Hamnet ja no és l’única pel·lícula en cartellera que orbita al voltant de Hamlet. A Scarlet, Mamoru Hosoda s’inspira en l’immortal text shakespearià, tot i que prenent-se no poques llibertats, com ara canviar el nom i el sexe al personatge principal per transformar-lo en una princesa medieval que recorre el temps i l’espai en un purgatori per ajusticiar els que la van assassinar a ella i al seu pare. A diferència del seu model literari, Scarlet no necessita cap espectre que l’empenyi a la venjança; ella sola va sobrada d’una ràbia de proporcions èpiques, com correspon a les emocions que caracteritzen l’adolescència, que és justament el territori que més ha visitat el director de La noia que saltava a través del temps i El nen i la bèstia.

Els 92.000 metres quadrats dels pavellons 3 i 5 de Fira Barcelona Gran Via es preparen per rebre del 5 al 8 de desembre els assistents al Manga Barcelona, que ja fa temps que és el segon esdeveniment cultural amb més públic de Barcelona –més de 167.000 persones l’any passat–, només superat pel Primavera Sound. Amb les entrades de dissabte i diumenge esgotades des de fa temps, és fàcil que aquest any es tornin a batre rècords d’assistència. Destaquem deu propostes de la seva programació.

A Katmandú, entre els núvols de gas lacrimogen, centenars de joves aixequen una bandera pirata amb un barret de palla, símbol de la tripulació protagonista de la sèrie de dibuixos animats One Piece. A Jakarta, camioners, estudiants i artistes desafien el govern amb el mateix símbol. Allò que va començar com una sèrie japonesa sobre pirates s’ha convertit en un emblema global de resistència política. La cultura popular, sovint menystinguda com a entreteniment lleuger, s’ha filtrat en el terreny de la protesta i la dissidència. Com explica la investigadora Alba Torrents, professora lectora a la facultat d’Estudis de Comunicació de la UAB i experta en sèries d’animació japonesa “l’anime s’ha convertit en un llenguatge cultural global: ja no és només un producte d’entreteniment japonès, sinó un espai compartit on les noves generacions projecten valors, emocions i imaginaris comuns”.

“Són somnis que tenim a l’equip”, diu Meritxell Puig, la directora general del Ficomic, l’entitat organitzadora de Manga Barcelona, que aquest any es farà del 5 al 8 de desembre a la Fira de Barcelona Gran Via. Puig es refereix a la programació d’un concert inèdit a Europa: el de Seatbelts, que actuaran el 5 de desembre al Manga Barcelona amb la seva líder i directora musical, Yoko Kanno. El grup interpretarà una de les bandes sonores més aclamades de la història de l’anime, la de Cowboy Bebop. Es tracta d’un esdeveniment excepcional, el primer cop que la banda actua fora del Japó. “És una cosa única”, remarca Puig.

Aquesta temporada, el cinema d’animació ha quedat marcat pel mixet letó protagonista de Flow, que sense dir ni meu es va acabar enduent l’Oscar. Però hauríem de començar a fer lloc per a un altre gat, el que dona nom a Anzu, gat fantasma: un enorme felí antropomòrfic, rialler i flatulent, que viu en un petit poble de la costa japonesa i es desplaça gairebé sempre en moto. L’única persona que se sorprèn de la presència d’aquesta bèstia és la Karin, una adolescent a qui el penques del seu pare deixa a cura de l’avi mentre ell busca la manera de pagar els seus deutes de joc. Passat l’impacte inicial, la Karin trava amistat amb l'Anzu, amb qui passa l’estona durant els llargs dies d’estiu i amb qui acaba fent una excursió a l’inframon a la recerca de la seva mare, morta uns anys enrere.

"Per què no fugim d'aquest poble?", li suplica en Shuichi a la Kirie quan ella el passa a buscar a l'estació, tot just a l'inici del primer episodi d'Uzumaki. La noia ja se'ns ha presentat al pròleg com a narradora dels estranys successos que afecten Kurouzu, aquesta població japonesa vora el mar on viuen la parella de joves protagonistes. El noi està preocupat perquè el seu pare s'està obsessionant de manera malaltissa amb les espirals. Creu que aquesta forma està apoderant-se de Kurouzu com una maledicció epidèmica de la qual només podran escapar marxant a un altre lloc. Uzumaki és l'esperada adaptació del manga homònim de Junji Ito publicat entre 1998 i 1999, un conjunt d'històries sobre com el terror en forma d'espiral s'apodera de Kurouzu, que es poden trobar aplegades en català en un únic volum editat recentment per Planeta Cómic. Adult Swim planejava des del 2019 portar a la pantalla aquest còmic de culte, però les dificultats per restar fidel a un original amb tantíssima personalitat i la pandèmia van anar endarrerint la producció. La cadena nord-americana d'animació per a adults ha tingut la vista de confiar l'adaptació a un equip de professionals japonesos comandats pel director Hiroshi Nagahama, capaços de mantenir-se fidels a l'esperit artístic del manga original.

Una sèrie que ha marcat la infància de milers de catalans torna a TV3. L'univers de Bola de drac, creat per Akira Toriyama, torna a la televisió catalana amb una important novetat: per primera vegada els espectadors podran gaudir en català de Bola de drac Súper, tercera entrega de la saga protagonitzada per Son Goku i la resta dels seus companys. Segons ha anunciat la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la televisió ha signat un preacord amb Toei Animation, propietària de la saga, pel qual l'SX3 podrà emetre Bola de drac, Bola de drac Z i Bola de drac Súper, que equival a un total de 575 capítols. A més, també s'inclou la cessió gratuïta del doblatge català per poder-lo distribuir a altres plataformes de manera internacional. Totes les entregues estaran també disponibles al 3Cat.

Recordo prou el gegantí impacte cultural i lingüístic que va significar l’emissió de Bola de Drac per TV3 a la dècada dels 90 per entendre i empatitzar amb el dol generacional que observo des d'aquest matí entre els fills dels boomers i altres mil·lennials arran de la mort del creador de la sèrie, Akira Toriyama. Són les criatures que es quedaven hipnotitzades davant el televisor quan la inoblidable veu de Jordi Vila els convidava a seguir les peripècies de Son Goku a la percaça de les set boles de drac.  

El nou anime original de Netflix entronca amb el primer superheroi de la història del manga amb ressò internacional, l'Astro Boy d'Osamu Tezuka. Pluto adapta el còmic homònim de Naoki Urasawa, publicat entre 2003 i 2009, i inspirat en una de les històries originals d'aquest jove androide. Com a Astro Boy, a Pluto també ens trobem amb un univers en què conviuen humans i robots d'intel·ligència molt avançada que segueixen un codi de comportament similar al de les lleis de la robòtica d'Isaac Asimov. No ataquen mai les persones tot i que sí que poden enfrontar-se a altres robots malèfics. Un altre tret que els diferencia dels humans és que la seva memòria artificial, a diferència de la nostra, no s'esvaeix amb el temps. No obliden mai els records dolorosos, com tampoc els bonics.

La coneguda sèrie One Piece, basada en el manga més venut de la història del Japó, serà la gran novetat de l’oferta d’estiu de l'SX3, el canal infantil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Els episodis es podran veure tant a través de les emissions lineals com a la carta a la plataforma digital del canal. L’anime explica la història de Monkey D. Luffy, un noi aventurer que abandona el seu poble a la recerca d’un tresor mític, el One Piece, que el convertirà en el rei dels pirates. Per aconseguir el tresor, haurà de reunir la millor tripulació i aconseguir un vaixell amb el qual explorar els mars.

Els millors paisatges del cinema japonès contemporani no els trobem a les pel·lícules d’Hirokazu Kore-eda, ni a les de Ryusuke Hamaguchi, ni a les de Naomi Kawase, sinó als anime de Makoto Shinkai. Mentre molts dels seus compatriotes semblen haver fet un gir cap als espais interiors i haver perdut interès en els escenaris naturals, resulta admirable l’esforç i el detall amb què els seus films dibuixen camps, muntanyes i carrerons. Shinkai estima l’aire i la llum de les illes nipones, però, sobretot, es preocupa per la seva fragilitat, per com n’estan de permanentment cercades pel cataclisme. Aquesta idea travessava de principi a fi les seves obres de consagració internacional, Your Name i El temps amb tu, però mai havia resultat tan explícita com a Suzume. El film té com a protagonista i personatge titular una adolescent que va perdre la mare en el terratrèmol i posterior tsunami que va provocar la catàstrofe nuclear de Fukushima el 2011 i que, de manera atzarosa, es veurà obligada a abandonar el seu poble a l’illa de Kyushu per recórrer el país i tancar les portes per on es filtra l’energia letal d’una altra dimensió.

Una de les fites històriques en el reconeixement de l'anime japonès com un dels llenguatges més potents del cinema contemporani és l'Ós d'Or que El viatge de Chihiro va guanyar el 2002 a la Berlinale –ex aequo amb Sunday bloody sunday–. I tot i que un anime no ha tornat a guanyar el premi gros d'un gran festival de cinema, no resulta estrany veure animes en competició a festivals com Venècia o Canes. Tanmateix, a Berlín han hagut de passar més de dues dècades per tornar a veure'n un competint a la secció oficial. Es tracta de l'esplèndida Suzume, de Makoto Shinkai, el director japonès més taquiller dels últims anys, amb tres títols entre les 15 pel·lícules amb més recaptació de la història del Japó. La més popular és el superèxit Your name, només superada per Titanic, Frozen, Els guardians de la nit i, esclar, El viatge de Chihiro.

‘Josee, el tigre i els peixos’

(3 estrelles)

Direcció: Kôtarô Tamura. Guió: Sayaka Kuwamura a partir del conte de Seiko Tanabe. 99 min. Japó (2020). Animació. Estrena als cinemes

]]>

'Neon Genesis Evangelion'

Hideaki Anno per a TV Tokio. En emissió a Netflix

Entre les sèries japoneses que van animar la infantesa i l'adolescència dels que creixien als anys setanta, Mazinger Z destacava entre la resta perquè es distanciava del to més infantil i melodramàtic d'altres títols com Heidi i Marco. Es tractava d'una fantasia futurista que posava una parella d'adolescents als comandaments d'uns robots gegants disposats a enfrontar-se a tot tipus d'enemics. La sèrie va ser pionera en el mecha, el gènere protagonitzat per androides colossals tripulats per humans, i s'oferia com la resposta japonesa al gènere de superherois nord-americà. Amb la diferència que aquí els protagonistes eren molt més joves i adquirien el superpoder de manera vicària, a través dels robots gegants.

]]>

Per fi. Aquest divendres s'estrena a Amazon Prime la pel·lícula que els fans de l'anime fa 25 anys que esperen: Evangelion: 3.0 + 1.0: Thrice upon a time, de Hideaki Anno. La quarta i última pel·lícula de l'adaptació al cinema de l'emblemàtica sèrie emesa entre 1995 i 1996, Neon genesis Evangelion, condueix l'aventura èpica a la seva conclusió definitiva. Evangelion va ser una de les sèries de televisió més comentades de la història de l'anime, una obra fascinant i complexa que barreja batalles de robots gegants amb símbols cristians, misticisme jueu i angoixa adolescent. La seva influència és enorme i inclou fantasies animades japoneses i la pel·lícula de Guillermo del Toro del 2013 Pacific Rim. I els fans continuen debatent el seu significat, subtext i detalls.

]]>

Els fans de Son Goku i família poden satisfer la seva passió i tenir la sèrie completa de Bola de Drac en tres lots, que inclouen un total de 37 devedés i 153 episodis. L’ARA ofereix aquests dies –del 30 de juny al 20 de juliol– l’edició remasteritzada, íntegra i sense censura d’aquesta popular sèrie. El cost de tot el conjunt de devedés, disponible online en aquest enllaç, és de 139,99 €.

]]>

 'Península'

Els zombis perden el tren

A Corea del Sud ja no hi ha trens cap a Busan. De fet, el país ha quedat en quarantena després del brot d’un virus que transforma els infectats en zombis violents, i els seus supervivents malviuen a l’estranger, com refugiats-pàries en una zona de ningú legal. Un grapat són reclutats per fer una incursió a la seva antiga pàtria i recuperar un camió carregat amb 20 milions de dòlars. Aquest és l’escenari que planteja Península, una seqüela que allarga l’estada en l’imaginari de Train to Busan. Fa cinc anys, vaig defensar la pel·lícula en aquestes mateixes pàgines, elogiant la seva narrativa espectacular i clàssica, que només pretenia sacsejar l’espectador durant un parell d’hores. En realitat, vaig fer trampa, perquè la pel·lícula de Yeon Sang-ho va néixer amb un apèndix incorporat: Seoul Station, una preqüela animada i sòrdida, en sintonia estètica amb l’obra prèvia del director. Segueix llegint. Estrena als cinemes

]]>

Molt abans que el Negan de The Walking Dead, ja hi havia el Noi del bat de Paranoia Agent, el misteriós jove que escampa el terror a la prefectura de Tòquio sobre uns patins daurats i armat amb aquest element del beisbol. Filmin acaba d'incorporar al seu catàleg aquesta sèrie de culte amb escàs recorregut a les nostres pantalles (només es va emetre a la franja nocturna de Cuatro i a Canal Nou), malgrat que és una obra d'un dels directors més reverenciats de l'animació japonesa, Satoshi Kon. Estrenada el 2004, Paranoia Agent presenta uns continguts més agosarats i pertorbadors dels habituals en les sèries d'anime programades a les televisions d'aquí, dirigides sobretot a un públic adolescent.

]]>

Akira torna als cinemes en qualitat 4K sense un aniversari rodó com a excusa. No la necessita: la pel·lícula de Katsuhiro Otomo conserva intacte aquell poder de fascinació que va tornar bojos els espectadors desprevinguts que la van descobrir a principis dels 90. Va ser el llarg animat més car del cinema japonès de l'època (10 milions d'euros) i un èxit internacional que va obrir les portes del manga i l'anime a Occident. Basada en el manga homònim del mateix Otomo (una obra clau de la història del còmic), la pel·lícula se situa en un Tòquio futurista i reconstruït després d'una explosió nuclear i segueix una banda de motoristes adolescents enredats en una conspiració del govern per amagar l'existència d'uns nens amb poders psíquics. Akira és una de les obres mestres de l'animació i no ho afirmem perquè sí. Tenim arguments:

]]>