A finals de juliol de l'any passat, l'exalcalde de la capital catalana Xavier Trias va plegar com a líder del grup municipal de Trias per Barcelona al consistori. Ho va fer, després que ja anunciés que si no podia governar se n'aniria "a casa", enduent-se un homenatge de la resta de grups, conscient que deixava la patata calenta de la reestructuració del grup, tot i que el lideratge a l'Ajuntament va passar a Jordi Martí Galbis. Precisament, Martí ha anunciat en una roda de premsa aquest dilluns el canvi de nom que deixa enrere finalment l'era Trias amb "un projecte renovat amb totes les formes": "Deixem de ser Trias per Barcelona com a denominació, com a marca, i passem a ser Junts per Barcelona", ha recalcat.

Ser una ciutat insatisfeta té, segons el secretari d'estat de Cultura, Jordi Martí, certs avantatges. "Barcelona és una ciutat insatisfeta, i això té una part positiva. No ha tingut ningú que la protegís ni l'empenyés, i això ha fet que sigui una ciutat feta a si mateixa que ha aprofitat les oportunitats, s'ha convertit en una ciutat-laboratori, que experimenta, oberta al que és nou, perquè necessita estar a l'avantguarda del món", ha assegurat Martí durant el debat que ha organitzat aquest divendres al migdia la Fundació Barcelona a l'Ateneu Barcelonès, i que ha moderat la directora de l'ARA, Esther Vera. "No n'hi ha prou sent laboratori, també ha de promocionar allò que surt del laboratori, servir de plataforma", assegurava Xavier Bru de Sala, patró de la Fundació Barcelona.

Vista l'agenda de Barcelona de l’última setmana es fa difícil negar que la capital catalana té molt poder. Des del Sant Jordi més massiu de la història fins a l’apoteosi de Bruce Springsteen, passant per l’exposició Digital Impact al Dhub, la dansa de Lia Rodrigues al Mercat de les Flors i la Filharmònica de Berlín amb l’Orfeó Català a la Sagrada Família, la setmana ha mostrat la indubtable capacitat d’atracció de la ciutat. Però fins a quin punt Barcelona necessita vendre’s com a marca global o més aviat necessita protegir la seva personalitat, caràcter i identitat? Aquesta és una pregunta clau autoformulada per Elisenda Alamany (ERC) i és un marc en què tots els partits s'han mogut amunt i avall per definir el seu model de ciutat en el debat preelectoral sobre cultura que han organitzat aquest dimarts l’ARA i l’Ateneu Barcelonès.

Més de la meitat dels barcelonins no parlen mai català en el seu dia a dia o el parlen poc (53%). Només el 30% l’utilitzen molt o força. Especialment entre els joves, l’ús habitual del català a Barcelona ha caigut del 35,6% al 28,4%. No hi ha cap districte de Barcelona on predomini el català entre aquest col·lectiu: en alguns llocs és molt puntual, com a Nou Barris (on hi ha un 5% d’ús habitual del català) o a Ciutat Vella (16%) però també a Sants, Sant Martí i Sant Andreu (23%). Per a la gran majoria, el 62%, el castellà és la llengua que senten i parlen, com revela l'Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020. Amb aquestes dades sociolingüístiques, Barcelona ha posat fil a l’agulla per fer la seva aportació al Pacte Nacional per la Llengua, en sintonia amb el govern català. L’objectiu essencial és fer arrelar de nou el català en la identitat barcelonina.

Quan l'octubre del 2020 el govern espanyol va treure a subhasta un lot amb 26 locals del Front Marítim de Barcelona que havien estat concessionats durant 30 anys a l'Ajuntament per rellançar la ciutat coincidint amb els Jocs del 92, el consistori va valorar com a part positiva d'aquella operació que s'haguessin deixat al marge de la venda les discoteques que quedaven més a prop de l'Institut de Ciències del Mar, pensant en una futura ampliació dels centres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a la ciutat. Opium, Shoko, Carpe Diem Aqua i Ice Bar no es van treure a subhasta, sinó que ja l'estiu abans van veure prorrogat el seu contracte de lloguer en cinc anys. En el cas d'Opium, la pròrroga era de dos anys perquè és el local que queda just davant del centre de recerca. L'Ajuntament i el CSIC han presentat avui l'acord que ha de permetre ampliar les instal·lacions científiques a la ciutat en aquests locals.

L'Ajuntament Barcelona nega que la ciutat s'estigui quedant sense quioscos de premsa i treu pit dels 259 que, malgrat totes les crisis, continuen funcionant a la ciutat, que també en té 53 de buits, però admet que ha de fer canvis en les normes que regeixen aquesta activitat per garantir la supervivència del sector. I per això ja ha pactat amb els quiosquers un seguit de modificacions que ampliaran –i molt– el ventall de productes que podran vendre. D'entrada, es preveu que puguin incorporar espais per a la distribució de mercaderies, caixers automàtics, antenes per al desplegament de xarxes 5G o serveis de venda d'entrades i recàrrega de bateries per a vehicles de mobilitat personal.

L'any 2021 va ser excepcional a Barcelona pel que fa a les inversions municipals, que van marcar un pic de 511 milions, la xifra més alta des del 2014. I aquesta partida inclou un rècord, els 108,5 milions destinats a adquirir patrimoni: blocs d'habitatges, locals comercials en desús i edificis dels considerats singulars, com El Molino o el gimnàs social Sant Pau. La distribució territorial de tanta inversió, però, no és homogènia. L'Eixample, el districte que ja centra bona part de les transformacions urbanístiques del govern d'Ada Colau, es torna a endur la part més gran del pastís en termes econòmics: fins a 43,5 milions en compres, el 40% del total.

Un dels exemples paradigmàtics del que fa el pla de barris de Barcelona és la reforma de la plaça Sant Miquel, la que queda just a l'esquena de l'Ajuntament. Fins fa poc era bàsicament "un darrere" i un punt de pas de turistes pel Gòtic, i ara, amb la nova zona de joc infantil acolorida i no tancada, s'omple de vida cada tarda. És el cas que ha fet servir el regidor Jordi Martí, que és qui s'ocupa del desplegament del pla, per explicar la feina feta fins ara, amb una primera edició del pla dotada amb 150 milions d'euros i ja tancada i una segona, amb la mateixa dotació econòmica, que tot just ara comença a desplegar-se després que la pandèmia hagi endarrerit els treballs.

El govern d'Ada Colau podrà aprovar els pressupostos del 2022 gràcies a l'abstenció forçada d'ERC, que s'hi va avenir per desbloquejar els comptes de la Generalitat, però no tindrà la fotografia de rigor amb cap soci. Els republicans ja van deixar clar que el seu era un suport obligat i que no entrarien a negociar cap partida. I no ho han fet. Per això avui el govern de comuns i socialistes ha comparegut sol per acabar de detallar a què es destinaran les partides que sempre es reserven per a la negociació amb els grups perquè qui els doni suport pugui anunciar quins canvis ha introduït en la proposta, els seus trumfos.

Roda de premsa de les poc habituals aquest dimecres a l'Ajuntament de Barcelona: convocada per anunciar canvis que ja s'havien conegut el dia anterior –la sortida de l'encara tinent d'alcalde de Cultura i Educació, Joan Subirats, del govern municipal– i carregada d'emotivitat. L'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, ha volgut agrair en públic que Subirats acceptés primer el seu oferiment d'agafar les regnes de l'àrea de Cultura com a comissionat a la meitat del primer mandat dels comuns, després de la ruptura amb el PSC, i que més tard s'avingués a ocupar el número dos de la llista de la formació en les últimes eleccions municipals per reforçar el projecte del qual és ideòleg i que acabés situant-se com a tinent d'alcalde quan ja tocava la jubilació amb la punta dels dits.

El pla que va traçar el govern d'Ada Colau per refer el pressupost d'aquest any i adaptar-lo al forat obert per la crisi del covid donava per fet que l'Estat autoritzaria els ajuntaments a poder invertir els superàvits dels exercicis anteriors. És a dir, els seus propis estalvis, que en cas de Barcelona sumen 161 milions d'euros. De moment, però, l'oferta que ha llançat el ministeri d'Hisenda és posar a disposició dels municipis 5.000 milions d'aquests superàvits, una quantitat que representa el 35% del total, perquè els inverteixin entre aquest any i el següent, i la resta es tornaria en un termini de deu anys.

No és el mateix confinar-se en un pis de pocs metres quadrats, amb moltes persones compartint habitacions, mal ventilat i havent d'anar físicament a la feina mentre els fills es queden a casa sense eines per seguir el curs escolar que fer-ho en un pis amb millors condicions, treballant des de casa i amb la feina garantida. Tenint en compte això i que només cal fer una mirada a les dades de Barcelona per veure que els barris on menys va baixar la mobilitat quan es va donar la consigna de quedar-se a casa van ser els més vulnerables, l'Ajuntament de Barcelona ha reajustat d'urgència els projectes previstos al pla de barris, que recull petites intervencions a les zones més delicades de la ciutat (des de l'eix del Besòs fins a Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i alguns barris de muntanya). Una de les noves branques d'actuació és la que ha permès afegir quasi 1.000 places a les 800 que ja s'oferien per fer casals d'estiu de manera gratuïta. Després del confinament la demanda va desbordar completament la previsió inicial.

El govern d'Ada Colau recull el guant de l'oposició a l'Ajuntament. Al ple de la setmana passada, el primer de la història que es feia via telemàtica, la major part dels grups municipals van estendre la mà als partits a l'executiu per renegociar els pressupostos del 2020 i ajustar les partides a les necessitats derivades de la crisi del coronavirus. Tenint en compte, entre d'altres, que el consistori ja calcula que deixarà d'ingressar 200 milions per l'efecte del coronavirus, el primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, ha anunciat aquest dimarts en roda de premsa la creació d'una taula per buscar l'entesa en la "reformulació" dels comptes i, també, per acordar els del 2021.

L'equip de l'alcaldessa Ada Colau té clar que dedicarà la campanya electoral a posar en valor la feina feta durant aquests quatre anys i a explicar que necessita un segon mandat per consolidar les noves polítiques. Per això, la llista que ha preparat per a les eleccions del 26 de maig és continuista i suma noms de la màxima confiança de l'alcaldessa i vinculats des de l'inici al naixement de Barcelona en Comú, com el del politòleg Joan Subirats, que farà tàndem amb Colau. Entre els candidats que ocupen els deu primers lloc de la candidatura, només tres no hi eren el 2015: Subirats, l'exsocialista Jordi Martí –que ha sigut el gerent municipal durant aquest mandat i que ara ocuparà el número vuit i no un de més alt com s'havia especulat– i la diputada d'En Comú Podem al Congrés Lucía Martín, que se situa en el lloc número 5 i és el principal reforç de la candidatura.

El Divina Seguros Joventut ha canviat d’estratègia per evitar que es repeteixin sortides prematures com les de Guillem Vives, Álex Suárez o Alberto Abalde. “Hem intentat protegir-nos més i cuidar més el jugador perquè no tingui una sortida tan fràgil”, reconeix Jordi Martí, director esportiu d’un club verd-i-negre que dilluns va anunciar la renovació per tres temporades de Xabi López-Arostegui. “Volem transmetre un projecte de present i futur amb jugadors com Xabi López-Arostegui, José Nogués, Albert Ventura, Simon Birgander, Arturs Zagars, Joel Parra i Neno Dimitrijevic. Si repassem la història, quan el Joventut ha tingut força i èxit és quan hem pogut retenir el talent. És el que busquem, que no ens passi com amb els tres últims casos. Hem de tenir una resposta perquè els jugadors formats al planter vegin que aquí hi ha un projecte esportiu i econòmic. Volem fer una aposta de present i de futur”, resumeix.

El president del Joventut de Badalona, Juanan Morales, i el director esportiu, Jordi Martí, han estat entrevistats per Xavi Ballesteros aquest dimarts al programa 'Badalona matí' (Ràdio Ciutat de Badalona).

Mala peça al teler. Queda mitja lliga, però les sensacions del Divina Seguros Joventut són molt dolentes. La Penya va perdre a la pista del RETAbet Bilbao Basket (99-74), un rival directe, i es va situar en posicions de descens. “Ha sigut una derrota dura perquè ens hem quedat fora del partit i no hem tingut opció de competir”, va opinar Jordi Martí, director esportiu de la Penya.

El Fiatc Joventut ha instal·lat un sistema de videoanàlisi pioner a Europa que serveix per fer un seguiment dels entrenaments i corregir a l’instant les errades dels jugadors del planter verd-i-negre. La metodologia que PlaySight aplica al món de l’esport s’ha exportat des de l’exèrcit israelià, que gràcies a aquesta tecnologia pensada per a un ús militar podia extreure i estudiar totes les variables analítiques de les operacions executades pels seus avions de combat. El sistema consta de sis càmeres instal·lades en una pista annexa del Palau Olímpic de Badalona. La seva missió és gravar tots els detalls tècnics dels joves jugadors del planter.

La futura alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha confirmat aquest divendres que l'exregidor del PSC i exdirigent de MES Jordi Martí serà el nou gerent de l'Ajuntament, mentre que l'exdirector de l'Escola de Policia de Catalunya i expert en seguretat Amadeu Recasens serà el delegat de seguretat del consistori, una àrea que dependrà d'alcaldia, tal com va avançar l'ARA. "No volem ser sectaris i volem aprofitar la millor gent, sobretot per a càrrecs tècnics", ha defensat Colau, que ha assegurat que els empleats públics no han de patir per les seves condicions locals, que seran respectades –amb l'excepció d'alguns sous de directius que considera "desproporcionats" i que voldrà revisar–, i seran "essencials per aplicar els canvis a l'Ajuntament". "La majoria de gerències seran per a gent de la casa", ha avançat.