a la pràctica, André Ventura, el líder de l'extrema dreta portuguesa, té entre mans convertir la derrota en el seu millor momentum. D'alguna manera, el president de Chega i cap de l'oposició, ja ha guanyat. Primer perquè el 19 de gener ja va fer història i va aconseguir forçar una segona volta electoral en unes presidencials per primer cop des del 1986. I segon perquè ha posat sobre la taula una dicotomia que ja secunda un de cada quatre els electors portuguesos –que poden créixer fins a un terç a partir de diumenge–. S'ha abraçat el debat, també des dels mitjans, de si cal continuar amb el sistema democràtic nascut fa cinquanta anys amb la Revolució dels Clavells o impulsar una "quarta república". És "el canvi més gran en el sistema polític portuguès des del 25 d'abril" del 1974, en paraules del mateix Ventura.

Romania aposta per la Unió Europea i Brussel·les respira alleugerida. El candidat prooccidental Nicusor Dan, alcalde de Bucarest des del 2020, serà el nou president del país després que hagi aconseguit el 53,99% dels vots en la segona volta de les eleccions, celebrada aquest diumenge. L'aspirant de l'extrema dreta, el populista George Simion, ha quedat molt lluny, a quasi 900.000 vots: ha obtingut el 46,01% dels sufragis. La participació en aquesta segona volta s'ha enfilat fins al 64,5%, mentre que en la primera només va arribar al 53%.

L'endemà de la condemna de cinc anys d'inhabilitació immediata per a Marine Le Pen per malversació de fons públics, l'extrema dreta de Le Pen ha fet una crida a la mobilització "pacífica". La formació ha convocat per a aquest diumenge un gran acte al carrer, a París, en format de míting, obert als ciutadans. "Demostrem que la voluntat del poble és més forta amb una mobilització pacífica i popular", demanava Jordan Bardella, mà dreta de Le Pen i probable candidat a la presidència si la líder segueix inhabilitada després dels recursos a la sentència.

Houston, tenim un problema. En el debat amb Trump d’aquesta matinada, Biden no ha eliminat els dubtes sobre la seva capacitat per dirigir el país. Biden ha parlat amb dubtes, amb entrebancs per acabar algunes frases, a vegades amb una veu tan fluixeta que no se’l podia entendre, tancant els ulls per concentrar-se. El que deia tenia sentit, però ho deia amb dificultats.

Urnes. Avui és el dia gran en la precampanya de les eleccions del “no, gràcies”. Un Superdimarts electoral amb les cartes marcades. “Francament, aquestes són les primàries menys atractives i menys interessants que qualsevol de nosaltres pugui recordar”, assegura la periodista del New Yorker Jane Mayer. Donald Trump avança, implacable, cap a la seva coronació definitiva com a candidat dels Republicans mentre Joe Biden continua convençut que ell era l’única aposta possible per als Demòcrates. 

Fa uns dies, Kristi Noem, governadora republicana de Dakota del Sud i partidària aferrissada del MAGA [inicials del moviment trumpista Make America great again, és a dir “Fem que Amèrica torni a ser gran”], una dona de qui a vegades es parla com a possible vicepresidenta de Donald Trump, va advertir que el president Joe Biden està “redefinint” Amèrica i l'està convertint en Europa. El primer que em va venir al cap va ser: o sigui, que farà que l'esperança de vida nord-americana augmenti cinc o sis anys? Tenint en compte el context, però, era evident que Noem creu, o espera que el seu públic cregui, que Europa és un lloc on regna el caos causat per les hordes d’immigrants.

Una nova preocupació plana sobre el Partit Demòcrata: si les eleccions presidencials fossin avui, no seria cap sorpresa que les guanyés Donald Trump. Les enquestes fa un temps que avisen de la seva creixent popularitat, i ja es troba dos punts per sobre de Joe Biden (46% a 44%), segons l'última enquesta de The New York Times. Les dades, quan falta menys d'un any per als comicis, s'expliquen tant per la tendència a l'alça de Trump, que està aprofitant les seves quatre històriques imputacions per rellançar la seva campanya, com per la caiguda de Biden, cada vegada més qüestionat dins i fora del seu partit.

Nikki Haley, exgovernadora de Carolina del Sud i aspirant a la presidència dels Estats Units, es ven com la candidata d'aquells que voldrien les polítiques de Donald Trump, però estan cansats del seu esperpent, les distraccions i els comptes pendents amb la justícia de l'expresident. Haley, que està pujant com l'espuma a les enquestes i està a punt de desbancar el governador de Florida, Ron DeSantis, en la segona posició, s'ha convertit aquest dimecres a la nit, en el quart debat republicà de primàries, en la diana preferida dels seus contrincants.

La primera pregunta que han fet aquesta nit els moderadors del tercer debat de primàries republicanes, a Miami (Florida), ha estat dirigida al segon candidat segons les enquestes, el governador de l'estat amfitrió, Ron DeSantis: "Per què els republicans l'haurien d'escollir a vostè i no a Donald Trump per enfrontar-se a Joe Biden d'aquí un any?" La mateixa pregunta han respost els altres quatre contrincants presents: Nikki Haley, Vivek Ramaswamy, Chris Christie i Tim Scott.

Donald Trump i els seus fills Donald Jr. i Eric, així com alts càrrecs del seu imperi immobiliari, van inflar els seus actius entre el 2011 i el 2021 per aconseguir millors condicions en els crèdits. Ho va dictaminar dimarts passat el jutge Arthur Engoron del tribunal de l'estat de Nova York. El frau, que la Fiscalia estima en 250 milions de dòlars, no està en dubte en el judici civil que comença aquest dilluns a Manhattan i en el qual es dirimiran sis delictes relacionats més, així com les penes i compensacions que hauran de pagar els acusats.

La carrera per a la presidència dels Estats Units es jugarà, en gran part, als tribunals. Després de les quatre imputacions que ja recauen sobre l'exmandatari Donald Trump, aquest dijous li ha arribat el torn a Hunter Biden, fill de l'actual president, que està acorralat per dues investigacions independents, per delictes fiscals i per possessió il·legal d'armes. Aquest dijous han transcendit documents judicials d'un tribunal de districte de Delaware que constaten que un gran jurat ha votat a favor d'imputar-lo per tres delictes relacionats amb la segona investigació, per possessió il·lícita d'armes.

L'acadèmic de 64 anys Bernardo Arévalo de León ha fet història a Guatemala i s'ha convertit en el primer candidat d'esquerra que guanya les eleccions presidencials en un país on tots els seus mandataris han estat conservadors des que s'hi va implantar la democràcia el 1986. Per primera vegada l'electorat ha donat l'esquena als partits tradicionals i de dretes i s'ha decantat clarament per un partit progressista moderat, el Movimiento Semilla, que vol combatre la corrupció. De fet, els resultats d'Arévalo de León han estat espectaculars: ha arrasat. Ha aconseguit 2,2 milions de vots, és a dir el 59% del total. La seva rival, l'exprimera dama Sandra Torres Casanova, ha quedat a gran distància, amb només el 35% dels sufragis. La participació en les eleccions, però, ha estat baixa: només el 40% dels votants van acudir a les urnes.

Si les eleccions presidencials fossin avui, es repetiria l'embat electoral del 2020 –Donald Trump contra Joe Biden– i el resultat seria, com a mínim, igual d'ajustat. Això és el que es desprèn de l'últim sondeig disponible, l'enquesta de la Universitat de Siena per a The New York Times, que projecta un empat tècnic entre el republicà i el demòcrata, amb el 43% dels suports per a cadascun. El 14% restant té en els seus vots el rumb que prendrà la primera economia del món, almenys, en els pròxims cinc anys.

Hunter Biden, el fill del president dels Estats Units, ha entrat de ple a la campanya presidencial del seu pare. Després d'una llarga investigació de cinc anys, el Departament de Justícia ha arribat a un acord amb ell pel qual es declararà culpable de dos delictes fiscals menors i evitarà així una condemna major pel càrrec de possessió d'armes quan patia una drogoaddicció. Com a resultat del pacte, Biden acceptarà la llibertat condicional.

Les primàries republicanes recorden cada vegada més les del 2016. En la seva primera nominació presidencial, Donald Trump va ser escollit per davant de 16 candidats, cinc dels quals es van retirar abans de l'elecció. Després dels tres anuncis d'aquesta setmana –l'exvicepresident Mike Pence, l'exgovernador de Nova Jersey Chris Christie i l'actual governador de Dakota del Nord, Doug Burgum–, ja són nou (vuit homes i una dona) els republicans que pretenen disputar el lideratge del partit a l'expresident.

Múltiples problemes tècnics, llargs silencis incòmodes i música d’espera. El governador de Florida, Ron DeSantis, de 44 anys, va llançar finalment la seva esperada campanya presidencial dimecres passat a Twitter Spaces. Ho volia fer a so de bombo i platerets, al costat de l’empresari multimilionari i nou ídol de la dreta, Elon Musk, però li va sortir el tret per la culata.

La candidatura de Joe Biden per a les primàries del seu partit no ha agafat ningú per sorpresa, ni tampoc ha generat un gran entusiasme als Estats Units. Les enquestes són demolidores: un 70% dels nord-americans haurien preferit que no s'hagués presentat a la reelecció, i només el 26% hi estan a favor, segons la NBC. L'edat és el principal factor, i amb raó: és el primer president octogenari del país i, en cas de guanyar, podria acabar el seu segon mandat amb 86 anys. Però no és l'únic motiu.

L'arribada de Donald Trump al tribunal de Manhattan, amb manilles o sense, la seva fitxa policial amb fotos de front i de perfil, la presa d'empremtes dactilars, i que li hagin de llegir els seus drets i els càrrecs dels quals se l'acusa. Són imatges molt potents, que no tenen precedents en els 247 anys d'història dels Estats Units, i que obren les portes a un escenari desconegut: què passa quan un expresident, que aspira a ser candidat, és imputat enmig d'una precampanya electoral?

Des que va anunciar que es postularà per a les presidencials del 2024, el xòuman Donald Trump no havia fet cap aparició pública fora de la seva residència de Mar-a-Lago, a Florida. Dos mesos després, aquest dissabte, ha reprès el paper protagonista per actuar en el seu escenari preferit: dos actes de campanya per a les primàries republicanes, als estats de Nou Hampshire i Carolina del Sud, on ha abandonat el silenci i la moderació dels últims discursos, i ha retornat al seu estil més guerrer.

"A fi que Amèrica torni a ser gran i gloriosa, anuncio la meva candidatura a la presidència dels Estats Units", ha declarat aquesta nit Donald Trump en un esperat discurs des de la seva residència privada de Mar-a-Lago a Florida. "El retorn dels EUA comença ara mateix", ha afirmat, seguit d'un estrepitós aplaudiment a la sala.