Encara sense candidat, Nova Esquerra Nacional (NEN) s'ha presentat aquest dijous en societat amb algunes cares destacades del partit, però sobretot amb militants de base com a equip promotor. El missatge és "renovar" el partit i "regenerar les formes de fer política". "No som ni roviristes ni junqueristes", ha subratllat l'exconsellera Teresa Jordà. Durant la presentació han anat desgranant el model de país que aspiren per a Catalunya. En què es diferencien les seves prioritats de les que ha anat defensant la candidatura d'Oriol Junqueras?

L'abraçada entre Gabriel Rufián i Teresa Jordà al ple del Congrés de dijous passat que va aprovar la llei d'amnistia no va ser un gest sobrer. Era un dia històric, l'independentisme aconseguia la fita de posar el comptador a zero en la judicialització del procés independentista. Junts i ERC van deixar de banda els retrets i, de fet, es van enviar missatges mutus d'agraïment. El mateix va passar dins d'Esquerra, perquè la crisi en què està immers el partit arran de la desfeta del 12-M ha tingut també la seva ramificació a Madrid en les últimes setmanes.

El 17 d’agost, quan es va constituir el Congrés, Carlos Floriano (Cáceres, 1967) buscava lloc als escons que queden penjats sobre la bancada del PP –als que són més lluny de la tribuna se'ls anomena col·loquialment el galliner–. La imatge no és innòcua, per al PP, perquè consideren que evidencia que l’actual diputat popular que va contactar amb Teresa Jordà (ERC) per parlar de la investidura d’Alberto Núñez Feijóo, no té cap pes rellevant al partit, perquè els qui formen part del nucli de direcció s’asseuen a les primeres files. No és el mateix pes que li dona ERC, que ha presentat la trucada com un oferiment en tota regla que ells van rebutjar. Ara bé, el diputat, que actualment té un paper discret al Congrés –és portaveu de la comissió d’Afers Exteriors– no el va tenir en el passat. Floriano va ser vicesecretari d’organització del PP durant tres anys de la presidència de Mariano Rajoy, és a dir, es va encarregar de tota la vida interna del partit. Un càrrec que va ocupar apadrinat per l’exsecretària general dels populars i exministra de Defensa, María Dolores de Cospedal. Prèviament, Rajoy ja l’havia situat com a secretari de comunicació del partit durant quatre anys.

La constitució de les Corts ha estat només la primera part de la partida, i l’independentisme ja ha avisat Pedro Sánchez que encara hi ha molt camí per recórrer i que les negociacions per segellar el seu suport a una hipotètica investidura seran “llargues”. Si el mateix dia que Francina Armengol era proclamada presidenta del Congrés l’expresident Carles Puigdemont assegurava que “la investidura és exactament allà on era” perquè no té res a veure amb la mesa, aquest divendres des d'Esquerra ha sigut el president de la Generalitat, Pere Aragonès, qui ha afirmat en declaracions als mitjans des de Sabadell que “la investidura no és ni més a prop ni més lluny” i ha advertit Sánchez que no esperi un acord ràpid perquè les converses seran "complexes". De fet, els republicans ja han fixat l’amnistia com a requisit indispensable.

Nens i nenes d'entre 8 i 9 anys, tots cursant tercer de primària a les escoles Univers, Octavio Paz i Vedruna Àngels de Barcelona, han ajudat els periodistes de l'ARA a entrevistar els candidats catalans del 23-J.

Els candidats d'ERC a les eleccions generals, Gabriel Rufián i Teresa Jordà, responen les preguntes dels alumnes de 3r de primària de l'Escola Univers i Escola Octavio Paz de Barcelona.

Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) i Teresa Jordà (Ripoll, 1972) són els candidats d’Esquerra a les eleccions generals. Volen ser un tiquet electoral compacte fins al punt que també fan les entrevistes junts. 

La de dilluns de la setmana passada no va ser una remodelació de Govern qualsevol, com a mínim per a Esquerra. Malgrat que ja fa dos anys que Pere Aragonès és president, dilluns es va estrenar en un art que encara no havia practicat: el de fer rodar caps de consellers del seu partit al consell executiu. Pot semblar una tasca habitual en un president, però Aragonès fins ara l'havia evitat. De fet, canviar membres del Govern sempre havia sigut tradicionalment l'última opció per a Esquerra. En els últims set anys, només ho havia fet en dues ocasions. Aquesta vegada, ha sigut diferent: tres carteres de cop.

Malgrat que en un primer moment va descartar remodelar el Govern com a resposta als mals resultats d'ERC a les eleccions municipals, finalment el president Pere Aragonès haurà d'acabar fent canvis a l'executiu. El motiu és que ERC ha decidit que la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, sigui la número dos a la candidatura de les generals rere el cap de llista, Gabriel Rufián. Ho ha anunciat el president del partit, Oriol Junqueras, al consell nacional d'Esquerra d'aquest dissabte.

Catalunya és una de les zones de l'Estat on més està afectant la sequera, situació que s'ha agreujat en els últims mesos i que podria anar a més. Per fer un seguiment i una anàlisi de la situació, el govern espanyol ha reunit aquest matí un altre cop la taula per la sequera al ministeri d'Agricultura i ha decidit moure fitxa per ajudar els agricultors que estan patint més aquesta situació. Després d'escoltar les peticions dels responsables d'agricultura de totes les comunitats autònomes, el ministeri ha anunciat que reclamarà a la Unió Europea "flexibilitzar" la normativa de les ajudes de la PAC (Política Agrària Comuna) perquè se'n puguin beneficiar els agricultors que es troben amb "especials dificultats" arran de la sequera.

La cimera de l'aigua convocada pel Govern aquest divendres per mirar de pactar amb l'oposició mesures contra la sequera ha acabat sense un acord i amb retrets creuats. Ho ha explicat sense embuts la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, la primera a comparèixer després de la trobada. També la primera a disparar, ja que ha criticat que l'executiu no ha trobat "la voluntat suficient" dels partits per signar un pacte. Per a ella el motiu és clar: hi ha eleccions municipals a tocar, i l'oposició no ha volgut regalar-li una foto al Govern escenificant sintonia. "No sé si el resultat [de la cimera] seria el mateix si no fóssim a les portes d’unes eleccions municipals", ha dit. L'oposició tampoc s'ha quedat curta. La diputada del PSC Sílvia Paneque ha acusat d'"electoralisme" l'executiu de Pere Aragonès. "Un nou fracàs del Govern", ha afirmat del líder de Junts al Parlament, Albert Batet.

Divendres que ve, quan s'hagi publicat el DOGC, la major part de Catalunya estarà ja amb alerta per sequera. La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, va anunciar ahir que el consell executiu aprovarà aquest dimarts restriccions també a la conca Ter-Llobregat, la més important perquè inclou Barcelona i la seva àrea metropolitana. Si hi sumem les altres àrees del país que ja estan en alerta o s'hi afegiran, això vol dir que fins a 6,7 milions de persones viuran amb restriccions fins que la pluja i la neu tornin a omplir els pantans, cosa que ara mateix no està clar quan passarà perquè, de moment, quan plou no ho fa a les conques on hi ha més necessitats.

Aquest estiu serà clau per definir en quin estat de salut arriba la futura llei catalana de residus al final de la seva tramitació. "L'avantprojecte de llei és ambiciós per donar resposta a la crisi climàtica, social i econòmica a què estem abocats i no volem que es perdi l'oportunitat". Aquest és el missatge que fan arribar les entitats socials vinculades al món de la sostenibilitat quan es parla d'aquesta norma, que en el seu text inicial, tal com va avançar l'ARA, proposa lluitar contra la cultura d'envasos i plàstics d'un sol ús, amb canvis fiscals com ara impostos sobre les càpsules de cafè i els envasos més efímers.

El Govern invertirà 5,7 milions d'euros en tres anys per modernitzar la xarxa de radars del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Ho ha anunciat aquest matí la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, en una visita a l'SMC, la primera des que Sarai Sarroca va substituir Eliseu Vilaclara com a directora del Meteocat, fa poques setmanes.

Preparar els boscos catalans davant la situació d'emergència climàtica i ser capaços de vèncer els incendis de sisena generació, és a dir, aquells grans focs generats i agreujats per l'efecte del canvi climàtic. Aquest és l'objectiu del nou pla de prevenció d'incendis del Govern per als anys 2022-2025, que comptarà amb una partida de diners "històrica", segons ha qualificat el mateix departament: 72 milions d'euros. Així ho ha explicat aquest migdia la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, alhora que ha advertit de la situació de "vulnerabilitat" que pateix la zona mediterrània.

Pere Aragonès és aquest diumenge i dilluns a Glasgow per participar en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic 2021 (COP26), en què els líders mundials discuteixen les mesures a prendre per frenar l'escalfament global. El president de la Generalitat no serà al fòrum dels estats, però, com la resta de governs no estatals, també ha viatjat a Escòcia per renovar el seu compromís amb la reducció d'emissions i participar en trobades paral·leles a la cimera amb autoritats regionals. Aquest diumenge al migdia s'ha reunit amb la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, durant mitja hora i ha compartit "experiències" sobre polítiques climàtiques amb la líder independentista escocesa. Després també s'ha trobat amb el governador de Washington, Jay Inslee.

No s'obriran noves incineradores, no s'ampliaran les existents i hi haurà un pla de tancament de les que actualment estan en actiu. La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha anunciat aquest dimecres des del Parlament una moratòria de les infraestructures d'incineració de residus. L'anunci ha tardat a arribar tenint en compte que gairebé ja fa dos anys que el Parlament va instar el Govern a dictar una moratòria fins que no s'aprovi la llei de prevenció de residus –que va quedar pendent la legislatura passada–. Ara fonts de l'executiu apunten que aquesta norma s'està acabant d'elaborar i en els pròxims mesos se li donarà pas. Mentrestant, l'objectiu és que entri en vigor la moratòria de les incineradores. Aquesta iniciativa s'aprovarà si tira endavant la llei d'acompanyament dels pressupostos, un calaix de sastre on el Govern incorpora molts tràmits legislatius i que aquest any a més de la moratòria de les incineradores inclourà, tal com va avançar l'ARA, permetre l'entrada de dipòsits privats a l'ICF i eliminar el concepte de municipi turístic.

La consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, valora la recent aprovació del decret català d'energies renovables i repassa els reptes pendents a Catalunya per fer front als efectes ja visibles de la crisi climàtica. Tot plegat, a les portes de l'inici de la cimera mundial del clima a Glasgow, la COP26.

Aquesta setmana la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, va aprovar la modificació del decret d'energies renovables. Permetrà desencallar 19 projectes a Catalunya i aconseguir un model distribuït, participatiu, democràtic i de cohesió territorial.