Eleccions generals

Aragonès crida a refer la unitat sobiranista davant l'auge del PP i Vox

Proposa un "front democràtic" amb l'independentisme i els comuns però descarta una llista conjunta amb Junts

4 min

BarcelonaNi eleccions anticipades ni crisi de govern. Si algú esperava un cop de timó de Pere Aragonès després que ERC perdés diumenge 300.000 vots a les municipals, el president de la Generalitat no el farà. És la gran conclusió de la compareixença que ha fet aquest dimarts des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat, la primera vegada que se'l podia escoltar des de la reculada de diumenge. El gran canvi que ha llançat el president ha sigut discursiu: ha fet una crida a refer la unitat del sobiranisme davant l'auge del PP i Vox en les eleccions locals, que veu com l'avantsala que arribin a la Moncloa el juliol vinent. De fet, ha donat per fet que el PSOE no hi té res a fer. "L'hora és greu i cal defensar Catalunya", ha dit.

La proposta del president passa per crear un "front democràtic" en defensa dels "drets i les llibertats" de Catalunya. Defensa de la llengua, les institucions, les escoles, els serveis públics i l'autodeterminació, davant els partits "que més han atacat Catalunya" –PP i Vox–. Què vol dir exactament això? En un primer moment ha semblat que el president s'obria a fer una llista unitària amb Junts de cara a les eleccions generals, com des de dilluns li demana el partit de Laura Borràs, però després el mateix president ha precisat que en cap cas. Unes hores més tard, en una intervenció en les jornades del Cercle d'Economia, ha avisat que el seu front "no es tracta de fer una llista de dos, sinó una aliança més àmplia" de la qual caldrà buscar la fórmula. Ell no l'ha volgut precisar, però la idea és reunir-se amb Junts, la CUP i els comuns per mirar de trobar-la. Unitat sí, però a través d'una llista conjunta no.

Ara bé, mentre ell mateix i els partits miren de trobar aquestes fórmules, el president sí que ha dit on caldria recuperar certs símptomes d'unitat sobiranista. Ha citat tres àmbits clars: a l'hora de buscar una nova presidència del Parlament que substitueixi Laura Borràs, a l'hora de pactar "mecanismes d'estabilitat i governança del país" –el seu govern està en minoria al Parlament–, i, en tercer lloc, fomentant pactes sobiranistes als ajuntaments. És a dir, Aragonès està pensant en prioritzar els pactes amb Junts als consistoris i deixar al marge els pactes a la contra amb el PSC.

El president Aragonès compareix després de les eleccions municipals

En definitiva, davant dels mals resultats d'ERC de diumenge, Aragonès planteja agafar les eleccions generals del 23 de juliol com un revulsiu. En el seu cas, una estratègia amb dues potes: atiar la por que ve la dreta a Espanya i reclamar la unitat del sobiranisme. La carta de la por també la jugarà a fons i ho ha demostrat davant l'empresariat català a les mateixes jornades del Cercle. A ells els ha avisat que un govern PP-Vox suposa tornar al "model econòmic del totxo", un recordatori velat del mandat de José María Aznar (1996-2004). També els ha picat el crostó per fer un "discurs derrotista" de l'economia catalana.

Els detalls

La compareixença d'Aragonès deixa dos grans interrogants oberts i tots passen per Junts. El primer, com el president convencerà Junts de recuperar una certa unitat si rebutja la seva principal proposta estrella, la llista conjunta. El segon, si quan diu que necessita "estabilitat" per al seu govern el que vol dir en realitat és que estaria disposat a permetre que el partit de Laura Borràs torni a entrar a l'executiu. Des de la Generalitat veuen prematur parlar d'aquest escenari. L'objectiu d'avui era fer una crida a la unitat. "Ens hem de tornar a entendre. S'ha d'acabar la batalla interna independentista", diu una veu autoritzada de Palau. Com es pot fer? Des d'avui és la pregunta del milió.

El que més clar ha quedat aquest dimarts és que no hi haurà eleccions anticipades a Catalunya, com a mínim a curt termini. Tampoc canvi de consellers. La visió del president és que a Catalunya li calen unes "institucions fortes" i no pas tornar a les urnes. També ha quedat clar que no es dedicarà a fer autocrítica, com a mínim en públic, dels resultats de les municipals. S'ha limitat a dir que "la valoració no pot ser positiva" i que fins i tot en alguns àmbits "són uns resultats dolents". ERC sí que farà dimarts vinent una assemblea oberta amb els militants per abordar la desfeta.

Resposta freda

La proposta del president no ha tingut la millor de les rebudes, ni dels teòrics aliats ni dels rivals. L'expresident Carles Puigdemont ha avisat que la unitat ha de ser per a "una estratègia compartida per a la independència" i que, si no és així, "no cal que perdin el temps". Els comuns, directament, ja han deixat clar que amb ells no hi comptin. "Pere Aragonès surt a perdre les eleccions generals a Catalunya, nosaltres a guanyar-les", ha piulat el diputat dels comuns David Cid. Fins i tot hi ha hagut alguna veu crítica a ERC, com la de Joan Tardà, que vol que li deixin clar que la proposta de "front democràtic" no passa per concórrer amb Junts en coalició, ja que seria contrària a "l'estratègia" aprovada "en el darrer congrés nacional" del partit.

Pel que fa als rivals, han vist les paraules d'Aragonès com l'oportunitat de reivindicar-se. La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha dit que "el front de combat al populisme" a Catalunya "el representa Salvador Illa" i no Aragonès. Des de Vox s'han congratulat de les paraules del president de la Generalitat. "Vol dir que ens temen", ha dit Joan Garriga.

Anunci davant l'empresariat

Durant la seva intervenció a la reunió del Cercle d'Economia, Aragonès ha explicat que l'executiu català ha presentat al ministeri d'Indústria un projecte per impulsar una fàbrica de xips a Catalunya amb una inversió de 300 milions d'euros. Aquesta planta, en un sector que la Unió Europea considera estratègic, es faria en l'entorn del Sincrotró Alba i requereix l'impuls dels fons europeus mobilitzats per fer front a la pandèmia i a la crisi de preus. La concreció del projecte, han apuntat fonts del Govern, depèn plenament del govern espanyol.

stats