Com deien els veïns, encara queda molt per fer, certament. Però per fi s'ha pogut inaugurar la nova plaça de les Glòries. És una gran notícia, perquè feia tants anys que estava en obres, tants anys que estava en discussió el seu futur, tants anys que aquest punt neuràlgic de Barcelona estava infrautilitzat per la ciutadania, que semblava que no ho veuríem mai. Ara, aquesta primavera, es posarà a prova el que ja es pot considerar el nou parc central de Barcelona, i arribarà el moment dels retocs, de les crítiques i també de les lloances. El que és segur és que la gent el farà servir de manera intensiva, perquè si una cosa falta a la capital catalana són parcs i espais d'esbarjo. Falta verd a peu pla a tota la ciutat i la Ciutadella ja no dona més de si. Per això, tot i que a les Glòries encara hi ha molta vegetació per créixer i això pot frustrar una mica les expectatives, no hi ha dubte que és un espai prou gran i prou variat per facilitar el gaudi dels ciutadans.

Després de gairebé vint anys d’obres, Barcelona ha tancat aquest dissabte la cicatriu de les Glòries. Dues dècades i 640 milions d’euros més tard, una gran festa ciutadana ha donat la benvinguda al que ja és un dels principals punts verds de la ciutat. Una transformació que es va començar a gestar el 2003 i amb què la capital catalana vol deixar enrere els temps en què aquest espai –l’únic punt on es creuen les tres principals avingudes de la ciutat i que ja va ser un maldecap també per a Ildefons Cerdà– ha semblat maleït.

El Mirador torre Glòries s’ha convertit en una visita obligatòria per a les persones que busquen una experiència inoblidable a Barcelona. Situat a la icònica Torre Glòries, aquest emplaçament és una oportunitat única per contemplar la ciutat des d’una perspectiva fins ara inèdita de 360º a més de 125 metres d’alçada. Les persones que ho han provat, hi volen repetir.

Un cop soterrat el trànsit de la Gran Via i amb les obres per enllaçar el tramvia en marxa, Barcelona encara l'última fase de la remodelació de la plaça de les Glòries amb la creació d'un passeig verd. A principis del 2024 començaran les obres perquè els carrers de Badajoz i Bilbao convergeixin a la part central del parc, a la superfície guanyada amb el túnel viari. La comissió de govern de l'Ajuntament ha aprovat definitivament el projecte d'urbanització de l'àmbit muntanya d'aquest tram, d'uns 50 metres d'amplada. Una actuació municipal que, previsiblement, s'allargarà fins a la primavera del 2026 i que compta amb un pressupost d'11,4 milions d'euros. Les obres suposaran la renovació de gairebé 70.000 m² i entre els canvis que en destaca el consistori hi haurà la creació de noves zones de descans, amb bancs i cadires, i de joc per "omplir de vida aquesta zona de la ciutat", ha explicat aquest dissabte l'Ajuntament en un comunicat.

Ha sigut gairebé sobre la campana del final del mandat, però l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat avui que atendrà les peticions de moviments veïnals i col·legis professionals com el d'enginyers i el d'arquitectes i dedicarà un monument a l'urbanista i enginyer Ildefons Cerdà. Que la ciutat no en tingui cap encara és "una anomalia" i un "deute històric", com ha reconegut la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, que ha defensat que l'emplaçament escollit no podia ser cap altre que la nova plaça de les Glòries, a mig convertir en un gran parc. La intervenció artística que es vol que homenatgi el llegat de Cerdà, pare de la retícula de l'Eixample, s'ubicarà estratègicament a l'encreuament de la Meridiana, la Gran Via i la Diagonal.

Les eleccions del mes de maig i un possible canvi de color a l'Ajuntament de Barcelona no haurien de fer perillar la connexió del tramvia per la Diagonal. Aquest és el missatge que ha deixat clar aquest matí el conseller de Territori, Juli Fernàndez, que ha assegurat que el Govern està "del tot compromès" a acabar la unió prevista. Durant una visita d'obres a aquesta infraestructura, Fernández ha recordat que si ara mateix el tramvia "és una realitat" és perquè totes les administracions "hi són". "Aquesta obra continuarà els pròxims anys i passarem de 100.000 usuaris a 220.000, o el que és el mateix: arribarem als 65 milions de viatges anuals, fet que converteix aquesta infraestructura en un element transformador per a la mobilitat de Barcelona", ha dit Fernàndez.

A la plaça de les Glòries de Barcelona hi convergeixen dues de les obres més grans de les moltes que la ciutat té en marxa: les de la remodelació de tota la plaça, que van començar el 2014 amb l'enderroc de l'antic anell viari, i les de la connexió dels tramvies per la Diagonal. La transformació d'aquesta zona entra ara en la seva recta final, segons l'Ajuntament, que aquest dijous ha presentat la nova fase d'obres, la que ha de construir la part central del gran parc per sobre dels túnels que, des del 2021, soterren el trànsit de la Gran Via en aquest punt de la ciutat. El consistori preveu que aquesta última fase s'allargui uns 20 mesos i suposi una inversió de 26,4 milions d'euros per urbanitzar la part central del parc. Se sumarà a les que ja estan en marxa, com la gran clariana (la zona de gespa amb gandules que és trepitjable des de l'estiu del 2021) o l'àrea de jocs amb els nous tobogans, estrenada el 2019, just abans de les últimes eleccions municipals.

No és la primera ni la segona vegada que passa. La Torre Glòries de Barcelona sembla tenir un imant per als escaladors temeraris, que posen a prova la seva integritat física grimpant per la façana fins a coronar els 144 metres d'alçada. Dos homes ho han tornat a fer aquest matí, enfilant-se a la façana sense arnès ni cap mesura de seguretat, aturant-se i posant-ho fàcil perquè els vianants els fessin fotos. Fins que ha arribat la policia per fer-los baixar, aquest cop per l'interior de l'edifici.

En poc temps, el centre i els entorns de la plaça de les Glòries s’hauran transformat completament i formaran ja part de la ciutat consolidada. Serà ben diferent de la de fa pocs anys, quan era un gran buit, una illa de ciment, un nus de vies urbanes, una zona impersonal. I passarà a ser un nou barri, amb el Parc de Glòries al mig i un alt estàndard d’equipaments, oficines, hotels i habitatges públics i privats. De frontera haurà passat a privilegiat punt de connexió entre barris: la Sagrada Família i el Fort Pienc, al districte de l’Eixample; el Parc i la Llacuna, el Poblenou, i el Clot-Camp de l’Arpa, al de Sant Martí 

La Torre Glòries és un símbol de Barcelona i motiu de visita per a molts turistes, però fins ara ha estat incapaç de seduir els barcelonins. No molesta, no fa nosa i ja està bé que hagi modernitzat l'skyline de la ciutat, però si un dia desaparegués alguns trigarien temps a trobar-la a faltar. Un històric urbanista d'aquells que van planejar la ciutat tal com avui la coneixem deia de broma que semblava que l'havien llençat des del cel i que va caure a les Glòries com hauria pogut caure en qualsevol altra banda de la ciutat. Aquesta indiferència, però, podria canviar. A partir d'aquest divendres, dia 20 de maig, la Torre Glòries, que va ser dissenyada per l'arquitecte francès Jean Nouvel i inaugurada el 2005, inicia una nova etapa i molt possiblement començarà a robar cors entre els barcelonins. 

Barcelona viurà aquest diumenge a primera hora del matí –i, sobretot, durant les hores punta dels pròxims dies laborables– la prova de foc per a la mobilitat als accessos de la ciutat. La nit de dissabte a diumenge es posarà en marxa el segon dels túnels de la plaça de les Glòries, el del sentit d'entrada, que és el canvi realment complicat per a la ciutat: actualment entren uns 43.000 vehicles cada dia per la Gran Via en aquest punt de Barcelona i es dirigeixen cap a la trama de l'Eixample. I l'Ajuntament, que admet que ara ja s'hi produeixen retencions, preveu que durant les primeres setmanes de funcionament de la nova infraestructura n'hi haurà més.

Cinc mesos després d'haver estrenat el túnel de la plaça de les Glòries en direcció sortida de la ciutat, Barcelona es prepara ara per a la posada en marxa del túnel en direcció entrada, que es farà, finalment, la nit del 2 al 3 d'abril. És a dir, el cap de setmana que ve, segons ha informat avui l'Ajuntament, que preveu que a les vuit del matí d'aquell diumenge el túnel ja estigui operatiu del tot i que, per tant, hagi desaparegut el trànsit privat en superfície de la plaça de les Glòries: la Gran Via passarà a estar soterrada i a l'espai de sobre s'hi guanyaran uns 30.000 metres quadrats, entre la rambla del Poblenou i el carrer Independència, que s’urbanitzaran com un nou passeig. Només hi circularan busos, tramvies, bicicletes i vehicles de veïns i de serveis. I, per sota, cada túnel tindrà dos carrils de circulació i un tercer carril reservat als autobusos.

Barcelona comença les obres de la seva promoció d'habitatge públic més important: quatre blocs que sumen fins a 238 habitatges a l'anomenada Illa Glòries, a tocar del mercat dels Encants. Es tracta d'una peça important en la gran transformació en marxa a la plaça de les Glòries, que tindrà com a properes passes destacades la posada en marxa del túnel viari en direcció entrada en les pròximes setmanes i l'inici de les obres per prolongar el tramvia. Dels 238 pisos de la macropromoció, 125 s'adjudicaran en règim de lloguer i 113 en dret de superfície, dues fórmules que l'Ajuntament utilitza per garantir que els habitatges no acabin al mercat privat. El projecte, que s'aixeca entre la Gran Via i el carrer dels Encants Vells, suposa una inversió municipal de 44 milions d'euros i, segons ha emfatitzat la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, és la promoció d'iniciativa pública més gran de totes les que es fan a l'Estat. Els quatre blocs que donen forma a l'Illa Glòries podran acollir uns 800 veïns i tindran un pàrquing amb capacitat per a 100 vehicles.

Barcelona es prepara per a nou canvi important en la mobilitat que afectarà els vehicles que entren i surten de la ciutat pel costat Besòs: un canvi que torna a tenir com a escenari la plaça de les Glòries, on tot ja sembla a punt perquè, en qualsevol moment, s'estreni el túnel que soterrarà el trànsit de la Gran Via entre Castillejos i la rambla del Poblenou. Després de sis anys d'obres de gran complexitat - amb retards, sobrecostos i dubtes-, els cotxes deixaran de circular en superfície per l'àmbit del nou parc-plaça de les Glòries. La previsió és estrenar el túnel en direcció sortida (Besòs) el 6 de novembre i que el d'entrada, que és el que suposarà una complicació més gran per al trànsit, es posi en marxa abans que acabi l'any. Aquest serà el principal canvi per a la circulació a la zona després que el 2014 s'enderroqués l'antiga anella viària i es deixés el trànsit de la Gran Via de forma provisional en superfície. S'intensificava llavors el debat sobre si era o no necessari un gran túnel, amb un pressupost de 192 milions d'euros, per deixar diàfan el gran espai de les noves Glòries. El canvi arriba en un moment de molta congestió als accessos a la ciutat i, per tant, suposarà una complicació afegida.

L'abril del 2019 Barcelona estrenava la primera part del nou parc de les Glòries: una inauguració marcada, sobretot, per la posada en marxa de la nova zona de tobogans i terra tou que tenia al costat, en un pla més discret, la gran zona de gespa d'1,1 hectàrees que es coneix com la Clariana. Aquest espai estava enllestit però no es podia trepitjar en el moment de la posada de llarg del nou parc. L'Ajuntament va informar en aquell moment que l'obertura al públic de la Clariana s'endarreriria "unes setmanes més" per garantir l'arrelament de la gespa. Però aquelles setmanes es van anar convertint primer en mesos i després en anys, i es van anar confirmant els recels d'alguns veïns de la zona que, després de seguir tot el procés de reforma de la plaça, no veien clara la implantació d'una gran esplanada de gespa al mig de Barcelona. Ara, vint-i-sis mesos després de la inauguració del parc, el consistori ha començat a obrir l'esplanada però de forma controlada. Avui, per exemple, l'han trepitjat només les tres dones que han participat en una sessió de taitxí.

Que els usuaris arribin al centre de Barcelona des de Francesc Macià i Glòries en un temps màxim de 13 minuts. És el que proposa TMB amb la nova línia de bus exprés que connectarà aquests dos punts de la ciutat i que es vol posar en marxa al setembre, com a alternativa mentre s'espera l'enllaç del tramvia per la Diagonal. La línia funcionarà els dies feiners i tan sols tindrà quatre parades per sentit: Hospital Clínic, plaça Universitat amb carrer Aribau, passeig de Gràcia i passeig de Sant Joan.

Les obres del túnel de les Glòries, la infraestructura que ha de soterrar el trànsit de la Gran Via, encaren la seva recta final. L'Ajuntament de Barcelona ha completat un 85% dels treballs i l'objectiu és que el túnel de sortida de la ciutat –en sentit Besòs– comenci funcionar al setembre, i que el túnel d'entrada –en sentit Llobregat– ho faci entre finals de novembre i principis de desembre. D'aquesta manera, es culminarà una obra que va començar el 2015 i que ha patit diversos entrebancs: des de retards i sobrecostos a l'aturada total dels treballs durant dos mesos pel confinament. "Ja podem veure i concretar la llum al final del túnel", ha dit la tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, en una visita a les obres on per primer cop s'ha pogut veure com avança la infraestructura.

L'Ajuntament de Barcelona s'ha ventilat el seu ple del mes de gener en menys de 25 minuts. Temps just per donar llum verda a la nova ordenació del sector dos de la plaça de les Glòries, la que preveu aixecar 562 habitatges i fixa les ubicacions de les escoles a la plaça, a les bonificacions previstes als cementiris i a la incorporació de la ciutat a l'Associació de Municipis i Entitats per l'Energia Pública. I poca cosa més. El ple s'ha volgut blindar, com es fa sempre que coincideix amb la campanya electoral, de les promeses i enganxades de l'exterior i ha eliminat tota la part amb contingut polític. O gairebé tota, perquè en política qualsevol punta és aprofitable. Fins i tot l'aprovació de l'acta de la sessió anterior, que avui ha sigut el punt més calent del debat.

La nova plaça de les Glòries de Barcelona comença a prendre forma més enllà del ja estrenat Parc de la Canòpia i dels seus celebrats tobogans. Un dels canvis més importants i que es preveu que es pugui fer durant aquest any serà l'entrada en funcionament del túnel viari que fa anys que s'excava sota la plaça. La previsió de l'Ajuntament és que el sentit sortida del túnel pugui funcionar ja a principis de setembre d'aquest any i que el sentit entrada ho faci a finals de novembre. D'aquesta manera es culminarà una obra que va començar el 2015 i que el govern de Colau va aturar i redissenyar el 2017 després que una auditoria confirmés uns endarreriments de 18 mesos i un sobrecost del 60%. Es tracta d'un túnel de 957 metres de llargada, amb dos tubs unidireccionals, que permet soterrar el trànsit de la Gran Via fins a la rambla del Poblenou, per on passen uns 90.000 cotxes al dia.

Barcelona aprofita l'estiu per treure plaques de fibrociment d'edificis públics i per encapsular-les en naus privades que queden a tocar de quatre escoles. Dimecres van començar els treballs per reformar la gran coberta del taller central del metro, a la Sagrera, que té 3.000 metres quadrats de planxes d'aquest material. La coberta queda enganxada a l'escola pública l'Estel i la retirada de l'amiant era una reivindicació tant de la comunitat escolar com de l'Associació de Veïns de la Sagrera, que ara centra els recels en una altra teulada d'amiant, en aquest cas d'un edifici privat, que queda al costat d'un altra escola: El Sagrer.