El PP ha creuat avui una nova línia en el seu propòsit de deslegitimar el govern espanyol: demanarà a la Junta Electoral que estudïi el vot per correu de les últimes eleccions espanyoles. Així ho ha anunciat aquest matí Alberto Núñez Feijóo en una entrevista a EsRadio en què ha recollit les paraules de l’expresident José María Aznar, que ahir va plantejar la possibilitat d’una tupinada electoral per part del PSOE. D’aquesta forma, el PP es fa seu un plantejament no fonamentat que han fet servir diversos partits d’extrema dreta arreu del món i eleva la pressió contra Pedro Sánchez perquè convoqui eleccions, tal com va fer divendres el president de la Conferència Episcopal, a qui avui ha contestat l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero.

El fort vent aixeca núvols de pols que creuen la carretera. Són quilòmetres de terra àrida on només creixen arbustos petits o cactus altíssims i el mòbil es queda sense cobertura. A mesura que ens acostem a Florence, al comtat de Pinal, comencen a aparèixer les primeres cases, petites i envellides per la pols roja que s'aferra a les parets i els vidres. Just a l'entrada de la localitat s'hi aixeca un edifici alt i ample, amb vidrieres impol·lutes i un exterior amb acabats de fusta, que contrasta amb la resta de construccions. És el nou centre de recompte de vots que es va acabar de construir el juny d'aquest any, després dels errors en el recompte de les eleccions de mig mandat del 2022.

La llista de causes pendents de l’expresident Donald Trump amb la justícia és extensa. Mai un expresident s’havia enfrontat a una sèrie d’investigacions federals i estatals tan àmplia com ell. Tenen a veure amb les seves pràctiques empresarials enganyoses, els esforços per anul·lar unes eleccions democràtiques o la negativa a entregar documents governamentals confidencials, entre d'altres. Els problemes de Trump amb la justícia, de fet, venen des de molt abans que fos president.

Les eleccions de mig mandat han tornat a demostrar la divisió que governa la política als Estats Units i que podria paralitzar l'acció legislativa del seu president, Joe Biden. Les dues ales del Capitoli, l'edifici central de la democràcia nord-americana, quedaran repartides entre demòcrates i republicans els dos anys vinents. Al nord, el Senat quedarà tenyit del blau del Partit Demòcrata, mentre que el vermell del Partit Republicà serà el color predominant a la Cambra de Representants, situada al sud d'aquesta construcció emblemàtica de la capital dels Estats Units.

En el joc de les expectatives, les eleccions de mig mandat als Estats Units no han sigut tan dolentes per als demòcrates ni tan bones per als republicans. Els resultats provisionals confirmen que el Partit Demòcrata ha pogut evitar l'"onada vermella" vaticinada per l'expresident Donald Trump, però tot apunta que no aconseguirà mantenir el control de les dues cambres legislatives. En el moment actual de l'escrutini, el Partit Republicà està a pocs escons d'aconseguir la Cambra de Representants, mentre la cursa pel Senat es manté ajustada i concentra les esperances demòcrates.

Els Estats Units han obert els centres de votació aquest dimarts enmig d'un clima electoral tens, carregat d'incerteses, especulacions sobre frau electoral i violència política, en uns comicis que marcaran el futur de l'agenda de Joe Biden a la Casa Blanca. De moment, no s'ha registrat cap incident remarcable en la que està sent "una de les eleccions més importants de les nostres vides", segons va dir ahir a la nit el president en el seu discurs de tancament de campanya a l'estat tradicionalment demòcrata de Maryland. "El que passi en els pròxims tres anys marcarà les nostres vides", va afegir, referint-se als dos models de societat contraposats en disputa a les eleccions de mig mandat, i va assegurar que "ha arribat l'hora de defensar la democràcia". A uns 650 quilòmetres, a Ohio, un estat industrial de l'Oest Mitjà angoixat per la globalització, Donald Trump demanava als seus seguidors que surtin a "salvar el Somni Americà" votant en "una enorme onada vermella", i anticipava que el 15 de novembre farà "un gran anunci" des de la seva residència de Florida.

Ja fa dos anys que va deixar enrere el Despatx Oval, però els titulars de la premsa nord-americana no han deixat d'esmentar-lo. Citat a declarar al Congrés com a instigador de l'assalt al Capitoli, perseguit per la justícia per emportar-se milers de documents classificats a la seva residència privada, o investigat per presumpte frau en la seva activitat comercial: Donald Trump, l'home que va encendre l'espurna del descrèdit institucional als Estats Units, és un actiu polític utilitzat per les dues bandes del tauler. Com si fos ell qui es presentés a les legislatives de dimarts vinent, ha sigut el reclam principal d'una infinitat de mítings durant la campanya republicana –almenys, un per setmana– i s'ha programat fins a quatre aparicions més en els cinc dies previs a l'elecció: dijous a Iowa, dissabte a Pennsilvània, diumenge a Florida i dilluns a Ohio.

El discurs de Trump d'aquesta matinada des de la Casa Blanca, en què ha assegurat –sense presentar cap prova– que li estan robant les eleccions i ha titllat de "corrupte" el sistema electoral nord-americà, ha posat els pèls de punta fins i tot a molts dels seus companys de partit, que o bé se n'estan distanciant o bé no surten a fer-li costat.

La República Democràtica del Congo haurà d'esperar fins a la setmana que ve per conèixer els resultats de les eleccions presidencials celebrades el passat 30 de desembre, que també van ser posposades i que han de designar el successor de Joseph Kabila.

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha deixat clar aquest dijous que les eleccions del 21 de desembre gaudiran d'una "absoluta netedat" i ha rebutjat les afirmacions que apunten a un possible frau. "És inassumible", ha sentenciat respecte a aquestes sospites. "Si en alguna cosa té experiència aquest país és a celebrar eleccions democràtiques", ha subratllat.

El govern d'Hondures ha decretat aquest dissabte l'estat d'excepció durant 10 dies per frenar les accions violentes i el vandalisme que viu el país pel presumpte frau electoral en les eleccions presidencials del 26 de novembre. Així ho ha informat el ministre coordinador de l'executiu, Jorge Ramón Hernández, a la cadena nacional de ràdio i televisió. La mesura va entrar en vigor a les 11 de la nit d'aquest divendres (les 5 de la matinada a Catalunya).

Les imatges mostren com diverses persones introdueixen vots en les modernes urnes utilitzades en les eleccions russes que han donat aPutin la seva tercera victòria al Kremlin. Podeu llegir la informació completa aquí.

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha demanat al seu homòleg rus, Dimitri Medvédev, que permeti "l'expressió civil". En una conversa telefònica amb el president rus, Obama ha parlat de les denúncies de frau electoral en les eleccions a la Duma del passat 4 de desembre, en les quals el partit oficialista Rússia Unida, del primer ministre Vladímir Putin, es va proclamar guanyador.

Prop de 600 persones han estat detingudes aquest dimarts a la nit al centre de Moscou per participar en una manifestació que denunciava el frau en les eleccions parlamentàries de diumenge passat –que va guanyar la formació oficialista Rússia Unida–, segons ha informat una font policial. Concretament, han estat detingudes un total de 569 persones, ha dit un funcionari de la policia moscovita a l'agència Interfax.