Si el compromís europeista de Barcelona s'hagués de mesurar per l'estat del seu homenatge als pares de la Unió Europea podria pensar-se que l'euroescepticisme impera a la capital catalana. Així ho corroboraria, com a mínim, la decadència del principal monument de la plaça d'Europa, a l'Anella Olímpica de Montjuïc. Una cascada en semicircumferència coronada per un fris de 110 metres que rendeix homenatge a 25 polítics i intel·lectuals amb vocació europeista que fa temps que acumula mostres d'abandonament i deixadesa.

Barcelona ha fet aquest dijous el primer pas per dotar el barri de la Bordeta d'un nou pulmó verd. El govern municipal ha signat un conveni amb l'empresa Stellantis España que canviarà per sempre l'anomenada popularment illa Citroën. Aquesta illa, situada entre la rambla de Badal i el carrer de la Riera Blanca, és coneguda amb aquest nom per les instal·lacions automobilístiques de 18.924 m² que hi ha i que, arran d'aquest conveni, hauran de desaparèixer i donar pas a un nou parc de més de 21.000 m² i a la construcció de 210 pisos –100 dels quals públics de lloguer i 110 de privats– i nous equipaments.

En una de les nits més fredes de l'any i en un dels pocs dies que va nevar (tímidament) a Barcelona, algú va abandonar un nadó al mig del carrer, quan encara era fosc. Passades les sis de la matinada del 25 de gener, un veí del carrer Begur, al districte de Sants-Montjuïc, va veure que alguna cosa es movia dins d'una bossa d'esport negra. Era un nen d'entre un i dos mesos. Estava sol i abrigat, davant d'una entitat social, Xera, dedicada a l'atenció de persones en situació de vulnerabilitat, com si qui l'hagués deixat allà esperés que aquesta organització l'acollís. "Creia que era un nino, però ha començat a parpellejar", narrava llavors l'Ana Edilia, una de les veïnes que se'l va trobar i va alertar la policia. Després d'uns dies en observació, van donar l'alta al petit, que actualment està en una família d'acollida.

Tot i que encara va intentar un últim canvi de nom, la discoteca Brisas del Paral·lel de Barcelona, davant de la qual va morir un jove apunyalat a l'octubre, ja ha tancat de manera definitiva. La nova vida com a Ken Club ha sigut efímera. I, segons confirmen fonts municipals, els responsables del local ja ha renunciat a la llicència d'activitat. Des del 2 de febrer el districte de Sants-Montjuïc ha acceptat aquesta renúncia i el local ja no pot obrir. S'acaba així un llarg historial de baralles, conflictes veïnals i inspeccions i operatius policials. La mort d'un jove el 30 d'octubre a la matinada a les portes del local serà l'última polèmica d'aquesta discoteca, que ja en va viure una de similar el 2016, quan es deia Koko Premium, i un home en va matar un altre disparant-li al mig de la pista de ball. Els Mossos d'Esquadra han detingut avui mateix set persones en diferents punts de Barcelona per la seva presumpta vinculació amb l'apunyalament del passat mes d'octubre.

Quan els Mossos d'Esquadra trucaven a la porta, de cop i volta un nadó començava a plorar. A vegades hi havia dos nens, fins i tot tres. Al pis semblava que hi visqués una família, amb alguns mobles col·locats estratègicament, engrunes sobre la taula, joguines per terra i mares amb criatures als braços pregant perquè no els desnonessin. Però tot era un muntatge. La policia, veient davant seu una família vulnerable, no podia executar el desallotjament i se n'anava. Poc després, nadons, mares i mobles també abandonaven el pis. Uns dies més tard hi entrava una nova família i pagava un lloguer per viure-hi. Aquestes sí que eren famílies vulnerables, sobretot immigrants sense papers a qui els havia costat molt trobar un sostre. Pensaven que, per fi, havien tingut una mica de sort, però eren víctimes d'una estafa. Els que es feien dir propietaris d'aquell pis eren d'una màfia que pocs dies abans l'havia ocupat i ara el rellogava.

Un dels reptes que s'ha repetit més vegades durant el procés participatiu en què s'ha discutit com havia de ser la futura estació de Sants de Barcelona i el seu entorn era que calia garantir que la plaça dels Països Catalans deixés de ser una rotonda i es convertís en el gran vestíbul de l'estació. Un lloc ben connectat amb els barris de l'entorn. I això queda recollit en l'avantprojecte de la transformació, que ha de començar al 2024, amb actuacions com ara eliminar els dos vials de trànsit que avui separen plaça i estació, envoltar la plaça de verd i concentrar la circulació de vehicles al costat mar, tocant el Parc de l’Espanya Industrial. El reconegut equip d'arquitectes RCR, que forma part de la UTE (amb Sener i Fhecor) que va guanyar el concurs per fer la reforma, n'ha donat avui més detalls en una presentació al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Una de les claus serà, segons l'arquitecte Ramon Vilalta, no alterar "l'ànima" de la plaça dels Països Catalans, que és el paradigma de les places dures a Barcelona i compta amb grans partidaris i detractors.

Tenen entre 15 i 24 anys, la majoria van néixer al Pakistan i van venir de petites a Catalunya, i comparteixen una passió: el criquet. Per això, no han parat fins a aconseguir que Barcelona solucioni el que és una mancança en el terreny esportiu: la ciutat encara no té cap camp preparat perquè s'hi practiqui aquest esport. I cada cop té més adeptes. Sobretot des que elles, les del criquet, s'hi han engrescat i s'han afartat d'entrenar en terrenys que no compleixen les condicions i que moltes vegades tampoc no tenen horaris disponibles per acollir-les. Van guanyar-se un lloc al focus mediàtic, l'any passat, quan la seva proposta de condicionar un antic camp de futbol de Montjuïc, el Julià de Capmany, per jugar a criquet i altres esports minoritaris va ser la que va rebre més suports entre les més de 800 que es presentaven als pressupostos participatius. I va acabar sent la segona més votada (2.890 vots)  de tot el procés a la ciutat, només per darrere de la que exigia millorar el parc de l'Espanya Industrial.

Entrada la recta final del mandat, el govern d'Ada Colau accelera aquests dies les tramitacions urbanístiques per poder deixar encarrilats els grans projectes de transformació que s'han discutit aquests últims anys. Des dels nous usos de la presó Model fins al futur nou barri de la Mercedes (Bon Pastor), passant pels canvis d'usos a la Fira de Montjuïc. Tots tres passaran per comissió la setmana que ve. En el cas de la reforma de l'espai que actualment ocupa la Fira, s'ha marcat l'horitzó del 2029, coincidint amb la celebració del centenari del recinte, per tenir-ho tot acabat, tant les obres que afecten els pavellons com els canvis previstos a la plaça Espanya, com la nova estació soterrada de busos. "Està previst que el 2029 sigui la data de finalització de tota la transformació de l'àmbit", apunta la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz.

"La solució? Que totes les terrasses tanquin a les deu de la nit i així segur que dormim". És el veredicte de la Isabel i la Marta, assegudes en un banc dels Jardins de la Mediterrània, una mena de gran interior d'illa al barri de la Marina, a Barcelona, però que no es tanca a les nits i que acull bars, terrasses i fins i tot un local de copes. "Aquí sempre hi ha activitat... i, esclar, soroll", resumeixen aquestes veïnes. En total, nou terrasses amb una trentena de taules i sovint discussions i baralles amb llançament de cadires. I també de forma esporàdica algun objecte que cau des de les finestres cap als clients dels bars, com denuncien alguns restauradors.

Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort violenta d'una dona de 46 anys de nacionalitat sueca a Barcelona. La Guàrdia Urbana ha alertat a la policia catalana que ha aparegut el cos de la víctima sota el remolc d'un camió al passeig de Cantunis, una zona poc transitada del districte de Sants-Montjuïc. El cadàver ha sigut localitzat poc després de les 8 del matí.

"M'he quedat de pedra". Al vigilant d'un pàrquing de Sants encara li costa de creure el crim que ha passat a l'altra banda del carrer. Els Mossos d'Esquadra s'han endut detingut un home de 82 anys per la mort a ganivetades de la seva dona, de 78 anys. Els fets han passat aquest migdia a l'interior d'un pis, malgrat que els veïns no s'han assabentat del crim fins que han vist l'ampli dispositiu de patrulles policials, bombers i ambulàncies. El matrimoni feia més de tres dècades que vivia en un domicili del número 1-3 del carrer de l'Escultor Canet de Barcelona, al barri de Sants-Badal. El jutjat de guàrdia ha derivat el cas al jutjat de violència contra la dona i no consten denúncies entre la parella.

L'Ajuntament de Barcelona ha ampliat la policia de barri als districtes de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc. Després d'un any en funcionament a Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, aquest maig els equips de policia de barri de la Guàrdia Urbana es desplegaran a dos nous districtes de la ciutat. Es tracta d'agents, que abans fan una formació específica, que han de tenir "la capacitat de contacte i empatia amb els veïns", segons el comissionat de Seguretat de Barcelona, Amadeu Recasens, que ha aclarit que la seva funció no és patrullar. Recasens ha afegit que la policia de barri permet "agilitzar" la informació sobre les problemàtiques, com per exemple la dels narcopisos. Tot i això, ha desvinculat l'arribada dels equips a Ciutat Vella amb el conflicte dels narcopisos, que els últims mesos s'ha accentuat al barri del Raval.